Navegació

dolor i goig 19, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , Rastrejar



Avui estava al meu estudi, amb l’estoreta posada a l’esquena, doncs paeixo un dolor a les lumbars de cavall, per recomanació d’en Jordi, el fitoterapeuta que m’ha massejat aquests matí.
A fora del jardí comunitari, aguaitant per la finestra e rebut la visita d’aquest rossinyol i m’ha distret del sofriment, s’ha passejat moltes vegades, fen petites volades, saltirons de branca en branca, com volent-me dir per què no em fotografies?
M’ho he pensat, mentre amb preguntava NO… no tindré temps… ell insistia fen saltirons i fins i tot s’ha parat el marc de la finestra. Agafo la Canon aquí el teniu, maco, tendre, acolorit, va posar per mi, per alleujar el meu dolor o almenys distreure’l, a fe que ho ha aconseguit.
Ara és per a tots vostès, pateixin o no, i per a aquells que sofreixen d’ELA com jo, o qualsevol altre patiment, que aquestes fotos els distreguin de tot mal encara que sigui només un instant.

.
Acompanyo aquest post un poema de Francisco Espada Allí; tras los cristales es va posar un filet de distracció al sofriment…

.
ALLÍ
Allí; tras los cristales
no era visible el cielo
ni la luz te teñía de luna y sol.
Allí; la sombra parda
de nebuloso encierro,
los barrotes domésticos y fieros.
Allí; el duro confín
-firmamento negado-
que sueña a diario el azul del mar.
Allí; la sequedad del alma
en destellos de angustia,
el brillo opaco de la esperanza rota.
Allí; eterna espera,
la coda del vaivén
que va y regresa reiteradamente.
Allí; viviendo el sueño
del eterno retorno,
encuentro salino que busca la mar.

Publicado por Francisco Espada en 00:01 HTTP://DIASDEAPLOMO.BLOGSPOT.COM/