Arxivar per gener de 2011

29 gen. 2011


Pujol, Montilla i els llamps

Classificat com a General

Molt sovint, quan un polític es manifesta temps després d’ocupar el càrrec ho fa per justificar algunes de les seves decisions anteriors. Molt poques vegades un polític modifica públicament les posicions que va defensar en actiu, com si l’infalibilitat anés lligada al càrrec.

L ‘expresident Jordi Pujol ha publicat a la seva pàgina web un article on planteja la independència de Catalunya per primera vegada com una possibilitat i no només com a una opció. En entrevistes posteriors a l’escrit del dia 25 ha confirmat aquesta opinió.

Com és natural, al senyor Pujol l’han obligat a fer de parallamps ja que de tots costats l’han criticat i tractat de senil, d’hipòcrita o d ‘oportunista. El darrer llamp l’ha llençat l’expresident Montilla que ha acusat Pujol de voler trencar l’espai central de convivència, afegint que aquesta actitud també la veu en el PP de manera que Pujol i el PP es „retroalimenten, s’utilitzen i s’ajuden “ en paraules textuals.

El senyor Montilla, que segurament ha llegit l’article del senyor Pujol, ha d’explicar més clarament que li permet dir que Pujol vol trencar un espai central de convivència, perquè jo no ho entenc. Això d’espai central de convivència em sona molt a la convivència del PSC amb el PSOE, que també era central, del centre d’Espanya vull dir.

„ Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions com pretenen encara alguns socialistes catalans “. Aquestes paraules de Pujol són les que potser han „picat “a Montilla. I també quan diu: „ Si algun canvi hi pot haver de moment ‚més fàcil és que sigui per a mal que per a bé. Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència “.

No és necessari ser partidari de Pujol ni haver votat alguna vegada CiU per estar satisfet de la posició de Pujol perquè només es pot anar endavant si els esforços d ‘uns i d’altres van en la mateixa direcció, i les paraules de Jordi Pujol han d’ajudar a fer el camí que els catalans vulguin.

Comentaris tancats a Pujol, Montilla i els llamps

22 gen. 2011


Decidir el futur de Catalunya

Classificat com a General

No falla. Cada vegada que escric sobre el govern espanyol o sobre la monarquia surten els àngels de la guarda de les essències catalanes per dir que no cal parlar-ne d’Espanya o del rei, que ja s’ho faran i que no és cosa nostra.

Crec que van errats ja que mentre Catalunya estigui dins d’Espanya (cosa que cada vegada més gent voldria canviar), el govern de Madrid decideix molt sobre Catalunya i mentre el Rei segueixi assegut al tron, els catalans participen en el finançament d’ell i de la seva família.

El camí d’una autonomia per Catalunya equivalent a la de un Land alemany o d‘un Cantó suïs sembla que està ple de paranys, de barreres o de controls que el fan impracticable. De manera que només queda la possibilitat de definir i decidir quin futur els catalans volen per Catalunya i tirar endavant malgrat que les forces polítiques de caire sobiranista han perdut embranzida potser per la divisió precedent a les eleccions i els anomenats nacionalistes tendeixen a generalitzar, sense proposar actuacions concretes i realitzables a curt terme.

El govern Zapatero sembla cremat i amb poques possibilitats de guanyar les properes eleccions. Si l’alternativa és el senyor Rajoy, poca millora trobarà Catalunya en les seves relacions amb Madrid. Molts dels que votaran a Rajoy en el fons votaran contra Zapatero perquè Rajoy ni entusiasma com a personalitat ni sembla partidari de reformar res que pugui donar a Catalunya més autogovern.

Per a molta gent els problemes prioritaris són l’economia, l’atur i les pensions. Sens dubte són assumptes greus i de difícil solució però no convé deixar de treballar per dotar a Catalunya d’unes eines que permetin fer justícia a l’historia, a la llengua i al treball de totes les generacions de catalans que ens han precedit.

Comentaris tancats a Decidir el futur de Catalunya

16 gen. 2011


La solució és treballar més

Classificat com a General

Anem a pams: dues empreses suïsses, davant la devaluació de l ‘euro respecte al franc suïs i la conseqüent caiguda de les exportacions han decidit augmentar de dues hores el treball setmanal dels empleats, sense cap compensació econòmica.

Els detalls de la decisió, que segurament crearà escola, són molt interessants. Totes dues empreses tenen una cartera de comandes plena però malgrat això els marges comercials s‘han reduït ja que molts contractes estan signats en monedes altres que el franc suïs, de manera que darrerament han deixat de guanyar entre un 15 i un 20 % calculat sobre francs.

Augmentar el temps de treball significa produir més amb un cost menor per hora de treball de manera que es pugui compensar, si més no parcialment, la devaluació de l’euro, o la revaluació del franc segons es miri.

Les grans organitzacions sindicals, però, han denunciat els acords de les dues empreses ja que temen que la mesura es propagui, perjudicant els drets dels treballadors, segons diuen. Potser el que temen és que les mesures tinguin efecte positiu al marge de les seves estructures malgrat que les lleis permeten en casos molt concrets l’augment de treball sense compensació.

És d’esperar que s’establirà un diàleg amb arguments clars sobre la taula i fent servir el cap i no el fetge, amb la convicció que ni tots els directius són uns espremedors ni tots els sindicalistes uns descamisats cridaners.

Pels amants dels detalls, les dues empreses són Dätwyler, fabricant de cables, amb 950 treballadors i Transfor, fabricant de transformadors, amb 280 treballadors.

Tal com la llarga historia laboral demostra, l’única manera de prosperar és treballar i sobretot treballar bé cosa de la que encara molts no se n’han adonat.

Comentaris tancats a La solució és treballar més

11 gen. 2011


El negoci de la FIFA

Classificat com a General

El futbol que gestiona la FIFA és un negoci, i després un espectacle i molt, molt enrere, un esport.

El „show “que ahir va escenificar la FIFA, amb la complicitat del diari „France Football “, va demostrar una vegada més la hipocresia d’uns personatges encapçalats per l’impresentable suïs Joseph Blatter, capaços de treure diners com sigui amb la pretensió de fer un treball gairebé d’ONG en favor del futbol.

Els catalans interessats pel futbol poden estar més que satisfets amb els tres finalistes al premi de millor jugador del món i amb els sis jugadors del Barça dins de l’equip ideal mundial. I també per Guardiola com a finalista entre els entrenadors. Tot molt merescut i per tant un gran dia pel Barça i per Catalunya, dins de l’àmbit futbolístic.

La FIFA disposa a Suïssa d’un estatus especial que li permet no pagar impostos malgrat remenar milers de milions de dòlars o euros o francs suïssos. Aquesta condició especial permet al senyor Blatter i als seus fidels companys de direcció de fer i desfer al seu gust. Fins i tot els casos de corrupció darrerament demostrats els han ofegat amb un silenci sospitós i amb un Comitè Intern contra la corrupció integrat per ells mateixos, de manera que ja podem imaginar les ganes que tenen de fer net.

El futbol mobilitza cada setmana arreu del món molts milions d’aficionats i només per aquest motiu ja mereix una consideració especial. De totes maneres, amb els pressupostos dels clubs i amb els preus que es paguen per certs jugadors, és cada vegada més difícil admirar el futbol només com a esport.

Comentaris tancats a El negoci de la FIFA

05 gen. 2011


Carta republicana als Reis

Classificat com a General

Benvolguts senyors

Quan tenia sis anys vaig descobrir que els regals que cada any em trobava al balcó de casa els compraven els meus pares i no vosaltres. Més tard vaig saber que l’únic evangeli que parla de vosaltres no diu res de Reis sinó de mags, ni diu que éreu tres, ni us dóna cap nom, de manera que molt aviat vaig decidir que no sou res més que un invent.

De totes maneres, sou un invent que genera il•lusions a grans i a petits i per aquest motiu podem celebrar la vostra diada sense complexos. Els altres Reis, els que si existeixen, els que regnen en alguns països, no il•lusionen a ningú i només serveixen per omplir pàgines de revistes tan prescindibles com ells.

De manera que seguiré la tradició i us demanaré que porteu als qui ens governen una bona porció d’idees per resoldre la difícil situació general. Com ja sabeu, el nou govern de Catalunya acaba de començar a actuar i el panorama es presenta difícil. Tots els mals, però, s’han de començar a guarir amb una baixada de l’atur. Si l’atur es redueix és que més gent troba feina, es fabriquen més productes i es poden vendre, i la gent i el govern reben més ingressos i la roda del consum torna a girar, i produeix més treball i gira i gira…

Senyors Reis, com que sembla que sou mags, feu que tots, govern i oposició, trobin el camí per rebaixar l’atur. Si ens feu aquest favor, prometo començar a creure en vosaltres i l’any vinent us escriuré fins i tot una carta d’agraïment, monàrquica i no republicana. No ens desil•lusioneu.

Comentaris tancats a Carta republicana als Reis