Navegació

lletra trèmula 7, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, General, poema , comentaris tancats

He estat uns dies sense el portàtil, per una errada meva, vaig enviar a la paperera certs documents a més de eliminar-ne d’altres. Una vegada restablert del ensurt, escanejo el documents que varen servir-me per temperar la meva ofuscació. Dues pàgines d’en J.V. Foix copiades a ploma. La meva lletra és tremolosa, des-igual, escric a poc a poc, amb molt de cansament, he agut d’agafar-me tot el temps del món per acabar la fita per assolir, ho he aconseguit, feia dies que no practicava, ha fet falta una errada per obrir la llibreta un xic oblidada de les meves copies a ploma. Diuen que en les adversitats és troben oportunitats, en el meu cas ha set així. Lletraferida com jo, anem junts cap el desastre imminent total, junts fem el camí amb la més lletja “una ELA” us ho volia dir i ara ja ho he fet, m’adono que la meva costosa lletra, a ploma, encara que canviada no està gens malament, ves tu “qui no és conforme es perquè no vol”. Conformitat a la vida, resignació amb la salut de per vida, content d’haver pogut escriure a ma hi ha ploma, de poder gaudir del escrit, d’haver dedicat un gran esforç i per mi, el que és més important ocupar una estona d’esforç i distracció. Josep

Gracies Foix per deixar-me copiar, allà on siguis abraçades !!

febrer 1, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Comencem el febrer fa un dia trist, fred, gris, plujós, amenaçador de neu, de fet la fina pluja ja ho es de neu a les muntanyes no gaire llunyanes, a casa s’està be, la calefacció posada, el cafè amb llet calentó, estic amb la bufanda al coll al meu recó preferit, on passo moltes hores ‘l’estudi’ tinc la persiana amunt, veig la fina pluja caure, cada dia amb visita un ocell de colors, fa parada a una planta del jardí comunitari, podada a l’entrada de la tardor, cada dia l’espero, de segur avui no vindrà, ¿on farà estada amb aquest dia infernal? Ves a saber si els ocells tenen fred? Penso que si. La pluja no els espanta pas doncs plogui o no plogui fan l’esmorcar a la gespa.

Febrer aquest any de 29 dies en un no res ens l’haurem cruspit, els dies no passen VOLEN !! més ara que ja estem em temps de descompte, a l’abril els 69 màgic numero m’agrada, també el maig els 11 anys del diagnòstic de l’ELA, qui m’ho havia de dir aquell 10 de maig del 2001 que faria camí dels onze anys ballant amb la més lletja? De fet si que recordo textualment el dia del diagnòstic: què el pro mix de vida era de cinc anys, amb un o dos ja ens deixaven buff, hauria d’estar agraït, agraït no ho se, però que visc sense saber-me malalt moltes estones si, fins que la ELA fa una cargolada ep… compte Josep estic aquí, aquesta nit passada a pesar de tenir son, la mucositat seca m’ha fet la punyeta, pessigolles a les canonades, un mal respir, fins que s’ha encalmat, després de molts intents he aconseguit tossir, avui però a les set ja estava dempeus, al llit no hi estava pas bé, si hi han nits llargues aquesta d’avui ho ha set. L’ELA i jo som un pac, com la tortuga i la seva closca, com el cargol, anirem junts fins el final de la vida.

Mentres escrit això, m’adono que ara plou més, cau una fina pluja però mes seguida, ja convé la pluja, els camps ho agrairan, les glaçades faran mal doncs molt arbres estan despuntant amb flor.

Llegeixo poemes d’Antoni Clapés tot fen temps per l’arribada d’en Jordi el fisioterapeuta que m’exercita la respiració i/o estiraments el meu cansat cos.

IV

Lent desvetllar-se de la llum — amortida veu de campanes

il vento recando il suon dell’ora.

Silenci que funda la paraula — ressò d’aquest silenci.

La densitat del buit.

***

Robert Creeley

pensa ment

en l’ull que va ser raó

per no haver de plorar mai

i que tot ho veia

‘

pensa ment

què és ficció sinó experimentar

estratègies d’escriptura

paraules com fòssils vivents

‘

pensa ment

de quina manera algú pot

inventar-se un Büchenwald

a la casa veïna a la teva

‘

pensa ment

que la forma mai és més que

una extensió del contingut

Olson Zukovsky Black Mountain

‘

pensa ment

en la teva petita Leslie

la memòria afonant-se

sota tones i tones de terra

‘

sí

mai no t’ha de faltar companyia

pensa ment

***

XXX

entre l’instant i l’etern

la bellesa inesperada d’una volva de pols

suspesa

en una retxa de llum.

,

“Una, dues, tres, quatre, cinc el tendal s’escolen gotes,

amb distreuen els pensaments” jrrof

fotos: Canon PowerShot G12 01/02/2012 11:00  per jrrof

Mi comentario en castellano segun google

no demano gran cosa 27, desembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General, miquel marti i pol , comentaris tancats

El nostre arbre il·luminat per les festes nadalenques 2011

VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS

Ai, quin pes tan feixuc als muscles

em fa sentir aquesta gent que treballa
només per assolir un futur sòlid i estable
i que envelleix, neguitejada i recelosa,
davant la persistent maldat dels homes.
Aquesta gent loquaç i adelerada
que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal
i amb un índex feixuc i reptador
aplica càstigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis,
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,
esdevé lletja i agressiva i trista.
Ai, quin pes tan feixuc,
quin mal gust a la boca.
*
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…

***

UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Miquel Martí i Pol

***

Just al tom d’un nou dia (dimats 27), era el llit i dormia, la radio engegada com sempre, en despertar-me he escoltat un recital de poemes, he fet orelles i enseguida m’he adonat que eren d’en Miquel Martí i Pol. He seguit escoltant, no podia deixar passar aquest moment, una vegada acabat el recital haig de buscar aquets poemes i sense pensar-m’ho gens ni mica, aquí amb teniu gaudint del moment, acompanyant en Miquel subscrivint les seves paraules, vivint-les ara plenes de mancances igual que ell.

.

Josep Rof i Rof convivint amb una ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica) just avui fa 3.880 dies

dolor i goig 19, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , comentaris tancats



Avui estava al meu estudi, amb l’estoreta posada a l’esquena, doncs paeixo un dolor a les lumbars de cavall, per recomanació d’en Jordi, el fitoterapeuta que m’ha massejat aquests matí.
A fora del jardí comunitari, aguaitant per la finestra e rebut la visita d’aquest rossinyol i m’ha distret del sofriment, s’ha passejat moltes vegades, fen petites volades, saltirons de branca en branca, com volent-me dir per què no em fotografies?
M’ho he pensat, mentre amb preguntava NO… no tindré temps… ell insistia fen saltirons i fins i tot s’ha parat el marc de la finestra. Agafo la Canon aquí el teniu, maco, tendre, acolorit, va posar per mi, per alleujar el meu dolor o almenys distreure’l, a fe que ho ha aconseguit.
Ara és per a tots vostès, pateixin o no, i per a aquells que sofreixen d’ELA com jo, o qualsevol altre patiment, que aquestes fotos els distreguin de tot mal encara que sigui només un instant.

.
Acompanyo aquest post un poema de Francisco Espada Allí; tras los cristales es va posar un filet de distracció al sofriment…

.
ALLÍ
Allí; tras los cristales
no era visible el cielo
ni la luz te teñía de luna y sol.
Allí; la sombra parda
de nebuloso encierro,
los barrotes domésticos y fieros.
Allí; el duro confín
-firmamento negado-
que sueña a diario el azul del mar.
Allí; la sequedad del alma
en destellos de angustia,
el brillo opaco de la esperanza rota.
Allí; eterna espera,
la coda del vaivén
que va y regresa reiteradamente.
Allí; viviendo el sueño
del eterno retorno,
encuentro salino que busca la mar.

Publicado por Francisco Espada en 00:01 HTTP://DIASDEAPLOMO.BLOGSPOT.COM/

ELA 3, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof , comentaris tancats

Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:02 per jrrof

ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos
i encara no en tens prou
que vols allargar el meu llanguiment.
Mai més ja no tindré força ni vigor.
Perquè et vas aparèixer ELA?


ELA, protesto contra la teva severitat
car m’has arrabassat part del meu cos.

Josep Rof

***
Avui he passat la revisió del cos a Bellvitge i us vull dir que m’he cansat molt, temps empleat set llargues hores, això si m’he sentit atès amb amabilitat, més dosis de medecines i fins el 30 gener 2012
Els alumnes han après amb mi. Bellvitge és Universitari.


fundació miquel valls 5, agost de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof , comentaris tancats


.

GRACIES FUNDACIÓ MIQUEL VALLS

Per tot el que esteu fen, per el calor humà del vostre equip, per fer-me un racó a la vostra web al penjar-me els lings tres dels meus blogs, per las paraules dedicades GRACIES un sempre agraït Josep

***

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/elteuespai/elteuespai.html

***

¡¡¡ Roses per tot l’equip!!!

aniversari 10, maig de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof, General, poema jrrof , comentaris tancats

ANIVERSARI

ANIVERSARI

Jo ho noto: com em vaig tornant
menys cert, confús,
dissolent en aire
quotidià, bast
esquinçall de mi, esfilagarsat
i trencat pels punys.

Jo comprenc: he viscut

un any més, i això és molt dur.
¡Moure el cor cada dia
gairebé cent vegades per minut!

Per viure un any és necessari
morir-se moltes vegades gaire.

Àngel Gonzalez

ANIVERSARI: un de molt especial  és “el 10 de maig 2001 dia que em diagnosticaren una Esclerosis Lateral Amiotròfica ELA”, estava content d’acabar amb la incertesa de no saber el que em passava, fins i tot saben que m’emportava un regal per tota la vida.

Em varen dir que el pro mig de vida eren cinc anys, però igual amb dos o tres la malaltia s’emportava el malalt, anava sol, va ser directe i dur MOLT DUR.

No en volia saber res, ni parlar-ne a casa. Vaig passar un llarg temps de dol per assimilar-ho, “jo em trobava relativament bé”, no volia ni sentir parlar-ne, a casa estratègicament hi havia un llibre posat a la tauleta del saló “Soy Caty Salom”, el cap d’un temps el vaig llegir d’amagat en un tres i no res, aquesta vivència de la jove  Caty em ELA, va obrir-me per començar acceptar la malaltia, poc a poc vaig interessar-me per saber-ne més el llibre “Els Dimarts amb Morri de Mitch Albom” una vegada assimilada vaig agafar el convenciment d’explicar-ho, primer varen ser els amics i amb vaig adonar que tothom fugia d’estudi, sols els preocupava el seu constipat, això amb va fer “ser valent” vaig arribar a la conclusió de fer escrits als medis, quina il·lusió quant vaig veure el primer publicat, enseguida sem va ocórrer el títol que sempre més ha anat amb mi “La ELA la Gran Desconeguda” i es així, aquesta tasca encara l’estic practicant  per a difondre la malaltia sempre que puc, els avis de la plaça després de molta perfídia i petites dosis varen mig comprendre lo que em passava. Avui dia per sort hi ha molts medis escrits o TV que col·laboren a la seva divulgació.

Vaig penjar el facebook aquesta proclama per col·laborar a la seva divulgació.

PRESONERS DEL SEU COS programa d’ahir a la nit 19/04/2011 per la valentia de saber contar lo que et passa a tots els elàtics i llurs familiars gracies. Josep un elàtic més http://www.tv3.cat/videos/3475130/Presoners-del-seu-cos

Avui és el meu desè aniversari i que m’ho havia de dir que l’ELA i jo feríem camí junts durant deu anys… Se que soc una excepcionalitat, doncs he deixat per el camí molts elàtics…què amb un o dos anys ens han deixat +  “l’ELA fa estralls” per on passa  i passa. Sense enumerar-los… estan tots en el meu pensament…

-Vull fer una “menció especial per els elàtics que ens han deixat” coneguts per mi personalment o virtualment, molts de mails intercanviats, moltes falses esperances… fins que un dia es fa el silenci i et contesta un familiar, per la seva lluita i sofriment, per ells i llurs familiars mil abraçades.

Be per acabar un poema que vaig fer a l’estada de Llanars, és senzill, mal girbat, sol vol és un esbós de poema, que carai va sortir-me de l’anima i és el meu poema.

Jo

Carrers tots sols

arbres tots solts

al cel blau

la mà, el palmell

empenyent el joystick.

Carrers tots sols

arbres tots solts

la cadira i jo.

23/04/2011- 16:40 a Llanars

 -Un agraïment per tots els que em seguiu el blog.

–Menció especial els metges de Bellvitge que m’atenen puntualment.

-També per el fisioterapeuta que delicadament cuida de mi.

-Els amics que de tant en tant fan per veurem, fen un esmorcar o un cafè.

-Per tots els elàtics que amb coneixen virtualment.

-Per tots els elàtics i familiars que sofreixen junts

-Finalment també els meus familiars que pateixen amb mi i per mi.

Deu anys. Dies… Tres mil sis-centes cinquanta dos abraçades per tothom. Josep

somnio en colors 21, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats

somnio en colors 😉

malgrat lo bonic del somni!

sempre hi han puntes trencades! jrrof

Les puntes trencades: son les pors…els entrebancs… les malalties… les mancances…sempre s’hi barrejant per el vell mix…vols córrer i no pots…vols fer quelcom hi has de demanar ajuda…voldries viatjar i sempre trobes impediments…qualsevol entrebanc o sot la cadira no avenca, somniant encara fas volar la imaginació del que ja no pots fer i no podràs fer mai més.

“Miratges al desert, en somnis encara pedalejo amb bicicleta” jrrof

“si els somnis fossin llapis de colors sempre hi haurien puntes trencades” jrrof

“Ara amics meus “som mers farcells (…) arrossegats per els rius de la vida viscuda ” jrrof

(Somnio tot fent camí cap els deu anys del el diagnòstic de convivència amb una ELA esclerosis lateral amiotròfica) Josep Rof Rof

la meva caiguda 53 5, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, poema, reculls , comentaris tancats

a vegades et semblarà que no pots caminar més…
arribaràs a un punt on només hi haurà un abisme.
tindràs que precipitar-te al buit, però la caiguda serà molt suau, i et permetrà recordar aquelles escenes que has viscut al llarg del camí.

Roser Suñer

Ahir vaig fer la caiguda 53 des del diagnòstic de l’ELA, va ser fulminat com totes, inesperada, va costar molt posar-me dempeus, amb l’ajuda de la meva Juli al tercer intent HALE-HOP dret, les cames tremoloses i adolorit per tot el cos, avui encara més, caure al fi i el cap es una conseqüència de caminar, un dia no molt llunyà ja no cauré més, falta poc per deixar de caminar, l’ELA és una lladre ens va robant sense pressa… sense pausa… les peces vitals del cos, respiració, deglució, en fi tota la musculatura deixant-nos com cera fosa, fins a no bellugar res més que els ulls, un poema d’en Martí i Pol ens ho recorda, diu així:

SALVEU-ME ELS ULLS

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls me’n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc

adossat a un gran mur que s’enderroca.

Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,

i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l’altura màgica del gest,

ara que el gest se’m menja mitja vida

i en cada mot vull que s’hi senti el pes

d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.

Pels ull em reconec i em palpo tot

i vaig i vinc per dins l’arquitectura

de mi mateix, en un esforç tenaç

de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i beure llum

i engolir món i estimar les donzelles,

desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Bon cap de setmana per tothom 53 abraçades Josep 3.558 dies elàtic


sombras Canon EOS DIGITAL 400D 19/10/2010 16:02 per jrrof

mail a una amiga: 12, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : amistat, ELA , comentaris tancats

11/01/2011 Mail a una amiga:

Hola Leo el dies ens passen et volia escriure i no trobava el moment, ara es quant ho faig, vull dir-te que ets molt valenta i que m’agrada el teu somriure ho faig referent el teu pas per el canal 9, l’explicació al feiss amb un amplíssim comentaris dels amics virtuals entre ells jo (15 me gusta i 10 comentaris) tots t’estimen, tots te arropem,  empenyent el teu el dia a dia, ara el escriure’t el meu dia a dia, be fet la introducció et vull explicar el que he fet avui.

Aquest mati  he acabat l’ordenació dels meus “Reculls 2010” ja els tenia impresos, sols faltava intercalar algunes pagines, ara ja estan a punt per relligar-los com un llibre, aquets any toca encobertes negres i fulls blanc, de fet tinc 3 colors,  repetitius color morat 2003/blau 2004/ negra 2005/ morat 2006/blau 2007/negra 2008/morat 2009/blau 2010 serà el setè, son escrits meus o d’atri recopilats durant l’any, hi ha fotos familiars o d’altres, els dibuixos dels 8 néts, està imprès per les dues cares, tot a casa, cada 5 fulles m’havia d’aixecar i girar-les per la impressió banda i banda, he gastat uns 900 folis per fer-ne 5 llibres a 180 fulles per llibre, perquè t’ho explico amb detall, doncs perquè t’adonis de lo valent que encara estic, si ho estic l’ELA en mi és benvolent i va per sort meva a poc a poc, però et vull dir que és l’últim any que ho imprimeixo a casa, he acabat esgotat, el 2011 el preparo per fulles dons es l’única manera que m’ho podran imprimir fora, ara ho tenia per dies i carpetes per mesos, impossible fer-ho fora. Els Reculls perpetuaran en els meus quatre fills i els 8 néts coneixeran com era l’avi Josep, sols amb aquesta il·lusió els preparo.  Leo aquest mail per tu, hi serà present en els meus Reculls 2011.

Aquest afer m’ha ocupat tot el matí, a part he aprofitat per fer net de papers, una bossa per el contenidor.

Una migdiada, després he fet un passeig llarg, un tallat a la plaça, per el camí m’he trobat un antic company de treball, m’ha fet il·lusió saludar-lo, ha deixat el ciclisme per una hernia discal, ara camina i molt, em coincidit en els nostres passejos, hem recordat vells temps de treball i ciclisme, sortíem junts amb el  Club Ciclista Granollers, ara per nosaltres sols son records llunyans, avançant per la vida ens ho ha pres tot, ara sols posar-me els mitjons ja es un Montserrat amb bicicleta.

Jo en tic 67 i tu 48 m’adono que l’ela va ser tardana em mi, el dia del diagnòstic tenia 57 anys. els dos ballem amb la mes lletja buff.. que cony BALLEM!!! Mentes tinguem el cor valent.

He començat l’escrit a les  17:28 i ara son les 19:27 quasi dues hores amb tu amiga companya d’ELA Leo, mil abraçades plenes de lletres de qui et vol Josep

(Leo no pateixis per escriurem se que et costa… si que et prometo explicar-te coses a canvi de que tu amb llegeixis)

LEO a http://www.facebook.com/notes/leo-montero/publicacion/179753845390343