poemes! 18, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
POEMES!
Del passat n’he fet llenya
al mig hi poso el present
encenc la foguera
És la fi d’una vida exhausta.
en jrof porta 1101 dies d’elàtic*
***
Caic a l’abisme discoïdal dels teus silencis
Impulsat per el teixit malaltís del meu cervell.
***
Partim-nos els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d’una taronja. Té.
Gabriel Ferrater. Paisatge amb figures
***
Saps acabar l’ampolla
i brindar pels poemes que encara no has escrit,
i per la vida lenta
que aquesta nit enceten les estrelles.
Pere Rovira Poeta de mig segle
***
Te recuerdo como eras el último otoño.
Eras la boina gris y el corazón en calma.
En tus ojos pelean las llamas del crepúsculo.
Y las hojas caían en el agua de tu alma.
Pablo Neruda Veinte poemas de amor y una canción desesperada.
***
Del passat n’he fet llenya
posant-hi el present al vell mig,
pacientment, encenc la foguera.
Enmig d’una vida exhausta.
en jrof porta 2202 dosis de *Rilutek
***
Dissabte, 15 / maig / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
*Rilutek és la única medecina que hi ha per l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica)
Un elàtic* és un malalt d’ELA
les dades i la vida! 16, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
LES DADES I LA VIDA…
si dilluns…
cap de setmana, fi de més…
primavera, estiu, tardor hivern…
el primer més, el segon…
la primera dent…
els primers passos…
un any, dos anys… 90 anys…
en un no rés… un instant…
el cel blau, la mar blava…
el sostre de la habitació blanc…
la lluna de plata…
el sol taronja…
que sigui el meu sol…
que m’envoltin els colors…
les dades… i la vida…
rofrofjosep és jrof…
Aquest poema per la mare la iaia Papeta que ahir ens va deixar…
I… 15, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rera la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
El trobo tan bonic aquest poema de Llàgrima de Lluna que sense permís seu m’he pres la llibertat de penjar-lo al meu blog.
Gràcies Llàgrima de Lluna per les teves reconfortants lletres! Que tant ens diuen! En poques paraules!
Avui a la matinada ens ha deixat per sempre!
La nostra mare!
L’avia de 6 néts i besavia de 8 besnéts l’iaia Papeta!!!!!!!!
un rejoveniment! 14, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancatsPapiOna 
Un rejoveniment per la PapiOna 
PapiOna és el nom d’una VW TRANSPORTER CAMPER del 89, B-8931-LW s’han de fer Interiors/exteriors
Al rejoveniment hi col·laborem PLANXA I PINTURA: Tallers Josep Compañó C/Verge de la Mercè, 48, 08520 Les Franqueses (BCN) Tel. 938.463.621. TAPISSERIA: Victoriano Delatorre C/Montserrat, 10, 08520 Les Franqueses (BCN) Tel. 938.401.876 El Tapís estriat MODENA Seients/matalàs: Tapís MODENA Quadres Color 70. Matalàs del sostre: Tapís MODENA Quadres Color 70. Cortines: Tapís MODENA Ralles Color 70. Dos coixins: Tapís MODENA Ralles Color 70. Dos coixins: Tapís MODENA Llisos Color 70. RÈTOLS: Identitat Visual Tel. 938.719.058 Col·laborà en el lluïment personalitzat, dues ratlles als costats i el nom de… PapiOna al davant part superior esquerra, darrera part superior esquerra. Total la inversió de condicionament de la PapiOna de 1854,00 €urons. (Detalls: Planxa pintura 1.100€, Tapís 540€, Adhesius 130€, Neteja inter.84€.) El 23 d’abril’04 planxa/tapisseria acabada, els adhesius i la neteja fou més tard.
APUNT: Amic Albert del com pots veure estic molt joiós de la meva PapiOna. En descobrir-vos per la vostre col·laboració a la revista VW magatzine la qual estic subscrit des del primer número, vaig pensar adreçarem a vosaltres, m’agradaria poder disposar de la subscripció a la revista del CLUB CAMPER, així com FERMEN SOCI, s’escau en veure les vostres possibilitats d’admetre’m entre vosaltres, si és possible poder disposar d’uns adhesius del club, la PapiOna els lluiria amb molt de gust. Ha! La vostre Web fou impossible obrir-la, os confesso soc bastant pardillo” per tot l’entorn d’internet, sols m’ha deixar obrir la sortida a Conesa.
Albert vull que m’acceptis una disculpa per el meu català, “tinc el corrector de vacances”.
divendres, 23 / abril / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Apunt a dia d’avui Soc el soci 221 del Club Camper (www.clubcamper.com ) i vull deixar un referent al planxista i amic Josep Compañó la seva bondat i treball perduren en la meva memória i al meu cor! Allà on siguis una abraçada per tu.
nit fantàstica! 13, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Nit fantàstica, a la programació de ràdio del cap de setmana a Rac1 de 7 a 10 La Primera Pedra “sensacions a tope”! És l’eslògan utilitzat que m’anirà be per definir aquesta nit fantàstica, m’he sentit transportat en mig de somnis, ha fet que recordés una llarga i feliç estona de la meva vida, però somniant”.
El gaudi en el somni ha set intens i m’ha transportat per reviure novament la realitat, d’un temps passat viscut preciosos de joventut, bonic! De satisfaccions plenes i molt marcades per l’eslògan “sensacions a tope”. dons sí, “sensacions a tope”, intentaré descriu-ho el que no se s’ho aconseguiré, si més no, i posaré tot l’empeny que sàpiga per explicar-ho.
Molt lleugerament, quasi passant-hi de puntetes però ha estat molt intens, os ho confesso, he tingut una fantasia eròtica, en Josep envoltat d’un somni eròtic, quasi no el recordo, ha set molt planer i recreatiu, ple de sensacions, fou com un esclat primaveral, satisfactori, agradable i molt bonic, deixo aquesta lleugera pinzellada del que fou l’inici del que vindria després, amb una rapidesa esputaran, està clar amb somnis “naturalment” està clar.
Unes activitats frenètiques, d’uns records passats, un no parar de fer coses, mai sol, sempre acompanyat de persones de tota condició i sexe, companys i amics d’activitats comunes, que vam acompanyar-nos en la joventut i la maduresa. Etapes profundament marcades, plenes de sols i ombres, en la llunyania revisquen uns fets reals de vida, avui al reviu-ho em la naturalitat que ens donen els somnis, doncs sí, tot això barrejat s’han compost les “sensacions a tope”.
Vegeu, foren tan reals els somnis, que m’he despertat sobresaltat pensant que era tard, una forta angoixa m’envoltava per no haver sentit el despertador, sense pensar-m’hi gens, ni mica, m’aixeco del llit amb rapidesa, mig adormit, sense estiraments de mandra, el lletot que m’he fotut a set de campionat, anant d’un costat a l’altre de l’habitació, fins caure assegut novament al llit, d’on amb gran ímpetu m’havia aixecat feia uns instants, estava com un cavall desbocat, (per no fer tard) el somni encara estava rondant-me per la ment, novament un altre agosarat impuls, per fugir del llit, una vegada dempeus hi aconseguir l’avenç d’uns passos quelcom més llargs que en el primer intent, però anant de banda a banda del llarg passadís, unes petites trompades per les esses donades, tot això va fer que anés despertant d’aquesta nit de “sensacions a tope”, menys mal que sols he tret la pols de les parets del passadís, deixant els terres per una propera ocasió.
El gaudi d’uns somnis plaents i reconfortants un despertar ple de “vitalitat” han fet com si els 1096 dies d’elàtic que suporto no anessin per mi. Aquestos són pocs comparant-los amb el pes de la vida viscuda, dels molts anys passats de vida, plens de vitalitats, bo és recordar per no oblidar, gaudir-los i com no estimar-los, fets de vida recordats em somnis, tots juntets pesen més que els 1096 dies que duc d’elàtic, Ai! Josep tu si que peses Kg, els records no pesen, floten en els nostres pensament diàriament i duran els somnis.
Ha set molt gratificant aquesta nit passada, una nit plena de somnis, d’un notable plaer emocional, tal com diu el refranyer espanyol que los sueños, sueños són, encara que aquestos siguin plens de fantasies eròtiques (que no us he explicat) envoltades de “sensacions a tope”.
diumenge, 9 / maig / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Apunts clarificadors:
Els somnis d’aquesta meravellosa nit en realitat han set, un repàs d’una trajectòria en el mon del treball, a la fabrica tèxtil 11 anys, de comercial a Bimbo 33 anys, els somnis no han fet distincions sent barrejats tots en el mateix sac, els jefes de l’època de mano i ordeno i els últims moderns i permissius, tots estaven en el vell mig del somni.
Una barreja de records llunyans plenament viscuts, uns tems passats, que naturalment marcaren molt la meva vida. Aquestos moments plenament viscuts van quedar arxivats en un racó de la ment, sols em la finalitat de poder-los recobrar per poder gaudir-los novament, encara que sigui somniant.
Naturalment, esta clar, ara que disposo de temps i tinc pau i tranquil·litat de responsabilitat en el mon empresarial, és el moment de gaudir-los plenament, somniar no costa diners, un es pot permetre’s trobar-s’hi en plena forma, recordant, gaudint, vivint, volant, entre somnis esta clar?
Amb el somni la responsabilitat d’haver de complir cada dia, és el que m’ha traït férem aixecar sense estiraments previs, tot per no fer tard al treball.
Ha set bonic sentirem lleuger per uns instants, encara que la realitat m’haguí dit Josep vigila que el horno no está para bollos. Ja m’agradaria tenir fantasies eròtiques d’això nada de nada, res de res, ni amb somnis sorgeixen de casualitat, que us pensàveu eh? Los sueños sueños són i que per molts anys i panys els podem gaudir-los i com no intentar explicar-los. Vull confessar-vos que duran aquets anys de treball i joventut algun amor platònic si hi va haver, aquesta nit podria haver-los recordats. Doncs NO. Això si, perduren i perduraran en la meva memòria
Somnieu tots que és bo, doncs els somnis et fan sentir ple de vitalitat, lleuger, ¡és meravellós somniar!
I la vida, ¿quin sentit té? –La vida té sentit, i no. Depèn de qui siguis.
Si realment vius la teva vida, llavors la vida té sentit.
Tots tenim vida, però no tothom la viu.
Tots tenim dret a ser feliços, però hem d’exercir aquest dret.
Si no, la vida no té sentit. Tulku Lama Lobsang <- aquí
poema 10 de maig 2004! 12, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
10 de maig del 2004
tres anys, o 1096 dies elàtic
D’aquell deu de maig, assenyalat
sense adonar-nos”
tres primaveres, sens hi han colat
o tres santes Montserrat.
Tan li fa, com ho voleu mirar!
En el nostre compte particular
tres primaveres “mes o menys”
si han acumulat! Tot depèn del comptar
Tan li fa, com ho voleu mirar!
Iaia Pepeta, vuitanta set primaveres.
“Tres” o seixanta-una per l’avi Josep.
L’avia Juli, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
Per la neta Ona son cinc les primaveres,
per el net Jan dues, el germà esperat
també iniciarà el camí primaveral.
El temps ja li compte a la neta May
per la Montse el fill esperat.
Sense adonar-nos, la màgia
Primaveral, els hi haurà passat!
Els nets gaudeixen d’una jove vida;
moltes flors primaverals els passaran,
homes/dones de be, seran!
En un no rés, sense posar-hi massa atenció
un munt de primaveres veuran passar,
i el compte particular de cada u ; l’engrossiran.
La vida continuant; les primaveres volant.
No oblideu, que tots les anem acumulant.
Mes de maig esperat, que per mols anys
tots junts, et puguem celebrar,
gaudint de les primaveres florals
dels nostres estimats i de l’unida familiar;
iaia, avi, avia, fills, filles, gendres, nores, nets, netes,
escrit així tot plegat, sembla tota una orgia de gats”.
Però devem estar molt cofois, tots plegats,
d’estar familiarment arropats,
i així poder afrontar les adversitats
que ens te preparada la vida; “plena de sotracs”.
Tres primaveres “mes o menys”
Tan li fa, com ho voleu mirar!
L’avia Júlia, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
dilluns, 10 / maig / 2004 l’avi Josep Rof i Rof és jrof
un pensament! 11, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
“Un pensament per sentires conformat”
Mireu!, si s’ha d’estar-hi bé al cementiri, que la gent és mort per anar-hi.
dissabte, 28 / febrer /2004
En Josep anant/venint de la PapiOna-Ferrari…
jo arranco………………………………….tu rius…
jo accelero…………………………………tu rius…
jo traço……………………………………..tu rius…
jo freno……………………………………..tu rius…
ara tu rius…………………perquè jo he caigut…
(PapiOna nom de la VW Camper. Ferrari nom de la cadira de rodes)
en Josep i la Ferrari
assegut
en una cadira de rodes,
el paisatge veig passar;
ella camina,
i jo no puc caminar.
dissabte, 10 / abril / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Calendari: Avui ha estat vida. Demà serà esperança. Demà passat, una quimera. Joan Barril
memòries de l’avi Josep nen! 10, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancatsmemòries de l’avi Josep nen!
Fa molts d’anys, tal dia com avui l’avi Josep “nen” durant el dia amb una escombra de bruc escombrava el camí de casa, m’ajudava me germana Margarita. Vivíem a la casa on vàrem néixer, una casa sola de pagès, petiteta rodejada d’arbres fruiters i horta, els hiverns era molt freda. La casa la construïren els nostres pares, les parets exteriors gruixudes de pedra de riu. Els pares és casaren el 1942 per l’església (En Sant Matrimoni) tal com manaven els canons de l’època, formant la família Rof i Rof. Dos fills.
Des de la carretera N.152 un camí dels d’abans anomenats “camins de carro” conduïa fins a la nostre casa, rés estava asfaltat, els camins eren polsosos i per les pluges d’hivern plens de fang, embrutits per les moltes cavalleries de l’època que diàriament i passaven, anant tot el dia amunt i vall transportant fato en carros… menjar per els animals, pedres, grava i sorra del riu Congost per els paletes o el que convingués. El medi i únic de transport era el carro. El carreter “un cridaner” per fer-se veure o per arriar els cavalls, tibats, cofois, vermells de cara, fumant un caliquenyo, duien la bota de vi penjada a la barana del carro, el agradava fer-se notar, a fe que ho aconseguien per els seus crits i les fuetades als pobres animals arri, renec, arri xurriacada, renec, arri fuetada En rebia un munt durant la llarga jornada, el dòcil animal.
Els cavalls de tir anomenats percherons eren grossos i ben menjats tenien molta força, raspallats i guarnits anant tirant del carro vent carregat, el carreter els lluïa tremendament orgullós (el seu era el millor de tots) Els guarniments amb tots els metalls abrillantats, feien de mirall em els raigs de sol enlluernaven i feien la rateta.
El trànsit pel camí era constant, de bon matí fins a la ralla del cap vespre, el camí quedava empolsat i embrutit de caques dels cavalls.
Recordo que era vigília de Reis devia mantenir el camí escombrat sols d’aquesta manera m’assegurava que els Reis s’ha aturessin per deixar-nos regals. Els reis no els agradaven els camins bruts. No havien fallat mai. Poques joguines. Els nens cantàvem una cançó, repetint-la moltes vegades duran el dia, deia així…
“Reis d’Orient porteu coses, porteu coses… Reis d’Orient porteu coses, per la bona gent”
La nit esdevenia màgica, era per tots els nens una nit d’il·lusió, deixàvem les sabates al costat del menjar i beure per els camells, normalment un atuell d’aigua i garrofes, era el que més els agradava, s’ho menjaven tot sempre.
A dormir just és feia fosc, fins a la matinada no podíem bellugar-nos del llit, de bon matí corrents a mirar si s’havia produït la màgia dels Reis en deixant-nos molts regals. No ho dubteu que la màgia és complia cada any, és per això que la nit de Reis és màgica.
De bon matí tots els nens a les places i els carrers jugant amb les noves i úniques joguines que els Reis els havien deixat. Moltes nines pepas i cavalls de cartró poca cosa més.
Aquesta Nit Màgica de Reis durarà mentre els nens, que per el sol fet de ser nens, mantinguin la il·lusió esperant que passin els reis, sols mantenint la il·lusió és complirà la Nit Màgica de Reis Mags d’Orient cada any.
Nens/Nenes si canteu la cançó moltes vegades, no l’oblidareu mai més, a l’avi així l’ha passat, que encara ara recorda, la tinc ven apressa de tant cantar-la de petit, aquesta Nit Màgica vull tornar a ser nen, per poder repetir les cantarelles una altre vegada.
“Reis d’Orient porteu coses, porteu coses…Reis d’Orient porteu coses, per la bona gent!
La Garriga 6 de gener del 2004 Josep Rof i Rof és ara jrof.
Torno al paisatge d’on no he marxat mai. Fujo del camí i vaig camp a través. Aquí hi ha la font. Joan Barril
“un dolç pessic! 9, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
(Les Pitiüses són les illes Eivissa i Formentera)
Eivissa, del 29 maig al 4 de juny del 2003
Benvolgudes companyes dels matins a natació: Encara que modestament m’he atrevit a escriure quatre ratlles, fins i tot varis poemes” Un per el concurs iniciat el més d’abril del diari La *Vanguardia, de totes maneres aquest any em trobava motivat serà per assolir la fita dels “ 60” màgic número! Enceta una nova dècada. Com be sabeu són els anys que vaig complir al passat més d’abril.
Quin atreviment el meu enviar un poema a concurs, però així va ser (enviat, però no publicat, en reberen uns tres mil). En el meu interior m’agrada sols per haver-hi participat, és la primera vegada. Sols fa un any que intento escriure el que penso en certs moments viscuts de la vida, espero participar-hi l’any vinent, si em sento motivat o inspirat” Meravellós obert concurs de poemes. El poema ara és per vosaltres. Amb el vostre permís he fet campana dels matins de piscina tal com sabeu aniré uns dies a Eivissa, allà buscant un detall per a vosaltres, vaig pensar el mateix temps adjuntar-vos quatre ratlles i/o poemes meus. Així ho he fet. Monitores Eulàlia, Anna, nedadores de curset “les 7 magnifiques” Susi, Conchi, Cèlia, Roser, Teresa, Paqui, Loli. Gràcies pels moments viscuts de bon matí a la piscina, i ara per llegir-me!
Dimecres 4 juny 2003.
Concurs E-POEMAS de La *Vanguardia [email protected] enviat el dissabte, 27/ març / 2004 No publicat. (el poema fa referència a l’atemptat a Madrid del 11 març 2004)
UN DOLÇ PESSIC!
Entre la vida i la mort. Sols un dolç pessic,
l’esclat del plor d’un nadó. Un instant.
Entra la vida i la mort, com un llamp,
l’explosió d’un tro. Un instant.
El sol sempre és resplendent, però
uns homes l’enfosquirem. Un onze de març
N’estic segur. Un dia en aquest país,
Ens lluirà de nou el sol. I la vida continua.
Josep Rof i Rof és jrof
08/08/08 Amics meus! No se si varo aprofitar aquesta data que la vida ens va regalar ahir! Ei! Compteu què no se’ns donarà mai més. MAI MÉS Els Jocs de Pequín inaugurats ahir 08/08/08 a les 8 hores. Avui en Zamuel Sanchez tot i no ser el favorit del equip espanyol de ciclisme ha set medalla d’or i quina casualitat era el dorsal número 8. El 8 és el número de la sort per els xinesos.
08/08/08 són màgics els números? 8, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Són màgics els números?
No ho sé, el que si sé, és que sempre els fem servir, sense adonar-nos ni parar-hi massa o gens d’atenció, els números o les dades són una manera per mesurar-nos el temps, les coses, els fets, l’espera de les vacances, els aniversaris, l’espera d’un nou vingut, la majoria d’edat etc. Els números al fi i el cap només son números, però sempre els fem servir com i per referència, de fets passats, presents, futurs. Per això crec que els números sempre ens són màgics, sols ens cal parar-hi atenció, la data d’avui 04/02/2004, que observem? Fen volar la imaginació i és fantàstic oi!. La primera observació, és que aquesta data d’avui viscuda, no ens serà possible mai més. Quatre zeros, dos dosos, dos quatres, sempre s’ha dit que els zeros a l’esquerra no serveixen per res, aquí no passa, aquí tenen el seu valor, en la forma que sempre s’expressen les dades sempre comptem amb el zero a l’esquerra, els zeros són els guardians dels espais que en l’avanç dels dies de la setmana o dels mesos ocuparan els números, aquest fet també es dóna amb els anys.
Sols mirar la data d’avui veig coses, que bé si troba el número dos?, al costat del número del any (parella fan), no mireu els quatres de fet (són els dosos doblats), quatre són els zeros, dos dosos per dos són quatre, dos són els quatres, quatre són els zeros, que os sembla he! voleu més màgies?
04/02/2004
dos dosos al vel mig
d’un conformat any
parella fan.
Per no estar sols, ben arropats
De tres números per costat.
Els dosos doblats
Formen els quatre de cada costat.
No mireu els quatres, de fet són
Els dosos doblats.
Dos dosos per dos son quatre.
Quatre són els zeros
dos són els quatres
dos els dosos
que en formen la data i l’any.
Presidits per un u cofoi
tres són els zeros que l’arropen.
Són els dies acumulats, d’un fet passat,
mai oblidat, per el números senyalat
com no, per ells, i amb ells
recorda’t, estima’t.
* Mil són els dies , que han passat, que han volat!
Màgics números! Tres zeros, presidits un cofoi número u, els quatre formen el número (1.000) mil, mil d’un record llunyà, per una celebració? Crec que no! Però é bo pensar-hi, recordar-ho i com no estimar-lo, quantes coses d’aquests passats mil dies podem recordar?
Són màgics els números? Ai! Aquests números màgics que sempre ens envolten? Ens acompanyen orgullosos, plens de coses viscudes, de records passats, plens d’esperances.
De fet la vida, sols per el fet de ser vida, tot giravolta al temps, passat, present, futur. Els números màgics ens van bé per fixar dates, fites i sobretot per recordar Ai! El recordar, que bonic és? Sempre en arribar les dades irrellevants per nosaltres els números ens fan refrescar la memòria de fets passats.
Així doncs una bona sessió de màgics números o números màgics, sempre la màgia estarà en ells, n’estic totalment convençut, si no vegeu si dona la data d’avui per somniar.
Són màgics els números? Crec que si, és una manera que fem servir sempre per mesurar-nos el temps, sense adonar-nos anirà sempre amb nosaltres.
*Apunt: El dia d’avui 04/02/2004 Mil són els dies d’elàtic, mil del acceptat/estimat regal. diumenge 04 / 02/ 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Vegeu sinó la data d’avui ‘08/08/08’ en si és curiosa i dona per pensar. Mai més ens serà possible tornar-la a tenir. Així què gaudiu-la plenament arropant-la cofoiament! Jo ja ho he fer el 8 que presideix la data d’avui és el número de néts que la vida m’han regalat. Per vosaltres serà una altre cosa esbrineu-la i gaudiu-la! La data ja no se’ns donarà més.
08/08/08 Posada de llarg a Pequín.
Va arribar el vuitè dia del vuitè mes de l’any 2008, i Pequín obre a cop de fou les seves portes al moviment olímpic.