De Suïssa estant

La darrera setmana vaig llegir dues noticies que, potser per culpa del pont i de la relativa discreció dels encarregats de publicar-les, no han tingut ni tindran el ressó que segurament mereixen.

Primera : El Claustre de l’Universitat Pompeu i Fabra va votar una moció que rebutjava la presencia de membres de la Familia Reial d’Espanya dins del recinte universitari argumentant que la monarquia espanyola és una institució “arcaica, antidemocràtica i no elegida democràticament per la ciutadania, i per tant encarna un conjunt de valors incompatibles amb una institució com la UPF que proclama llibertat, democràcia i igualtat”.

Segona : la Associació per la Defensa de la Bicicleta ha denunciat a la Infanta Cristina i al seu marit per incomplir la normativa de circulació de Barcelona. La cosa sorgeix arrel d’un reportatge publicat fa uns mesos a la revista Hola on l’Infanta, marit, fills i guardaespatlles es van deixar fotografiar pels carrers de Barcelona a dalt de les seves bicicletes. Anaven de manera desordenada i no en fila; cap de les bicicletes del nens portava llums incorporats i la bicicleta de l’Infanta no teia llums ni elements reflectors i circulava per un pas de vianants.

Tota la premsa i la televisió espanyoles, que publiquen tots els detalls més insignificants, mentre siguin escabrosos, de la Famila Reial Britànica, mantenen una sospitosa discreció amb la Familia Reial Espanyola. Potser amb l’excepció de la senyora Ortiz. Ningú posa sobre el paper o a les ones l’eficàcia o no de l’institució monarquica. Ningú parla de les escapades del Rei, ni dels múltiples i llargs viatges a l’estranger de la Reina Sofia, ni de la poca feina que demostra tenir el Príncep d’Astúries, ni… ni… ni…

Tota monarquia, per principi, és antidemocràtica ja que te un mecanisme automàtic de auto-successió. Peró resulta que la espanyola inclús sembla ser anticonstitucional perquè dona prioritat al home sobre la dona, cosa que la constitució no admet. I per altre banda, el Rei no és igual a la resta d’espanyols davant la llei perquè no pot ser jutjat.

No s’obrirà cap debat sobre la monarquia. No passarà res. El Consell de Govern de la UPF ja ha dit que la decisió del Claustre no és vinculant. Els defensors de la bicicleta tenen poques opcions d’arribar a fer efectiva la seva denuncia. “Val més que no ho toquem” és el lema de la majoria.

He sentit dir
que avui un cop de mar
ha enfonsat una barca de pesca
i s’han mort els quatre mariners.

Anaven mar endins
perquè nosaltres poguéssim menjar
peix amb suc.
Quin preu més alt!.

La victòria de Rafael Nadal ahir diumenge al Torneig de Tennis de Montecarlo
no admet cap discussió. Va jugar millor que el suïs Federer, i va guanyar amb més claredat que la que demostra el resultat. Nadal va camí d’aconseguir el primer lloc del “ranking” mundial que fa 4 anys que domina Federer. Dit això, crec que Nadal no aguantarà una carrera tant llarga i plena d’èxits com la de Federer perquè fa un tipus de joc molt agressiu (mireu-l’hi la cara) que comporta un gran desgast de les articulacions i les lesions no el respectaran.

Però no era de l’aspecte esportiu que volia parlar avui sinó de l’actitud del públic, millor dit dels que s’anomenen “fans”. D’una banda uns pocs suïssos, amb alguna peça de vestir vermella i exhibint unes petites banderes suïsses, es a dir una creu blanca sobre fons vermell, i prou.

A l’altre extrem, un grup de simpatitzants del Rafael Nadal, amb banderes d’Espanya, grans i amb el perfil negre del „toro de Osborne“ amb els atributs sexuals una mica exagerats. Jo no se si es legal o correcte fer un ús tan poc respectuós d’una bandera nacional, però a mi em desagraden manifestacions d’aquest ordre vinguin de on vinguin.

Nadal no ha donat mai gaires testimonis de la seva “balearitat”, ni fa un ús massa freqüent del mallorquí, que de fet sap parlar. Sembla que amb Espanya ja en te prou. És la seva decisió, que no comparteixo.

Ara bé, com que sembla que s’ha obert una petita escletxa en el camí d’obtenir Seleccions Catalanes per participar en campionats esportius, demano amb tota la força de la que soc capaç que ningú, quan arribi el cas, col•loqui el perfil de “l’ase català” sobre la Senyera, ni el d’un pollastre del Prat ni de cap altre animal que algú decideixi que representa les nostres qualitats i virtuts. El que vulgui posar la calcomania de l’ase al darrera del cotxe, que ho faci, però la Senyera, com tota bandera, mereix respecte.

Per diversos motius, entre ells un viatge, he estat allunyat bastants dies d’aquest blog. Temes per tractar no n’han mancat, tant polítics com socials i inclús personals.

Fins i tot el tema de l’aigua i de les diverses solucions plantejades per abastir la ciutat de Barcelona pot tenir una òptica suïssa ja que el Roine neix aquí, a dues hores de casa meva, de manera que si la solució a llarg termini és la del Roine ja us puc assegurar molta aigua vist el que aquest abril ens cau del cel.

El Roine neix en una glacera dels Alps de Berna, baixa per el Valais i entra al llac de Ginebra (o Leman com diuen ells). Surt del llac, travessa Ginebra i s’endinsa cap a França on nosaltres l’hi perdem el control. Que voleu que us digui, però em dona una certa satisfacció saber que el nostre excés de pluja pot ajudar a solucionar la set dels barcelonins. Tenint en compte aquesta circumstancia, a partir d’ara em queixaré mes baixet quan plogui quatre o cinc dies seguits com està fent ara.

Per cert, avui és Sant Jordi i recordo que era molt tradicional que tal dia com avui plogués. Jo vaig néixer i vaig viure molts anys a la casa on es troba la Llibreria Boixeda, al carrer d’Urgell, i això em va permetre de sentir el dia de Sant Jordi sempre d’una manera molt directa.

Bona Festa del Llibre i la Rosa a tots!.

(Il.lustració: Manel Marzo-Mart)

Aquest cap de setmana ha plogut i la darrera nit fins i tot ha fet una lleugera nevada. Estic parlant de l’indret on visc: a Suïssa, a la vall central i a uns 390 metres sobre el nivell del mar.

No sembla que tinguem de moment problemes d’aigua com els que te Catalunya. Ni en un futur immediat. Malgrat tot, tenim una educació social que fa molts anys que funciona i que a creat uns hàbits de consum que ens permeten gastar la quantitat necessària, ni més ni menys. I la gent segueix aquestes normes: uns per convicció, altres per mimetisme. Però el resultat és molt efectiu. Tot això va acompanyat d’unes mesures d’ordre polític (infraestructures, renovació de canonades, cura extremada de la capa freàtica, etc.). Estic parlant d’un país “privilegiat” del punt de vista aigua i que malgrat tot, sap de no tot dura “in eternum”, i molt menys l’aigua ja que de moment no dominem les pluges.

Recomano los vivament de mirar l’entrevista que Vilaweb TV (www.vilaweb.tv) ha fet al sociòleg Ramon Folch. Jo obligaria a totes les escoles a mirar aquesta i segurament altres opinions de gent amb seny, el seny que considerem una de les nostres virtuts i que algunes vegades semblem oblidar.

(Il•lustració : Albert Merz )

Aquest cap de setmana ha plogut i la darrera nit fins i tot ha fet una lleugera nevada. Estic parlant de l’indret on visc: a Suïssa, a la vall central i a uns 390 metres sobre el nivell del mar.

No sembla que tinguem de moment problemes d’aigua com els que te Catalunya. Ni en un futur immediat. Malgrat tot, tenim una educació social que fa molts anys que funciona i que a creat uns hàbits de consum que ens permeten gastar la quantitat necessària, ni més ni menys. I la gent segueix aquestes normes: uns per convicció, altres per mimetisme. Però el resultat és molt efectiu. Tot això va acompanyat d’unes mesures d’ordre polític (infraestructures, renovació de canonades, cura extremada de la capa freàtica, etc.). Estic parlant d’un país “privilegiat” del punt de vista aigua i que malgrat tot, sap de no tot dura “in eternum”, i molt menys l’aigua ja que de moment no dominem les pluges.

Recomano los vivament de mirar l’entrevista que Vilaweb TV (www.vilaweb.tv) ha fet al sociòleg Ramon Folch. Jo obligaria a totes les escoles a mirar aquesta i segurament altres opinions de gent amb seny, el seny que considerem una de les nostres virtuts i que algunes vegades semblem oblidar.

(Il•lustració : Albert Merz )

La mort és una dona
alta i prima,
vestida de negre
i amb els pits gelats.

(Avui enterrarem l’amic Rudolf Steiner)

Il•lustració de Manel Marzo-Mart

Avui comentaré els resultats de la Reunió de Ciutadans del dijous (vegeu el meu article del dia 26).
Amb una assistència d’un 2% escàs de la població amb dret de vot, tots els punts foren aprovats pràcticament sense controvèrsia, fins i tot el que semblava més polèmic, és a dir el rebaixar de 20 a 10% les signatures necessàries per portar a referèndum els acords de les Reunió de Ciutadans.

Fa un parell d’anys, algú va proposar suprimir les Reunions de Ciutadans, en vista del habitual escàs acte de presencia, i substituir-ho per Compromissaris, naturalment elegits per votació popular. No va prosperar aquesta proposta perquè molta gent va sentir que podia perdre el dret de decidir directament, és a dir la democràcia directa.

Es molt curiós observar que ningú vol renunciar a un dret, malgrat no fer-ne l’ús habitual. Semblaria que el que no van a les reunions poden delegar a altres el seu vot (compromissaris), però no és així. Tothom vol tenir personalment el dret de decidir…encara que després es quedi a casa quan el criden a donar la seva opinió.

Encara diré més : un dels arguments dels suïssos contraris a entrar a la UE és el fet de que seria obligat renunciar a la democràcia directa tal com està establerta actualment, i els anys passen i Suïssa no entra a la UE ni al Euro en gran part per la por a renunciar a una sèrie de drets senzills, simples, però molt arrelats en el poble suís.

No és cosa fàcil la democràcia. Però és el millor sistema que tenim per apropar-nos el màxim a l’ideal de participació. De manera que el mes de setembre, tornarem a la Reunió de Ciutadans, els 2% de sempre, segurs de que fem quelcom de positiu. Sigui cert o no.

(Foto : Vista del campanar de l’esglesia de Oftringen)

Avui al vespre tenim Reunió de Ciutadans. Un parell de vegades a l’any, l’’ajuntament del lloc on visc (Oftringen) convoca a tots els ciutadans amb dret de vot – és a dir, tots els amb nacionalitat suïssa i majors d’edat- per tal de votar assumptes d’interès local. Per altres assumptes d’ordre cantonal o nacional, anem a votar també un parell de vegades cada any.

Una característica de la Reunió de Ciutadans és que les votacions son aixecant el braç, de manera que no existeix el secret del vot.

Unes sis setmanes abans de la reunió, rebem a casa totes les informacions escrites necessàries per anar a la reunió “amb els deures fets” (estadístiques, pressupostos, textos de lleis etc.).

Aquesta democràcia directa no obté la resposta que cal esperar d’un país amb 700 anys de democràcia. Dels 11.000 habitants del meu poble, uns 5.000 tenen dret de vot. Val a dir que un 20 % de la població es estrangera y també cal comptar els menor d’edat per arribar a la xifra de votants potencials. Doncs be , generalment van unes 200 persones a la Reunió de Ciutadans, de manera que només un percentatge del ordre del 4 % fa ús del seu dret.

Per evitar que uns pocs decideixin per tots, s’ha establert la possibilitat de convocar un referèndum ( amb urna i vot secret) si algú no està d’acord amb alguna conclusió de la Reunió i pot reunir en el termini de 30 dies un 20% de signatures de la població amb dret de vot.

Avui donaré el detalls dels temes que aquest vespre es discutiran, i demà o el dissabte explicaré les incidències i els resultats. Els temes d’avui son :

– Concessió del dret de ciutadania a una senyora italiana, a una senyora de Serbia-Montenegro amb els seus dos fills petits ( el marit no es vol nacionalitzar) i a una jove de Croàcia.
– Aprovació d’un crèdit de 270.500 Francs Suïssos ( aprox. 170.000€) per connectar un grup de edificis d’un grup escolar del poble a la xarxa de calor que prové de l’incineradora de deixalles, abandonant la calefacció per gas-oil o gas.
– Compra d’un nou vehicle per el Cos de Bombers ( aprox. 275.000 €)
– Revisió parcial d’algunes lleis municipals, entre altres per baixar el 20% necessari per convocar un referèndum ( com he explicat abans) fins a un 10%.

No sé si a tu
et passa el mateix…

Moltes coses
les veig més clares
quan tanco els ulls.