9 d’agost 2007! 30, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats-Un dia qualsevol d’agost de 2007… -No, no qualsevol! Si el 9 d’agost i successius…
CANON EOS 400D DIGITAL 11/08/2007 17:13 i 17:21 per jrof
–
–
……..Rovellats…..On és la clau que li donava vida?…els 4 punts!
-Mira si soc fort que avui dia 9 d’agost a les 8:10 hores m’he tirat a la piscina del trampolí… però sense aigua. No, a la piscina no, però si per sobre el caminador TKA TKA parant amb el front al parquet l’embranzida… quedant-me el braç esquerra a sota del caminador (feia un mal) amb tot el meu pes a sobre. Logística en marxa per la incorporació… el segon nét ens ha acostat la cadira de la cuina… per a punt de subjecció… Aupa! AUPA! a la segona incorporat. El caminador fet pols, tort i trencat… És que avui dia aquestes coses modernes no aguanten pas res? Total que són 110 impulsats?
-El nét petit deia…)- l’avi te sang, mentes el segon nét m’ha acostava la cadira…deia ui! Quan pesa la cadira, el segon nét és valent, la néta gran retirada (és una miqueteta poruga) i la dona OH! Una santa, molta feina i ensurts.
-Una vegada incorporat net i curat, m’he atansat a la cuina…)- donant un crit de guerra a “esmorzar tothom” després ens em posat guapos per sortir al CAP tots encabits a la AROSA fem el camí cap el CAP. Els tres néts entrant i surtin d’infermeria, preguntant al Dr.i a la infermera tot els que els hi venia de gust, les venes, eines i la ferida del avi! He sortit em 4 punts més al front… que acumulats sumen 39. Quasi res…)- Quasi NA?
-A la tornada eh recollit la McLaren arreglada del mecànic, cap a casa… l’avi ha fet carreres am la AROSA. A dins reien com bojos els néts. Ai! Quina experiència de vida que els dono… abagades penso si se’n recordaran? A casa entràrem plegats… doncs el avi els va deixar arribar primers. Enseguida van preguntar-me ¿avi podrem anar a la piscina? L’avia els ha dit que és massa matí, l’aigua està freda. Ha enllestit el dinar i més tard se’l ha emportat tots tres a la piscina. Han dinat com cosacs. Feia un becaina… a mig descansar entra en el pare del tres, amb duia un caminador NOU. Com ho has sabut “la premsa ho portava”. I la TV en parlarà? Igual si. Com corren les noticies.
-(L’avia repetia de contenta, “com se’ns van arreglant les coses” el lampista ens ha posat en marxa l’equip d’aspersors, hem rebut per missatger el Rilutek de Bellvitge i naturalment la McLaren arreglada) <*McLaren és el nom de la cadira electrònica i tenia una roda punxada>.
–Doncs si ja tinc la McLaren (gràcies Morrie per els oferiments) Aquesta setmana sense la McLaren rebia la visita de la T.S. de la “Fundació Catalana d’ELA. Morrie” i me n’oferí una de la fundació.
-El dia 17 m’han tret els punts. La McLaren no s’ha punxat més. Faig llargues passejades els dies que el temps m’ho permet. Ves tu quin agost que ens fa? Ja el tenim llest de calor!
Dos dies desprès dels punts… en una de les sortides, “vaig fer 58 fotos” però de tant guinyar l’ull va quedar-me plorós i picantós morat i torrat. Un dels títols que vaig donar a les fotos son aquest “Rovellats…On és la clau que li donava vida?…” és refereix a un pany de porta de ferro en desús i rovellada per el pas del temps, “No caiguis flor…” contesta no pateixis… “M’aguanto sola…“ “Munió familiar…” “Resisteixo…” “El principi o el final…” Les fotos són boniques… però a mi el que més m’agrada és redescobrir-les cofoies allà esperant-me per donar-li novament la vida mitjançant la foto i el títol.
Sigueu feliços… empastifant/empastifeu… el món de felicitat… no vos sàpiga greu a dojo… en fa falta per tot arreu… jo ho faig sempre així… a fe que amb quedo a gust.
diumenge, 19 / agost / 2007 rorfrofjosep 17:18:35
L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancatsPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol
màquines ¿? 9, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Plou, neva i fa fred, en Josep està a casa reclòs esperant que els temps es posi a to, de fet no en tinc masses ganes de sortir, abrigat fins a la gorra, vestir-te desvestir-te per acabar d’anar a Cal Ferrer (pastisseria granja) a fer un tallat i caure de quatre potes al gustós i dolç aparador i ja sabeu… els quilets, el sucre, la pressió, i que carai que n’estan de bones les ulleres banyades de xocolata o les coques de sucre o les pastes de full em fruita o les magdalenes 
o un simple tros de coca o… o… i O. Sabeu és l’únic lloc que la McLaren pot entrar i…no hi ha qui l’aturi. Aquests dies sols he xerrat amb la màquina ella i jo som U. He fet neteja. He ordenat l’ordena’t, tant que ara no ho trobo res de res.
. QUE ALGÚ LI DONI LA PASTILLA A L’AVI! n’està faltat!
He fet collages. He insta-lat el Picasa3 i ara m’ho ha enconyat tot, m’ha doblat els llargs arxius de fotografies, mica a mica m’ho he fet al meu gust. He escrit varis post. He contestat a molts blogs i articles dels diaris i ara és quant m’adona que el jrof ja es un nom a la xarxa, no us en fieu mai doncs queda tot enregistrat. Que és foti…us ho confesso m’agrada a Google 
sols escriure-hi el jrof i què s’obrin les meves intimitats, meravellós fantàstic i el que es més bo em te ocupat, crea addicció…no se… NO Se… crec que si. Afer milles l’addicció ja veureu com un dia faci el sol que jo espero, l’addicció a fer punyetes. Sortiré i faré fotos i fotos…
tantes que a les hores podré predicar a tort i traves que estic enganxat a les maquines…EP! no a les maquinetes escura butxaques no. No aquestes mai. No vull ser ric em conformo amb lo que tinc. Lo que em falta ningú m’ho pot arreglar. També us dic que visc totalment independent de la malaltia, ella i jo som U. Aquesta si que crea l’addició i de per vida. Que hi farem. N’estic totalment conformat de les meves addicions i visca! Tinc el llibre personal i familiar de “Reculls 2008” per imprimir i em fa una mandra, perquè serà, les tasques imposades acaben matant-nos. Ara ja vaig tard… objectiu llest per el meu sant. No se pas. 
Si home si que ho tindràs. Aquest any toca foli blanc i tapes negres. Guai! Ja en tinc quatre paquets esperant a l’armari. Avençats en estant bai. Sor tinc dels néts que afluixen el paquet, avi agafo un full (sempre n’és un grapat) els folis ja els coneixen i sols esperen la seva visita fan dibuixos molts començats i pocs acabats. Demà m’han convidat a un berenar, el amic Xavier Cuatrecasas celebra els seus 65 anys, 
li penso dir benvingut al club dels 65… el club dels jubilats. Andà que no. En Xavier està jubilat de fa temps com jo. Es passeja amb una motoreta elèctrica i jo amb la McLaren els dos quant coincidim fem la nostre patxoca VS els demés. Ens diu el refranyer castellà… “Que se ria la gente mientras yo vaya caliente” que hi vols fer, la vida l’ha de viure cada u la seva i ja nià un tip. Fins a la fi “d’uns pantalons estrets” com tot bitxo vivent. La vida és un principi i un final. M’he quedat a gust dient coses… uff s’ha acabat, ara falta la vostre paciència per llegir-les. Gràcies.Una abraçada Josep
UF! MÀQUINES¿?
valor! 7, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
¡la Flor para Raúl y Nuria! ¡moto neuronas averiadas que nos acompañan siempre! Josep
lunes 5 de enero de 2009
REGALO DE REYES
Ante todo ¡Feliz Año Nuevo a Todos!
Estos días una de las preguntas que más se repite es ¿Qué le vas a pedir a los Reyes? o ¿Qué deseas para el año nuevo?
Seguro que cada uno de vosotros, ya ha respondido a esta pregunta. Yo no pido nada material, por supuesto no hago como “las Misses” que piden la paz en el mundo.
Lo mío es otro tipo de petición más personal. Me inspiré pensando en el “Mago de Oz”, de lo que piden los personajes, lo que a mí me gustaría tener en el año nuevo es valor:
– Valor para seguir afrontando el progreso de la enfermedad
– Valor para levantarme todos los días y seguir luchando
– Valor para seguir animando a todo el que me rodea
– Valor para seguir sonriendo aún en el peor de los días
– Valor para saber decir “basta” si llega el momento
– Valor para no desfallecer
– Valor para devolver todo el amor que me dan
– Valor para todo lo que podáis imaginar
Espero conseguir este “regalo” este año y si no me tomaré una taza de chocolate “valor” a ver si me hace algún efecto. ¿Qué habéis pedido vosotros?
Publicado por RAÚL en 23:38 http://yanopuedoperoaunpuedo.blogspot.com/
4 comentarios
jrofi8més dijo…
Raúl más claro el agua…
¡Tu VALOR que sea mi VALOR!
(Si mes das permiso lo colgaré en mi blog anotando la procedencia)
Me gustó muy y mucho tu VALOR en lo personal y al describirlo.
Coraje y adelante. Besos Josep 6 de enero de 2009 20:18 Copiado literalmente de su blog.
Dejarme que os presente a Raúl es un joven alcorconero (Alcorcón Madrid) en la plenitud de su juventud, soporta des de hace dos años la enfermedad de la ELA (Raúl es un elático como yo, pero Josep ya con 65 años y siete de ELA).
Le conocí por medio de la Web de la revista adELA concretamente en el apartado de Los blogs de la ELA nos hemos escrito varios e-mail, solo nos conocemos por el medio y por el blog, le sigo. Un detalle a su vez el me sigue en mi blog, solo para Raúl cuelgo algún que otro post en castellano.
Sus sinceras palabras, el Valor de contarlas y tomárselo con ironia en un (chocolate Valor) pensé que no podían quedarse quietas, por eso mi atrevimiento en publicarlas en mi blog.
Ahora son para ustedes, reflexionen, llénense de Valor para digerirlas, aprovechen cada momento de vida, vivan al máximo, amen, sean generosos, y ¡Valor! para que en cada momento saber vivir felizmente la esperanza de vida…
ESPERANÇA DE VIDA!!!
la esperanza es un baile
casi siempre solitario
los pies deseosos sueñan caminos
que no llegan a ningún sitio
Y LA VIDA SE ACABA!!!
Josep Rof i Rof
fi de l’any, lletres del abecedari! 31, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Foto d’en Josep. Stephen Hawking portada de la revista adELA rodejat d’afectats d’ELA
M’he fet d’unes lletres de diferents format i colors molt divertides del abecedari són 26 en total (s’ha omès la LL i la Ñ)
Des del dia 6 de desembre cada dia n’he usat una de pantalla a l’ordinador i avui just acabant l’any amb la Z.
M’ha agradat acabar l’any amb les lletres del nostre abecedari, jo ho he volgut així… no per res, si per retre un homenatge (a la lletra L) em la qual m’hi sento identificat, des d’aquell regal/diagnosticat del maig 2001 de la malaltia de per vida l’ELA esclerosis lateral amiotròfica.
Dos mil set-cents noranta eles 2.790 L tantes com dies han passat! Només perxo he volgut acabar l’any al arrop de les lletres.
La L és el meu coixí, la meva parla, el meu respir, les ennuegades, els tremolors de mans i cames, els vidres a la sang, les rampes, la meva L per medi d’un agosarat cansament s’ha apoderat qual lladre del meu cos…mica a mica, pas a pas…repetint-me constantment, segon a segon! Ei! Ep! Conta-hi què soc aquí! A totes hores és fa sentir! M’ha tirat per terra 48 vegades!
Ja veieu que n’és de simple. Tota la vida que algú em vulgui regalar acompanyat de la senyora ELA, acompanyat de la lletra L l L l L l L l L l L l L L l L l L l L l L l L l L l així fins a 2.790 eles! Tantes com dies que l’ELA i jo som U anem com bons amics o emants juntetes a tot erreu..
“Feliç 2009…en la mesura del possible”
Per tots els que amb llegiu abraçades! Us demanaria que divulgueu la noticia! Què un elàtic que ha volgut acabar l’any envoltat de lletres, en especial la L.
Josep Rof i Rof
Apunt: Si us bé de gust sintonitzeu el canal de TV el 33 a les 23:30 hores del dia 7 de gener, on coneixereu de primera mà per afectats d’ELA la seva lluita diària amb i per la malaltia. Hi esteu tots convidats. Des aquí vull agrair el nostre 33 la valentia per la divulgació d’ una malaltia que tan poc se’n sap i menys es coneix. Jo a l’ELA li he posat un nom “La Gran Desconeguda” ho és, ningú en sap res, o quasi res, tret del entorn dels afectats.”
Ai! Quin riure, al Pla del Viure! 4, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
-És de matinada, són les 04:04:04 l’hora que començo a escriure a l’ordinador: els pensaments d’en Josep.
-Aquesta nit entre somniades i desvetllades ¡He vist una Vall! Una bonica e idíl·lica Vall. Una Vall que estava rodejada per unes altes i desiguals muntanyes. Per al mig, fent moltes sirga sagues s’hi passeja un riu de gèlides aigües, el rodar de les aigües a través dels anys, n’han fet un sinuós recorregut i un traçat capritxós. El riu, és feia notar per la forta remor, és deixava escoltar, era com si ens volgués parlar-nos Ep! Ep! Soc aquí! Això feia que ningú li passés desapercebut. Escoltar-ne la remor de l’aigua rodant sols ser molt agradable. El riu, no para mai. La remor tampoc. -Era un paratge per l’hom mai somniat, allà n’havien ‘petites comunitats d’arbres de varies generacions’, també algun arbre sol-te, però aquest, era d’una immensitat exorbitant, estava allà presidint la Vall, se’l veia cofoi, majestuós, tant majestuós que es feia veure de lluny, a fe que ho aconseguia! Sols a prop és quant t’adones de la seva envergadura i altura que, cal aixecar el cap per veure el final de la copula, era tant immens, que inclús des de sota cap al cel feia basarda mirar-lo.
-La decoració de la Vall la posaven uns escampats rocams, caiguts del cims de les muntanyes, alguns eren d’un considerable volum, com dos o tres homes posats un, al cim de l’altre, els rocams voluminosos estaven soltes, tenien totes diferents formes, n’havien que igual que els arbres, s’agrupaven ‘formant petites comunitats’ totes eren de distint volum, com si avesin volgut agrupar-se per diferents generacions. Ningú pot saber quants anys fa que hi eren allà? El que és evident és que un dia és desferen del gros rocam a que pertanyien i rodaren fins a la Vall. Baixarien dels cims per alguna sacsejada d’un terratrèmol o per efecte natural. Ara els pertoca estar a la nova comunitat formada a la Vall, comunitat solta o ‘integrades en famílies’. Els rocams ja formaven part del paisatge de la idíl·lica Vall. Majestuosos, exuberants ‘eren ells guardians de la Vall’.
-Arbustos petits, escampats, formaven petites ‘colònies familiars’ arbrades, acompanyats de tota mena de flors primaverals, també observant-les se’n troben de soltes i en ‘grans grups familiars’, però totes les flors estaven envoltades per un murmuri d’abelles, era un no parà de volar, ni havien per tot, anant d’un costat a l’altre, mai més ben dit de flor en flor. De insectes ni havien d’altres, també papallones de diferents colors i mides, segurament ni havien més però per mi han passat desapercebudes. Peixos al riu, granotes, gripaus, cuques de totes mides, marietes i un munt vida més que habitava en aquesta preciosa i bonica Vall.
-Ho! Els ocells, un no parar, feien constantment volades i cabrioles, ni havia tants que mentes uns els veies volant d’altres enfilats en arbustos o en arbres deixant-se sentir amb unes refilades cantades, un no parar. Tot l’entorn dels ocells era solta, però a la vegada tot era, ‘familiarment agrupat’
–Ha! No ho havia esmentat tot això passava el maig, rondava la primavera amb la seva màxima esplendor, per això a la vall hi havia tanta activitat.-El que més cridava l’atenció era, que en tota la idíl·lica Vall sols hi habitava un sol animal, sí, un de sol! Estrany no? Un de solitari per tanta bonica vall? Que hi feia allà? Tot hi estar sol, se’l veia conformat? Per ell semblava, que era lo més normal del mon per estar-s’hi sol en aquella bonica idíl·lica i familiar vall? No ho veia? No s’adonava? Estava conformat? Tota la vida de la Vall girava en l’intent per agrupar-se en famílies incloses les pedres, els arbres, els arbustos, els ocells, insectes i demés coses que formaven aquesta idíl·lica vall. No. Ell no. Ell sol, ves a saber perquè? Com si per alguna maledicció o per alguna malifeta feta fes penitència per trobares allà castigat? Sol, però conformat de per vida allà en aquell idíl·lic prat? Però sol. -L’animal que ocupava sol, aquesta idíl·lica vall era un cavall, un cavall bonic, lluïa d’una cabellera exuberant, ell no s’immutava d’estar sol ni en feia cas de la bonica vall que el rodejava, semblava acostumat, resignat, trist, però la vegada content, allà pasturant jaient o dormisquejant, que hi feia aquest cavall sol en una tant bonica vall? Són el misteris que ens despara la vida, a la vida sempre hi ha coses difícils per poder-les comprendre?
-El cavall en si conten! Hi la vegada trist, conformat, rodejat per la idíl·lica vall, qui podria ser? Dons si! Os ho explico: és la malaltia que amb rodeja des de ara fa just quatre anys. Aquesta expressada en la soledat d’un cavall. Amb la soledat d’ella, jo mateix. La soledat del cavall és la que sento en el meu interior, encara que la malaltia i jo som U. M’hi sento atrapat, sol, com el cavall del prat, però a les hores, també com el cavall estic acompanyat per la idíl·lica i familiar Vall!
-La malaltia i jo som U! I som la soledat del cavall. En Josep està familiarment arropat per tots vosaltres! Amb sento com el cavall que sense adonares està arropat per les pedres i arbrat de la Vall Suo vosaltres els qui m’acompanyeu! Com el cavall, estic content i a les hores trist! Conformat! Gaudeixo d’alguna ensopegada! Sol! Pastures! Familiarment arropat! A totes hores noto la vostre calor! Fent la jeia o dormisquejant! -Per això avui en desvetllem-ne a les 4 de la matinada, he pensat tot aquest rotlle mal amanit i expressat. No sé s’aconseguiren transmetre el que vull que sabeu, en Josep sense vosaltres i el vostre caliu familiar no seria res, no tindria les forces necessàries per portar amb dignitat, els dies regalats que amb queden de vida! Gràcies família gran!
-S’acosta el dia que a mi em va canviar la vida! A mi i tot l’entorn familiar. Sense dubtar-ne gents ni mica l’he buidat al ordinador, sense comes, ni punts, però m’ha sortit del cor. (1 ) (després, ja ho retocaré, per tenir-lo llest el 10 de maig)
-Són 06:04:04 encara tinc temps de fer una jeia. Serà curta. Encara que la malaltia que m’ha tocat viure, avui expressada en forma de cavall l’haguí de suportar-la sol. Per la resta de vida el cavall i jo som U! Els dos, tenim una gran sort d’estar rodejats d’un vell, bonic e idíl·lic prat familiar. Donat pressa Josep? Que els néts estan a punt d’arribar! Diàriament tinc la il·lusió, una bonica il·lusió! Poder esperar-los cada matí! Nova sàvia contagiosa, exuberant, espontània, majestuosa, n’estic impregnat! No ho sabeu pas? Me’n sortiré…
-dimarts, 10 / maig / 2005
-JRR és jrof
-Per en Josep: d’aquell 10 maig del 2001 dia del diagnòstic, han passat ja *1.461 dies / 2.922 dosis de Rilutek / 4.383 de vitamina E / 8.766 de Lioresal. *Per vosaltres també! Quatre anys de paciència!. Que algú, ens doni les forces i l’enteresa, per poder-les portar entre tots plenes a besar, les senalles de la paciència!
-És quant dormo que hi veig clar. // Ai quin riure, al Pla del Viure. // Ai quin goig a clar de lluna. // La fe que vull no te captura. // Res no s’acaba i tot comença. // És dolç i trist pel qui, feixuc de roses, lleva el pugó del pi de les tres branques. // M’ha tornat vora els meus, a la planassa on pinto rocs nervats amb pigment voladís. // Res no fou, i tot és; res no mor, i tot resta. // A L’alba de la Naixença, tu i jo hi voldríem morir. J.V. FOIX
-Apunt: (1) Ai! Ai! Josep, mai escriguis després d’una menja. De tant retocar-lo m’he repetit un munt de vegades. Però tot el que he escrit m’ha sortit del fons de l’ànima. Doncs que m’ha passat? Os ho confesso, m’havia menjat una morterada d’all i oli! Ui! que bona! Que i farem? S’ha d’anar em compte val! No escriviu mai després de haver-ne fet una menja. L’all i oli sol donar aquestes males passades. Disculpeume.
subhasta benèfica “Projecte ELA” 26, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancatsHola amics!
Els dies passen que volen! Fa dos dies posaven l’anunci de la subhasta i ja ha passat per cert amb un CLAMORÓS ÈXIT vaig el meu punt de vista…
Vaig pujar 6 vegades per l’amic Forges i a l’últim segon i no va poder ser (però vaig fer pujar 20 euros més la subhasta) i això penso que és bo. Gràcies a tots i per tots els que haveu pujat i els que no també. He! I els que m’haveu visitat al blog.
Avui hi ha un article a el Periódico Els experts busquen a la gespa dels camps italians la possible causa de l’esclerosi lateral amiotròfica . Llegiu-lo paga la pena dona la visió de lo que és la malaltia
Sense cap cosa més interessant per explicar-vos una abraçada a tot l’equip de la
Fundació Catalana d’ELA. Morrie i petonets venen transportats dintre núvols flonjos de cel ells us els acostaran compteu-hi! No fos que els deixessin anar de cop…jo no vull ser-ne
responsable.
Animeu-vos!
La subhasta ens ha passat!
D’altres en vindran!!!!!
En Josep ja l’està esperant!
Josep Rof i Rof
subhasta benèfica “Projecte ELA” 21, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
ÀNIMS AMICS I PUGEU A LA SUBHASTA!
ELS ARTICLES DE LA SUBHASTA DEL 15 AL 25 NOVEMBRE
PUGEU CLIKANT AQUESTS LINK www.socialbid.es/FundacionCatalanaELA
F 1 dibuix emmarcat del cantant Joaquín Sabina. És un dibuix, amb dedicatòria, realitzat per ell mateix de manera espontània, en un tovalló de roba.
F 1 transcripció emmarcada, de la cançó Mediterraneo, feta a mà pel propi autor, en Joan Manuel Serrat.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Eduardo Ferro.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Horacio Altuna.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant argentí Sr. Guillermo Mordillo.
F 1 dibuix còmic original del dibuixant espanol Sr. Forges. F 1 quadre anònim.
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Leo Messi .
F 1 samarreta signada del jugador del Barça Gabi Milito.
F 1 partitura original de la Zarzuela “Las Majas del Bergantín”, del cantautors argentins Les Luthiers.
Gràcies a totes les famílies, particulars, empreses i altres, que cada dia feu possible la nostra tasca.Agraïm la vostra atenció i la col·laboració.
Una abraçada, Josep Rof i Rof SORT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!FINS AQUÍ
cadira electrònica! 14, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats 
Hola amics! Serveixi la mateixa per saludar-vos i desitjar-vos un bon aprovisionament davant les festes que s’acosten. Compteu el dispendi, diuen què… “estem en CRISI”.
Vull posar-vos al corrent del funcionament de la Cadira Electrònica Mistral3 INVACARE el seu funcionament és impecable! Amb passeja des de fa dos anys. mai s’ha queixat malgrat el meu pes, mai m’ha deixat tirat, però per les voreres mal adaptades que trobo fen camí, els eixos davanters pateixen de feblesa, 4 eixos davanters totalment torçats (dues vegades canviats).
Davant de tal anomalia, un *amic mecànic a qui dong les gràcies des d’aquí, es va brindar a fer-ne fer… uns de nous amb ferro més acerat. Avui els ha instal·lat. Us mantindré in formats del resultats obtinguts. Si responen OK us ho faré saber.
També dir-vos que estaria disposat si algú es trobes com jo a fer-los fer i enviar-los. Son cars… però si solucionen l’anomalia ¡VAL LA PENA! M’han costat uns bons euros, tot i que la feina me l’ha regalada el taller de reparació d’automòbils “NADAL MOTORS”
Acompanyo una fotos de la proba dels substituïts. I en Josep amb la McLaren (nom de la cadira), la que amb passeja, una fidel amiga que dona molt a canvi de res!
Josep Rof i Rof
* L’amistat duplica les alegries i dividix les angoixes per la mitat. Sir Francis Bacon
ELA “La Gran Desconeguda”! 26, octubre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Des del meu blog vull agrair a Informe Semanal de TVE el reportatge amés aquet cap de setmana “La decisión de Manel” Un cas dur, molt dur i a la vegada emocionant! Humà! Convincent i convençut en Manel va escollir prescindir d’ajudes en la seva malaltia degenerativa l’ELA esclerosi lateral amiotròfica desconnectant-se de l’aparell que l’ajudava a respirar, posant fi diguin-ne “plàcidament” a la seva esgotadora vida.
Casos com aquests emmalaltits d’ELA niant per tot el país, però no es coneixen, som pocs els elàtics i som masses a la vegada a “Catalunya uns 500 a Espanya uns 5.000”
Penso que la divulgació en un medi tant poderós com l’Informe Semanal TVE ha col·laborat en la seva divulgació, perquè es coneix-hi i no sigui “La gran desconeguda” En Josep és una persona que viu i conviu em una ELA des de fa 2.725 dies o set i pico d’anys…Des de fa molt de temps m’he atrevit a catalogar-la com “LA GRAN DESCONEGUDA”
En Manel feia bona cara” jo faig bona cara” i quant amb pregunten ¿com estàs? sempre contesto què… “Estic en el millor del pitjor possible” i que soc de la collita del 2001
Aquet link us acostarà al colpidor video del humà i valent Manel. rtve.es/television – Vídeos – Informe Semanal: La decisión de Manel
rofrofjosep és jrof