CaPaLTaRD, a PoQueTa Nit!

somriure 2006!!! 7, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, poema, reculls , comentaris tancats

Associació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica acELA BCN (07/01/2011 fa uns 5 anys va ser adsorbida per la Fundació Catalana d’ELA)

apunt per acELA d’en Josep Rof i Rof

AGRADABLES SOMRIURES

Durant la meva vida sols recordo dos agradables somriures.

Us ho explico: Vivia temporalment a Lleida, cap a l’any 1995. A l’Auditori lleidatà van fer un homenatge a Miquel Martí i Pol, vaig assistir-hi. Hi va haver un recital narrat per varies persones dels seus poemes. En acabar, en Miquel va dedicar-me dos llibres (un era per la dona i l’altre per la nora). Recordo que estava assegut a la cadira de rodes. Amb veu tènue, però molt dolça, va preguntar-me ¿per qui és el llibre? Quasi no se l’entenia. Amb paciència va anar personalitzant la dedicatòria. Va ser explicita i directa. La seva lletra tremolosa em va colpir profundament. La dedicatòria anava acompanyada d’un dolç somriure. Aquest agradable i dolç somriure, m’ha acompanyat sempre.

Mentre repasso els seus poemes, em vénen sempre a la memòria els records, les imatges d’aquell llunyà dia. Qui m’ho havia de dir? Que uns anys després, la seva imatge a la meva memòria, es veuria reflectida en mi mateix. Ara sóc jo el que usa la cadira de rodes, tinc les mans tremoloses, la parla tènue i un agosarat cansament. Està clar, sols és l’escenificació física, sense la intel·lectual. Els seus poemes són meravellosos. Ell era únic. Són les sorpreses que ens depara de la vida, sols per fet de ser vida.

Berta Roca ens ha deixat. Un merescut descans per ella. El seu somriure, que sempre anirà en mi. Encara que la vaig conèixer poc, unes tres vegades a l’Associació acELA. Recordo el dia en què el fisió va demanar un voluntari, era per escenificar els moviments per bellugar els malalts al llit. Va sortir decidit el seu marit en Miquel, la taula feia de llit i ell estava estirat. La Berta reia amb satisfacció en veure’l, estava just al meu costat, jo inconscient li vaig fer un comentari, la Berta em va contestar amb un somriure. No hi vaig donar importància. Quan en Miquel va acabar l’escenificació s’hi va acostar, va treure un llibre/pissarra plena d’un munt de lletres, mica en mica, va anar confeccionant la frase per contestar-me el comentari que li havia fet a la Berta. Vaig quedar de pedra. Se’m va fer un nus al coll. Però va ser reconfortat, vaig rebre novament el seu somriure.

Gràcies Berta per dedicar-me els teus somriures! Seràs, sempre recordada per mi. Miquel, Berta i Marta una família estimada. Comparteixo el vostre dolor.

Encara que no vaig sentir la seva veu, la recordaré sempre pel seu somriure!

dilluns, 9 / gener / 2006

(en Josep és de la collita del 10/05/2001 dia del diagnòstic de l’ELA )

SALVEU-ME ELS ULLS

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls me’n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc

adossat a un gran mur que s’enderroca.

Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,

i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l’altura màgica del gest,

ara que el gest se’m menja mitja vida

i en cada mot vull que s’hi senti el pes

d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.

Pels ulls em reconec i em palpo tot

i vaig i vinc per dins l’arquitectura

de mi mateix, en un esforç tenaç

de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i veure llum

i engolir el món i estimar les donzelles,

desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Que aquest poema d’en Miquel Martí i Pol

facin companyia els seus somriures.

SALVEU-ME ELS ULLS

QUAN JA NO EM QUEDI RES.

QUE ELS ULLS,

LA MIRADA,

EL SOMRIURE DE LA BERTA

PERDURIN SEMPRE EN EL NOSTRE RECORD.

NO HI HA,

NI HAURÀ RES MÉS BONIC.

QUE EL RECORD

DEL SEU SOMRIURE,

VAGI SEMPRE EN NOSALTRES.

somrient el 2006 somrient el 2010

¡somric! al 2011 1, gener de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats

01/01/2011 00:00

Somric al 2011 🙂 doncs m’agrada la composició dels números un aneguet, un cero i dos cofois uns es un número simpàtic, de fet tots els números ho son de simpàtics si te’ls mires amb bon ull, vegeu sinó el 13 o el 69, en fi, encetem un Nou Any, un Nou President, ell i nosaltres plens de bons propòsits, com si la vida ens comences de nou, la vida en si no entenc de anys nous, ni vells, la vida és vida i prou, i dura el que dura, les fites les posem nosaltres, el dia del naixement, la primera dent etc, a la vida els dies no li passen, sinó som nosaltres que ens VOLEN!!! Sense adonar-me’n faig camí dels 68 de vida i dels 10 del diagnòstic ELA, els humans som eixí comptabilitzem els fets de la vida etiquetant-los per dies, mesos, anys, sols és una manera de mesurar el temps.

Be 2011 serà un any sense fum, doncs sembla que no es podrà fumar en llocs tancats, soc un ex fumador i com tal ara no suporto el fum, no me’n ser avenir de com podia o podíem fumar havans, faries, caliquenyos , senyoretes, a temporades en Pipa, de fet encara les conservo totes les usades per mi, una de petita plena de records, va ser la primera em va acompanyar tota la mili fen el soldat i cremaven picadura, era una manera d’estalviar eren temporades minses, no teníem ni un duro, a les estones lliures recordo haver treballat treien fusta dels vaixells atracats al moll per 3 duros l’hora o fregat ampolles de cava amb sosa càustica per ser reutilitzades, la pipa era la meva aliada. Ara descansa al meu costat.

Be doncs com manen les costums rebem el 2011 amb il·lusió i bons propòsits felicitem-nos!!! I fent camí per la vida ens el cruspirem en un tres i no res. Altres anys vindran, fins que arribarem el final que algú ens te reservat, editaran esqueles, el primer que mirarà la gent es els anys que tenia el difunt. No hi podem fer res, aquesta mesura dels anys ens acompanyarà sempre, ja ho veieu inclòs desprès de la mort, “mireu ja fa un any que ens va deixar”, vols dir? Recordeu el que us he dit abans… els anys no passen ens VOLEN!!! I amb ells tots nosaltres.

Que el 2011 ens ompli de Pau al món i en els nostres cors. Josep

Fundació per la Pau – Avançant cap a una cultura de pau

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/352107-prohibit-fumar.html

10 pensaments 22, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : Art, ELA, General , comentaris tancats

10 PENSAMENTS

<> Estic cansat: “re dura més d’un instant”

<> Estic cansat: “Les campanades a mort són inevitables”

<> Estic cansat: “vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”.

<> Estic cansat: “sols trobo consol de panxa al cel sense pensar”

<> Estic cansat: ”un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida”.

<> Estic cansat: “vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”

<> Estic cansat: “l’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments”

<> Estic cansat: “me estiro, acluco els ulls, al obri’ls un ocell s’afarta d’olives a la gespa”

<> Estic cansat: “Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix”

<> Estic cansat: “fa nou anys que ballo em la més lletja” (una esclerosis lateral amiotròfica)

<> “realitats”

<> sovint em pregunten com et trobes? VS aquí? Nià un munt que ens han deixat…

<> ara en serio “estic en el millor, d’un pitjor possible”

<> avui dia de St.Demetri compleixo els 3.513 dies d’elàtic “ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof Rof

FOTO: Quadre de Jaime Moroldo Lira

http://www.artworkproject.com/profile/JaimeMoroldoLira

un elàtic ens ha deixat 10, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats

Un alàtic en ha deixat, era un home fort, l’ELA se l’ha cruspit en un tres i no res, em intercanviat mails, estava il·lusionat per l’estrena de la cadira electrònica, content me la va presentar, era Banyolí, feia passejos per el llac, ara el llac plora la seva absència. Jo el recordo vital, entusiasta, animós, gaudia plenament de la vida, era d’aquells que deixant rastre d’amistat per on passant. Casum CASUM l’olla, tenim que ballar amb la més lletja?? Doncs que cony BALLEM buff… fins què la balladora ELA vulgui…

El meu senti-me’n està amb ell i tots els seus amics i familiars… Llop Estepari allà on siguis una abraçada, no una MIL ABRAÇADES!!! Josep

Si voleu conèixer en vida, passegeu-vos per el seu blog: http://tocatdela.blogspot.com/

Aquet poema a ell l’agradava…

.
Calla tot // Ploren les nits com les meves paraules // i plora el silenci de tanta buidor, // ploren els ulls de la meva ceguesa, // de tanta tristesa, de tant de dolor. // Crida la pluja com tots els meus mots // i crida la pena, i crida tan fort… // com criden els somnis de tanta foscor // en aquesta tempesta que s’ho està emportant tot. // Calla la sort, calla com jo // i callen l’alegria, la tendresa i l’amor. // Calla, tot calla… com sempre he fet jo! // i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor..

º·._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.·º

no m’agrada 6, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats

No m’agrada…

No m’agrada el soroll aliè………

No m’agrada que m’enganyin……

No m’agrada passar calor al llit…..

No m’agrada que amb menteixin…..

No m’agrada llegir llibres gruixuts…..

No m’agrada fer faltes d’ortografia……

No m’agrada descobrir un engany………

No m’agrada no descobrir un engany……

No m’agrada tenir son i no poder dormir…

No m’agrada que no em tornin el bon dia…..

No m’agrada el pijama, el silenci i la foscor al llit..

No m’agrada-ria viure sofrint em temps descompte.

.

No m’agrada que no m’escoltin i acabin contant-me el seu constipat..

No m’agrada anar de copilot escoltant música que no m’agrada….

No m’agrada que em planyin, per el fet de anar amb cadira…..

No m’agrada que preguntin com em trobo? I no m’escoltin…

No m’agrada que no em deixin espai a una conversa……

No m’agrada que m’agafi la pluja sense paraigües……

No m’agrada haver-me d’aïllar de les meves pors….

No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge….

No m’agrada discutir, doncs perdo les forces….

No m’agrada passar fred tot i estar abrigat…

No m’agrada preguntar i no tenir resposta..

No m’agrada escoltar la música del veí…..

No m’agrada matar les flors, ni res…….

No m’agrada el silenci a la foscor…..

No m’agrada el cafè iguali’t…….

No m’agrada no saber d’ells……..

No m’agrada tenir-los lluny…..

I més, però em pararé aquí. Ara continua tu…

Josep Rof Rof 3.497 dies convivint amb una ELA esclerosis lateral amiotròfica

frases 2, desembre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos , comentaris tancats

La meva ombra refractada e integrada al mobiliari urbá

<> Ei! Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix… Josep Rof

<> Lladre: L’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments… Josep Rof

<> Les campanades a mort són inevitables… Josep Rof

<> I continua el riu esclatant contra la pedra i en ell els meus pensaments… Josep Rof

<> Re dura més d’un instant… Josep Rof

<> Estic cansat i sols trobo consol de panxa al cel sense pensar… Josep Rof

<> Estic cansat “Vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”… Josep Rof

<> Estic cansat “Vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”… Josep Rof

<> Estic cansat “me estiro, m’endormisqueu… de sobte veig la primavera que treu el nas rere el arbre” . Josep Rof

<> Estic cansat “un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida” Josep Rof

<> Estic cansat “fa nou anys que ballo em la més lletja una ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof

<> Sinceritat: sovint em pregunten ¿Com et trobes? VS aquí? Nia’n un munt que ens han deixat…ara en serio “estic en el millor d’un pitjor possible” avui que compleixo els 3.493 dies elàtic Josep Rof