70 anys! 31, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 27/3/2009 23:05 per jrof
TOT RECORDANT les víctimes del bombardeig
Més d’una quarantena de persones es va reunir dissabte 21 a la zona verda del carrer Vulcà per plantar quinze arbres en record de les persones que van morir al bombardeig del 29 de gener de 1939.
Desprès de plantar els arbres, es va destapar una placa commemorativa en record i homenatge a les víctimes. La activitat va comptar amb els parlaments de Joan Garriga, comissari d’actes de commemoració del bombardeig, de Quim Fornés, regidor de Patrimoni i Turisme i d’un representant del Centre Excursionista Garriguenc, Claidi Ferrón. A més, es va oferir un esmorzar per el públic assistent.
Amb aquest acte es va fer una cloenda simbòlica al cicle “Memòria `per la Pau”, que durant els mesos de gener i febrer ha commemorat els 70 anys del bombardeig. Els quinze arbres (freixes) seran, a partir d’ara, d’un nou espai de record, homenatge i reflexió a l’entorn d’un fet tràgic de la nostra història. (tex copiat integrament de l’Aquí)
Quinze arbres per a quinze persones
que perviuen en el nostre recod.
Fem Memòria per la Pau.
La Garriga 1939/2009
“BO ÉS RECORDAR PER NO OBLIDAR”
Els Tres Tombs! 29, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Aquest mati malgrat l’emplujat que estava… diguem què… (els temps s’ha unit a la festa, parant la pluja a les 11 en punt).
Avui a La Garriga tocava la passada Dels Tres Tombs, han arrencat tard, però s’ha completat la festa, incloent-hi el Sol, genets empolainat el cavall, carruatges a punt de ser enganxats, carreters enfeinats guarnint els animals per la desfilada, altres just arribaven, un tragí amunt avall, entra la plaça del Traginer fins el parc Dels Pinetons per tot hi havia activitat. Tothom content, un no parar, els nens del CEIPELSPINETONS vestits amb camissa llarga negra, mocador de quadres al coll, alguns amb gorra, s’esbatussaven entre jocs, agafant-se o girant-se les gorres, eren guapos, guapos, feien patxoca. Amb la MaClaren m’he passejat per el vell mig de tanta feinada, la canon no ha parat de disparar fins a 186 fotos. Sols arribar a casa, l’he buidada a l’ordinador i ara mateix les estic contempla’n, nia’n que m’agraden més que d’altres. Mai en n’esborro cap. Deu ser una mania meva. El pobre portàtil un dia rebentarà de suportar tanta panxada de fotos. Fent camí cap a casa… el fill la nora i el nét ¡corren cap a l’avi!
Tarda: Hola família amics i qui em llegeixi, he fet una bona migdiada, quasi fins a les 17 hores, però m’he llevat cansat, des de fa dies que només estaria o volta’n o al llit, deu ser la primavera ¿? Que i farem! El dinar familiar dinar ha estat bé, potser jo no he estat lo suficientment integrat “soc peix que es porta l’oli” de fet fa dies… dignem-n’hi que estic rar o rarot, deu ser cosa de la senyora ELA, no se, NO SE? Quant m’he aixecat de la migdiada, una sèrie de badalls i espasmes descontrolats i desenfrenats què amb deixen les barres adolorides, inclòs l’interior de les orelles, ara mateix tinc sequedat de boca, costa empassar-me la saliva i tinc pessigolles per tot el cos, son com formiguetes passejant-s’hi, el que passa és que mai dic res a ningú ¿? Soc valent, molt valent. Mira per on, ara o escric al ordinador “el quadern de la meva ànima” m’ho accepte tot, a canvi de res i el que és més bo mai protesta. Ha! Me’n descuidava familiars i vosaltres amics que em llegiu, mil gràcies, sense vosaltres ja em direu perquè vull un blog i penjar-hi post per a ningú.
El dia s’està acabant, just quant son les set de la tarda, el canvi d’ora destrempa, deu ser axó… aquet garbuix, primavera, senyora ELA, canvi d’horari iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii moltes coses més. Sigueu feliços tant com jo ho soc. jrof
(senyora ELA esclerosis lateral amiotròfica)
Canon EOS 400D DIGITAL 29/3/2009 per jrof
5/8/2007/soc un drago! 28, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
diumenge, 5 / agost / 2007 17:35:05
Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.
Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra.
Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar.
S’ha romput el silenci del matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat.
Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula u (f1)
Plats néts… corrents al calaix dels gelats. Ja està com un globus desinflat!
Quina becaina! He fet ! Quin descans? Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci.
Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant!
La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia un dia diu que en farà!
Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap!
Càsum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia! Josep “Baixa de la figuera”
Han sortit al parç una estoneta. La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben a la soferta nevera la visito jo. Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això.
Un fet de vida a casa nostre. L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons. Ja tinc ganes de que arribin!
Josep Rof i Rof ara, que he complert els 64, els 6 d’elàtic ELA (esclerosis lateral amiotròfica) acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
***
gat, gata! 24, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 10/3/2009 hora 18:10 per jrof
Per fi he caçat un GAT que no és GAT sinó GATA, estava de gust estirada prenen el sol, la seva mestressa Isabel absenta al poble cullin olives, la veïna Fatima te cura d’ella, va dir-me que se l’emporta a collir espàrrecs i la segueix com un gos, malgrat el seu propi tenir-lo a casa junt amb un gat. Aquesta GATA és diferent dona molta companyona, per cert al banc on seia la Fatima amb la GATA a la falda fent-li carantoines hi havia l’Eusebi i una iaia de nom Rosario. Tots veïns de la GATA menys jo, vaig aprofitar el moment per caçar-la, ara ja no diré mai més que no soc capaç de caçar GATS o GATES. Em descuidava el nom de la GATA “li deien LOLA”. N’he fet 6 copies per tota la colla que estimen la GATA Lola.
Aquets post amb imatges petites s’han de clikar per poder veure-les senceres les dedico al amic komandanterampas el momen de vida que està passa’n s’ho val. komandanterampas és en Xavier Bertral. Una abraçada Josep
pur tràmit! 23, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit!
La Garriga dimecres, 17/ gener / 2007 Josep Rof i Rof
M’han deixat decebut?? Molt decebut. No per el fet de renovar-me només per un any el permís de conduir, sinó per la manera com es va desenvolupar el procés de la revisió.
Per començar els tràmits d’omplir una fitxa. Immediatament ens cridaven (érem dos, la dona i jo) passàvem els dos per revisar-nos la vista, el psicotècnic, l’oïda i seguidament al metge. Pergunta ¿són socis de La Mútua?? La dona li va contestar que si. Que li passa?? Doncs camino espàstic . Per què?? Pateixo una malaltia degenerativa. Condueix?? Doncs si. Condueix un vehicle automàtic?? Doncs no, una furgona VW Camper. Quins medicaments pren?? Dianben i vitamina E. No pren relexant’s musculars?? Els havia pres però ara no. Si pren Dianben “és que te sucre” haurà de vigilar la vista?? Porta ulleres?? Doncs no. Les haurà de portar?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Estiris aquí, faci força cames braços, poc a poc…) que amb trencarà el braç??
La dona li va fer saber que patia una ELA i que no conduïa casi mai…) Si o feia sols eren trajectes curts per el pobla?? Aquí va remarcar lo d’un vehicle automàtic?? Esta clar’’ el permís actual diu que ha de portar ulleres?? Doncs no n’haig de portar, si he passat la revisió OK.
Li renovaran segurament els permís sols per un any…) és cosa de tràfic. Ens veurem més sovint. Són socis de La Mútua?? Ara li arreglo els papers perquè li tornin els diners havent de venir més sovint és més barat.?? Vagi pensant en un vehicle automàtic??
Apunt: en una revisió així, com poden prendre la resolució del diagnòstic (ens veurem més sovint…) havent passat totes les proves que emparen la revisió OK?? (sols per el fet de patir una malaltia ELA) Ens veurem més sovint?? Escudant-se…) És cosa de tràfic?? De la parla ni me n’ha parlat?? A fe que se’m notava, però no estava en el guiò…) De tot cor amb va deixar fotut, fotut.
Sé que conduir vehicles de motor és delicat?? Però el metge amb aquesta revisió, prenc decisions sense fonament i causa, no és especialista en la malaltia?? En 10 minuts mal contats n’han revisat dos.
Per lo que fa a mi, ja ho se que condueixo o conduiré poc, però al metge que l’importa?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Ai?? La BURROcràcia?? Ai?? La malaltia?? Ai?? Casum, CASUM si no fos…)
Hi han mentides piadoses?? Crec que sí. Per aquesta revisió del permís de conduir n’he dit un munt?? I m’he quedat tant pancho..) El que faré menys serà conduir…)
23/03/2009 A dia d’avui os vull dir que no he conduit cap dia i mai més he passat revisió mèdica per renovació del permís. “Se que podria conduir” però reconec que no amb les millors garanties, que el conduir requereix. Amb possaria molt nerviós. Ara el meu vehicle és una cadira electrónica de nom McLaren, em porta a passeig i no haig de passar revisions.
Visc feliç i conformat. No és això el secret de la vida!
***
Cartes dels lectors de el Periódico LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit
Sílvia Ortigosa Rodríguez Parets del Vallès
Estic indignada per veure’m obligada a passar una revisió mèdica pel permís de conduir. Qualsevol facultatiu que tingui el xollo de participar en un centre de revisions d’aquesta mena opinarà que és un pur tràmit i que en cap cas es valoren les aptituds físiques ni intel·lectuals. Tots ho sabem. Aquestes revisions no serveixen per a res que no sigui per treure diners. En el meu cas, així que vaig dir que era diabètica, em van entregar una fotocòpia de l’últim BOE amb els requisits perquè Trànsit aprovés la renovació del permís. Feia falta un informe de l’endocrí. ¿Què m’estan dient, senyors, que els facultatius que regenten aquests centres autoritzats de revisions mèdiques no estan capacitats per valorar el meu estat de salut per conduir? ¿Em pensen cobrar només per posar un segell si la valoració favorable l’ha de fer el meu especialista i no ells? ¿Que potser ells no són metges, també?
primavera! 21, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsQue sigui la primavera per la Pau!
¡Primavera!
¡Hem vençut l’hivern!
¡Visca la primavera!
Però compteu…
avui al sol ha entrat
a casa a cercar la bufanda!
dissabte, 21 / març / 2009
07:53:37 rofrofjosep
manel! 20, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
Al mar!
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora fel foc.
Tu i jo em buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostre història,
però tu i jo no ens em banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a la pala grega esquivant passejants,
a l’horitzó es divisen veles
d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa el mar,
així estirada se’t veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
Hi ha un xiringuito amb quatre pins de fons,
Tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona la música i som davant del mar.
Al mar! Al mar!
***
Roma
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi,
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor de xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujat per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
Són coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
manel “Els millors professors europeus”
hola “manel els millors professors europeus” senzillament hola i vull dir-te, dir-vos que per el meu passat sant vaig ser obsequiat amb la vostra música i també vull dir-vos que m’agrada molt… tot i fent camí cap a les 66 primaveres, FELICITATS a tots el que heu fet possible que la vostra música i les vostres lletres m’entrin directament en el meu interior. M’haveu rejovenit.
josep un garriguenc ens veurem si ens plau a La Garriga, mentes escric us escolto Al mar! Al mar! Deliciós!
“manel els millors professors europeus” això no se si és veritat però la vostra música dona gust escoltar-la i distreu del desoris d’un món esvalotat! http://www.myspace.com/gatmanel
gat negra! 16, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 8/3/2009 12:41 hores per jrof
– l’altre dia mentes casava abelles amb la canon, rere meu un gat negra amb els ull groguencs, estava prenent el sol al cim d’un pilar, s’hi va posar bé i 1, 2, 3, 4 disparos…
Els gats amb fascinen i mai aconsegueixo fotografia’ls, vaig continuar amb les abelles, no amb vaig casar cap, amb els 4 gats negres i un avió que passava per allà.
Fen camí tot conten cap a casa anava pensant “no hay mal que por bien no venga” “ir por lana y salir trasquilado” “qui no es conforma és perquè no vol” Us agraden els gats? a mi si…. però sols per fotografiar-los ah! si és deixen….jrof
(les abelles encara se’n riuen de mi)
25/05/07 dolços moments! 14, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
25/05/07 dolços moments!
bon dia! Són just les set del mati, just el dia s’ha llevat, a fora (…) un lleuger airet de matinada, juga em les fulles tendres dels arbres, he vençut el refredat (…) quina pau a casa estem sols la dona i jo, a la ràdio tinc música clàssica, hi ha moments de vida que un troba una pau interior (…) com si estigués envoltat d’una aureola (…) aquests n’és un, serà per la música o per la pau o per la matinada o per haver vençut el refredat, no ho sé, no ho sé (…) bon dia papa diuen fluixet, per no trencar el moment, la dona es pren el primer cafè en llet i continua llegint el gruixut llibre del club de lectura, també deu sentir la pau que avui sento jo, n’estic convençut, el dissabtes i diumenges solen ser dies diferents (…) no hi transit a casa, sols això els fa diferents (…) de fet tots els dies són diferents, que carai (…) no ni ha cap d’igual, per la finestra veig què continuen bressolats els til·lers, a sota un retallat jardí comunitari, ahir uns jardiners s’hi entretenien (…) un resplendent sol vol treure el nas rere l’edifici del davant (…) rere el fondo hi ha un bosc de pins (…) i de tant en tan passa el tren elevat, que just treu el nas per un clar del bosc (…) estem en un paradís, rodejats de natura per a tot (…) tinc un llibre començat que m’està esperant “relacions particulars” josep mª espinàs (…) primer esmorcaré, no se què, doncs si, uns cereals integrals amb llet i un cafetó (…) també vull repesar-me el poema de “sa tuna” ahir el vaig recordar, sor nià de tenir les coses escrites, la memòria no ho pot retenir tot (…) haig d’endreçar la taula, la tinc plena de candidats, a mi mai m’han fet falta, a la paperera aniran (…) obeint a no se que de la jornada d’avui “reflexió” o com es digui (…) quin descans el d’avui, deu ser la pau que sento que va relacionada amb la “reflexió” dels electes (…) o un feix de circumstancies, beneit i plàcid moment (…) demà anirem o aniré a complir una vegada més amb la senyora democràcia (…) bé l’esmorzar t’espera josep (…) així que tanca els pensaments i cap a la taula (…) e omès els punts i a part i les majúscules que carai crec el moment s’ho valia (…) fins ara, fins ara mateix, sigueu bons (…) i dolços moments!
Ei! Torneu-me el drap de la ironia, sense ell, soc mort en vida. Josep
Feu-vos coixins ben flonjos… em núvols blancs de cel! Josep
La vida és una festa i s’ha de viure com un convidat més a aquests privilegi. Sisa
El secret d’ ’’el secret” Vaja secret? És ja un best-sellers a EU “El secret” d’Oprah Winfrey
Perdoneu-me per aquesta data hi havien eleccions, no soc capaç de recordar quines eren? Si algú amb llegeix que m’ajudi sis plau! Gracies Josep
s’ha tombat! 12, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Tornen a tombar el toro d’Osborne del Bruc