Arxivar per agost de 2008

31 ag. 2008


Oasi (8)

Classificat com a General


Tots necessitem
ara i adés
un racó silent i soliu
per patir sense planys.

(Escultura de Manel Marzo-Mart)

Comentaris tancats a Oasi (8)

29 ag. 2008


El Barça i Basilea

Classificat com a General


Malgrat les no poques afinitats existents entre Suïssa i Catalunya (i que algunes vegades intento senyalar aquí al blog), son escasses les ocasions de caire no económic que permeten parlar alhora dels dos països.
Els sorteig d’ahir per el torneig de futbol de la Champions League ha ajuntat dins del mateix grup el F.C. Barcelona i el F.C. Basel, és a dir Basilea. La característica comuna més interessant entre els dos clubs és el fet de que tenen els mateixos colors.
La pàgina web oficial del Barça no acaba de decidir per cap de les teories que, amb més o menys divulgació, existeixen sobre l’origen dels colors blaugrana. Recordem que el fundador del Barça va ser el suïss Hans (Joan) Gamper, nascut a Winthertur i traslladat a Barcelona el 1899. Abans, havia estat futbolista actiu a Suïssa, justament al F.C. Basel, club fundat l’any 1893, és a dir 6 anys abans del Barça. Els colors del Basel eren i són els blaugrana. I sembla que el Joan Gamper va decidir que el nou club català portés els colors que ell havia defensat i que eren els del club de la seva preferència, malgrat haver nascut prop de Zürich, la ciutat “rival” de Basilea.
Sigui com sigui, l’esport permet que avui ens alegrem, sobre tot els que fem part dels dos costats, dels propers partits entre dos clubs fins a cert punt agermanats.

Comentaris tancats a El Barça i Basilea

27 ag. 2008


Records de la Festa Major

Classificat com a General


Cada any, al apropar-se la Festa Major, és inevitable recordar la infància i la joventut passades a Manresa. Les imatges que la memòria guarda de les festes majors de llavors van lligades a coses potser intranscendents peró que tenen un valor emocional molt clar. Per exemple els Castells de Foc que el senyor Vilalta i els seus col·laboradors encenien cada any i que tots els assistents corejàvem amb “ooohhhsss” . Avui, després de veure lo que el xinesos son capaços de fer amb la pólvora inventada per ells, pot semblar que les obres del senyor Vilalta eren poca cosa, i res més fals: vist el moment, crec que eren excel·lents i fonamentals en les festes manresanes durant molts anys. I també els Gegants, les ballades dels Esbarts a la Plaça Gran, els concursos de cantades d’ocells al Passeig davant del Moka, etc..

No és tracta de discutir si els temps passats eren o no millors que els que es viuen ara. El infants i joves d’avui, dintre de quaranta o cinquanta anys recordaran les festes com ells les visqueren, i es quasi segur que les que llavors es facin seran molt diferents a les d’avui. Tot evoluciona, fins i tot els records que amb el temps es desfiguren una mica i segurament ens fan una mala jugada deformant la realitat, cosa que en el fons els hi agraïm . Gaudir dels records és viure dues vegades, tal com va dir el poeta llatí Marcial. Bona Festa Major a tots!

Comentaris tancats a Records de la Festa Major

20 ag. 2008


Bombolles (2)

Classificat com a General


– He llegit que per desplaçar el iot “Fortuna”, propietat de l’Estat peró destinat exclusivament per el us de la família reial espanyola, és necessària una mobilització impressionant. Per que aquesta família pugui anar de Ciutat de Palma a l’illa de Cabrera, per fer una capbussada en una badia reservada, acompanyen al “Fortuna” una fregata de la Armada, dues potents lanxes, diverses “zodíacs”, bussos i un gran operatiu terrestre de la Guardia Civil i altres cossos de seguretat.
Tot això pagat, naturalment, per l’Estat. Vist el cost, és natural que el iot es digui “Fortuna”.

– El Ministeri d’Economia britànic ha publicat la noticia que el Príncep Carles, propietari legal del Ducat de Cornualles, creat el 1337 per sostenir econòmicament els hereus del tron britànic, ha obtingut uns beneficis de 55 milions d’euros. Les 56.000 hectàrees del ducat disposen de diverses companyies agrícoles, de jardineria, aliment orgànics etc. i també inversions immobiliàries i altres. El Príncep paga un 40% d’impostos , reinverteix els beneficis i es paga les seves despeses, las de la seva esposa Camila i les dels seus dos fills. Les dades son oficials i s’han publicat per la Llei de Llibertat d’Informació.

Comentaris tancats a Bombolles (2)

15 ag. 2008


I un be negre, senyor Zapatero.

Classificat com a General


Miri, senyor José Luis Rodríguez, anomenat Zapatero : he llegit les seves declaracions d’ahir dia 14 . Segons vostè, el Govern que presideix està complint escrupolosament l’Estatut de Catalunya ja que ha fet una proposta per el finançament, i els traspassos de competències es faran en un temps raonable.

Només l’hi diré la meva opinió amb una expressió molt catalana, que algú l’hi podrà traduir i explicar : I un be negre amb potes rosses!.

Comentaris tancats a I un be negre, senyor Zapatero.

12 ag. 2008


Zapatero i Maquiavel

Classificat com a General


No tinc la sensació que el senyor José Luis Rodriguez, anomenat Zapatero, sigui un lletraferit. Per tant, és poc probable que hagi llegit el que fa uns 500 anys va escriure el senyor Niccolò Machiavelli, anomenat Maquiavel.

Recordant les promeses d’acceptació de l’Estatut “tal com el decideixin els catalans” i altres bons propòsits no complerts, potser cal pensar que si no ell mateix, algú del seu entorn ha llegit “Il Principe” de Maquiavel, sobretot el capítol XVIII que tracta de com han de mantenir els governants la paraula donada. Recordem algunes frases:

“ Tothom sap que és molt lloable un príncep que manté la paraula i es comporta amb integritat i astúcia. No obstant això, l’experiència mostra que en el nostre temps  els que han fet més grans coses han estat els prínceps que han tingut pocs miraments envers les seves promeses i que han burlat amb astúcia l’enginy dels homes.”
“ .. No pot per tant un senyor prudent – ni deu- guardar fidelitat a les seves promeses quan la fidelitat es regira en contra seva i han desaparegut els motius que determinaren la seva promesa. “
“ … És peró necessari saber acolorir bé aquesta natura i ser un gran simulador i dissimulador; i els homes son tan simples i es sotmeten fins a tal punt a les necessitats presents, que el que enganya trobarà sempre qui es deixi enganyar.”

Caram amb el Maquiavel !. Sembla talment un assessor per afers catalans del senyor José Luis Rodriguez, anomenat Zapatero.

Comentaris tancats a Zapatero i Maquiavel

09 ag. 2008


Il·lusions perdudes: Els Jocs Olímpics i l’Estatut

Classificat com a General


Ahir divendres, l’inauguració oficial dels Jocs Olímpics de Beijing tractava, una vegada més, de fer creure que tothom és bo i tothom es amable, i tothom estima a tothom. Perfecte. Per celebrar els jocs olímpics de l’antiguitat grega, es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos . I justament ahir, mentre d’alguna manera s’intentava fer compartir aquest ideal , a Geòrgia començava un conflicte armat que ningú sap com pot acabar. Una vegada més una il·lusió perduda.

Avui, data límit per arribar a un acord sobre el finançament de Catalunya segons l’Estatut, ni s’ha arribat a cap conclusió ni s’ha rebut cap proposta seriosa, i el Govern de Madrid sembla que gaudeix anul·lant, rebaixant i ignorant un Estatut aprovat i legal. Als dos anys de de vigència de l’Estatut, només s’han fet 11 dels 40 traspassos de competències a la Generalitat, i no els més importants. No puc saber si el front comú que prometen tots els partit a Catalunya servirà de molt. Segurament ens diran una vegada més que som uns “ploramiques”, uns insolidaris i que sempre estem darrera dels diners. Davant d’aquesta situació reincident, crec que tothom s’ha de plantejar seriosament quina és l’única sortida vàlida. D’aquesta il·lusió perduda en pot sortir un moviment positiu per a Catalunya.

Comentaris tancats a Il·lusions perdudes: Els Jocs Olímpics i l’Estatut

09 ag. 2008


Il·lusions perdudes: Els Jocs Olímpics i l’Estatut

Classificat com a General


Ahir divendres, l’inauguració oficial dels Jocs Olímpics de Beijing tractava, una vegada més, de fer creure que tothom és bo i tothom es amable, i tothom estima a tothom. Perfecte. Per celebrar els jocs olímpics de l’antiguitat grega, es declarava una treva sagrada perquè les ciutats gregues deixessin de lluitar uns mesos . I justament ahir, mentre d’alguna manera s’intentava fer compartir aquest ideal , a Geòrgia començava un conflicte armat que ningú sap com pot acabar. Una vegada més una il·lusió perduda.

Avui, data límit per arribar a un acord sobre el finançament de Catalunya segons l’Estatut, ni s’ha arribat a cap conclusió ni s’ha rebut cap proposta seriosa, i el Govern de Madrid sembla que gaudeix anul·lant, rebaixant i ignorant un Estatut aprovat i legal. Als dos anys de de vigència de l’Estatut, només s’han fet 11 dels 40 traspassos de competències a la Generalitat, i no els més importants. No puc saber si el front comú que prometen tots els partit a Catalunya servirà de molt. Segurament ens diran una vegada més que som uns “ploramiques”, uns insolidaris i que sempre estem darrera dels diners. Davant d’aquesta situació reincident, crec que tothom s’ha de plantejar seriosament quina és l’única sortida vàlida. D’aquesta il·lusió perduda en pot sortir un moviment positiu per a Catalunya.

Comentaris tancats a Il·lusions perdudes: Els Jocs Olímpics i l’Estatut

01 ag. 2008


Festa Nacional a Suïssa

Classificat com a General


Avui és la Festa Nacional de Suïssa. Aprofitaré aquesta circumstancia per explicar un parell de fet curiosos sobre la diada d’avui.

El dia 1 d’agost del any 1291, és a dir fa 717 anys, els representants de tres comunitats del que avui és el centre de Suïssa van signar un document on literalment es diu : “ … les gents de la vall de Uri, la comunitat de la vall de Schwitz i la de les gents de la vall inferior de Unterwald es comprometen, sots jurament fet de bona fe, a donar-se tot tipus d’ajut, suport i assistència els uns als altres, amb tot el seu poder i amb tots els seus esforços, amb vida i bens, dins les seves valls i a fora, contra qualsevol que mitjançant un acte hostil atempti contra les persones o els bens, els ataqui o els causi algun mal”.

Aquest document, fet principalment per defensar-se dels atacs de la Casa dels Habsburgs que volien expandir els seus territoris, va donar origen amb la unió posterior d’altres valls i contrades a l’actual Confederació Helvètica.

La Festa Nacional Suïssa es celebra d’una manera molt particular, ja que cada població organitza un acte cívic on algun polític convidat fa un breu discurs i després es canten un parell d’estrofes de l’Himne Nacional. Posteriorment, arribada la nit, s’encenen focs i es tiren coets, com si fos un Sant Joan tradicional a casa nostra. No es celebra cap desfilada militar, exhibició que no existeix a Suïssa com tampoc existeixen les medalles ja siguin civils o militars.

Per cert, va ser només l’any 1899 que es va instituir el 1 d’agost com a Festa Nacional, peró va continuar essent un dia de treball normal fins l’any 1993 on un referèndum a nivell nacional va oficialitzar el dia d’avui com a dia festiu del punt de vista laboral amb un 83,3% de vots positius.
La democràcia directa suïssa arriba fins a nivells impossibles d’imaginar en altres racons del món.

Comentaris tancats a Festa Nacional a Suïssa