juliolsss 12, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General, PapiOna , comentaris tancats
Mail a un amic
Hola Joan “visca l’eufòria de la roja” “ visca la mani 10j” “visca la calor” “visca les avarques” “visca les espardenyes catalanes” “visca el biquini” VISCA JO I TU i entre els visques passen els dies, ja som 12 juliol avui el TOUR’10 descansa, el segueixo cada dia, amb passejo amb ell per les muntanyes, estic més còmoda que ells… estirat el llit amb poca roba el cos, un ventilador forma de supositori va bufant tot fen passades esquerra/dreta, diríem que estic bé, fins que amb vens la son automàticament amb poso la mascareta i faig el son, desperto i el TOUR continua just falten 40 quilometres per la meta, amb deleixo en veure la quantitat de gen, d’autocaravanes, recordo el meu últim TOUR i altres sortides, les últimes sortides…
JULIO, “un mes de NARICES” http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/07/26/julio-un-mes-de-narices/
vacances agost 2003 http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/08/01/vacances-agost-2003/
15 dies… Dia a Dia! i/o Nit a Nit! http://blogs.avui.cat/jrrof/2008/07/30/15-dies-dia-a-dia/
T’ho volia dir Joan… de tot això en guardo un record llunyà, han passat SET anys, set anys de vida, set anys de renuncies, set anys de convivència amb la estimada ELA, set anys per ser avi de vuit néts, set anys per endinsar-me a les xarxes socials facebook, set anys per fer amics/amistats virtuals com ara la teva, set anys més de vida o menys tant li fa com ho volem comptar.
Avui descansa el TOUR i el trobo a faltar, m’envaeix la nostàlgia dels records, fa calor molta calor, la meva il·lusió en comprar-me la VW t3 Transporter Camper del 1989, per poder viatjar d’una manera una mica hippyolo… o molt hippyolo… ara perxo perdura viva en la meva memòria i encara guardo la VW neta i polida i funciona com el primer dia, ara baixo el garatge i li faré una abraçada. De nom PapiOna (papi de papa i Ona el nom de la primera néta)
Arribaran altres juliols mentes empenyem la VIDA, si és que la VIDA s’ha d’empenya? La VIDA marxa sola i nosaltres amb ella.
Una abraçada Josep
agraïments 5, juliol de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
dissabte, 3 / juliol / 2010
Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a la Policia Local de La Garriga entre les 18:30 i les 19:30, per la amabilitat i l’ajuda prestada, GRACIES.
El meu passeig d’aquesta tarda era veure la Fira d’Artesania (Passeig dels Til·lers) i anar desprès a escoltar sardanes a la Plaça del Silenci, ja escoltava les sardanes, era a prop, quant he notat com la roda esquerra de tracció de la meva cadira electrònica estava desinflada. ¿Que faré ara? A casa ni hi ha cap fill que amb pugui ajudar? Trucaré a la Policia, m’ha costat trobar el numero enregistrat al mòbil (no portava les ulleres de prop) Una vegada localitzat els he trucat ¿Que podriu ajudar? Esta clar que si ara venim. La cadira no hi cabia al cotxe patrulla. Han anat al garatge a buscar la vella furgoneta i en un tres i no res a casa.
Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.
He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.
Josep Rof i Rof
(05/07/2010 avui he demanat dues rodes massisses, per acabar amb les punxades que a tanta gen molesten)
“LA ELA EXISTE” I AVUI ÉS EL SEU DIA!!! 18, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
ei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.
.
Si los ánimos fueran de colores!!!
Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!
ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep
“LA ELA EXISTE” I AVUI ÉS EL SEU DIA!!! 18, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancatsei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.
.
Si los ánimos fueran de colores!!!
Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!
ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep
mail a un amic! 11, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Bé Joan ara cada moment val i s’ha d’aprofitar el màxim, son moments únics de vida irrepetibles, amb la senyora ELA el damunt…) buff…) el damà no ens serà igual o si més no diferent, doncs que cony vivim l’ara com l’últim moment, petites coses que ens regala la vida, com veure un nou dia, està amb pau amb tu mateix, per mi i ara aquest moment és únic màgic, doncs son les 2:13 he fet mitja part del son 5 hores de llit i ara estic parla’n amb tu, com si et tingues el davant, bueno se que no és així, però potser si et tingués el davant físicament no tindria paraules per dir-te, moments màgics que la vida ens regala, tu i jo no haguéssim intercanviat un mos de paraules si no hagués set per la senyora ELA? Els dos ballem el son del seu vall, doncs que carai BALLEM encara que sigui amb la més lletja. Moments màgics únics que la vida ens regala en cal aprofitar-los i ara, demà ai! el demà¿?¿?¿? una incògnita…) fins a la fi del teatre, quant sens abaixi el teló i acabem amb aquesta vida exhausta plena d’entrebancs.
Dius que si et toques la rifa…) la millor rifa és estar amb pau em tu mateix, una rifa que com l’altre dels diners costa aconseguir, mira si n’és de bonic que jo… com ciclista aferrin… de tota la vida… encara vaig amb bicicleta “Miratges al desert, miratges de vida, encara pedalejo em bicicleta” en somnis esta clar company, un dia rere l’altre gaudint de somnis fem tot el que ara no podem, però els somnis per les manques que patim, correm i ens estiren, cridem i no ens surt la veu, mengem i no podem engolir, voldríem la lluna i no som capaços de caminar per agafar-la, voldríem, VOLDRÍEM el que fèiem i ara no podem fer…ballem amb la més lletja.
Joan escolto el llit que amb crida josep…jose…jos…jo… JO que pesat… ja faig camí cap a tu, fins a les 8 del mati amb te segrestat embolcallat entre llençols. Company Joan petites coses de vida GRANS PLAERS de vida. Una abraçada XXL talla gran la meva i bon despertar per ser feliç en veure tant sols un nou dia. Josep
era una bona persona 27, febrer de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
la foto es d’atri a qui l’he urpada per l’ocasió, gracies….
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º
En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep
esperança on ets? 15, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Pluja en les mans
Estrelles de purpurina
Damunt el GEL
Sobre els camins
El silenci no ens solta
Als còdols joves
I la neu descansa en el pujol.
jrrof (((poema a una amiga)))
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
No llores, No te rindas! 30, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Hay noches largas? Creo que sí. Ahora son las 02:06, levanté… me ahogaba en cama, sentía calor y a la vez frío, levantado unos bostezos que no puedo controlar, mis barras están dolorosas por el esfuerzo realizado, anoche cené uva en el primer grano me atraganté, delante mi nieta, hija y mujer, palmaditas a la espalda, un poco de agua, lagrimas en los ojos, babas por toda la cara, repitió varias veces el ahogo, me quedé tembloroso como un flan y mi cuerpo como una batería sin carga, limpié mi boca, una erupción me alivió mi cansado respiro, mis medicinas y a la camita. No conseguía ver la TV, no soportaba tal esfuerzo, apagué y me refugié de los silencios con la radio flojita. Me dormí enseguida. Para desvelarme varias veces, aquí me tenéis contándolos y plasmando el escrito en las incidencias de vida con mi ELA. Acompaño este insulso echo de mi vida, con un bello poema, escrito por Antoni Barneda un elático que ya se nos ha ido. Cuelgo el POST y mi camita me espera 02:47
No llores, pierde la tristeza, No vuelvas, ves siempre de ida, No acabes, siempre empieza, No te rindas, vive la vida
No llores, no te rindas. Mi lucha por vivir. ((Ediciones dedalo)) http://nolloresnoterindas.blogspot.com/Compre dos libros uno para regalar, deben estar de camino, los espero cual chico los zapatos nuevos.