Arxivar per març de 2013

22 març 2013


Imagineu-vos…

Classificat com a General

Imagineu-vos que viviu en un país on el Parlament escull cada any un membre del govern per fer de President 365 dies. Amb aquest sistema a ningú li puja el càrrec al cap i assumeix( junt amb les de ministre) unes funcions representatives que en altres llocs ha de fer una família en el sentit més ampli de la paraula, amb uns centenars llargs d’assistents, de membres de seguretat i tot una exagerada demostració de drets dinàstics.

Imagineu-vos que el President del vostre país, malgrat que ja no és un jovencell, és un practicant de l’esquí de fons, molt més adequat a la seva edat que l’esquí alpí.

El vostre President, en un cap de setmana llarg, decideix anar a fer una super-marató de 90 kilòmetres a Finlàndia. El President, el divendres a la tarda, truca un taxi que el porta a l’estació de tren. Una vegada arribat, arrossega el seu trolley (maleta amb rodes) i puja al a un vagó de segona classe. Treu de la butxaca una poma,un refresc i un diari per tal de passar de la millor manera l’hora escassa de viatge fins a l’aeroport internacional més proper.

Arribat a l’estació de tren de l’aeroport ( ja veieu que no és el de Barcelona) va amb el trolley a registrar maleta i a obtenir l’anomenada “bording card”. Com tothom, passa el control de seguretat i, ja que ha estat operat del maluc, ha de ser controlat en una cabina separada, sense privilegis.

Dins de l’avió, ocupa el seu seient al passadís, sisena fila de la classe turista. El personal de la companyia el reconeix i el pilot el convida a passar a la classe preferent, cosa que ell amb tota naturalitat rebutja.

El diumenge, després d’acabar la cursa dels 90 kilòmetres dignament ( són curses on el més important es acabar i no tant el lloc que s’ocupa), torna a fer el viatge cap a casa amb les mateixes característiques que el d’anada.

Imagineu-vos quina sensació de tranquil·litat, alt respecte i nivell social es viu en un país on aquestes coses han succeït el mes de març del 2013. El país existeix i és diu Suïssa i el President Ueli Maurer. Ni és sant de la meva devoció ni l’he votat mai ni penso votar-lo. Però com a persona i com a President, em trec el barret.

Comentaris tancats a Imagineu-vos…

12 març 2013


Espurnes suïsses

Classificat com a General

  • Fa un parell de dies, el Consell dels Estats (Senat) suïs va aprovar per 22 vots contra 20 la compra de 22 nous avions de combat Gripen de la nòrdica Saab, per tal de renovar la força aèria del país. Acte seguit van votar el crèdit necessari per la compra dels avions, per un valor equivalent a 2500 milions d’euros. Tota inversió per damunt de 15 milions necessita una majoria de parlamentaris, i no només de parlamentaris presents en el moment de la votació. Amb aquest reglament, el resultat de 23 vots a favor va mancar la majoria per un sol vot, de manera que de moment la compra no es pot efectuar. Ara el tema passa al Consell Nacional (Cambra de Diputats) i si ho aproven, tornarà al Senat.
  • També va votar el Consell dels Estats sobre la iniciativa popular que amb el nom de “Sí a la supressió del servei militar obligatori” va ser llençada per un grup de signants (107.000 de vàlids) anomenat “Grup per una Suïssa sense exercit” (GSoA). La votació va ser de rebuig de la iniciativa popular per 34 contra 7 vots i sense formular cap contra-proposta alternativa. La conseqüència immediata és que dintre de pocs mesos la població suïssa anirà a votar per aprovar o no la iniciativa de supressió de l’exercit, en un acte de democràcia directa d’un gran valor democràtic, sigui quin sigui el resultat final.
  • Els habitants de Berna estem molt acostumats a coincidir pel carrer, a l’autobús o a la cua de la caixa del supermercat amb senadors, diputats i fins i tot membres del govern sense que necessitin cap escorta. Naturalitat i respecte fan part de l’educació de tots. Segur que la senyora Sánchez-Camacho estaria contenta de viure a Berna.

“Hi ha altres móns, però estan en aquest” (Paul Éluard)

Comentaris tancats a Espurnes suïsses

04 març 2013


El dret a votar : dos exemples

Classificat com a General

Anar a votar un parell de vegades a l’any per decidir sobre assumptes nacionals, cantonals i municipals fa part dels bons hàbits polítics de Suïssa.

Aquest cap de setmana hem anat a votar diverses propostes de les que en voldria destacar dues que demostren de manera molt clara els efectes positius de donar el dret a opinar, dret que Espanya intenta negar a Catalunya.

Amb un 68% de vots positius es va aprovar la anomenada “Iniciativa Minder” que limita els salaris dels directius de les grans empreses que a partir d’ara seran decidits pels accionistes. Anualment l’assemblea general de les empreses elegirà el president del consell d’administració i els seus membres, i fixarà les remuneracions de tots els directius. També estarà prohibit que els directius rebin indemnitzacions generalment multimilionàries quan abandonin la companyia.

És interessant remarcar que aquesta iniciativa va ser llançada pel senyor Thomas Minder, propietari d’un industria del sector de la higiene corporal. El senyor Minder, com qualsevol suís, està legalment capacitat per promoure iniciatives que arriben a ser motiu de referèndum a nivell nacional, que no es res més que una demostració de l’aplicació de la “democràcia directa” que a Suïssa és natural i que a Espanya sembla que faci por.

La segona proposta votada elcap de setmana era de nivell cantonal. El Cantó dels Grisons votava sobre la possibilitat de presentar una candidatura a organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2022.

Un 53% dels votants va rebutjar la candidatura tot i que el govern central, en un acte insòlit i molt criticat, va donar garanties de cobrir el dèficit per damunt de mil milions de Euros en el cas de que els Jocs del 2022 tinguessin les ciutats de St. Moritz i Davos com a seus olímpiques. La incògnita del dèficit econòmic real dels Jocs va dominar els vots.

I també aquí, com en el cas de la iniciativa Minder, el poble ha estat consultat i ha votat clarament malgrat les campanyes multimilionàries de propaganda de les patronals, en el primer cas, i dels sectors hotelers en el segon.

Comentaris tancats a El dret a votar : dos exemples