Navegació

tot és possible 12, febrer de 2014

Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo, miquel marti i pol , Rastrejar
Miquel Martí i Pol
Tot és possible
Paraules per a l’esperança
Si la vida es desferma
com un gran cop de vent
i sense cap paraula
com un amant et pren,
obre els braços a l’esperança
i oblida el fosc instant,
tot és clar quan es pensa
a ritme de vals.
Valset  per innocents
***
Em sembla que conec força bé les meves limitacions, i les accepto, sense que això vulgui dir que no faig el que puc per superar-les.
***
Jo aviat farà divuit anys que estic quasi impedit, i no
podria pas fer cap de les coses que feia perquè tinc una veu
(diguem-ne veu, vaja!) tan escandalosament feble que ni
queda enregistrada a les cassetes. Això no obstant, no he
pas <<desertat>>.
A tall d’afectuosa salutació
***
No podem defallir; gairebé diria que no hi tenim dret, si
volem ser conseqüents amb allò que més intensament ens representa.
Carta del 5 novembre de 1979
***
Amb els dits balbs de tant palpar memòries
m’inscric a tota mena de propòsits
de goig i d’esperança.
Fonda i clara.
La veu que em repeteix proclama vida.
No em malvendré el silenci. D’aquest cos…
***
(…) Tot comença
de bell nou i és ardent i temptador.
Esbulla’t  els cabells, mulla’t els llavis
amb aigua clara, prem un roc i prem-lo
i sentiràs la vida que hi batega.
Cristalls-IV
***
La veritat història dels homes
s’escriu amb tant de dolor que a voltes sembla
que no hi hagi espai per res més; s’escolen
fugacíssims, els dies, i ens en resten
al cap dels dits minúscules engrunes.
Però de dins del gest sempre en sorgeixen
espais de llum en què la vida esclata
tan poderosa i lúcida que espanta,
àmbits d’insospitades harmonies
que ens omplen de consol i d’esperança.
16
***
Entre tots podem fer un món millor, i cal que ens esforcem per aconseguir-ho.
Presentació
 
IMG_0184
 
APUNT: L’últim llibre a les meves mans d’en Miquel Martí  i Pol és: Tot és possible paraules per l’esperança. Son fragments curts i tots diuen coses, n’he pres una mostra per aquest post, els he llegit al carrer, a la terrassa d’un bar, sota un arbre centenari, meditant-los pausadament per trobar-hi lo que en Miquel ens volia dir, el vaig conèixer personalment, ja no parlava, assegut a una cadira de rodes, sempre em dolç somriure, patia una EM. Amb lletra trèmula mentes signava uns llibres, me’l mirava amb tendresa, ell era tot tendresa. Han passat els anys, ell ja no hi es, ara soc jo el que va em cadira de rodes, pateixo des de fa quasi tretze anys una ELA, amb record del seu exemple, somric a tothom. Els seus poemes utilitza la paraula VIDA! i ESPERANÇA! moltes vegades, aquesta VIDA! que ens ha tocat per VIURE-ESPERANÇATS! Josep