enyorança! 7, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
ENYORANÇA
En aquest poble petit,
sota aquesta gran muntanya,
es on tots ens vam fer grans
els que som aquesta taula.
Vestits tots amb poca roba
i espardenyes foradades,
un raïmet a la mà
i un grapadet d’avellanes.
Que feliços érem tots,
i que bé ens ho passàvem,
corrent per aquestes vinyes
i jugant en aquesta plaça!
De tot això, ja fa molts anys,
i que present ens és encara.
N’hi ha molts que no han vingut,
i n’hi d’altres que ja ens falten,
però en el nostre pensament
també hi són, en aquesta taula.
és de la Roser_Guardat el 14-05-06
Apunt:
Fen un passeig per Internet vaig trobar aquests poema, el vaig guardar i ara no recordo pas qui és la tal Roser, (et demano disculpes) però vull dir-t’hi que m’ha agradat molt el poema, per la seva frescor i senzillesa, m’ha evocat també els records de ma infantessa. A vera si us passa a vosaltres quant me’l llegiu.
dissabte, 7 / març / 2009
13:22:52 rofrofjosep
Ponç Poncs! 25, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
‘VIDRAÇARIA’
Entre la vida
que et desconcerta i tu
sempre hi ha un vidre.
Unes ulleres
gruixades de miop
i una finestra
d’on veus, segut, com passa,
fumant, tot sol, la vida.
Tinc la sort d’haver-lo descobert just ara farà tres anys. Us el recomano ♥.
“PESSOANES de Ponç Pons” Josep Rof i Rof
Vicent Andrés i Estellés ! 24, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
(Extret de la “Cançó de la rosa de paper” de Vicent Andrés i Estellés 1924-93)
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.
.
I ella tenia la rosa…”
. (Apunt: Us vull dir que és la primera vegada que llegeixo aquest poeta, (esculpeu-me la meva ignoráncia) Aquest poema “el trobo deliciós… I ella tenia la rosa…” Ara que sigui la rosa per tots vosaltres, i feliç primavera) jrofVIDA! 10, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancats
dilluns 19 de juny del 2006-Iniciat a les 0206:07 hores-
-REALITATS DE VIDA
-Ara, l’angoixa s’apodera -de mi constantment. -És com un lladre. -Amb roba el temps -per acaronar-vos. . -Les nits són llargues, -els dies també. -Res m’omple. -Un neguit constant -m’ho impedeix. . -Són els somnis reconfortants? -Si ho són… -A mi, és l’únic que amb queda. . -Un lladre interior-s’ha apoderat de mi. -Per distraurem -i no poder gaudir -de l’entorn què m’envolta. . -Ahir, -unes petites formigues-sense saber-ho… -acompanyaven la música -d’un cansat respir. . -Rés és resisteix…-Tot és resisteix… -Avui, un cos cansat i pesat… -El llit ha trencat. . -Menys mal… Què una ratpenat -cercant el sopar a la gespa -m’ha robat i se m’ha endut -tots els mals pensaments. . -És de matinada, per companyia -els pensaments i uns esternuts. . -M’entono, m’entorxo… -Ara ho he trobat ostres!!! . -M’envelentono” -Un ha de “ser valent” per moure -el pes d’un cos cansat, -sinó pregunteu-li al llit -que aquesta nit ha fet pluf, -cansada de suportar pes i -angoixats pensaments. . -Atxim” se m’han acabat -els mocadors… Atxim” Atxim” . -Ara amb trobo millor… -He buidat el pap. . -acabat 04:20:40 hores . -Josep Rof i Rof (és un malalt d’ELA, de la collita del 2001) . Si voleu visitar-me us apunto els liks dels meus blogs, gràcies jrof –http://blogs.avui.cat/jrof/ –http://jrofi8mes.blogspot.com/ –http://enfoques6ela.blogspot.com/L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancatsPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol
antònia font! 30, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
S´animal que no existeix
És dòcil, té vida,
si el mires ja no hi és,
té un membre que respira,
és s´animal que no existeix.
Se toca i se vagina,
fornica amb ell mateix,
té un far que m´il·lumina,
té escata com un peix.
Me menja i me vomita
d´un simple malentès,
me caga i me compixa,
és s´animal que no existeix.
Desvinculat
de qualsevol forma de vida,
través sa gent amb sa pupil·la.
Tan desfasat
des segle que comença ara
som una mòmia,
som dues vaques.
Dins un no-res,
dins una absència pura,
aquest silenci és una tortura.
De tot un cos,
de tota una vermada
només me queda un pam de carn en barra.
Antònia FontBiografía
Antònia Font es un grupo formado en 1997 en Mallorca, su música se caracteriza por su tono festivo y letras fantásticas. Temas habituales en su música son el espacio, la astronomía, la astronáutica, la robótica, el mar… temas muy alejados, en general, a los habituales en la mayoría de grupos. A menudo establecen un juego entre estos temas y los cotidianos y próximos, para destacar así el constante entre una perspectiva local, global y universal o cósmica del mundo en que estamos inmersos.
Se le clasifica habitualmente como un grupo de pop, aunque ellos manifiestan que al componer las canciones no tienen «prejuicios de estilo» y que eso es algo que a menudo sale espontáneamente.
El compositor del grupo es Joan Miquel Oliver, que a la vez es el guitarrista. También ha editado discos en solitario y compone para otros grupos.
Origen del nombre:
A pesar de las diferentes versiones y leyendas que han circulado, siempre que al grupo se le ha preguntado sobre su nombre ha respondido que se debe a una compañera de universidad que les acompañó durante el periodo de formación. Cuentan que se alegró mucho cuando ellos decidieron ponerle su nombre a un grupo formado solo por varones.
Trayectoria:
En 1997 Antònia Font graba su maqueta con los temas Cibernauta Joan, S’Univers és una festa, Rumba y Es xifon és un aparato y ese mismo año tocan en su primer concierto en Bunyola.
En 1999 grabó en los estudios Tj Sò su primer disco llamado Antònia Font igual que el grupo, bajo la producción de Tomeu Janer.
Dos años más tarde, el 17 de febrero de 2001, presentaron el segundo disco: A Rússia. Optaron en esta ocasión por el continuismo puesto que el anterior había funcionado y la fórmula cultivada les gustaba, según opina Pau Debon, el cantante del grupo. Ya en estos dos discos están muy presentes los elementos sorprendentes.
Su siguiente trabajo discográfico, llamado Alegria, apareció al cabo de un año. Sin abandonar su estilo, el tono y el ritmo de sus canciones sufre un cambio mucho mayor entre el segundo disco y éste que entre el primero y el segundo.
Taxi, el cuarto trabajo discográfico de Antònia Font se presentó en 2004 y lo hizo acompañado de material audiovisual (un DVD y textos adjuntos).
En 2005 se presentó Batiscafo Katiuskas. Si el disco Taxi se caracteriza por su contenido relacionado con el espacio exterior y los mundos y personajes inventados, Batiscafo Katiuskas es un viaje interior en el que la soledad y melancolía están muy presentes.
***
Fa poquet que els he descobert i us vull dir que m’agraden aquests illencs, la seva música, les lletres planeres de les seves cançons m’entren directament al cord, animo aquets joves seguir component i jo els aniré escoltant. Escolteu-los us agradaran! Tant com a mi m’han agradat, n’estic totalment convençut.
Feliços moments de vida! Josep Rof i Rof
(demano disculpes a qui li pertoqui per haver-ho copiat d’Internet i prendrem la llibertat de publicar-ho al blog)
pau al món! 24, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
TORNA NADAL
L’arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
(Miquel Martí i Pol)
josep rof i rof nadal 2008
pensava! 13, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
13_02_05 Pensava…
-Anit al llit, desprès d’escoltar el Saragossà Barça, per cert una passada? un a quatre. Mentes anava fent zàping a la TV era tard, estava cansat de sentir i veure tanta porqueria, vaig optar per el silenci absolut, per les orelles i per la vista. Quin descans?…
-Llegiré un poema, sols un poema? Fou estriat a l’atzar del llibre “EL GARROFER d’en RAIMA del Dr. Genís Tura i Pou (editorial Granollers) el llibre de poemes es va obrir per la pàgina 174. Vaig llegir-lo varies vegades. Sense adonar-me vaig ser absorbit per les paraules del poema, al digerir-les les vaig escenificar en el meu propi cos! Diuen eixís…
-Pensava que mentre som dintre -de la nostra carn caldria tenir ritme-restablint l’ordre que intentem destruir.-El ritme que espatllen amb rancor-les vàlvules que es tanquen i obren-a destemps, les glàndules que secreten
-mala fe, els vasos que es contrauen
-i es dilaten cicaters en renovar les
-cel-lules esgotades en la calma mortal
-de nostra voluntat.
-Caminar, en canvi, damunt el tall del ganivets
-de vidres verds i negres, baietes,
-molsa, vellut o taulons.
-Travessar esquerdes i perills
-mimètics laberints de corda
-que llisquen rampes de granit
-i senderols humits de gebre.
-Seria bo configurar el neguit que ens
-vivifica i esbadellar el cavall en la travessa.
-Pensant el que ens diu aquest poema d’en Genis, ho ens vol dir! M’adormí plàcidament. La nit ha set llarga, més del normal, uns somnis l’han embolcallat, han set uns somnis difusos, uns somnis d’aquells que ha l’endemà no te’n recordes.
-La nova mascareta (en substitució de la espatllada) fou estrenada ahir, m’ha funciona be, quin remei li toca oi? M’ha acompanyat tota la nit. L’altra com el poema té les cèl-lules esgotades. Ara descansa al fonts de l’armari. Ella, ha set substituïda per una de nova. S’ha retirat amb una curta vida, però s’endu un munt de somnis, angoixes, pensaments, patiments viscuts em mi nit a nit.
-Com la mascareta, un dia l’home s’estriarà un racó, i, s’hi estirarà a “descansar per sempre més”. Amb ell també aniran un munt de coses viscudes, però l’home, mai podrà ser reemplaçat… com la mascareta aquesta nit.
-El que jo anomeno mascareta és en realitat un BIPAP
-PDF] Efectividad de la ventilación no invasiva, modalidad BIPAP con …
-Les cèl-lules esgotades en la calma mortal de nostra voluntat.
diumenge, 13 / febrer / 2 mil 5
josep rof i rof és jrof
92 o 1.460 dies després! 6, novembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
*Avui 6/10/08 també fa anys! I l’han regalat un cap de setmana a Madrid on visitaran museus i viatjaran amb l’AVE), també llibres i una polsera! “Ella atrapar-me voldria jo per si de kas no em deixaré pas! A dia d’avui ens duem un any. Cauen els anys com les fulles a la tardor, des del escrit ens han passat quatre anys, quatre anys que ens han VOLAT! Des de aquí et desitjo ¡Per molts anys!
92 o 1.460 dies després !
-Una il·lusió fou obsequiada
-En forma d’entrada
-un llunyà sis de novembre.
-Noranta-dos dies després
-s’ha vist culminada.
-Ens quedava lluny
-aquell cinc de gener,
-dia de la data assenyalada.
-Avui gaudida!. Ja és passada!
-Com anglesos puntuals
-emmirallats, perfumats
-esperàrem els amfitrions.
-Ja han arribat! Salutacions!
-Les cullerades van volant”
-al terra les potes” trepitjant
-en Josep ho volia aturar
-és tant l’èmfasi posat
-que el secret s’ha escapat.
-Ens sentim tots embolcallats d’alegries
-pel secret, 92 dies guardat
-En un instant ens fou desvetllat.
-A la porta, ens espera una bonica limusina, conduïda per un galant xofer.
Els cinc acomodats, fem camí cap a Mar i Cel (Teatre Victòria Barcelona)
-Mar i Cel
-Quina gentada! Una guapada?
-Tres generacions barrejades
-Quanta pirateria! Una passada?
-Una passada? Per la moguda,
-desenvolupada per tanta collada.
-Quanta música? Ben orquestrada!
-Ben orquestrada! I escoltada…
-Una guapada? Les cantades!
-Les cantades! Escoltades…
-Què triar? el Mar o el Cel No ho sé pas!
El Mar pels pirates. En el Cel
-m’hi sento ocell d’última volada!
-Què pensar? Dels cristians? O dels musulmans?
-A una conclusió he arribat
-Que l’hom, amb el poder a la mà
-sigui cristià o musulmà,
-sempre el corromprà.
-L’hom és manaria per naturalitat.
-Al seu costat, sempre de sotmesos s’ha rodejat.
-Això passava en el 1629 o el 2005, tan li fa com ho voleu mirar? -Està demostrat que ara i sempre, l’hom fins a la mort ha de menar, abusar o imposar, amb els seus atropellis, per sentires realitzat.
diumenge, 6 / febrer / 2 mil 5 12:12:12 JRR és jrof
Apunt clarificador el regal era un 6 novembre’04 (*feia anys la meva dona), les entrades regalades eren per el 6 de febrer’05. Per no patir en la caminada dintre el teatre eren reservades a l’ultima fila. Per vèncer l’escaló que hi ha el Teatre Victòria BCN just al llindar del carrer vaig tenir que ser ajudat per poder-lo pujar i no diguem baixar-lo. Això passava just quant en Josep porta 1.555 dies d’elàtic. Un elàtic és un malalt d’Esclerosis lateral amiotrófica // – ADELA – Asociación Española de Esclerosis Lateral … // MedlinePlus: Esclerosis lateral amiotrófica // Esclerosis lateral amiotrófica –
de pare a fill! 25, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
albert amic dels amics i en mariano un pollastre feliç!
De pare a fill… Per molts anys!
Poques paraules
que tant ens diguin!
Que tant ens recordin!
Simplement
Per molts anys!
Albert, el dia que
tu vas néixer, saps
¿quants anys tenia jo?
Doncs vint-i-sis,
te mare vint-i-cinc!
Pares joves, Oi!
Sembla que sia ahir!
Te mare avui, ens
m’ho ha recordat.
Me ha fet pensar
el que ens ha dit
D’aquell desitjat dia,
ja ens han passat
trenta-cinc regalats anys!
Regals de vida!
Un instant!
Un és distreu, i li cauen
els trenta-cinc!
EP! Compta! No val badar
La vida és un somni
que ens passa volant!
Com deia aquell
La vida és… Un mer pessic,
què… sense adonar-nos
acumulem molts i,
molts d’anys.
Que aquest dolç pessic
et duri anys i panys…
Per molts anys! Albert i
felicitats per te mare!
dissabte, 5 / març / 2 mil 5
19:49:01 JRR és jrof
Albert:-Com si fos ahir? -Ja estic fen camí cap els seixanta-dos i els quatre d’elàtic i t’adones què en un instant! Ens han passat! Ens han volat! I el pollastre encara perdura en la nostre memòria corrien els 70’s t’en recordes!
Fill així de senzill ¡per mols anys! ¡PER MOLTS ANYS!
Una clarificació: elàtic és un malalt d’esclerosis lateral amiotròfica ELA
Any nou: Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa. Joan Barril