el garrofer d’en Raima! 4, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
”El Garrofer d’en Raima”. Genís Tura i Pou
Granollers, tardor del 2004
La temàtica de la meva poesia gira indefectiblement al voltant del fet vital i misteriós de l’existència i del seu vincle màxim que és l’AMOR em majúscules. Amor que jo he conegut i que és la meva principal raó de viure. Amor, País, la Parla, la meva gent, la feina…o tot plegat que sedimenta i configura la meva Geografia. El meu Biorritme, i a la postra cristal·litza en un Menhir d’argila viva…Tot això que té un origen clar i que us puc explicar, Confidencialment és clar amb la llicència que m’atorga el ser poeta, en la persona que va voler aixoplugar-se sota l’ombra d’ ”El Garrofer d’en Raima”. Garrofer
CREMÀVEM“
Cremàvem la fullaraca dels primers secrets
amb gran exuberància dels colors”,
i aquell reducte fràgil l brollava
amb desfici de cadells.
Les rimes desfermaven les dreceres:
Volíem.
Obríem.
Robàvem!
Ningú no ens veia aquelles tardes
que caminàvem per camins mimètics,
infinitament tendres, a la recerca
del garrofer frondosament encès
amb la feblesa del gest inabastable,
com si algú l’hagués traspaperat,
tot parant taula:
Sentíem.
Cremàvem,
i, no sé com,
les fulles del silenci tremolaven.
Gosàvem,
no gosàvem
i, gairebé
perdíem l’arc del temps en la distància;
com si Einstein rediviu no tingués pressa.
Terra de naufragi i esperances,
duies amb tu el lent futur de llunyanies,
el port i, en el recer, la meva vida.
Apunt: El Dr. Genís Tura fou el pediatra dels nostres 4 fills. Ara ho és dels néts. El nostre primer fill en Xavi del 69 recent nat ja el va visitar, abans d’estar oficialment establert. Els seixantes, quant encara ell no havia acabat la carrera al matins dels diumenges ell estudiava, i jo aprenia el càlculs de fabricació tèxtil, a les tardes sortíem amb bicicletes i, ‘ens desfogàvem’ de ment i de cos paladejant s’entén…
diumenge, 2 / gener / 2005
Josep Rof i Rof és jrof