prepotències! 14, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Prepotències!
antonimc hola llegint el teu post m’has fet recordar un fet dels 70’s.
-Conduin un camió va parar-me un urbá motoritzat, de cara i de fets prepotent “dient-me que havia passat el semàfor en vermell”. No, no estava àmbar. Afirmà “estava en rojo”. Amb mala llet em demanar el “carnet de conduir” jo li contesto que no en tinc…el que si tinc és “un permís per conduir vehicles a motor” l’ensenyo obrint just una escletxa a la finestreta “ell molt emprenyat me’l vol agafar” No l’agafis és meu, mira-te’l i prou.
-El urbá era petitet i el camió alt, no el podia llegir, li vaig llegir jo. Va fer molts viatges a la moto per escriure la denuncia sobre el seient. Me la entrega sense dir res. Que és això? Sense contetar-me toca em furia el xiulet… fem-ne amb la mà perquè circulés. Jo no ho vaig fer. Amenaçant-me de portant-me al jutjat. Ell va marxar primer.
-Hi havia uns treballadors que esperaven el bus… varen veure tot l’altercat, a ell el van xiular, a mi vàrem aplaudir-me el gest.
–L’amenaça feta realitat. Ens van citar al jutjat. Ell i jo de costat. El jutge li va prendre declaració primer a ell, una vegada és va explicar…sense fer-li cap més observació el va deixar marxar. Dirigint-se a mi expliquis…ho vaig fer tal com va ocórrer. Ho tornaria a fer? Doncs si, davant dels mals modals d’aquests senyor. N’està penedit? Està clar que si. Reafirmant-me que vaig passar i estic passant molta vergonya. Fa molts anys que condueixo i mai m’havia trobat amb una cosa així. A més no porto ni denuncies. Queda absolt? Axis va acabar l’actuació davant el jutge.
-Desprès explicant els fets als amics.. vaig saber que aquest guàrdia urbà era un assidu de portar gent els jutjats. Al cap d’un temps… un dia el van estomacar, el van deixar tant malmès que va haver de deixar la feina per sempre més. A la fi i el cap amb va saber greu. En el fondo era un bon home, prepotent però un bon home. Penso…que deu fer ara llevat de l’uniforme? Deu ser el bon home que tots portem a dintre nostre.
-El jutge el va fer marxar a ell primer, legitimant-lo del seu prepotent càrrec. El jutge el coneixia bé no era la primera vegada per un cas semblant. El guardia devia pensar ¿quin paquet li caurà aquest desobedient conductor?
-A dia d’avui encara pul·lulen per a tot les Prepotències! Fins i tot l’aire que respirem n’està ple! Malgrat tot siguem feliços! Més ens val! Oi! Total dels fets recordats avui ens han passat més de trenta anys.
diumenge 14 de setembre de 2008
Josep Rof i Rof és jrof