la figuera 12, juliol de 2014
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
en un solar urbà garriguenc hi ha aquesta figuera
¡¡ mireu-la que cofoia !!
ens mostra les seves figues encara verdes, al mig d’un cel blau
Josep
nou minuts, tota una VIDA! 25, juny de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, poema , comentaris tancats25 de juny del 2014
Estic al CAP garriguenc, tot esperant la infermera la gent es desespera, som pocs, no més de sis, hauria d’haver arribat a les cinc per els injectables, passen vint i dos minuts, la infermera ens arriba corrents, crida els injectables, no hi ha ordre, passa la que havia arribat ultima, la gent confon vacunes e injectables, es gènere un debat absurd.
Mentes jo llegeixo poesia, reconec que hi havia arribat a les quatre i mitja, vaig per el poema nou de Francesc Garriga ‘Tornar és lluny’. Tanco el llibre, prenc aquests apunts i descric l’absurd que pot ser l’home, en sentires acorralat esperant la infermera, total en menys de vint i cinc minuts, tots el carrer els injectables, els de la vacuna, un del control crec ‘cintron’ i jo amb una petita ferida sobre de la mà esquerra, només gran que l’ungla mitjana, però profunda i dolorosa, com si amb una Gúbia haguéssim llevat la carn, va ser ahir, amb una enganxada em el cargol del caminador. És si mes no força curios, ningú jugaba amb el mòbil.
Quina organització, repetia la infermera, 1er els injectables de les cinc, són les cinc i trenta-u minuts i en un pim pam pum… nou minuts tots al carrer. En un no res, l’home desespera per no res. I després què…
A fora ens a guardava una sorpresa queia un bon xàfec, els que no portàvem paraigua nou minuts més esperant que amainés. Els he aprofitat per fer les fotografies que adonen l’escrit. Josep
quan 26, maig de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, Gerard Quintana , comentaris tancats
fotos indrets garriguencs Canon PowerShot SX500IS per jrrof
dia rúfol 13, maig de 2014
Publicat per Josep Rof en : antoni clapés, ELA, foto jrrof , comentaris tancats
IV
Paraules damunt el mur de pedra seca,
grills en el torrent: xerriquen.
Branca,
arrel,
silenci.
Aleteig
de paraules allí on habitava l’aram
de la llum.
Udola la mort.
VI
Un banc
de la galeria solitària
només
per reposar
tanta melangia.
VIII
Ascendir fins al cim
i continuar,
atravessar el vent.
Gosar anar més enllà, encara.
Només l’absència
deixa empremta.
XXI
Abrusar la vida
amb el desfici del navegant solitari.
(I tota la resta és un traç
finíssim de llapis, pura literatura.)
XXV
La música apaga el so:
les altes torres del silenci
colpegen el paradís dels mots.
Escriure, només.
No més.
Basta
tan poca vida
per viure-la?
XXXII
Crema un esbarzer
de paraules i silencis:
a la paret,
l’ombra
imprecisa del poema.
Antoni Clapés (1992-1994)
dia rúfol a casa reclòs, res de sortir al carrer, fa fred, plou, per la finestra des de dins a l’estudi vaig passar els veïns, fa riure uns van d’estiu, altres abrigats, un amb paraigua plegat, no convida al menys per mi sortir, soc una floreta de piti-nimi, i com cal m’haig de resguardar de qualsevol refredat. Per ocupar el temps tip d’endreçar calaixos, llegeixo poesia, de les moltes que tinc guardades per aquestes ocasions, avui unes d’Antoni Clapés (1992-1994), acompanyades per unes fotos d’ombres on i reflexa la meva pròpia. Josep
D’on ve, tarda? 20, abril de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, GABRIEL PLANELLA , comentaris tancats Memento La vibració de la nevera, el crepitar del termo de gas, el pols del rellotge, a la lleixa, l’aigua per les canonades, ella adormida profundament i jo que m’hi acostava perquè el vel del seu son cobrís tot el meu desvetllament. Braços que comunicàvem en un monòleg senzill com de matinada el respirar de les cases centenàries, com les notes tan lacòniques que el matí ens deixàvem primer l’un i desprès l’altre. Gabriel Planella ***
Tarda
Un paisatge acabat d’envernissar:
grisos els cels d’aigua; griso i prou
els ulls de la duració. Ara, al parc,
hi ha paraigües estampats amb lloros
i *galahs, i fons que s’apaguen.
I hi ha cartes que s’escriuen a algú
perdut en un estiu i que no sap.
Aquesta tarda em pregunto on arriben
els que s’amaguen d’una doble vida,
i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia
entre els meus. (Així ho diuen; vaig
anar-me’n sense haver sabut qui són.)
m’ho pregunto quan de res no serveix.
Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?
Mescal Gabriel Planella
D’on ve, tarda?
Aquesta tarda a casa sense poder passejar, ens fa un dia rúfol, gris i sense sol, de tant en tant una ruixada, “no plou ni fa sol” plenes les bateries de la cadira elèctrica que utilitzo, per fer un llarg passeig, per olorar i captar la primavera, amb la Canon que també estava a punt.
He aprofitat el temps lleguin poesia, aquestes dues m’han semblat adients per acompanyar aquestes fotos de l’altre dia, on tot rebrota de nou, on tot té ganes de viure…faltades d’aigua acusaran per el seu creixement.
D’on ve, la pluja? Josep
(fotos Canon PowerShot G12 per jrrof)
tapiat 12, març de 2014
Publicat per Josep Rof en : foto jrrof , comentaris tancats
Qui l’haurà tapiat?
Perquè l’hauran tapiat?
Sempre ha estat tapiat?
Qui haurà fet el petit forat?
Perquè volem un portal tapiat?
Hi haurà passat algú abans de ser tapiat?
********
Totes aquestes preguntes i més que ens podríem fer, en veure’l va cridar la meva curiositat, i sense pensar-m’hi el vaig fotografiar.
Ara es quant m’adono que ni han per tot, sols entrar a Google en surten un munt, també hi ha finestres. Ara es tapiant las cases abandonades, per evitar ser ocupades. No es el cas d’aquest portal doncs fa temps que ho està igual des de sempre. Josep
tot és possible 12, febrer de 2014
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo, miquel marti i pol , comentaris tancats Miquel Martí i Pol Tot és possible Paraules per a l’esperança Si la vida es desferma com un gran cop de vent i sense cap paraula com un amant et pren, obre els braços a l’esperança i oblida el fosc instant, tot és clar quan es pensa a ritme de vals. Valset per innocents *** Em sembla que conec força bé les meves limitacions, i les accepto, sense que això vulgui dir que no faig el que puc per superar-les. *** Jo aviat farà divuit anys que estic quasi impedit, i no podria pas fer cap de les coses que feia perquè tinc una veu (diguem-ne veu, vaja!) tan escandalosament feble que ni queda enregistrada a les cassetes. Això no obstant, no he pas <<desertat>>. A tall d’afectuosa salutació *** No podem defallir; gairebé diria que no hi tenim dret, si volem ser conseqüents amb allò que més intensament ens representa. Carta del 5 novembre de 1979 *** Amb els dits balbs de tant palpar memòries m’inscric a tota mena de propòsits de goig i d’esperança. Fonda i clara. La veu que em repeteix proclama vida. No em malvendré el silenci. D’aquest cos… *** (…) Tot comença de bell nou i és ardent i temptador. Esbulla’t els cabells, mulla’t els llavis amb aigua clara, prem un roc i prem-lo i sentiràs la vida que hi batega. Cristalls-IV *** La veritat història dels homes s’escriu amb tant de dolor que a voltes sembla que no hi hagi espai per res més; s’escolen fugacíssims, els dies, i ens en resten al cap dels dits minúscules engrunes. Però de dins del gest sempre en sorgeixen espais de llum en què la vida esclata tan poderosa i lúcida que espanta, àmbits d’insospitades harmonies que ens omplen de consol i d’esperança. 16 *** Entre tots podem fer un món millor, i cal que ens esforcem per aconseguir-ho. Presentació
APUNT: L’últim llibre a les meves mans d’en Miquel Martí i Pol és: Tot és possible paraules per l’esperança. Son fragments curts i tots diuen coses, n’he pres una mostra per aquest post, els he llegit al carrer, a la terrassa d’un bar, sota un arbre centenari, meditant-los pausadament per trobar-hi lo que en Miquel ens volia dir, el vaig conèixer personalment, ja no parlava, assegut a una cadira de rodes, sempre em dolç somriure, patia una EM. Amb lletra trèmula mentes signava uns llibres, me’l mirava amb tendresa, ell era tot tendresa. Han passat els anys, ell ja no hi es, ara soc jo el que va em cadira de rodes, pateixo des de fa quasi tretze anys una ELA, amb record del seu exemple, somric a tothom. Els seus poemes utilitza la paraula VIDA! i ESPERANÇA! moltes vegades, aquesta VIDA! que ens ha tocat per VIURE-ESPERANÇATS! Josep
vida! 7, febrer de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Coses importants en el dia d’avui
(1) Avui ens ha deixat Tatiana Sisquella, el càncer l’ha fos, sols tenia 35 anys i una veu tendra, vital, plena de VIDA! que avui s’ha apagat per sempre. Així es la VIDA! viure i morir.
(2) Avui he conegut en Jordi un elátic de Terrassa, em intercanviat MS, derivant les converses cap el primer EM, auguro que serà una bona amistat.
(3) Que el ametller, solitari, escarransit i mig neulat, lluitant per la VIDA! estava ple de flors, sense pensar-m’hi la Canon l’ha fotografiat. (acompanyaran aquest post d’avui)
Aquestes fites doloroses, amargues o l’arbre florit, són coses que empenyen el dia, un rere l’altre, els sentiments, rere els sentiments, les angoixes, rere angoixes, dia a dia les anem vivint, assumint i com no ens ajuden a viure, les bones i les dolentes. Mentre vaig fent el camí, dels tretze anys convisquem amb una ELA, ella i jo som u, un pac, com la tortuga i la seva closca o el cargol.
Durant aquests anys, internet m’ha permès a conèixer molts elàtics/ elàtiques de tot el món, alguns/algunes ens han deixat, conservo les seves converses, com el millor tresor del món, la longevitat/ lentitud, de la meva ELA m’ho ha permès.
Avui he començat la pagina d’una nova amistat, que auguro serà intensa, mentes la senyora ELA ens ho permeti. Els vells talers de la meva joventut (dels 14 als 22 anys) quant portaven un fil dolent, que es trencava o s’esborronava sovint, es deia: “mala peça té el teler” amb l’ELA passa el mateix, tenim que ballar amb la més lletja, doncs que cony BALLEM! fins el final de la VIDA! Josep
Ara tu i jo som com aquest ametller,
que lluita amb solitari encerclat de per VIDA!
bombardeig 26, gener de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats
COMMEMORACIÓ DEL 75È ANIVERSARI
DEL BOMBARDEIG DE LA GARRIGA
29 de gener 1939-29 gener 2014
La Garriga, del 26 de gener al 15 de febrer de 2014
La Garriga commemora el 75è aniversari del bombardeig
La Garriga commemora, un any més, l’aniversari del bombardeig que el gener de 1939 va sacsejar la vida al municipi.
Els actes programats inclouen, en primer lloc, l’espectacle al carrer “La Garriga a la guerra!”. El muntatge de Nats Teatre, que es farà el proper 26 de gener a les 12.00 h al voltant de l’església, es va estrenar ara fa 5 anys, en els actes de commemoració del 70è aniversari.
Serà el dia 29, just en el moment de l’esclat de les bombes, a les 14.45 h que es farà l’acte institucional i l’ofrena davant el refugi antiaeri de l’estació.
Dins del programa d’activitats hi haurà un cicle de xerrades sobre el conflicte. Les tres xerrades es faran a can Raspall a les 20.00 h, i comptaran amb la participació de destacats historiadors i investigadors catalans. La primera, a càrrec de Pelai Pagès, es farà el 30 de gener i versarà sobre les causes del conflicte; la segona, amb la participació de Ricard Vinyes, es farà el 6 de febrer i girarà al voltant de les seves conseqüències, la repressió i la postguerra; i la darrera, que es farà el dia 13 i comptarà amb Joan Garriga, concretarà i explicarà com va ser el conflicte al Vallès Oriental.
I tancarà la programació la presentació, el dia 15 de febrer, del documental “Ni perdono ni oblido”, fruit d’un treball de recerca de Joan Giralt, alumne de l’institut Vil•la Romana.
Mentre durin les activitats de commemoració, la façana de l’ajuntament també s’ambientarà, amb algunes imatges de la guerra i la postguerra a la Garriga.
La programació vol recordar l’atac que va patir la Garriga el 29 de gener de 1939 quan dues esquadrilles d’avions feixistes, carregats amb 120 bombes, van atacar el municipi, causant un mínim de 15 víctimes mortals i nombrosos danys materials. Aquest any, a més, es compleixen també 75 anys del massiu exili republicà.
Fitxers: 35468_diptic_bombardeig_def.pdf
+ info: www.visitalagarriga.cat
afegitó: avui ha començat el 1er acte, la gent seguia les diferents representacions al entorn de l’església, la gent sobretot la gran, s’han emocionat amb la representació, del moment viscut ara fa 75 anys (les fotos ho avalant) Josep
• Joan Triadú, Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent (2001)
un esmorçar 23, gener de 2014
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Avui ens em reunit per esmorcar, una colla de excompanys de feina, a molts feia anys que no els veia, doncs jo ja fa uns 14 anys que vaig jubilar-me, ells fa menys, ara tots jubilats. Hem gaudit contant les batalletes d’antuvi, aquestes si les havia viscut, doncs vaig entrar el 1968/2001, les posteriors d’aquesta època les he viscut avui. He gaudit de bona companyia en Francisco G., en José R., en Joan Ramon A. i en Joan V i jo, envalentint he aparcat la cadira elèctrica i he fet taula com els demés. M’hi he sentit bé! Em recordat! Diuen que: “bo és recordar per no oblidar” REPETIREM! Josep
JRA amb la ma el cor, impregnat de noblesa!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.