I… 15, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rera la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
El trobo tan bonic aquest poema de Llàgrima de Lluna que sense permís seu m’he pres la llibertat de penjar-lo al meu blog.
Gràcies Llàgrima de Lluna per les teves reconfortants lletres! Que tant ens diuen! En poques paraules!
Avui a la matinada ens ha deixat per sempre!
La nostra mare!
L’avia de 6 néts i besavia de 8 besnéts l’iaia Papeta!!!!!!!!