Navegació

el garrofer d’en Raima! 4, setembre de 2008

Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats

bici.jpgun-munt-de-feina.jpgEl Garrofer d’en Raima”.  Genís Tura i Pou

Granollers, tardor del 2004

La temàtica de la meva poesia gira indefectiblement al voltant del fet vital i misteriós de l’existència i del seu vincle màxim que és l’AMOR em majúscules. Amor que jo he conegut i que és la meva principal raó de viure. Amor, País, la Parla, la meva gent, la feina…o tot plegat que sedimenta i configura la meva Geografia. El meu Biorritme, i a la postra cristal·litza en un Menhir d’argila viva…Tot això que té un origen clar i que us puc explicar, Confidencialment és clar amb la llicència que m’atorga el ser poeta, en la persona que va voler aixoplugar-se sota l’ombra d’ ”El Garrofer d’en Raima”. Garrofer

CREMÀVEM

Cremàvem la fullaraca dels primers secrets

amb gran exuberància dels colors”,

i aquell reducte fràgil l brollava

amb desfici de cadells.

Les rimes desfermaven les dreceres:

Volíem.         

                          Obríem.                       

                           Robàvem!

Ningú no ens veia aquelles tardes

que caminàvem per camins mimètics,

infinitament tendres, a la recerca

del garrofer frondosament encès

amb la feblesa del gest inabastable,

com si algú l’hagués traspaperat,

tot parant taula:

   Sentíem.              

                                             Cremàvem,                         

                                               i, no sé com,

les fulles del silenci tremolaven.

Gosàvem,                

                                                                  no gosàvem                                                   

                                        i, gairebé

perdíem l’arc del temps en la distància;

com si Einstein rediviu no tingués pressa.

Terra de naufragi i esperances,

duies amb tu el lent futur de llunyanies,

el port i, en el recer, la meva vida.   

Apunt: El Dr. Genís Tura fou el pediatra dels nostres 4 fills. Ara ho és dels néts. El nostre primer fill en Xavi del 69 recent nat ja el va visitar, abans d’estar oficialment establert. Els seixantes, quant encara ell no havia acabat la carrera al matins dels diumenges ell estudiava, i jo aprenia el càlculs de fabricació tèxtil, a les tardes sortíem amb bicicletes i,  ‘ens desfogàvem’ de ment i de cos paladejant s’entén…

diumenge, 2 / gener / 2005

Josep Rof i Rof     és   jrof