Navegació

nou minuts, tota una VIDA! 25, juny de 2014

Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, poema , Rastrejar

25 de juny del 2014

Estic al CAP garriguenc, tot esperant la infermera la gent es desespera, som pocs, no més de sis, hauria d’haver arribat a les cinc per els injectables, passen vint i dos minuts, la infermera  ens arriba corrents, crida els injectables, no hi ha ordre, passa la que havia arribat ultima, la gent confon vacunes e injectables, es gènere un debat absurd.

Mentes jo llegeixo poesia, reconec que hi havia arribat a les quatre i mitja, vaig per el poema nou de Francesc Garriga ‘Tornar és lluny’. Tanco el llibre, prenc aquests apunts i descric l’absurd que pot ser l’home, en sentires acorralat esperant la infermera, total en menys de vint i cinc minuts, tots el carrer els injectables, els de la vacuna, un del control crec ‘cintron’ i jo amb una petita ferida sobre de la mà esquerra, només gran que l’ungla mitjana, però profunda i dolorosa, com si amb una Gúbia haguéssim llevat la carn, va ser ahir, amb una enganxada em el cargol del caminador. És si mes no força curios, ningú jugaba amb el mòbil.

Quina organització, repetia la infermera, 1er els injectables de les cinc, són les cinc i trenta-u minuts i en un pim pam pum… nou minuts tots al carrer. En un no res, l’home desespera per no res. I després què…

A fora ens a guardava una sorpresa queia un bon xàfec, els que no portàvem paraigua nou minuts més esperant que amainés. Els he aprofitat per fer les fotografies que adonen l’escrit. Josep

IMG_1045

IMG_1043

IMG_1047

IMG_1041

IMG_1040

és perillós obrir els records.
com serps s’esmunyen àgils riu avall
a l’aigua moll de la memòria.
 
sempre ens surt mal ferit, dels records
 
són bons els bons?
els àcids posen de genolls
la nostra vanitat.
potser perquè ens fan mal
les hores que ens recorden
un temps baldat i coix
fugim a caus d’oblit.
també els records són fets de temps i fang.
 
però caldrà tenir-los ben a prop.
en terra de silencis, seran la nostra veu.

IMG_1038

IMG_1037

s’escapen de les planes del llibre,
disfressen pors, vesteixen somnis,
fantasmes.
només una vegada tens deu anys,
i els creus reals.
 
ocults en el secret de l’escriptura,
pels ulls cansats arriben a la boca.
si intentes dir,
la ploma escriu la pluja.
 
com l’aigua riu avall,
no miris d’aturar-los.
 
només a mar.