De Suïssa estant

„… Ces larges gouttes de pluie

 qui précèdent l’ouragan.“

Victor Hugo

Un dia …

Un dia en tindrem prou,
amic,
de parlar de bons propòsits,

mentre escalfem lentament
amb la mà
una copa de conyac.

Un dia, amic,
decidirem
llevar l’àncora i sortir
del port tranquil
on es bressola
la nostra conformitat.

Llavors, amic, obrirem
la finestra
perquè ens espeteguin a la cara
les gotes de pluja
de l’inquiet Hugo.
Les gotes amples
que precedeixen l’huracà.

Amic, un dia
sortirem tu i jo, i d’altres,
a cercar un bateig nou
per començar
una nova lluita.

La decisió de Messi d’anar a París, en una espècie d’exili no del tot voluntari, ha fet que molts temes que eren obsessivament presents, s’hagin quedat en una segona o tercera línia.

Per exemple, entre molts d’altres, l’exili del tot voluntari de l’anomenat rei emèrit, o les importants conseqüències de la covid-19, o la precària situació del sector turístic.

Messi ha permès que tothom hagi vist la molt deficient situació econòmica del Barça, conseqüència d’una mala gestió de la darrera junta directiva (i també segurament d’algunes anteriors).

Convé no oblidar que el Barça és dels seus socis i, contràriament al PSG, cap família carregada de diners, pot dir, decidir o obligar a fer certes coses.

Segurament el Barça necessitarà un cert temps per acostumar-se a jugar sense Messi, tot i que això permetrà formar un nou equip on s’han d’integrar jugadors joves, com ja s’havia fet molts anys abans, amb èxit.

Si no ens adonem que la sortida de Messi suposa (malgrat un toc negatiu) una bona ocasió de fer un Barça amb clara personalitat, ens ho hem de fer mirar.