Navegació
Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar
d’esquena dues cadires , una pedra
de cara dues cadires, una pedra
.una data 1868, quantes coses haurà escoltat i vist aquesta pedra, que ara adorna aquet lloc de descans.
UN POEMA
Joan Margarit
CASA DE MISERICORDIA
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú l’escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és una instància,
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La verdadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
&&&P/491
Relacionats
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.