Navegació

pensava! 13, novembre de 2008

Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , Rastrejar

idea.gifbrossabombeta.giflletresantigues.jpginterrogantmm.jpgdifuminats.jpg

13_02_05   Pensava…

-Anit al llit, desprès d’escoltar el Saragossà Barça, per cert una passada? un a quatre. Mentes  anava fent zàping a la TV era tard, estava cansat de sentir i veure tanta porqueria, vaig optar per el silenci absolut, per les orelles i per la vista. Quin descans?…

-Llegiré un poema, sols un poema? Fou estriat a l’atzar del llibre “EL GARROFER d’en RAIMA del Dr. Genís Tura i Pou (editorial Granollers) el llibre de poemes es va obrir per la pàgina 174. Vaig llegir-lo varies vegades. Sense adonar-me vaig ser absorbit per les paraules del poema, al digerir-les les vaig escenificar en el meu propi cos! Diuen eixís… 

-Pensava que mentre som dintre -de la nostra carn caldria tenir ritme-restablint l’ordre que intentem destruir.-El ritme que espatllen amb rancor-les vàlvules que es tanquen i obren-a destemps, les glàndules que secreten

-mala fe, els vasos que es contrauen

-i es dilaten cicaters en renovar les

-cel-lules esgotades en la calma mortal

-de nostra voluntat.

-Caminar, en canvi, damunt el tall del ganivets

-de vidres verds i negres, baietes,

-molsa, vellut o taulons.

-Travessar esquerdes i perills

-mimètics laberints de corda

-que llisquen rampes de granit

-i senderols humits de gebre.

-Seria bo configurar el neguit que ens

-vivifica i esbadellar el cavall en la travessa. 

-Pensant el que ens diu aquest poema d’en Genis, ho ens vol dir! M’adormí plàcidament. La nit ha set llarga, més del normal, uns somnis l’han embolcallat, han set uns somnis difusos, uns somnis d’aquells que ha l’endemà no te’n recordes.

-La nova mascareta  (en substitució de la espatllada)  fou estrenada ahir, m’ha funciona be, quin remei li toca oi? M’ha acompanyat tota la nit. L’altra com el poema té les cèl-lules esgotades. Ara descansa al fonts de l’armari. Ella, ha set substituïda per una de nova. S’ha retirat amb una curta vida,  però s’endu un munt de somnis, angoixes, pensaments, patiments viscuts em mi nit a nit. 

-Com la mascareta, un dia l’home s’estriarà un racó, i, s’hi estirarà a “descansar per sempre més”. Amb ell també aniran un munt de coses viscudes, però l’home, mai podrà ser reemplaçat… com la mascareta aquesta nit.  

-El que jo anomeno mascareta és en realitat un  BIPAP     

-PDF] Efectividad de la ventilación no invasiva, modalidad BIPAP con  

-Les cèl-lules esgotades en la calma mortal de nostra voluntat. 

diumenge, 13 / febrer / 2 mil 5

josep rof i rof      és       jrof 

Comentaris»

no comments yet - be the first?


*