De Suïssa estant

L’aprovació dels indults als polítics catalans per part del president espanyol Pedro Sánchez ha disparat tota mena de comentaris, en sentits diferents i amb una manca general de ganes de parlar del veritable fons de les diferències entre Catalunya i Espanya.

Pedro Sánchez no oblida quins són els vots que necessita per continuar com a president i per tant, per damunt de tot, ha anat i anirà fent declaracions i actuacions que no l’afectin pel càrrec.

L’anomenada oposició a Sánchez, que no acaba de posar-se d’acord per actuar amb eficiència, és incapaç de fer canviar les intencions dels indultats i de la bona part dels catalans.

Esperem uns dies perquè es comencin a presentar les actuacions futures. Els indults, sense ser una solució definitiva, donen opcions a tranquil·litzar a molts catalans. I això, és positiu i necessari.

A l’hora de resumir el paper del senyor Sánchez, m’ha vingut a la memòria la definició que Sebastià Alzamora va fer l’any 2010 del llavors president Zapatero, també aplicable avui.

Alzamora va dir que el president era com un dònut: buit al mig i embafador per les vores. Doncs això!

El fet que Catalunya sigui un dels llocs de vacances preferits dels suïssos, ha permès que, a part de la nostra personalitat i costums, la gastronomia hagi estat coneguda per molta gent. Les amanides, la vedella amb bolets, el bacallà amb samfaina, la crema catalana per no parlar del pa amb tomàquet o de l’allioli han deixat de ser exòtics per molts suïssos.

El darrer dimecres, la televisió suïssa-alemanya va emetre un programa gravat l’any 2014 per la televisió francoalemanya ARTE, amb el nom genèric (traduït) de “La felicitat es troba al plat”.

L’emissió, de trenta minuts de durada, va estar dedicada al Restaurant “Els Casals” de la localitat de Sagàs, al Berguedà. El contingut va ser molt important per demostrar l’existència a alt nivell d’una cuina viva, estacional, amb caràcter. El Restaurant disposa d’una estrella Michelin, cosa que demostra el seu reconeixement.

L’Oriol Rovira, cap de cuina i membre de la família propietària del Restaurant, va explicar clarament els principis de la seva cuina basada en elements propis del seu entorn, donant a cada plat una personalitat sense caure en aplicar manipulacions gairebé fisico-químicas als ingredients. Va fer un parell de plats i ens va fer passejar per l’entorn del Restaurant per demostrar que, a part de les tòfones, la seva cuina troba gran part de les coses necessària allà mateix.

Alguns suïssos de tradició estiuenca a Catalunya, una vegada vist el programa estic segur que a la pròxima ocasió aniran a Sagàs per fer realitat el món gastronòmic català que l’Oriol Rovira va presentar.