Stephen Hawking ELA! 21, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
ell i jo, els dos malalts d’ELA
NO TINC PARAULES ¿?
“UN MALALT D‘ELA MOLT MALALT”
“Tots els malalts d’ELA estem molt malalts”
Fundació Catalana d’ELA. Morrie
El Periódico d’avui, m’ha desvelat la noticia, Stephen Hawking, hospitalitzat “molt malalt” aquí teniu els likgs que us hi acostaran a la trista noticia. jrof
Stephen Hawking, hospitalitzat “molt malalt”
aniversaris! 16, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats
AQUEST ANY NINGÚ NO M’ENVIARÀ CAP CADLEIA
Exercici ben estèril, el recordar dates.
Algú, sé ben qui, em dirà: “Bon aniversari”
i no podré deixar de pensar en tot una mica,
amb una pudor freda travessant-me l’esquena
-basarda absoluta de coses, moments
sense atur que traïdorament m’esperen-.
Un gat de pèl ben roig trepitja la gespa;
el jardí és immens i sé que ho tinc tot
i sé que no tinc res, excepte una memòria,
i una absència absoluta, i la certesa rara
que les paraules sovint prenen massa forma.
Veig una paret alta, altíssima, i encara
Que tinc forces sé que no podré pas saltar-la.
Decididament, deixaré de mirar per la finestra:
La dona de fer feines vol netejar la cambra.
Un any més: desig i destrucció mesclant-se.
M’ha agradat descobrir el poemari de la Marta, va ser per casualitat, ella sense saber-ho m’estava esperant allà a la biblioteca, just entrar-hi, la taula estava parada plena de poesia, hi havia diversos autors, d’axó sols fa dos dies, el préstec del llibre omple els meus ratets morts i amb deslliure de l’ordinador (us ho confesso amb te segrestat) sols quant fa bon temps el prescindeixo i surto a fer una passejadeta amb la *McLaren, la Canon sempre a punt, hi ha dies que no faig cap foto, però nia’n que passo de 50, a les hores espero arribar a casa i sense adonar-me’n ja torno estar enganxat al medi, processar-les, posar-li nom i arxivar-les. De cop se m’ocorre i ja em tens enganxat de nou, seleccionar-les per penjar-les els meus blogs, escriure el post, repassar-lo moltes vegades i finalment estriar el blog on penjar-ho. Actius en mantinc tres. Però amb aquests poema escollit a propòsit per celebrar amb vosaltres el meu aniversari, si amics meus sense adonar-nos vencem anys a la vida, m’agrada el número que defineix el meu aniversari “66 primaveres” ¡dos sisos cofois! Anuncien i delaten que soc nat del 1943, son poques o molts 66 primaveres, de fet no ho sé, i de veritat ni m’importa, el que si se que m’han passat volant, en un mer pessic, en un instant. Continua’n amb la Marta el seu poema ens diu així
THE OLD MASTERS
Sobre el sofriment mai no van anar errats
els antics poetes.
Ja fóra hora que donessis terra
als que no viuen.
Als que emplenen la teva vida
amb el record.
Record que pot assassinar. Potser a mi,
ja fatigada
de tant d’usdefruit de llocs
que no pertanyen.
Passa el temps: elemental saviesa.
I tot mor.
I jo començo una lenta davallada
de cansament.
Trobo, desfent-se a les mans,
la teva calor.
Ja m’ho van dir els vells poetes
que mai
no he sabut escoltar prou bé.
Si us ha agradat els poemes per celebrar en vosaltres el meu aniversari, deixeu-me dir-vos que “cada dia és un aniversari”, sempre tenim coses per celebrar, això us ho dic: mentes faig camí dia a dia amb la senyora ELA cap els vuit anys del diagnòstic (el pròxim mes), per cert és tan bonic el vuit com els dos sisos. ¡Felices primaveres per tothom!. Josep
*McLaren cadira electrònica de rodes / ELA esclerosis lateral amiotròfica
setembre 30 // vida privada // memòria i // a favor meu, nostre // berlin suite // homenatge a walter benjamin // eros més que thànatos // l’amor a barcelona // fragments d’una conversa // fauna // vull fer l’amor més que mai i ara (muntatge poètic)
Els Tres Tombs! 29, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Aquest mati malgrat l’emplujat que estava… diguem què… (els temps s’ha unit a la festa, parant la pluja a les 11 en punt).
Avui a La Garriga tocava la passada Dels Tres Tombs, han arrencat tard, però s’ha completat la festa, incloent-hi el Sol, genets empolainat el cavall, carruatges a punt de ser enganxats, carreters enfeinats guarnint els animals per la desfilada, altres just arribaven, un tragí amunt avall, entra la plaça del Traginer fins el parc Dels Pinetons per tot hi havia activitat. Tothom content, un no parar, els nens del CEIPELSPINETONS vestits amb camissa llarga negra, mocador de quadres al coll, alguns amb gorra, s’esbatussaven entre jocs, agafant-se o girant-se les gorres, eren guapos, guapos, feien patxoca. Amb la MaClaren m’he passejat per el vell mig de tanta feinada, la canon no ha parat de disparar fins a 186 fotos. Sols arribar a casa, l’he buidada a l’ordinador i ara mateix les estic contempla’n, nia’n que m’agraden més que d’altres. Mai en n’esborro cap. Deu ser una mania meva. El pobre portàtil un dia rebentarà de suportar tanta panxada de fotos. Fent camí cap a casa… el fill la nora i el nét ¡corren cap a l’avi!
Tarda: Hola família amics i qui em llegeixi, he fet una bona migdiada, quasi fins a les 17 hores, però m’he llevat cansat, des de fa dies que només estaria o volta’n o al llit, deu ser la primavera ¿? Que i farem! El dinar familiar dinar ha estat bé, potser jo no he estat lo suficientment integrat “soc peix que es porta l’oli” de fet fa dies… dignem-n’hi que estic rar o rarot, deu ser cosa de la senyora ELA, no se, NO SE? Quant m’he aixecat de la migdiada, una sèrie de badalls i espasmes descontrolats i desenfrenats què amb deixen les barres adolorides, inclòs l’interior de les orelles, ara mateix tinc sequedat de boca, costa empassar-me la saliva i tinc pessigolles per tot el cos, son com formiguetes passejant-s’hi, el que passa és que mai dic res a ningú ¿? Soc valent, molt valent. Mira per on, ara o escric al ordinador “el quadern de la meva ànima” m’ho accepte tot, a canvi de res i el que és més bo mai protesta. Ha! Me’n descuidava familiars i vosaltres amics que em llegiu, mil gràcies, sense vosaltres ja em direu perquè vull un blog i penjar-hi post per a ningú.
El dia s’està acabant, just quant son les set de la tarda, el canvi d’ora destrempa, deu ser axó… aquet garbuix, primavera, senyora ELA, canvi d’horari iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii moltes coses més. Sigueu feliços tant com jo ho soc. jrof
(senyora ELA esclerosis lateral amiotròfica)
Canon EOS 400D DIGITAL 29/3/2009 per jrof
5/8/2007/soc un drago! 28, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
diumenge, 5 / agost / 2007 17:35:05
Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.
Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra.
Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar.
S’ha romput el silenci del matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat.
Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula u (f1)
Plats néts… corrents al calaix dels gelats. Ja està com un globus desinflat!
Quina becaina! He fet ! Quin descans? Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci.
Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant!
La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia un dia diu que en farà!
Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap!
Càsum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia! Josep “Baixa de la figuera”
Han sortit al parç una estoneta. La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben a la soferta nevera la visito jo. Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això.
Un fet de vida a casa nostre. L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons. Ja tinc ganes de que arribin!
Josep Rof i Rof ara, que he complert els 64, els 6 d’elàtic ELA (esclerosis lateral amiotròfica) acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
***
pur tràmit! 23, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit!
La Garriga dimecres, 17/ gener / 2007 Josep Rof i Rof
M’han deixat decebut?? Molt decebut. No per el fet de renovar-me només per un any el permís de conduir, sinó per la manera com es va desenvolupar el procés de la revisió.
Per començar els tràmits d’omplir una fitxa. Immediatament ens cridaven (érem dos, la dona i jo) passàvem els dos per revisar-nos la vista, el psicotècnic, l’oïda i seguidament al metge. Pergunta ¿són socis de La Mútua?? La dona li va contestar que si. Que li passa?? Doncs camino espàstic . Per què?? Pateixo una malaltia degenerativa. Condueix?? Doncs si. Condueix un vehicle automàtic?? Doncs no, una furgona VW Camper. Quins medicaments pren?? Dianben i vitamina E. No pren relexant’s musculars?? Els havia pres però ara no. Si pren Dianben “és que te sucre” haurà de vigilar la vista?? Porta ulleres?? Doncs no. Les haurà de portar?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Estiris aquí, faci força cames braços, poc a poc…) que amb trencarà el braç??
La dona li va fer saber que patia una ELA i que no conduïa casi mai…) Si o feia sols eren trajectes curts per el pobla?? Aquí va remarcar lo d’un vehicle automàtic?? Esta clar’’ el permís actual diu que ha de portar ulleres?? Doncs no n’haig de portar, si he passat la revisió OK.
Li renovaran segurament els permís sols per un any…) és cosa de tràfic. Ens veurem més sovint. Són socis de La Mútua?? Ara li arreglo els papers perquè li tornin els diners havent de venir més sovint és més barat.?? Vagi pensant en un vehicle automàtic??
Apunt: en una revisió així, com poden prendre la resolució del diagnòstic (ens veurem més sovint…) havent passat totes les proves que emparen la revisió OK?? (sols per el fet de patir una malaltia ELA) Ens veurem més sovint?? Escudant-se…) És cosa de tràfic?? De la parla ni me n’ha parlat?? A fe que se’m notava, però no estava en el guiò…) De tot cor amb va deixar fotut, fotut.
Sé que conduir vehicles de motor és delicat?? Però el metge amb aquesta revisió, prenc decisions sense fonament i causa, no és especialista en la malaltia?? En 10 minuts mal contats n’han revisat dos.
Per lo que fa a mi, ja ho se que condueixo o conduiré poc, però al metge que l’importa?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Ai?? La BURROcràcia?? Ai?? La malaltia?? Ai?? Casum, CASUM si no fos…)
Hi han mentides piadoses?? Crec que sí. Per aquesta revisió del permís de conduir n’he dit un munt?? I m’he quedat tant pancho..) El que faré menys serà conduir…)
23/03/2009 A dia d’avui os vull dir que no he conduit cap dia i mai més he passat revisió mèdica per renovació del permís. “Se que podria conduir” però reconec que no amb les millors garanties, que el conduir requereix. Amb possaria molt nerviós. Ara el meu vehicle és una cadira electrónica de nom McLaren, em porta a passeig i no haig de passar revisions.
Visc feliç i conformat. No és això el secret de la vida!
***
Cartes dels lectors de el Periódico LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit
Sílvia Ortigosa Rodríguez Parets del Vallès
Estic indignada per veure’m obligada a passar una revisió mèdica pel permís de conduir. Qualsevol facultatiu que tingui el xollo de participar en un centre de revisions d’aquesta mena opinarà que és un pur tràmit i que en cap cas es valoren les aptituds físiques ni intel·lectuals. Tots ho sabem. Aquestes revisions no serveixen per a res que no sigui per treure diners. En el meu cas, així que vaig dir que era diabètica, em van entregar una fotocòpia de l’últim BOE amb els requisits perquè Trànsit aprovés la renovació del permís. Feia falta un informe de l’endocrí. ¿Què m’estan dient, senyors, que els facultatius que regenten aquests centres autoritzats de revisions mèdiques no estan capacitats per valorar el meu estat de salut per conduir? ¿Em pensen cobrar només per posar un segell si la valoració favorable l’ha de fer el meu especialista i no ells? ¿Que potser ells no són metges, també?
camins de vida! 4, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
La tristor de tarda m’envaeix, faig l’obligada migdiada, de fons sona música per la radio, la tarda és grisa, sento la humitat de la pluja, plou, el tendal s’escolen gotes les conto, una… dues… tres… quatre… cinc… amb distreuen de pensaments, sort de la pluja que m’ha distret… doncs navegava sense barca, sentia sense escoltar, envaït en un problema de difícil solució, fem camí dia a dia, medecina a medecina (que no curen), entre ennuecs, entre vidres a la sang, entre fiblades musculars, al mig de moltes caigudes, agosarats cansaments, nits de insomni, nits plenes de flemes al coll, nits de picors no picors no, si petites fiblades per tot el cos, rebobinat el camí recorregut des del dia del diagnòstic, m’entres junts fem camí cap el vuit anys, l’ELA i jo anem junts, de tant que ens estimem mai ens deixarem. Ella no és veu, diuen que faig bona cara, si crec que la faig però comparat amb aquí ¿? Els companys de malaltia em van deixant, altres també, la vida no perdona a ningú, la mort ens assetja a la cantonada quant amb sento “en el millor… del pitjor possible” miro per la finestra de la vida i veig tot axó relatat i per la finestra del “estudi actiu” des don escric aquest post, veig que encara esta plovent, però ara les gotes s’escolen als branquillons pelats d’un til·ler esporgat. Ara no compto les gotes, no amb fa falta doncs escrivint he buidat el pap. Les contaré d’aquí una estona si hi ha gotes escolades, sinò les buscaré per distraurem de pensaments. “Sigueu feliços, empastifeu el món de felicitat” jo ho faig sempre així i creieu que m’és reconfortable veure les cares de la gent empastifats de felicitat! (sense punts a part he buidat el pap) ara podeu completar el seguent poema jrof
14/12/2007 a Setcases! 13, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos, reculls , comentaris tancats
CANON EOS 400D DIGITAL 14/12/2006 entre 14:00 i les 15:49 per jrof
UNA VISITA A SETCASES 14 de desembre del 2007
Ahir varem anar a Setcases una hora i mitja de viatge, em feia mandra anar-hi però com que varies vegades havia dit NO, aquesta vegada tot dient NO vaig ser un si però minvat d’il·lusió. Sortirem passades les deu, feia sol, portava molts abrigalls guants, bufanda un tres quarts i un gorro de llana per si de cas, no em va fer falta rés, el sol ens va acompanyar tot el dia.
El fill segon va ser qui m’hi va portar, de pas va recollir una vaixella antiga que lluïa penjada al plater de l’apartament. Ara la necessiten per casa seva, embolicada i encaixada em molta de cura no fos per cas que es tranqués Ah! No me’n recordava de dir-vos que vaig saludar una vella amiga, la bota de cuir vell de bot.
Enseguida van ser la una, ens varem aplicar allò “A la taula i el llit el primer crit” cap al restaurant “Can Tiranda” al ser un dia entra-setmana el menjador gran per nosaltres sols, converses em els propietaris una vegada a taula,… Que farem? Varem descartar la carta… la mestressa… Fes-nos una amanida d’embotits per els dos… i si tens platillo de segon (per cert molt bo) postres de músic per un, cafès i ja ens tens fen tertúlia amb el seu home xerrant de fotos (un gran aficionat a les fotos i l’esquí) ens va dir que és donen tots els condicionants perquè aquests cap de setmana els nevi, no fa gens de fred, no fa vent, i les borrasques entren per llevant, va comentar-nos que tal dia com avui… fa anys en va posar 4 metres (no ho van dir perquè els esquiadors no agafessin por) esperen la neu amb una espelma encesa. Tenen ple fins el 31 però res més (també és hotel).
Des del menjador varem tirar fotos per la finestra a la PapiOna. Una vegada a fora més. Mireu al interior de la furgona la “PapiOna” a la foto que estic dret i veureu… un tamboret, els caminadors i la cadira de rodes manual, tot l’equip necessari per la batalla diària.
A la porta al acomiadar-nos…La Maria va gosar preguntar-me que amb passava? Li varem explicar. Ho desconeixia. Normal com tothom! Va tornar a preguntar ¿Si estic bé? “COMPARAT AMB QUI?” Niant de pitjors, diguem-ne que “estic bé” perquè n’estic conformat, amb la pau que requereix aquesta conformació, vaig gaudint de la vida, sense pensar amb les limitacions que un està abocat, per el sol fet de conviure amb una lletra la L de per vida! Ella i jo som U. Anem junts per tot! Maria bones ¡Festes i bones Nevades! Ens en fan tanta falta, a vera!
Fem camí de Vallter 2000 estació d’esquí i on neix el TER http://www.vallter2000.com/cat/welcome.html A mida que ens enfilaven amunt la carretera començava a ser gelada i no volíem corre riscos innecessaris, el suficient per saludar les vaques i els cavalls, no semblava tenir fred, menjaven herba gelada sense parar, buscant-la entre la neu (les fotos ho avalen) que forts són aquests animals criats a la muntanya. Més avall tot un desplegament logístic, uns homes anaven conduint un remat de vedelles, mes enllà hi havia el camió per emportar-se-les enganyades a una excursió al escorxador de torn. Va ser colpidor veure-ho (no hi han fotos, vaig voler respectar “La fi de tota una vida en llibertat”) La vida segueix i que n’és de bona és la vedella a la taula…¡! O no ¿? Si penséssim el procés dels pobres animals no em menjariem pas.
Títols de les fotos…”ruïnes abans de Setcases” “pedra i pallers” “La vedella al plat” “la PapiOna vista des del menjador de Can Tiranda” “Vaques a la Carretera de Vallter” “un cavall amb gana” “El passeig de Setcases” “vistes i Ca la Núria La casa de la Mel” “els estris que m’acompanyen” ” a peu de la PapiOna” ” Setcases Fi” “en Josep”
“UN DIA CANSAT, PERÒ NO MÉS QUE D’ALTRES”
http://www.setcases.info. Ajuntament de Setcases. Turisme a Setcases.
VIDA! 10, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancats
dilluns 19 de juny del 2006-Iniciat a les 0206:07 hores-
-REALITATS DE VIDA
-Ara, l’angoixa s’apodera -de mi constantment. -És com un lladre. -Amb roba el temps -per acaronar-vos. . -Les nits són llargues, -els dies també. -Res m’omple. -Un neguit constant -m’ho impedeix. . -Són els somnis reconfortants? -Si ho són… -A mi, és l’únic que amb queda. . -Un lladre interior-s’ha apoderat de mi. -Per distraurem -i no poder gaudir -de l’entorn què m’envolta. . -Ahir, -unes petites formigues-sense saber-ho… -acompanyaven la música -d’un cansat respir. . -Rés és resisteix…-Tot és resisteix… -Avui, un cos cansat i pesat… -El llit ha trencat. . -Menys mal… Què una ratpenat -cercant el sopar a la gespa -m’ha robat i se m’ha endut -tots els mals pensaments. . -És de matinada, per companyia -els pensaments i uns esternuts. . -M’entono, m’entorxo… -Ara ho he trobat ostres!!! . -M’envelentono” -Un ha de “ser valent” per moure -el pes d’un cos cansat, -sinó pregunteu-li al llit -que aquesta nit ha fet pluf, -cansada de suportar pes i -angoixats pensaments. . -Atxim” se m’han acabat -els mocadors… Atxim” Atxim” . -Ara amb trobo millor… -He buidat el pap. . -acabat 04:20:40 hores . -Josep Rof i Rof (és un malalt d’ELA, de la collita del 2001) . Si voleu visitar-me us apunto els liks dels meus blogs, gràcies jrof –http://blogs.avui.cat/jrof/ –http://jrofi8mes.blogspot.com/ –http://enfoques6ela.blogspot.com/9 d’agost 2007! 30, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats-Un dia qualsevol d’agost de 2007… -No, no qualsevol! Si el 9 d’agost i successius…
CANON EOS 400D DIGITAL 11/08/2007 17:13 i 17:21 per jrof
–
–
……..Rovellats…..On és la clau que li donava vida?…els 4 punts!
-Mira si soc fort que avui dia 9 d’agost a les 8:10 hores m’he tirat a la piscina del trampolí… però sense aigua. No, a la piscina no, però si per sobre el caminador TKA TKA parant amb el front al parquet l’embranzida… quedant-me el braç esquerra a sota del caminador (feia un mal) amb tot el meu pes a sobre. Logística en marxa per la incorporació… el segon nét ens ha acostat la cadira de la cuina… per a punt de subjecció… Aupa! AUPA! a la segona incorporat. El caminador fet pols, tort i trencat… És que avui dia aquestes coses modernes no aguanten pas res? Total que són 110 impulsats?
-El nét petit deia…)- l’avi te sang, mentes el segon nét m’ha acostava la cadira…deia ui! Quan pesa la cadira, el segon nét és valent, la néta gran retirada (és una miqueteta poruga) i la dona OH! Una santa, molta feina i ensurts.
-Una vegada incorporat net i curat, m’he atansat a la cuina…)- donant un crit de guerra a “esmorzar tothom” després ens em posat guapos per sortir al CAP tots encabits a la AROSA fem el camí cap el CAP. Els tres néts entrant i surtin d’infermeria, preguntant al Dr.i a la infermera tot els que els hi venia de gust, les venes, eines i la ferida del avi! He sortit em 4 punts més al front… que acumulats sumen 39. Quasi res…)- Quasi NA?
-A la tornada eh recollit la McLaren arreglada del mecànic, cap a casa… l’avi ha fet carreres am la AROSA. A dins reien com bojos els néts. Ai! Quina experiència de vida que els dono… abagades penso si se’n recordaran? A casa entràrem plegats… doncs el avi els va deixar arribar primers. Enseguida van preguntar-me ¿avi podrem anar a la piscina? L’avia els ha dit que és massa matí, l’aigua està freda. Ha enllestit el dinar i més tard se’l ha emportat tots tres a la piscina. Han dinat com cosacs. Feia un becaina… a mig descansar entra en el pare del tres, amb duia un caminador NOU. Com ho has sabut “la premsa ho portava”. I la TV en parlarà? Igual si. Com corren les noticies.
-(L’avia repetia de contenta, “com se’ns van arreglant les coses” el lampista ens ha posat en marxa l’equip d’aspersors, hem rebut per missatger el Rilutek de Bellvitge i naturalment la McLaren arreglada) <*McLaren és el nom de la cadira electrònica i tenia una roda punxada>.
–Doncs si ja tinc la McLaren (gràcies Morrie per els oferiments) Aquesta setmana sense la McLaren rebia la visita de la T.S. de la “Fundació Catalana d’ELA. Morrie” i me n’oferí una de la fundació.
-El dia 17 m’han tret els punts. La McLaren no s’ha punxat més. Faig llargues passejades els dies que el temps m’ho permet. Ves tu quin agost que ens fa? Ja el tenim llest de calor!
Dos dies desprès dels punts… en una de les sortides, “vaig fer 58 fotos” però de tant guinyar l’ull va quedar-me plorós i picantós morat i torrat. Un dels títols que vaig donar a les fotos son aquest “Rovellats…On és la clau que li donava vida?…” és refereix a un pany de porta de ferro en desús i rovellada per el pas del temps, “No caiguis flor…” contesta no pateixis… “M’aguanto sola…“ “Munió familiar…” “Resisteixo…” “El principi o el final…” Les fotos són boniques… però a mi el que més m’agrada és redescobrir-les cofoies allà esperant-me per donar-li novament la vida mitjançant la foto i el títol.
Sigueu feliços… empastifant/empastifeu… el món de felicitat… no vos sàpiga greu a dojo… en fa falta per tot arreu… jo ho faig sempre així… a fe que amb quedo a gust.
diumenge, 19 / agost / 2007 rorfrofjosep 17:18:35
L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancatsPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol