78è! 14, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 14/4/2009 hora 14:46 per jrof
14/04/2009 – Patrimoni
78è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIó DE LA II REPúBLICA
Bandera republicana al balcó de l’Ajuntament
El proper dimarts 14 d’abril, per commemorar el 78è aniversari de la proclamació de la II República, es penjarà la bandera republicana al balcó de l’Ajuntament. La bandera estarà penjada durant tot el dia.
L’Ayuntament de la Garriga ens feia aquests anunciat. La meva foto corrabora la realitat “la bandera republicana va estar penjada tot el dia”. Però a la tarda restaba recargolada per una juguenera Saligarda. jrof
“BO ÉS RECORDAR PER NO OBLIDAR”
el riu Congost! 12, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL el matí del 11/4/2009 per jrof
El Riu Congost el seu pas per la Garriga per els fortes pluges de la nit baixava de xocolata, els ànecs espavilats fien per la vida en els patits recessos de color xocolata! Ah! hi ha una bicicleta de tres rodes on juguen els enaguets petits! jrof
El Rio Congost su paso por la Garriga por las fuertes lluvias de la noche bajaba de chocolate, los patos avispados fían por la vida en los sufridos remansos de color chocolate! Ah! hay una bicicleta de tres ruedas dónde juegan los enaguets pequeños! jrof
nùvols! 12, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL el matí del 11/4/2009 per jrof
19/20 quilos! 9, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 23/2/2009 hora 17:15 per jrof
Bicicleta feta a VITORIA Especial BH, te més de 50 anys d’història i encara fa la servitud per la qual va ser creada, era el medi transport dels 50es, tant robusta com pesada, ronda els 20 quilos, menten encara la il·lusió de quan va ser estrenada? Igual per un nen? O ves a saber una persona gran? I ves a saber a on? I quin poble? Ara a La Garriga el Carrer Calabria i fa estada, resta aparcada encadenada a un pal d’una senyal! Cofoia! Esvelta! igual que el primer dia! Esperant pacientment ser passejada! Tret dels rovells i les gomes resseques diria que està igual que el primer dia, absenta de plàstics tot és ferro i del bo.
La seva presencia m’ha despertat el nen interior que un dia vaig ser, el pare me la va regalar en fer els 14 anys, era el 1957, era verda i de la marca G.A.C. – . Em va dur a la feina, va aguantar sotracs de camins i carreteres, pluges, neus freds, mai va fallar-me, era econòmica de manteniment, feia la servitud a diari i endiumenjada un mocador de cuadrets anuat al selló, s’estilava quant s’anava mudat, perquè no embrutes el cul dels pantalons endiumenjats, ha! Duia una dinamo alimentava un llum rodo vermell al darrera i un fanal gros a davant feia bastant-te llum, els carrers i la carretera N152 el seu pas per Les Franqueses era absenta d’enllumenat i s’agraïa per veure els forats del escàs asfalt.
Recordo que no hi havia transit, tret del camió del Ros de Centelles, que ja l’esperàvem per enganxar-nos-hi al rere, jo l’havia vist anar em carbó (Gasógeno: Circular sin Gasolina.) Un dia un policia a Granollers que conduïa una Sanglas recent estrenada, em va multar per anar enganxat al camió i va posar a la denuncia per accés de velocitat. Ai! Quines coses evoquen els records, avui revifats per una robusta bicicleta de mes de 50 anys. jrof
11/4/2009 12:59 H. per jrof El gasógeno // El gasógeno.// Gasógeno – Wikipedia, la enciclopedia libre // www.camionesclasicos.com :: Ver tema – GASOGENO
flor! 5, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 4/4/2009 14:34 H. per jrof
· És una flor de nap o de col?
No ho se, el que si se és que és bellíssima, ha nascut al mig d’una vorera on grosses pedres fan paret a un parc el de Can Caralt, de fet el fondo de la flor és una pedra de les moltes que fan paret, poca terra per aquesta bella flor. jrof
clepuscle (m)! 3, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats| Cada dia un mot / 2245 / divendres, 3 d’abril del 2009 |
| crepuscle (m) |
| Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de lasortida del Sol o després de la posta; temps que dura aquesta claror. |
| [Etimologia — Del llatí crepusculum, mateix significat.] |
| Ja està cansat, l’home, de no poder recordar els seus somnis, d’estremir-se en sentir que els gossos borden el crepuscle, de pensar que excessives races de generals empudeguenl’aire, de veure que els botxins es passegen amb un cor de joc de cartes enganxat a cada galta tingui destinada la seva cadena. Sense cap nom ni símbol, |
| *** Aquesta setmana: astronomia *** |
| Imatge astronòmica del dia http://www.apodcatala.com/ |
| Entrevista a Vicent J. Martínez, astrònom: «Estic convençut que existeix vida extraterrestre» http://www.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view&id=892 |
| Subscriviu-vos a Mètode i trieu el vostre regal de benvinguda! http://www.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view&id=91&Itemid=85 |
Oh! La màgia d’Internet! M’ha portat a descobrir aqueta pàgina rodamots i que una vegada feta la subscripció (el 1 d’abril) rebo diàriament el mot del dia, lo qual amés de ser entretingut és instructiu, el dimecres dia 1 va tocar solstici, el dijous 2 Via Làctia i avui divendres 3 crepuscle. Com jo que just ho he descobert, penso que hi hauran d’altres que potser els hi farà servei d’enteniment o per saber quelcom més. Es per aquet motiu que m’he atrevit a penjar-ho al blog. Des d’aquí un agraïment a la pagina Web de RodaMots. jrof
70 anys! 31, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 27/3/2009 23:05 per jrof
TOT RECORDANT les víctimes del bombardeig
Més d’una quarantena de persones es va reunir dissabte 21 a la zona verda del carrer Vulcà per plantar quinze arbres en record de les persones que van morir al bombardeig del 29 de gener de 1939.
Desprès de plantar els arbres, es va destapar una placa commemorativa en record i homenatge a les víctimes. La activitat va comptar amb els parlaments de Joan Garriga, comissari d’actes de commemoració del bombardeig, de Quim Fornés, regidor de Patrimoni i Turisme i d’un representant del Centre Excursionista Garriguenc, Claidi Ferrón. A més, es va oferir un esmorzar per el públic assistent.
Amb aquest acte es va fer una cloenda simbòlica al cicle “Memòria `per la Pau”, que durant els mesos de gener i febrer ha commemorat els 70 anys del bombardeig. Els quinze arbres (freixes) seran, a partir d’ara, d’un nou espai de record, homenatge i reflexió a l’entorn d’un fet tràgic de la nostra història. (tex copiat integrament de l’Aquí)
Quinze arbres per a quinze persones
que perviuen en el nostre recod.
Fem Memòria per la Pau.
La Garriga 1939/2009
“BO ÉS RECORDAR PER NO OBLIDAR”
Els Tres Tombs! 29, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Aquest mati malgrat l’emplujat que estava… diguem què… (els temps s’ha unit a la festa, parant la pluja a les 11 en punt).
Avui a La Garriga tocava la passada Dels Tres Tombs, han arrencat tard, però s’ha completat la festa, incloent-hi el Sol, genets empolainat el cavall, carruatges a punt de ser enganxats, carreters enfeinats guarnint els animals per la desfilada, altres just arribaven, un tragí amunt avall, entra la plaça del Traginer fins el parc Dels Pinetons per tot hi havia activitat. Tothom content, un no parar, els nens del CEIPELSPINETONS vestits amb camissa llarga negra, mocador de quadres al coll, alguns amb gorra, s’esbatussaven entre jocs, agafant-se o girant-se les gorres, eren guapos, guapos, feien patxoca. Amb la MaClaren m’he passejat per el vell mig de tanta feinada, la canon no ha parat de disparar fins a 186 fotos. Sols arribar a casa, l’he buidada a l’ordinador i ara mateix les estic contempla’n, nia’n que m’agraden més que d’altres. Mai en n’esborro cap. Deu ser una mania meva. El pobre portàtil un dia rebentarà de suportar tanta panxada de fotos. Fent camí cap a casa… el fill la nora i el nét ¡corren cap a l’avi!
Tarda: Hola família amics i qui em llegeixi, he fet una bona migdiada, quasi fins a les 17 hores, però m’he llevat cansat, des de fa dies que només estaria o volta’n o al llit, deu ser la primavera ¿? Que i farem! El dinar familiar dinar ha estat bé, potser jo no he estat lo suficientment integrat “soc peix que es porta l’oli” de fet fa dies… dignem-n’hi que estic rar o rarot, deu ser cosa de la senyora ELA, no se, NO SE? Quant m’he aixecat de la migdiada, una sèrie de badalls i espasmes descontrolats i desenfrenats què amb deixen les barres adolorides, inclòs l’interior de les orelles, ara mateix tinc sequedat de boca, costa empassar-me la saliva i tinc pessigolles per tot el cos, son com formiguetes passejant-s’hi, el que passa és que mai dic res a ningú ¿? Soc valent, molt valent. Mira per on, ara o escric al ordinador “el quadern de la meva ànima” m’ho accepte tot, a canvi de res i el que és més bo mai protesta. Ha! Me’n descuidava familiars i vosaltres amics que em llegiu, mil gràcies, sense vosaltres ja em direu perquè vull un blog i penjar-hi post per a ningú.
El dia s’està acabant, just quant son les set de la tarda, el canvi d’ora destrempa, deu ser axó… aquet garbuix, primavera, senyora ELA, canvi d’horari iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii moltes coses més. Sigueu feliços tant com jo ho soc. jrof
(senyora ELA esclerosis lateral amiotròfica)
Canon EOS 400D DIGITAL 29/3/2009 per jrof
5/8/2007/soc un drago! 28, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
diumenge, 5 / agost / 2007 17:35:05
Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.
Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra.
Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar.
S’ha romput el silenci del matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat.
Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula u (f1)
Plats néts… corrents al calaix dels gelats. Ja està com un globus desinflat!
Quina becaina! He fet ! Quin descans? Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci.
Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant!
La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia un dia diu que en farà!
Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap!
Càsum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia! Josep “Baixa de la figuera”
Han sortit al parç una estoneta. La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben a la soferta nevera la visito jo. Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això.
Un fet de vida a casa nostre. L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons. Ja tinc ganes de que arribin!
Josep Rof i Rof ara, que he complert els 64, els 6 d’elàtic ELA (esclerosis lateral amiotròfica) acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
***
gat, gata! 24, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 10/3/2009 hora 18:10 per jrof
Per fi he caçat un GAT que no és GAT sinó GATA, estava de gust estirada prenen el sol, la seva mestressa Isabel absenta al poble cullin olives, la veïna Fatima te cura d’ella, va dir-me que se l’emporta a collir espàrrecs i la segueix com un gos, malgrat el seu propi tenir-lo a casa junt amb un gat. Aquesta GATA és diferent dona molta companyona, per cert al banc on seia la Fatima amb la GATA a la falda fent-li carantoines hi havia l’Eusebi i una iaia de nom Rosario. Tots veïns de la GATA menys jo, vaig aprofitar el moment per caçar-la, ara ja no diré mai més que no soc capaç de caçar GATS o GATES. Em descuidava el nom de la GATA “li deien LOLA”. N’he fet 6 copies per tota la colla que estimen la GATA Lola.
Aquets post amb imatges petites s’han de clikar per poder veure-les senceres les dedico al amic komandanterampas el momen de vida que està passa’n s’ho val. komandanterampas és en Xavier Bertral. Una abraçada Josep