Arxivar per octubre de 2012

28 oct. 2012


A qui vol enredar, senyor Rajoy?

Classificat com a General

La seva entrada fent campanya per les eleccions del 25 de novembre, abans de que oficialment hagi començat, demostra moltes coses. En primer lloc que vostè només visita Barcelona quan li convé al seu partit, falsejant la funció de president de tots que vostè i els seus predecessors sempre s’han penjat a la solapa.

En segon lloc, ara es presenta amb un discurs crític i alhora conciliador. Haig de dir que el text l’han preparat molt bé els seus redactors de nòmina, però ha arribat una mica tard com a reacció a les manifestacions del president Mas que vostè critica.

D’altre banda, ara ens ve amb una actitud declaradament favorable a la diversitat de pobles d’Espanya, i fa un elogi de les llengües regionals i del bilingüisme. Si tan enriquidor troba el bilingüisme ha de practicar públicament més sovint el gallec, ja que segons ens recorda ” ser bilingüe es ser doblemente afortunado”.

Miri, senyor Rajoy, vostè ni entén ni tracta millor Catalunya que els seus predecessors en el càrrec de manera que no vingui ara amb discursos de perdonavides. Si vol demostrar tarannà democràtic, deixi que els catalans diguin el que volen en el futur, i accepti-ho com han de fer els bons demòcratas. Fer el contrari és enganyar l’auditori, cada vegada més escàs en el cas de vostè.

Comentaris tancats a A qui vol enredar, senyor Rajoy?

09 oct. 2012


Professions fiables

Classificat com a General

Les estadístiques no sempre serveixen per donar valors confiables, principalment per les possibilitats de manipulació difícilment detectables. Malgrat tot, pot arribar a ser interessant llegir certes estadístiques referides a comportaments, gustos i costums de la gent, sense connotacions directes d’ordre polític, comercial o financer.

Un recent llibre publicat amb el títol de ” La Suïssa en llistes” presenta xifres, dades i fets directament relacionats amb la pàtria, natura, esport, religió i un llarg etcètera, amb un contingut interessant fins i tot fora de Suïssa.

Una de les llistes exposa el resultat de una enquesta sobre les professions més fiables, es a dir quines són les professions que els suïssos consideren més dignes de confiança. Els resultats són els següents:

En primer lloc els bombers seguits dels pilots, les infermeres, els farmacèutics i els metges. En sisè lloc els pagesos i després els policies, els mestres, els jutges i els homes del temps.

Sorprèn a primera vista la manca de polítics, periodistes i escriptors que normalment disposen de molta audiència però que no semblen donar massa fiabilitat a la gent. El entrevistats han donat molt valor a la salud ja que les cinc primeres professions escollides estan directa o indirectament relacionades amb ella.

Per acabar vull donar sense comentaris un altre resultat i és el dels 10 valors més identitàris de Suïssa. La pregunta era concretament : “Digui’m tres coses que per vostè representin els seu país” . El resultats amb els percentatges corresponents són : paisatge (20%), neutralitat (19%), els Alps (17%), la precisió (15%), la xocolata (12%), la pàtria (10%), el formatge (9%), la llibertat (9%) i la tradició (9%).

Comentaris tancats a Professions fiables

05 oct. 2012


La ironia del senyor Vidal-Quadras

Classificat com a General

El senyor Alejo (Aleix) Vidal-Quadras va escriure ahir en el seu blog la declaració següent :

” En este contexto de validez del imperio de la ley, dije en clave irónica que un general de brigada de la Guardia Civil tomaría el mando de los Mozos de Escuadra como parte de la operación estrictamente constitucional de restablecer el Estado de Derecho pisoteado por el Presidente de la Generalidad.”

Apel·lar ara al seu esperit irònic per justificar una declaració violenta, fora de lloc i vergonyosa, és com tirar la pedra i amagar la mà. A personatges amb tants anys de vida pública com el senyor Vidal-Quadras, el mínim que s’ha de exigir es saber fer ús del llenguatge i saber mantenir fets i paraules, en lloc d’arronsar-se.

El senyor Vidal-Quadras, que sempre s’ha fet notar per la seva dialèctica cridanera, i que ha viscut de la política sense deixar cap petjada important, necessita cada dos per tres fer de cridaner, perquè que els pocs que li fan de claca no l’oblidin

Miri, senyor Vidal-Quadras, calli i plegui. I no li dic en clau irònica.

Comentaris tancats a La ironia del senyor Vidal-Quadras