Navegació

92 o 1.460 dies després! 6, novembre de 2008

Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , Rastrejar

2864323673_f0cbf69cef_t.jpg

*Avui 6/10/08 també fa anys! I l’han regalat un cap de setmana a Madrid on visitaran museus i viatjaran amb l’AVE), també llibres i una polsera! “Ella atrapar-me voldria jo per si de kas no em deixaré pas! A dia d’avui ens duem un any. Cauen els anys com les fulles a la tardor, des del escrit ens han passat quatre anys, quatre anys que ens han VOLAT! Des de aquí et desitjo ¡Per molts anys!  

92 o 1.460 dies després !

-Una il·lusió fou obsequiada

-En forma d’entrada

-un llunyà sis de novembre.

-Noranta-dos dies després

-s’ha vist culminada. 

-Ens quedava lluny

-aquell cinc de gener,

-dia de la data assenyalada.

-Avui gaudida!. Ja és passada! 

-Com anglesos puntuals

-emmirallats, perfumats

-esperàrem els amfitrions.

-Ja han arribat! Salutacions! 

-Les cullerades van volant”

-al terra les potes trepitjant

-en Josep ho volia aturar

-és tant l’èmfasi posat

-que el secret s’ha escapat. 

-Ens sentim tots embolcallats d’alegries

-pel secret, 92 dies guardat

-En un instant ens fou desvetllat. 

-A la porta, ens espera una bonica limusina, conduïda per un galant xofer.

Els cinc acomodats, fem camí cap a Mar i Cel (Teatre Victòria Barcelona) 

-Mar i Cel

-Quina gentada! Una guapada? 

-Tres generacions barrejades 

-Quanta pirateria! Una passada?

-Una passada? Per la moguda,

-desenvolupada per tanta collada. 

-Quanta música? Ben orquestrada!

-Ben orquestrada! I escoltada… 

-Una guapada? Les cantades!

-Les cantades! Escoltades… 

-Què triar?  el Mar o el Cel No ho sé pas!

El Mar pels pirates. En el Cel

-m’hi sento ocell d’última volada! 

-Què pensar? Dels cristians? O dels musulmans? 

-A una conclusió he arribat

-Que l’hom, amb el poder a la mà

-sigui cristià o musulmà,

-sempre el corromprà. 

-L’hom és manaria per naturalitat.

-Al seu costat, sempre de sotmesos s’ha rodejat. 

-Això passava en el 1629 o el 2005, tan li fa com ho voleu mirar? -Està demostrat que ara i sempre, l’hom fins a la mort  ha de menar, abusar o imposar, amb els seus atropellis, per sentires realitzat. 

diumenge, 6 / febrer / 2 mil 5     12:12:12     JRR  és   jrof  

Apunt clarificador el regal era un 6 novembre’04 (*feia anys la meva dona), les entrades regalades eren per el 6 de febrer’05. Per no patir en la caminada dintre el teatre eren reservades a l’ultima fila. Per vèncer l’escaló que hi ha el Teatre Victòria BCN just al llindar del carrer vaig tenir que ser ajudat per poder-lo pujar i no diguem baixar-lo. Això passava just quant en Josep porta 1.555 dies d’elàtic. Un elàtic és un  malalt d’Esclerosis lateral amiotrófica  //  – ADELA – Asociación Española de Esclerosis Lateral // MedlinePlus: Esclerosis lateral amiotrófica  //  Esclerosis lateral amiotrófica –

Comentaris»

1. Albert - 7 novembre 2008

Ostres!! Mar i Cel, una gran obra i un gran moment. Gràcies per esforçar-te tant en pujar i en baixar l’esglaó d’accés al teatre.

2. jaumepubill - 7 novembre 2008

Josep: Veig que en tens un bon record d’aquest dia i d’aquesta obra. La vida és feta de records i de moments com aquest.
Una abraçada


*