Navegació

5/8/2007/soc un drago! 28, març de 2009

Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , Rastrejar

taulaparada.jpg diumenge, 5 / agost / 2007  17:35:05

Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.  

Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra. 

Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar. 

S’ha romput el silenci del  matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat. 

Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula u (f1)

Plats néts… corrents al calaix dels gelats. Ja està com un globus desinflat! 

Quina becaina! He fet !  Quin descans? Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci.  

Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant! 

La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia un dia diu que en farà! 

Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap! 

Càsum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia!  Josep “Baixa de la figuera” 

Han sortit al parç una estoneta. La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben a la soferta nevera la visito jo. Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això.

Un fet de vida a casa nostre. L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons. Ja tinc ganes de que arribin! 

Josep Rof i Rof ara, que he complert els 64, els  6 d’elàtic ELA (esclerosis lateral amiotròfica) acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat. 

***

Tags:,

Comentaris»

1. Joaquim - 28 març 2009

Felicitats Josep. Et veig acompanyat de la millor companyia: la família. A n’aquesta hora ja t’hauran buidat la nevera.
Som de la mateixa quinta però em portes ventatja. Jo encara no sóc avi. N’estic a apunt. Estic esperant. Està al caure.
Saps que ja tarda?
Salut i bon cap de setmana

2. jrof - 28 març 2009

ho! Gràcies, és meravellós l’arrop familiar a la vegada que molt cansat, quant estem en silenci amb l’avia abades els trobem a faltar, no sempre necessitem el nostre espai, ja són 8 néts de 4 fills. Joaquim ja t’arribarà la teva hora si plau. josep


*