hola jordi 1, maig de 2015
Publicat per Josep Rof en : 14è aniversari, foto jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
MAIL a un amic:
Hola Jordi van passant els dies, ve per on, ja som maig i el 10 l’aniversari del diagnòstic 14 anys, ja no recordo com m‘ho feia per caminar, pedalar i conduir etc.
Com et va la nova ubicació i la cadira elèctrica, doncs suposo que ja hauràs assolit els reptes.
Ara soc jo el que estic a casa reclòs, deu saber que el passat 25 de març amb una caiguda vaig trencar-me tíbia i peroné, com que no em puc aixecar el llit m’acarona, estic cansat…espero em deixen posar e peu al terra aviat, el que no se quant això succeeixi si en sabre caminar o tindre les forces suficients per enfrontar-m’hi, i, poder recobrar la LLIBERTAT! De poder valdrem per mi mateix. Ara soc dependent per tot.
El que més greu amb sap, es que m’he perdut el naixement de la primavera, on tot cobra vida de nou, els brots tendres que tant m’agraden fotografiar, amb l’esperança posada que: “cada any la primavera ens arriba puntualment”
La ELA avança i nosaltres amb ella per cert avui el Periódico parlava d’una recerca d’investigació, el qual enganxo en aquest mail tot ESPERANÇAT que un dia no molt llunya, es trobi remei a tanta desolació per els malats d’ELA i el patiment de llurs familiars o acompanyants. Josep
INVESTIGACIÓ DEL CENTRE SEVERO OCHOA el Periódico 01/05/2015
Un estudi vincula l’esclerosi lateral amiotròfica amb fongs
Els autors han trobat proteïnes fúngiques al cervell dels malalts
L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) la podrien causar uns fongs, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). L’equip de científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (centre mixt de la UAM i el CSIC), liderat per Luis Carrasco, ha trobat proteïnes fúngiques i ADN de diverses espècies de fongs al cervell i el líquid cefaloraquidi de pacients que van patir ELA.
«Les nostres observacions proporcionen proves concloents de la infecció per fongs en els pacients amb ELA que hem analitzat. Això suggereix que aquesta infecció pot desenvolupar un paper en l’etiologia de la malaltia o pot constituir un factor de risc per a aquests pacients», assenyalen els investigadors en el resum del treball, informa Efe.
MALALTIA DEVASTADORA / Les diferents espècies de micosi trobades –entre d’altres, Candida albicans, Cryptococcus spp. i Malasezzia spp.– podrien ser la causa de la malaltia, segons proposen els investigadors en el seu treball, publicat a l’ International Journal of Biological Sciences.
L’ELA és una malaltia devastadora que afecta les neurones motores. En la majoria dels casos causa la mort en un període de dos a cinc anys després de ser diagnosticada. Casos com el del reconegut cosmòleg Stephen Hawking, que sobreviu a la malaltia des de fa més de 50 anys, són excepcionals.
Actualment es desconeix la causa de malalties neurodegeneratives com ara l’esclerosi múltiple, la malaltia d’Alzheimer, la de Parkinson i l’esclerosi lateral amiotròfica. L’equip de Carrasco ha publicat recentment diferents treballs que també vinculen les infeccions fúngiques amb la malaltia d’Alzheimer i l’esclerosi múltiple.
Mare de Déu de Montserrat 27, abril de 2015
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Un virolai és, en català, una composició poètica per a ésser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada. El Virolai és un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans.[1]
L’any 1880, el 20 de febrer, l’any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós (1851–1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s’hi varen presentar 68 partitures amb l’objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari.
El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle XX i a partir d’aleshores esdevindria no només signe d’espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d’altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d’himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians.[2]
La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d’abril, morena de la serra…, la qual cosa fa que sigui conegut també amb el nom del “Rosa d’abril”.[3]
27/04/2015
Montse Bonet, Montse Rof feliç dia!!!
l’aire és teu 22, març de 2015
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, Joana Raspall , comentaris tancats
ENDAVANT
Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu!
Trepitja ferm, que el lloc és teu.
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per tothom
camins oberts.
Lluita amb que vulguis entrebancar-te!
Trepitja ferm, que el lloc és teu!
Parla ben dar, que el món és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llença-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el món és teu.
JOANA RASPALL
Batec de paraules
POESÍA LÍRICA COMPLETA
Fa un dia rúfol, no convida a sortir, a casa acomodat llegeixo poesia i m’ha agradat aquest poema!
Que ara vull fer vostre i ENDAVANT! Josep (fotos el Congost)
l’ombra 9, març de 2015
Publicat per Josep Rof en : la meva ELAi jo, Màrius Sampere , comentaris tancats
Màrius Sampere
Sents
Sents, acabes de venir,
la vida s’ho repensa,
envers una altra vida. Totes dues
conformen una sola
felicitat.
Només és això. No cal cercat
cap cel, cap déu, cap abisme,
cap explicació. Si et sents,
ets tu.
Si ets tu, ets l’ombra
que t’avança.
Estic lleguin a estones els poemes “Ningú més i l’ombra” de Màrius Sampere, m’ho passo be, amb distrec, avui he llegit una estona prenen el sol, aquest m’ha cridat l’atenció “Sents Si ets tu, ets l’ombra que t’avança”.
L’altre dia la meva ombra em va avançar i la vaig immortalitzar amb una foto, que acompanya el poema. Josep
llanars 14, febrer de 2015
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, fotos Júlia, la meva ELA i jo , comentaris tancats
LLANARS
El municipi de Llanars és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals. El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany. Al N arriba fins al Puig Sistra (1 985 m d’altitud), límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Faitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Faitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant. Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera, als vessants septentrionals de la qual es forma la riera d’Espinauga, afluent per la dreta del Ter.
El poble de Llanars és el cap de municipi, el qual comprèn, a més, els veïnats de Llanarès i Espinauga, i les caseries de Faitús i del Riberal de Faitús. La carretera de Camprodon a Setcases, provinent de la C-38, segueix el curs del Ter i travessa el terme d’E a W.
((Llanars segons aquest medi es Faitús, le he copiat literalment.
Segons tinc entés jo és Feitús))
fotos d’arxiu jrrof
LLANARS
És un poble acollidor, on jo i passo llargues temporades primavera/estiu, allà passejo, llegeixo llibres, al costat del Feitús a dessota un arbre centenari al escoltant el brunyir de l’aigua, a vegades al costat del Ter. Son moments de tranquil·litat. La cadira elèctrica resta aturada i jo evadit en una Pau interior. Com cada any la Primavera ens arriba puntual. Josep
afegitó de fotos actuals d’aquest cap de setmana per la Júlia
Passeig Maristany Camprodon per Júlia
Jordi Pope 31, gener de 2015
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsAquest gener del 2015 fa set anys que en Jordi Pope ens va deixar
tenim la seva poesia per recordar-lo
DIVENDRES, 11/01/2008 – 16:20hLa poesía de Jordi Pope, a la xarxa. El poeta es va morir ahir per causa d’una malaltia degenerativa . Jordi Pope (Barcelona, 1953) feia temps que estava retirat de la pràctica de la poesia oral, encara que n’havia estat un dels iniciadors i màxims exponents, a causa d’una dura i llarga malaltia degenerativa. Es va morir ahir. Un poemari acabat d’escriure el mes de novembre de 1987 i escrit a cavall de Llívia i Barcelona per un poeta que pertany a la generació dels nascuts els anys 50, una generació que va viure plenament la mort de Franco i l’inici de la democràcia. Viure aquells anys 70 va ser com viure en un cim des del qual es podia veure què deixàvem al darrera i què es besllumava al davant.
+ Un poema manuscrit de Jordi Pope i d’altres. SILENCI SILENCI desenganxat desestima dissolut del clan de déu diàfanament dispost de disciplina doctrinal discrepo denego dels diminutius diferenciables divergent: de diverses drogues dempeus deploro de déu demetrem de clemència dirigida des del dubte devora devotament dentis diferents desastrós de diàlisi debades descalç dibuixo decisions elementals delicades de detalls de dolçor dessolat de desamor defraudador desfalca del desig delerós desfaig delmes donats demagògicament demolidor desagradables de desafinar destrio de desermar des de esclavatge de desvari delictuós demà dormiré Jordi PopeTRENTA DE GENER
Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l’Amor,
la conquesta del Plaer.
No literat, escriptor.
No escriptor, poeta.
No poeta, persona.
No persona, massa humà.
No massa humà, ans el mutant nostre de cada dia en la consciència a les fronteres de totes les nostres condicions, nostres abismes i nostres galetes sucades al cafè-n-llet interestel.lar del barri xino de naixença, de la seva naixença. […]
els anarquistes d’ateneu al Pope el troben massa, no sé, massa llibertari.
(Enric Casassas. “Cap de trons”)
una pedra 25, gener de 2015
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
d’esquena dues cadires , una pedra
de cara dues cadires, una pedra
.una data 1868, quantes coses haurà escoltat i vist aquesta pedra, que ara adorna aquet lloc de descans.
UN POEMA
Joan Margarit
CASA DE MISERICORDIA
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú l’escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és una instància,
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La verdadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
&&&P/491
festes 12, desembre de 2014
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Què li darem an el Noi de la Mare?
Què li darem que li sapiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mèl i metó
Què li darem al fillet de Maria?
Què li darem a l’hermós Jesuset?
Jo li voldria donar una cota
que l’abrigués ara que fa tant fret
Una cançó jo també cantaria,
una cançó ben bonica d’amor
i que n’es treta d’una donzelleta
que n’es la Verge Mare del Senyor.
A l’eixint de ses virginals entranyes
apar que tot se reventi de plors,
i la mareta, pera consolar-lo,
ella li canta la dolça cançó;
— No ploris, no, manyaguet de la Mare;
no ploris, no, ai alè del meu cor. —
Cançó es aquesta que al Noi de la Mare,
cançó es aquesta que l’alegra molt.
Angels del cel són els que l’en breçolen,
angels del cel que li fan venir sòn,
mentres li canten cançons d’alegria,
cants de la gloria que no són del món.
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneret.
Tam patantam, que les figues són verdes,
tam patantam, que ja maduraran;
si no maduren en el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.
tot és ara i res més 26, novembre de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Avui fa un dia gris, plujos, un dia que no convida a sortir, he estat entretingut ordenant calaixos. He recordat els escrits a ma, que vaig fer durant les vacacions a Llanars, sense pensar-m’hi gens n’he escanejat un. Ara es quant m’adono que la meva lletra es trèmula, desigual, es lletra ferida, tocada de mort. La malaltia (ELA) que pateixo just fa 4.949 dies, és la que me l’ha canviada.
Res a dir, son les realitats que la VIDA ens depara, anem empenyent-la, fins a l’ultima força.
Josep
cap el tard 2, novembre de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, Joan Vinyoli , comentaris tancats
ABOCAT A LA NIT
Il·luminat
per llampecs de paraula…
No ho diguis, no llampega
ni guspireja res. Passen només
els camions feixucs i sorollosos
de les escombraries.
Aboca la nit
de les alfàbregues i les hortènsies
blaves i roses dels meus quaranta anys,
veig el dia creix sense defalliments,
barrat per altres cases que abans foren
jardins i torres amb panell.
M’he han dit
que no m’he fet adult.
Joan Vinyoli
Durant les vacances a Llanars, vaig llegir la Poesia completa de Juan Vinyoli, la he llegida per tot arreu, sota dels arbres a la vora del Ter, a la Riera Feitus, a la piscina, al parc Mossèn Surinyac, a casa . També he escrit en un quadern a ploma o punta fina varies pàgines referent el llibre. M’ho vaig passar distret.
Ara pico els poemes escollits, en son uns vint-i-vuit, i, ho torno a reviure lletra a lletra, gaudint-los de nou. M’agrada la poesia.
Josep Rof Rof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.