aniversaris 26, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancatsLES DADES… I LA VIDA.
si dilluns…
cap de setmana, fi de més…
primavera, estiu, tardor hivern…
el primer més, el segon…
la primera dent…
els primers passos…
un any, dos anys… 42 anys…
en un no rés… un instant…
el cel blau, la mar blava…
el sostre de la habitació blanc…
la lluna de plata…
el sol taronja…
que sigui el meu sol…
que m’envoltin els colors…
les dades… i la vida…
rofrofjosep és jrrof…
Avui el primer fill ens fa 42 anys
42 i 41 despuntades de flors d’ametller
El segon en farà 41 d’equí set dies
Felicitats per la jove mare!!!
Felicitats per llurs fills!!!
tot passa 24, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
Del llibre: Les lentes il•lusions:
Parmi les êtres humains, on ne reconnaît pleinement l’existence que de ceux qu’on aime.
(Simone Weil)
Tota passió hipnòtica passa
conversa casual entre desconeguts que passen
crits de nàufrags passavolants per l’autopista
m’agrada veure passar el mar
des de la finestreta estant penses
boies i flotadors passen ones
i tot passant penses que estrany
sempre acabo plorant per una cosa o altra
penses no passa res
per dur que sigui de passar
les coses passen
passen de pressa als anys
i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida
mai no hauries imaginat
que la pèrdua irreparable també passa
buides i esperes que passi alguna cosa
que ompli i es quedi
però res no es queda i tot cansa
per això sempre acabes esperant
que passi alguna cosa
mentre preguntes per què el cor demana tant
el buit tens de l’espera
un buit folrat de capes de cendra
de capes de vidre de capes de paper
guardar de què serveix guardar preguntes
esperes com si no hagués passat res
i tot hagués de passar encara
t’agraden els inicis no els finals
treus la cadira i seus
passen ramats de paraules per la carena
pel tall de la ganiveta
seguint el curs errant i laberíntic
i mentre passen els dies perdurables penses
és estrany que el cor pugui anhelar
l’afecte d’ombres fugaces que passen.
Tot passa…fins i tot els núvols del cel passan , avui ple de xarrapetes, o passen remats de paraules per la carena: Canon PowerShot G9 12/08/2010 12:43 per jrrof
no m’agrada 22, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats
Antigalles Baul Canon EOS 400D Digital 15/03/2011 17:43 per jrrof
No m’agrada haver-me d’aïllar.
No m’agrada conduir escoltant música que no m’agrada.
No m’agrada discutir.
No m’agrada passar fred.
No m’agrada passar calor.
No m’agrada descobrir un engany.
No m’agrada no descobrir un engany.
No m’agrada que m’enganyin.
No m’agrada no saber.
No m’agrada preguntar i no tenir resposta.
No m’agrada que em preguntin i no escoltin la resposta.
No m’agrada fer faltes d’ortografia.
No m’agrada suspendre.
No m’agrada enyorar.
No m’agrada estar gelosa.
No m’agrada ser gelosa.
No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge.
No m’agrada escoltar música amb la ràdio.
No m’agrada el silenci tens.
No m’agrada matar les flors.
No m’agrada no saber de tu.
No m’agrada no saber d’ells.
No m’agrada tenir-los lluny.
No m’agrada la incompetència.
I més, però em pararé aquí.
trena
Endromines Canon EOS 400D Digital 15/03/2011 17:51 per jrrof
l’ametller 19, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
L’ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
Joan Maragall
Fotos:
Canon PowerShot G9 05/02/2011 14:07 per jrrof
De tant en tan tots necessitem topar amb un ametller en el nostre camí que ens recordi que el fred passarà. Un ametller que amb la seva calma adormi la nostra ànsia, amb el seu silenci faci callar la nostre por i amb la seva bellesa afebleixi el nostre desànim. I així, humil i majestuós, ens torni a fer creure en demà. Tatiana Sisquella
estranya guerra 12, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats
Fotos: Canon PowerShot G9 14/01/2011 13:54 per jrrof
A Gérard Labrunie
Estranya guerra
la d’aquell que batalla solitari,
sense exèrcit ni amic, sense recer.
I en alta nit, cansat, de fosques ebri,
amb la mateixa cura
vigila l’estelada i l’adversari,
les ombres i la son;
i sent, rera l’espès fullatge, dèbil,
l’aspra remor de l’aigua repetint:
“No venceràs… tot és efímer
deliri que t’amara, cega follia…”
I entre les negres branques,
on el rou reblaneix
la sang resseca dels que han mort,
escolta el vent, missatger exacte:
“Mai no coneixeràs derrota
ni glòria ni fi.”
Vidal Sastre, Andreu: Sub-làbarum, 1993
la meva ombra integrada a les ombres del mobiliari urba…
és una auto-foto de jo, la cadira electrónica i el jostik
he après… 11, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats
Canon PowerShot G9 per jrrof (en un dia encalitjat… el pic del Tagamanent vist des-de La Garriga)
VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA…
He après que ningú
no és perfecte…
fins que t’enamores.
He après que la
vida es dura…
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai…
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura…
la felicitat se’n va a
un altre lloc.
He après que hauria d’utilitzar
sempre bones paraules…
perquè demà potser
me les hauré d’empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic…
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento…
però sempre hi puc fer
alguna cosa..
He après que quan el teu nadó
t’agafa el dit amb la seva maneta…
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya…
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge…
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies…
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto…
més coses faig.
(autor desconegut circula per la red)
la meva caiguda 53 5, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema, reculls , comentaris tancats
a vegades et semblarà que no pots caminar més…
arribaràs a un punt on només hi haurà un abisme.
tindràs que precipitar-te al buit, però la caiguda serà molt suau, i et permetrà recordar aquelles escenes que has viscut al llarg del camí.
Roser Suñer
Ahir vaig fer la caiguda 53 des del diagnòstic de l’ELA, va ser fulminat com totes, inesperada, va costar molt posar-me dempeus, amb l’ajuda de la meva Juli al tercer intent HALE-HOP dret, les cames tremoloses i adolorit per tot el cos, avui encara més, caure al fi i el cap es una conseqüència de caminar, un dia no molt llunyà ja no cauré més, falta poc per deixar de caminar, l’ELA és una lladre ens va robant sense pressa… sense pausa… les peces vitals del cos, respiració, deglució, en fi tota la musculatura deixant-nos com cera fosa, fins a no bellugar res més que els ulls, un poema d’en Martí i Pol ens ho recorda, diu així:
SALVEU-ME ELS ULLS
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me’n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s’enderroca.
Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l’altura màgica del gest,
ara que el gest se’m menja mitja vida
i en cada mot vull que s’hi senti el pes
d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ull em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l’arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Bon cap de setmana per tothom 53 abraçades Josep 3.558 dies elàtic
sombras Canon EOS DIGITAL 400D 19/10/2010 16:02 per jrrof
el meu passeig d’avui… 2, febrer de 2011
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Oest de La Garriga
Canon PowerShot G9 16:30 per jrrof
El meu passeig d’avui 31/01/2011
Me hi he atrevit a passar-hi amb la cadira de rodes, un arranja’t camí discorre paral·lel al riu Congost, a banda i banda i han barraques fetes del no res, aprofitant-t’ho tot, tot val, les hortes semblen abandonades o aletargades, un ametller ens treu la flor tímidament, abraçades a ell descansen unes seques canyes, una figuera podada i apuntalada per gruixudes canyes, un tancat fet de pals i malles i canyes trenades delimita l’espai de cada horta, ara tot descansa tot esperant la primavera on com un miracle cada anys tot recobre nova vida.
El meu passeig d’avui m’ha fet recordar que jo també havia manat una horta, on els meus quatre fills es menjaven els tomàquets directe de la tomaquera, quant regava s’hi refrescaven els peus, d’això fa molts d’anys… perdura en la memòria, ells eren petits, jo era jove, ara tots em crescut un munt. Llei de la vida. Dolços i llunyans records. Josep
caixes per niar 30, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancatsELPUNT Diumenge, 30 de gener del 2011
Medi ambient
La instal·lació d’un niu. Foto: I.R.
CASTELL-PLATJA D’ARO
Instal·len 30 nius per a ocells
30/01/11 02:00 –
El grup Natura Sterna ha instal·lat 30 caixes nius a diversos punts del poble. Juntament amb l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament, s’han instal·lat un tipus de caixes que estan fetes amb material reutilitzat.
L’objectiu és que els ocells hi puguin niar aquesta primavera. La mesura ajuda a complementar el dèficit de forats naturals dels arbres perquè els ocells hi puguin niar.
Comentari: A casa el tió ens va cagar dues caixes o casetes per niar els ocells, ara que ja s’ha podat l’olivera els penjarem… tot esperant a vera que passa? Tenim l’observatori directe rere les cortines, els meus vuit néts ja esperen aguaitar-les. jrrof
josep palau i fabre 25, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 05/11/2010 11:58 per jrrof
(foto de Can Barbey presentada a “concurs Illa Raspall La Garriga”)
***,,,,***,,,,
Jo em donaria a qui em volgués
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés,
d’aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m’ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me’n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, prô que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n’adonés:
com una almoina que se’m fes.
Josep Palau i Fabre
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.