prepotències! 14, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Prepotències!
antonimc hola llegint el teu post m’has fet recordar un fet dels 70’s.
-Conduin un camió va parar-me un urbá motoritzat, de cara i de fets prepotent “dient-me que havia passat el semàfor en vermell”. No, no estava àmbar. Afirmà “estava en rojo”. Amb mala llet em demanar el “carnet de conduir” jo li contesto que no en tinc…el que si tinc és “un permís per conduir vehicles a motor” l’ensenyo obrint just una escletxa a la finestreta “ell molt emprenyat me’l vol agafar” No l’agafis és meu, mira-te’l i prou.
-El urbá era petitet i el camió alt, no el podia llegir, li vaig llegir jo. Va fer molts viatges a la moto per escriure la denuncia sobre el seient. Me la entrega sense dir res. Que és això? Sense contetar-me toca em furia el xiulet… fem-ne amb la mà perquè circulés. Jo no ho vaig fer. Amenaçant-me de portant-me al jutjat. Ell va marxar primer.
-Hi havia uns treballadors que esperaven el bus… varen veure tot l’altercat, a ell el van xiular, a mi vàrem aplaudir-me el gest.
–L’amenaça feta realitat. Ens van citar al jutjat. Ell i jo de costat. El jutge li va prendre declaració primer a ell, una vegada és va explicar…sense fer-li cap més observació el va deixar marxar. Dirigint-se a mi expliquis…ho vaig fer tal com va ocórrer. Ho tornaria a fer? Doncs si, davant dels mals modals d’aquests senyor. N’està penedit? Està clar que si. Reafirmant-me que vaig passar i estic passant molta vergonya. Fa molts anys que condueixo i mai m’havia trobat amb una cosa així. A més no porto ni denuncies. Queda absolt? Axis va acabar l’actuació davant el jutge.
-Desprès explicant els fets als amics.. vaig saber que aquest guàrdia urbà era un assidu de portar gent els jutjats. Al cap d’un temps… un dia el van estomacar, el van deixar tant malmès que va haver de deixar la feina per sempre més. A la fi i el cap amb va saber greu. En el fondo era un bon home, prepotent però un bon home. Penso…que deu fer ara llevat de l’uniforme? Deu ser el bon home que tots portem a dintre nostre.
-El jutge el va fer marxar a ell primer, legitimant-lo del seu prepotent càrrec. El jutge el coneixia bé no era la primera vegada per un cas semblant. El guardia devia pensar ¿quin paquet li caurà aquest desobedient conductor?
-A dia d’avui encara pul·lulen per a tot les Prepotències! Fins i tot l’aire que respirem n’està ple! Malgrat tot siguem feliços! Més ens val! Oi! Total dels fets recordats avui ens han passat més de trenta anys.
diumenge 14 de setembre de 2008
Josep Rof i Rof és jrof
sa Blava! 13, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , comentaris tancats
Rec de Sa Tuna
Sa Blava, és la mar
Sa Blava, és el cel
Sa Blava, és l’infinit
Sa Blava, són les nuvolades
Sa Blava, són els finestrals
Sa Blava, són les portalades
Sa Blava, són els coixins
Sa Blava, poden ser les flassades
Sa Blava, perquè no l’ànima?
Si més no, per la il·lusió! Posada per
aquesta raconada de Sa Blava
40,73 metres de blauets, amagadets
19,45 metres de blauets, airejadets
24,25 metres de blauets, tots moranets
84,83 metres de blauets una… guapada!
És Sa Blava De la mar Brava, del cel blau…
Rec de Sa Tuna
Sa Blava…l’escau
dilluns, 24 / gener / 2005
17:20:12 JRR és jrof
A l’apartament recent adquirit a Begur (Sa Tuna) havíem d’escollir-li un nom. Aquests poema suggeridor s’ha emportat l’honor de “Sa Blava” Aprovant-t’ho per unanimitat. Sa Blava… l’escau!
Begur (mapa) // BEGUR (El Portal de Begur) // SATUNA (hotel) // Imágenes de Begur. Guía turística de Begur – hoteles apartamentos …
11setembre’08! 11, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors.
Ara és hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç,
Bon cop de falç,
Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
*A La Garriga davant el Monument del Refugi Antiaeri l’alcaldessa Neus Bulbena llegint el manifest de Acte institucional de l’11 Setembre. Ha set un acte senzill però emotiu. A la Plaça de Can Dachs el homenatge de les Entitats fet a 12 nit del 10, desprès d’una ballada de sardanes, botifarrada inclosa. Que cada u celebri la festa com pugui o vulgui, que tingueu un dia feliç! FELIÇ!!!! Aquest i tots els que la vida ens regali a fi i el cap “Ser feliç és una conseqüència de la voluntat de ser-ho!!!
dijous, 11 / setembre / 2008
Josep Rof i Rof és jrof
Guerra dels Trenta Anys // Felip IV // dinastia dels Habsburg // Catalunya // comte-duc d’Olivares // 1640 // Corpus de Sang. // Generalitat // Pau Claris // Himne nacional
paciència! 9, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Paciència Josep. Josep!, Paciència…
-Amb sento (1) dèbil”
-Noto, un acurat (2) debilitament”
-Les forces del cos, em fan (3) debilitar”
-La malaltia, m’ha (4) debilitat”
-Abades o quasi sempre, soc (5) dèbil”
-Visc la vida, (6) dèbilment”(1)
-Que és feble de constitució, que no te força. Jo l’he perdut tota o quasi tota…(2)
-La debilitació d’algun òrgan. Són varis, els sento debilitats…(3)
-Afeblir, especialment disminuir les forces del cos. Els pas dels anys i la malaltia, són el que m’han fet debilitar part o parts del meu cos… (4)
-Des de la malaltia tinc una debilitat al cos que no s’aguanta. La meva debilitat més gran són els pastissos”…(5)
-Dèbil de cos, però no d’esperit. Sóc molt dèbil davant la xocolata…(6)
-Soc dèbil… Inclòs en somnis: ni amb somnis un és pot veures i quedar-se alliberat. Lliure. Lliure per correr, saltar o caminar amb total naturalitat del món. Sempre sorgeix una ombra que impedeix gaudir-los plenament. A la vida he après a viure de manera dèbil o dèbilment, però sols de cos. Despert, els pensaments són vius, forts. Forts sí, però estan plens de cometes”. El subconscient d’un sempre fa de les seves duran els somnis, o fan el que ha de fer? No ho ser? Cal baixar-lo a un dels núvols i situar-lo a la realitat i avisar-lo, Ep! que fas? No ho veus que estàs impedit? Encara que sigui lleugerament en els somnis sorgeix una taca embrutadissa, espatllant el que podria ser un gaudi perfecte, ple de forces, sense cap manca de debilitat. Mai ho és. Trobant-se un sempre, debilitat…
-Esta clar! a la vida tot no potser? Oi!
-Així a viure la vida que ens toca i em queda, però esta clar, dèbilment”.
-Avui he estat dèbil, inclòs per veure la pel·lícula Mar Adentro. M’ha donat ÿuÿu!
-Avui ho he demostrat…Paciència Josep. Josep!, Paciència…
diumenge, 27 / març / 2005
17:02:49 JRR és jrof
rucades! 5, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
RUCADES
Els peus refrescats per l’aigua
la tovallola a punt per el massatge.
Mentes niant grills a la teulada.
Descarrega’n, llampecs
d’energia acumulada,
fins ara, a les cames
controlades.
Aquesta nit s’afegeix
la teulada.
Som de matinada.
Per cap, un gerro
de boniques flors,
sense aigua.
Per el vent l’olivera
és bressolada.
La gespa acull
el seu fruit madur.
És de nit.
La taula està parada
esperant l’ocell, tant
sols despuntar l’alba.
Ja clareja la matinada
mentes jo
escric rucades.
dimecres, 5 / gener / 2005
03:43:26 JRR és jrof
Apunt clarificador: El que aquí s’ha escrit són uns fets reals, d’una nit concreta d’insomni. Pensant/sofrint/gaudint, envoltat d’un estat sufocant, angoixós, em bullia el cap, suportava descarregues per tot el cos. Obro el cortinatge, m’estiro novament al llit , tot mirant al cel i l’olivera. Mirant/pensant/gaudint/suportant/anotant al quadern blanc…els pensaments viscuts. M’aixeco i passo a l’acció. Ho deixaré escrit a l’ordinador a les 03:43:26 H. Mentes faig camí cap els 4 anys d’elàtic (soc malalt d’ELA esclerosis lateral amiotròfica)
el garrofer d’en Raima! 4, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
”El Garrofer d’en Raima”. Genís Tura i Pou
Granollers, tardor del 2004
La temàtica de la meva poesia gira indefectiblement al voltant del fet vital i misteriós de l’existència i del seu vincle màxim que és l’AMOR em majúscules. Amor que jo he conegut i que és la meva principal raó de viure. Amor, País, la Parla, la meva gent, la feina…o tot plegat que sedimenta i configura la meva Geografia. El meu Biorritme, i a la postra cristal·litza en un Menhir d’argila viva…Tot això que té un origen clar i que us puc explicar, Confidencialment és clar amb la llicència que m’atorga el ser poeta, en la persona que va voler aixoplugar-se sota l’ombra d’ ”El Garrofer d’en Raima”. Garrofer
CREMÀVEM“
Cremàvem la fullaraca dels primers secrets
amb gran exuberància dels colors”,
i aquell reducte fràgil l brollava
amb desfici de cadells.
Les rimes desfermaven les dreceres:
Volíem.
Obríem.
Robàvem!
Ningú no ens veia aquelles tardes
que caminàvem per camins mimètics,
infinitament tendres, a la recerca
del garrofer frondosament encès
amb la feblesa del gest inabastable,
com si algú l’hagués traspaperat,
tot parant taula:
Sentíem.
Cremàvem,
i, no sé com,
les fulles del silenci tremolaven.
Gosàvem,
no gosàvem
i, gairebé
perdíem l’arc del temps en la distància;
com si Einstein rediviu no tingués pressa.
Terra de naufragi i esperances,
duies amb tu el lent futur de llunyanies,
el port i, en el recer, la meva vida.
Apunt: El Dr. Genís Tura fou el pediatra dels nostres 4 fills. Ara ho és dels néts. El nostre primer fill en Xavi del 69 recent nat ja el va visitar, abans d’estar oficialment establert. Els seixantes, quant encara ell no havia acabat la carrera al matins dels diumenges ell estudiava, i jo aprenia el càlculs de fabricació tèxtil, a les tardes sortíem amb bicicletes i, ‘ens desfogàvem’ de ment i de cos paladejant s’entén…
diumenge, 2 / gener / 2005
Josep Rof i Rof és jrof
una lletra a la ma! 2, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
“AMB UNA LLETRA A LA MA” Dia a dia: fent camí…
-Passejo pels carrers, places, voreres i demés llindars: fidels forats i difícils i infranquejables escalons m’acompanyen sempre. Me’ls trobo fent camí. A més de persones.
-Trobo unes monges somrients. Ens saludem. D’on veniu tant felices? De l’església, acabem d’escoltar missa. En veure-les, penso allò “La Fe mou muntanyes”
-Dos homes asseguts al mateix banc. Cada dia amb la mateixa postura i ubicació. Fumen. El fum i la senyoreta, però cada dia són diferents.
-Un escombriaire fa net el passeig, cada dia es baralla per recollir el que els altres han tirat. Ell ho fa cada dia, els altres també.
-Una dona gran amb bastó s’atansa a la finestreta que venen cupons. Cerca la sort. Llunyana i difícil sort. El que no sap és que ella mateix és la sort.
-A la cabina telefònica, una dona quasi cridant xerra i xerra. Du un mocador al cap.
-Un gos aixeca la cama a la soca d’un til·ler. A l’altre punta de la cadena una persona es fa el distret.
-Uns avis la fan petar a la plaça, un xerra , els altres escolten.
-Quines corredisses, els guàrdies pugen el cotxe i surten sirena en ma. Sols ells saben a on van.
-Tres dones i un cotxet que du un nadó, xerren i xerren al mig d’una vorera estreta. Elles no s’adonen que no puc passar. Un home les avisa. Feu, feu no tinc cap pressa. Les dones quan xerrem és que no parem. Vaig poder continuar el camí.
-Al cap d’una estona i en un altre indret, encara continuaven la conversa, però sols eren dues i el nadó s’havia despertat. Tenien raó que “no paren”
-Una encallada per un esglaó mal adaptat, no puc pujar. Un forçut jove em vol ajudar. Ell no sap que no pot, per molta força i ganes que tingui. L’agraeixo. Marxa mirant gens convençut.
-Són les paradoxes de la vida. N’hi ha que duen una L rera el cotxe (són conductors novells) i jo sense adonar-me’n, ni que s’adonin, passejo amb l’ela (L) a les mans.
-Apunt: passejo amb cadira de rodes electrònica de nom McLaren i La lletra que em referia es la L de “ELA esclerosis lateral amiotròfica” avui fa 6 anys del diagnòstic.
dijous, 10 / maig / 2007
rofrofjosep és jrof
tardor! 1, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Faig Un cant a la pròxima tardor! Per els metges que m’acaronen davant la malaltia (ELA esclerosis lateral amiotròfica)
Existeixen tardors plujoses, seques, assoleiades, de nits fosques i estelades, però sempre hi ha els terres plens de fulles de tots colors. Fins i tot, les fulles de tardor són diferents, predominen els ocres, els colors són la benvinguda a la tardor. Complint els cicles l’estiu se’n va, donant pas a la tardor, on cada any és compleix un desig…el de les fulles en llibertat.
Quant arribi la tardor’08 seran set tardors d’elàtic “10 de maig de 2001/08”.
Han passat 2.669 dies del diagnòstic! Ara, però “Hi ha dies que sóc… “llum tremolosa de les fulles en llibertat en flames”. Cosit a píndoles. Píndoles al matí, píndoles al migdia, píndoles a la nit, tot gira, però amb i per les píndoles. Ho! “Píndoles miraculoses” que m’acompanyeu des de fa set anys. On sou? On són? Perquè m’heu servit? Les he contades i, ni més ni menys ja són 29.359 dosis les que m’he cruspit a data 1 de setembre’08? Son “Tantes com miracles esperats” O no. Mirant-m’ho bé penso que si. Demano “Un sol miracle per tantes dosis preses”.
Per a mi és d’un enorme plaer poder escriure-us aquestes ratlles a ploma, se que són lletraferides, tremoloses, descompensades, però que carai són lletres, les meves lletres, lletres que volen agrair-vos estimats metges! El vostre suport i/o amistat que m’heu donat en el transcurs de la malaltia ens aquests set anys. En Josep no seria el que és, sense vosaltres…gràcies.
Altres tardors “Ens Vindran” i, Que tots plegats les “Puguem anar Celebrant”. Metges amics! Us confesso un secret però no ho digueu a ningú…
“Tinc previst fer una travessia per el Atles en *bicicleta, però no trobo el moment per realitzar-la”
Fins ara… fins ara mateix…fins a la pròxima Tardor, Hivern, Primavera, Estiu i lo que la vida ens regali…
Una abraçada de tot cor…
dilluns, 1 / setembre / 2008
rofrofjosep és jrof
Apunt: estimats metges disculpeu-me de faltes, està escrit tal com raja i, per una lletra tremolosa i d’una sola tirada. La lletra és lletra ferida com jo. Però a per a vosaltres us ho passo net i polit.
en Primavera Estiu Tardor Hivern somnio què…
*Miratges al desert.
Miratges de vida…
Encara pedalejo amb bicicleta!
l’agost se’ns acaba!!! 31, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
Doncs si Amics! l’agost se’ns acaba!
Avui és l’últim dia d’agost’08 i l’agost restarà finit!
Demà serà setembre “on és tornarà a la normalitat” col·legis, diaris, tràfic, programes de ràdios, la tornada al treball etc.
Un setembre on hi hauran també festes “alegres” com (11 de setembre ) La Diada!, però en arribar el dia 11 ens serà trist en el record llunya de CDIG – New York: Amb les torres gravades a la ment (New York 2001…) i un record imminent Madrid Barajas 20 agost 2008 ( El Periódico ) (sembla ser què el dia 11 faran els funerals per les víctimes de Barajas)
“Bo és recordar per no oblidar” “Bo és recordar per no oblidar” i la vida ens va continuant!
josep rof i rof és jrof
la tieta! 31, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
La
tieta
La despertarà el vent d’un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit… I són freds els llençols…
Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.
La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam…
Escoltarà el miol d’un gat castrat i vell
que en els seus genolls dorm els llargs vespres d’hivern.
Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta.
Un mirall esquerdat li dirà: “Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carrers s’han perdut!
Com s’arruga la pell, com s’ensorren ells ulls!…”
La portera, al seu pas, dibuixarà un somrís:
És l’orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Cada dia el mateix: agafar l’autobús
per treballar al despatx d’un advocat gandul,
amb qui en altre temps ella es feia l’estreta.
D’això fa tant de temps… Ni ho recorda la tieta.
La que sempre té un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: “Tot va bé”. La que diu: “Tant se val”.
I el Diumenge de Rams comprarà al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l’església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem…
Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.
I un dia s’ha de morir, més o menys com tothom.
Se l’endurà una grip cap al forat profund.
Llavors ja haurà pagat el nínxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts
i les flors que seguiran el seu enterrament;
són coses que sovint les oblida (oblidem) la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrera uns amics, descoberts fa un instant
i una esquela que diu: “Ha mort la senyoreta.
Descansi en pau. Amén”.
I oblidarem la tieta.
rofrofjosep és jrof
A MI EN SERRAT SEMPRE M’HA AGRADAT! Per la música, per les seves tendres i fresques lletres i perquè em madurat d’edat junts! Soc del 43 com ell!
A vosaltres us agrada en Joan Manel Serrat?
Sabeu com és diu de segon cognom?
links: CANCIONES ESCRITAS POR JOAN MANUEL SERRAT // Joan Manuel Serrat i Teresa – Viquipèdia // Joan Manuel Serrat // Joan Manuel Serrat – Cantares // jmserrat // Joan Manuel Serrat i Teresa – Viquipèdia