Arxivar per setembre de 2021

12 set. 2021


Obrirà el Vaticà la Guàrdia Suïssa a les dones ?

Classificat com a General

Segons notícies que arriben a Suïssa des del Vaticà, les obres que s’estan començant per una nova caserna per la Guàrdia Suïssa (uns 50 milions d’euros) tenen previst disposar d’habitacions individuals amb bany i no amb diversos llits com fins ara. Segons diuen els responsables de la Guàrdia, existeix la intenció d’obrir la possibilitat de permetre servir com a guàrdies a les dones, i la nova caserna físicament ho permetrà.

Actualment, per ser membre de la Guàrdia Suïssa cal ser ciutadà suís, home, alt de 174 cm mínim, solter, amb bones referències i amb salut. Les dones estan explícitament excloses.

Per cert, el sou mensual és de 1.450 €, i durant el temps de servei disposen de la nacionalitat vaticana, a part de la suïssa que no es perd. Només es poden casar després de 5 anys de servei i amb una edat mínima de vint-i-cinc anys.

La guàrdia disposa actualment de 125 membres i 17 reclutes. Això vol dir que anualment s’han de trobar uns 30 nous guàrdies per substituir els que acaben els anys de servei. Sembla que això no és fàcil i que obrir les portes a les dones podria eliminar el problema.

Com que la Guàrdia Suïssa no és un cos militar sinó policial (ja que les lleis suïsses prohibeixen als ciutadans servir en un exèrcit estranger), teòricament les dones en poden fer part, ja que la policia ja fa molts anys que a Suïssa disposa de dones en moltes funcions.

Tot això sembla molt bé del punt de vista de la igualtat entre homes i dones, però la última paraula la té el Papa Francesc, fet que posa en qüestió la possibilitat clara de tenir dins d’un parell d’anys dones fent part de la Guàrdia Suïssa del Vaticà. Veurem com acaba tot aixó .

 

No hi ha resposta

10 set. 2021


L’història silenciada

Classificat com a General

Els de la meva generació no vàrem rebre mai a l’escola dades històriques sobre Catalunya.
El franquisme va eliminar del tot qualsevol al·lusió a la Catalunya anterior a ells, agreujat amb la total ignorància de la llengua catalana, sobretot a l’ensenyament.

Entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714 va tenir lloc el setge de Barcelona, que va acabar amb la capitulació el dia 11 de setembre del 1714. Personatges com Rafael Casanova o Antonio Villarroel ens van ser amagats.

No cal dir que els fets que es recorden l’Onze de Setembre van patir del silenci franquista i no va ser fins al 1976 que es va permetre als catalans celebrar la seva Diada. Per cert que celebrar una Diada Nacional en l’aniversari d’una desfeta no és molt comú, ja que generalment es commemoren batalles guanyades. De totes maneres, en el fons, no celebra Catalunya una desfeta militar sinó la pèrdua dels privilegis polítics que es van esborrar per part del guanyador Felip V, amb l’ajut de soldats francesos i espanyols.

Per sort, avui els silencis obligats s’ha reduït, encara que no eliminat. Ajuntar desitjos i esforços i marcar els camins a seguir ha de ser la principal tasca de tots, tant de dreta com d’esquerra com del mig. Sense unió anirem presentant un costat feble, que aprofitaran els que tots sabem.

No hi ha resposta