Arxivar per desembre de 2011

31 des. 2011


Frases dedicades

Classificat com a General

Quan l’any acaba, és un costum molt arrelat fer balanç del passat i fer pronòstics pel futur. Temes per discutir no en manquen i entre els favorits trobem la crisi econòmica, la crisi de govern i la manca de idees que puguin tranquil·litzar als ciutadans corrents, que són els que tenen més paperetes en el sorteig de les retallades, reduccions i sacrificis.

Acabaré l’any del blog amb un parell de citacions que tothom podrà deduir a quines persones, institucions o fets van dedicades.

“Prefereixo els brètols als imbècils. El brètols, almenys, de tant en tant descansen” (Alexandre Dumas, fill)

“La democràcia no és res més que la substitució d’alguns corruptes per molts incompetents” ( Georges B. Shaw)

“Quan era petit m’ensenyaren que tothom pot arribar a ser President. Ara començo a creure’m-ho” (Clarence Darrow)

“Jo pensava que la política era la segona professió més vella. Ara veig que s’assembla molt a la primera” (Ronald Reagan)

“De les moltes maneres d’arribar al desastre, el joc és la mes rapida; les dones, la més agradable; consultar els economistes, la més segura ” ( Georges Pompidou)

Bon Any 2012 a tots!

Comentaris tancats a Frases dedicades

27 des. 2011


Innocentada reial?

Classificat com a General

Un diari digital informa que demà, dia 28 de desembre, la “Casa Real” ha convocat a la premsa, segurament per donar detalls sobre la distribució que el Rei fa dels més de 8 milions d’euros que rep dels pressupostos de l’Estat.

Escollir el dia dels Sant Innocents per explicar les despeses reials és segurament obra d’un republicà camuflat entre els assessors del Rei. Dels 365 dies de l’any, han anat a escollir la data que permetrà que la noticia surti al costat d’altres com que el monument a Colom de Barcelona serà desmuntat i girat perquè el dit de l’almirall assenyali finalment cap a Amèrica, o que a la Plaça Catalunya es muntarà un “càmping” permanent, amb serveis de dutxa i vàters, per permetre que les manifestacions regulars tinguin millors condicions higièniques. Una innocentada al costat d’altres.

El iot que el Rei va rebre de regal d’uns empresaris essencialment mallorquins, va ser batejat amb el nom de “Fortuna”. Res d’estrany: el rei va regalar el iot al Patrimonio Nacional, que és el que es fa càrrec de les despeses de personal i material que el iot produeix, total per navegar-hi un parell d’hores cada estiu. Es una bona manera de “fer fortuna”.

Els anys en els que la salut li va permetre, el rei navegava sovint com a patró d’un iot propietat del seu amic Cusí. El iot es diu “Bribón”. Felicitats als assessors d’imatge de la casa reial.

Comentaris tancats a Innocentada reial?

15 des. 2011


La “R” de ERC

Classificat com a General

Fa quinze dies vaig escriure un comentari sobre la monarquia en el que deia que el partit amb una R callava i no treballava per una República. El comentari no va agradar a alguns lectors, que es van fer us del dret de queixar-se.

Ahir, el lider dels independentistes catalans al Congrés de Madrid va ser rebut, protocolariament, pel Rei d’Espanya. Alfred Bosch va comunicar al Rei, verbalment i per escrit, que la seva formació seguirà treballant perquè Catalunya s’independitzi de l’Estat espanyol.

Certa premsa espanyola ja ha començat a fer conyeta sobre Catalunya, l’Alfred Bosch i la independència, de manera que els que sempre ataquen Catalunya i als catalans ja tenen un argument addicional per seguir amb la seva posició.

Segurament que l’actitud de l’Alfred Bosch i de ERC no tingui immediatament cap conseqüència positiva en el camí vers la independència. De totes maneres és una actitud coherent amb els seus principis, i amb la “R” de ERC.

Crec que val la pena dir-ho perquè si escric quan certes coses no m’agraden, no tinc cap inconvenient en fer-ho també quan un gest em sembla positiu.

Comentaris tancats a La “R” de ERC

09 des. 2011


Tornem-hi amb “El burro alemany”

Classificat com a General


Un lector del meu blog, Pep de Badalona, va publicar un comentari al meu escrit “El burro alemany” i em va tractar d’imbècil.

Escriu el Pep: “Jo tinc un nombre determinat de vacances durant l’any i les distribueixo com em rota previ avís a la meva empresa”, i acaba argumentant que “els ponts no són vacances addicionals”.

El Pep de Badalona, que em va tractar d’imbècil, es va precipitar perquè ni va llegir bé el meu escrit en forma de conte, ni tampoc va llegir els diaris on tant els sindicats UGT com CCOO i la CEOE, va explicar que estaven disposats a negociar la reducció dels “ponts”. Sembla ser que cada dia perdut per un “pont” pot tenir un cost de fins un 0,45% del PIB.

Que el Pep de Badalona, que em va tractar d’imbècil, faci el que li rota amb els seus dies de vacances ho ha d’agrair a la seva empresa. De fet, i no és res nou, tantes festes i tants “ponts” són una pèrdua econòmica pel país i tots, els que fan el que els rota i els imbècils com jo, han de recapacitar si prefereixen l’interès personal o l’interès comú.

Comentaris tancats a Tornem-hi amb “El burro alemany”

03 des. 2011


El burro alemany

Classificat com a General

Acte I

Siegfried M. es va despertar el dilluns, com cada matí, a dos quarts de set. Vivia a cinc minuts de la parada de l’autobús i amb 25 minuts de trajecte arribava pràcticament davant l’entrada de la fàbrica on era oficial mecànic per començar el seu treball puntualment a tres quarts de vuit.

Abans de pujar a l’autobús anava al distribuïdor d’un diari gratuït i amb la lectura del seu exemplar, el rutinari trajecte se li feia més curt i menys avorrit. A la tercera pàgina del diari va llegir una curta noticia sobre Espanya que tractava del costum de fer “ponts” i de la setmana magnifica que per molts espanyols podia significar tenir dos dies addicionals de festa i ajuntar-hi algun d’altre de laborable per “lligar la salsa” (la noticia ho deia exactament així, naturalment en alemany) i arribar en el millor dels casos a fer festa complerta de dilluns a divendres.

Siegfried M. va fer una mena de gemec, va tancar un moment els ulls, i després es va afanyar a llegir les pàgines esportives, abans d’arribar a la seva parada.

Acte II

Al vespre, desprès de sopar amb la dona i els fills, com cada dia, i de ajudar-los una mica a fer els deures per l’escola, Siegfried M. va engegar la televisió per mirar les noticies del primer canal.

Com era habitual els darrers temps, l’economia europea, la senyora Merkel, els deutes de certs països, la inestabilitat de l’euro i la solidaritat entre els estat comunitaris van omplir la meitat del temps del telediari.

Siegfried M. va recordar la noticia que a primera hora del matí havia llegit i va tornar a fer un gemec, aquesta vegada més fort que el de l’autobús, i fins i tot va deixar anar un renec que, per sort, els seus fill no van sentir.

Acte III

Siegfried M. no va dormir massa bé sinó més aviat inquiet. I va fins i tot somiar amb un burret que tibava d’un carro. I a dalt del carro hi anaven algunes persones que parlaven una idioma que ell no coneixia, i que reien i bevien vi negre i el burret tenia una cara trista, com la seva quan es va mirra al mirall del lavabo abans d’anar al llit.

Comentaris tancats a El burro alemany