Navegació

9 d’agost 2007! 30, gener de 2009

Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , Rastrejar

-Un dia qualsevol d’agost de 2007… -No, no qualsevol! Si el 9 d’agost i successius… 

CANON EOS 400D DIGITAL 11/08/2007 17:13 i 17:21 per jrof

img_0204_m_800-x-532-rovellats.JPGimg_0212_m_800-x-532-rovellatson-es-la-clau-que-li-donava-vida.JPGimg_0188-2007_08_09-en-josepretocada-a-900-x.jpg

……..Rovellats…..On és la clau que li donava vida?…els 4 punts!

-Mira si soc fort que avui dia 9 d’agost a les 8:10 hores m’he tirat a la piscina del trampolí… però sense aigua. No, a la piscina no, però si per sobre el caminador TKA TKA  parant amb el front al parquet l’embranzida… quedant-me el braç esquerra a sota del caminador (feia un mal) amb tot el meu pes a sobre. Logística en marxa per la incorporació… el segon nét ens ha acostat la cadira de la cuina… per a punt de subjecció… Aupa! AUPA! a la segona incorporat. El caminador fet pols, tort i trencat… És que avui dia aquestes coses modernes no aguanten pas res? Total que són 110 impulsats? 

-El nét petit deia…)- l’avi te sang, mentes el segon nét m’ha acostava la cadira…deia ui! Quan pesa la cadira, el segon nét és valent, la néta gran retirada (és una miqueteta poruga) i la dona OH! Una santa, molta feina i ensurts.  

-Una vegada incorporat net i curat, m’he atansat a la cuina…)- donant un crit de guerra a “esmorzar tothom”  després ens em posat guapos per sortir al CAP tots encabits a la AROSA fem el camí cap el CAP. Els tres néts entrant i surtin d’infermeria, preguntant al Dr.i a la infermera tot els que els hi venia de gust, les venes, eines i la ferida del avi! He sortit em 4 punts més al front… que acumulats sumen  39. Quasi res…)- Quasi NA? 

-A la tornada eh recollit la McLaren arreglada del mecànic, cap a casa… l’avi ha fet carreres am la AROSA. A dins reien com bojos els néts. Ai! Quina experiència de vida que els dono… abagades penso si se’n recordaran? A casa entràrem plegats… doncs el avi els va deixar arribar primers. Enseguida van preguntar-me ¿avi podrem anar a la piscina? L’avia els ha dit que és massa matí, l’aigua està freda. Ha enllestit el dinar i més tard se’l ha emportat tots tres a la piscina. Han dinat com cosacs. Feia un becaina… a mig descansar entra en el pare del tres, amb duia un caminador NOU. Com ho has sabut “la premsa ho portava”. I la TV en parlarà? Igual si. Com corren les noticies. 

-(L’avia repetia de contenta, “com se’ns van arreglant les coses” el lampista ens ha posat en marxa l’equip d’aspersors, hem rebut per missatger el Rilutek de Bellvitge i naturalment la McLaren arreglada) <*McLaren és el nom de la cadira electrònica i tenia  una roda punxada>.  

Doncs si ja tinc la McLaren (gràcies Morrie per els oferiments) Aquesta setmana sense la McLaren rebia la visita de la T.S. de la “Fundació Catalana d’ELA. Morrie” i me n’oferí una de la fundació.  

-El dia 17 m’han tret els punts. La McLaren no s’ha punxat més. Faig llargues passejades els dies que el temps m’ho permet. Ves tu quin agost que ens fa? Ja el tenim llest de calor!   

Dos dies desprès dels punts… en una de les sortides, “vaig fer 58 fotos” però de tant guinyar l’ull va quedar-me plorós i picantós morat i torrat. Un dels títols que vaig donar a les fotos son aquest “RovellatsOn és la clau que li donava vida?…” és refereix a un pany de porta de ferro en desús i rovellada per el pas del temps, “No caiguis flor…” contesta no pateixis… “M’aguanto sola…“ “Munió familiar…” “Resisteixo…” “El principi o el final…” Les fotos són boniques… però a mi el que més m’agrada és redescobrir-les cofoies allà esperant-me per donar-li  novament la vida mitjançant la foto i el títol.  

Sigueu feliços… empastifant/empastifeu… el món de felicitat… no vos sàpiga greu a dojo… en fa falta per tot arreu… jo ho faig sempre així… a fe que amb quedo a gust. 

diumenge, 19 / agost / 2007  rorfrofjosep           17:18:35

Tags:

Comentaris»

1. jaume pubill - 30 gener 2009

Josep: Divertit el teu relat. Divertit per a qui no s’hi troba. A la meva feina cada dia n’he d’aixecar un munt de terra. Més o menys com tu… Però tots teniu una virtut: no passa res!! Les caigudes són part de la vida. Les incorporeu tan naturalment que jo me’n faig creus!
Saps una cosa? T’agraeixo que hagis agragat el meu blog als teus preferits. Però hi ha un problema:: cliques el meu nom i surt un altre blog…. No et preocupis massa….però t’ho volia dir….
Una abraçada forta i endavant!

2. jrof - 30 gener 2009

-Jaume: ja ho he canviat et demano disculpes, soc un principiant i bastant passerell.
-Per la teva enriquidora feina “durant tants d’anys” t’ha dotat per dins de molta sensibilitat i traspua en les teves paraules! Gràcies amic! josep

3. komandanterampas - 5 febrer 2009

és clar que els teus nets es recordaràn de aquestes aventures!… La teva experiencia i amor (…)


*