sola i abandonada… 12, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D 18/10/2009 15:56 per jrrof
Clau perduda sola i abandonada, recordes quant estaves calentona a les butxaques,recordes quant el petit de la casa et llepava, recordes quant recent estrenada,plena d’il·lusió, obrires el pany per primera vegada, recordes com et mimaven,ara com molts humans a la vida restes perduda sola i abandonada. Josep Rof i Rof
llanars 7, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D digital 06/12/2009 per jrrof
El apartament a Llanars
Per la finestra de fusta i vidres quadradets és veu per damunt de taulades veïnes la muntanya de fons, te arbrat de pi a la part superior d’un verd intents, al centre hi ha feixes conreades d’herba i a la part baixa l’ocupen llargs arbres de fulla caduca, el contrast és abismal, dos colors com la nocilla el contrast és bonic i harmoniós.
Per la porta del terrat/balcó, també per sobre taulades tres turons allunyats, un té antenes, un altre com un castell patit i l’altre més petit acaba amb molta punxa, també el contrast dels colors de la tardor unes taques ocres i son presents.
Una balconada angula, on reposen 4 cadires amuntegades i una taula de plàstic blanc decolori’t per el sol i fred. A la habitació gran també te balconet que dona al sud. Amb va fer l’afecta d’estar a casa doncs el parquet és calcat (marro fort).
Havent suportat per dinar una collada (7 petits i 7 grans) tots asseguts a la parada taula, una mesa auxiliar va fer la delícia dels petits. Després la obligada migdiada i l’estrena del llit, fort i pla, 3 coixins buscant comoditat va acabar per usar-ne sols un. Va ser difícil per incorporar-me, la petita tauleta no tenia base i al no poder-ne donar sopor amb va costar molt i molt, alajup i a la tercera la vençuda.
La tornada va ser perfecte, accepte de Vic ençà que hi varen haver aturades per la massificació d’incorporació dels procedents de Vic celebraven el Mercat Medieval.
Unes mandarines a les 9 em punt al llit. Les noticies feien honors a la Pilota d’Or de Messi.
Josep Rof i Rof
i si canto trist… 28, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
castell de Begur
I si canto trist
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els teus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo estimo el meu cant, perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
i si canto trist… 28, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
castell de Begur
I si canto trist
Jo no estimo la por, ni la vull per a demà,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada els somrís
d’un infant vora el mar
i els teus ulls com un ram d’il·lusions esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m’agrada el batec d’aquell cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l’han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d’ignorats companys.
Jo estimo el meu cant, perquè sé que han callat
Tantes boques, tants clams, dient la veritat;
que jo m’estimo el cant
de la gent del carrer
amb la força dels mots
arrelats en la raó.
I si canto trist
és per recordar
que no és així
des de fa tants anys.
sort! 23, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D 22/11/2009 d’en jrrof
ei!
Si la sort fos un ball
ballaríem a totes hores
els peus delerosos
i la vida se’ns acabaria
ballant i cercant la sort.
Josep Rof i Rof sempre busca la sort sense ballar…
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
petits moments de vida!!! I… 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsPETITS MOMENTS DE VIDA!!!!
I…
Disposar d’un balcó assolellat…
Utilitzo un balcó per caminar.
I…
Fer una carrera amb un Ferrari…
Disposo d’una cadira electrònica.
I…
Somnio amb llargues autopistes…
I els sotracs del dia a dia m’espanten.
I…
Paisatges idíl·lics…
Fotografio lo fotografiat.
I…
Compartit un vi de gran anyada…
Sols calmo la set amb l’aigua.
I…
Els ocells a dessota l’olivera mengen olives…
Me’ls aguaito mandrós des del llit.
I…
He trobat amics amb bicicleta…
Cada dia pedalejo amb ells, entre somnis.
I…
Somnio amb països llunyans…
I no amb moc de casa.
I…
Miratges al desert, miratges de vida…
“encara en somnis pedalejo amb bicicleta”
I…
Avui m’han visitat vells coneguts ciclistes…
el Pere, en Seijo, l’Andreu, y l’Antonio
I…
M’han regalat un gros trofeu que resa…
“El CCG atorga el premi especial a Josep Rof i Rof
Per la seva participació, esforç i dedicació
durat tota la vida a l’esforç de la Bicicleta 15/11/2009”
I…
Han deixat dit que avui el dinar de cloenda
de la temporada del CCG faran menció aquet premi especial.
I…
Amics de pedalejades el trofeu avui rebut, restarà exposat
al costat de les Volkswaguen que tant estimo,
així tothom que s’atansi a casa meva el veurà només entrar.
I…
La vida continua plena de petits moments
Gràcies amics ciclistes!!! Josep
petits moments de vida!!! I… 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsPETITS MOMENTS DE VIDA!!!!
I…
Disposar d’un balcó assolellat…
Utilitzo un balcó per caminar.
I…
Fer una carrera amb un Ferrari…
Disposo d’una cadira electrònica.
I…
Somnio amb llargues autopistes…
I els sotracs del dia a dia m’espanten.
I…
Paisatges idíl·lics…
Fotografio lo fotografiat.
I…
Compartit un vi de gran anyada…
Sols calmo la set amb l’aigua.
I…
Els ocells a dessota l’olivera mengen olives…
Me’ls aguaito mandrós des del llit.
I…
He trobat amics amb bicicleta…
Cada dia pedalejo amb ells, entre somnis.
I…
Somnio amb països llunyans…
I no amb moc de casa.
I…
Miratges al desert, miratges de vida…
“encara en somnis pedalejo amb bicicleta”
I…
Avui m’han visitat vells coneguts ciclistes…
el Pere, en Seijo, l’Andreu, y l’Antonio
I…
M’han regalat un gros trofeu que resa…
“El CCG atorga el premi especial a Josep Rof i Rof
Per la seva participació, esforç i dedicació
durat tota la vida a l’esforç de la Bicicleta 15/11/2009”
I…
Han deixat dit que avui el dinar de cloenda
de la temporada del CCG faran menció aquet premi especial.
I…
Amics de pedalejades el trofeu avui rebut, restarà exposat
al costat de les Volkswaguen que tant estimo,
així tothom que s’atansi a casa meva el veurà només entrar.
I…
La vida continua plena de petits moments
Gràcies amics ciclistes!!! Josep
“Collons”: la riquesa del català… 9, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
“Collons”: la riquesa del català- –LA RIQUESA DEL CATALÀ
- Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.
- -Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); i TRES significa menyspreu (m’importa tres collons).
- -El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
- -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), il’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!).
- -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A expressa por (acollonit), DES significa riure (descollonar-se), UT indica perfecció (collonut) i ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos).
- -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); AMB indica atreviment (és un paio amb collons!); AMB indica també valor (és un home amb collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons).
- -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat : el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!).
- -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- -La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un … de 20 cm.: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.
- – Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
- -L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
- – Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”.
- -Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
- -Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
Vull demanar disculpes al autor doncs el desconec Josep Rof i Rof