Els Tres Tombs! 29, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , Rastrejar
Aquest mati malgrat l’emplujat que estava… diguem què… (els temps s’ha unit a la festa, parant la pluja a les 11 en punt).
Avui a La Garriga tocava la passada Dels Tres Tombs, han arrencat tard, però s’ha completat la festa, incloent-hi el Sol, genets empolainat el cavall, carruatges a punt de ser enganxats, carreters enfeinats guarnint els animals per la desfilada, altres just arribaven, un tragí amunt avall, entra la plaça del Traginer fins el parc Dels Pinetons per tot hi havia activitat. Tothom content, un no parar, els nens del CEIPELSPINETONS vestits amb camissa llarga negra, mocador de quadres al coll, alguns amb gorra, s’esbatussaven entre jocs, agafant-se o girant-se les gorres, eren guapos, guapos, feien patxoca. Amb la MaClaren m’he passejat per el vell mig de tanta feinada, la canon no ha parat de disparar fins a 186 fotos. Sols arribar a casa, l’he buidada a l’ordinador i ara mateix les estic contempla’n, nia’n que m’agraden més que d’altres. Mai en n’esborro cap. Deu ser una mania meva. El pobre portàtil un dia rebentarà de suportar tanta panxada de fotos. Fent camí cap a casa… el fill la nora i el nét ¡corren cap a l’avi!
Tarda: Hola família amics i qui em llegeixi, he fet una bona migdiada, quasi fins a les 17 hores, però m’he llevat cansat, des de fa dies que només estaria o volta’n o al llit, deu ser la primavera ¿? Que i farem! El dinar familiar dinar ha estat bé, potser jo no he estat lo suficientment integrat “soc peix que es porta l’oli” de fet fa dies… dignem-n’hi que estic rar o rarot, deu ser cosa de la senyora ELA, no se, NO SE? Quant m’he aixecat de la migdiada, una sèrie de badalls i espasmes descontrolats i desenfrenats què amb deixen les barres adolorides, inclòs l’interior de les orelles, ara mateix tinc sequedat de boca, costa empassar-me la saliva i tinc pessigolles per tot el cos, son com formiguetes passejant-s’hi, el que passa és que mai dic res a ningú ¿? Soc valent, molt valent. Mira per on, ara o escric al ordinador “el quadern de la meva ànima” m’ho accepte tot, a canvi de res i el que és més bo mai protesta. Ha! Me’n descuidava familiars i vosaltres amics que em llegiu, mil gràcies, sense vosaltres ja em direu perquè vull un blog i penjar-hi post per a ningú.
El dia s’està acabant, just quant son les set de la tarda, el canvi d’ora destrempa, deu ser axó… aquet garbuix, primavera, senyora ELA, canvi d’horari iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii moltes coses més. Sigueu feliços tant com jo ho soc. jrof
(senyora ELA esclerosis lateral amiotròfica)
