poemes! 18, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
POEMES!
Del passat n’he fet llenya
al mig hi poso el present
encenc la foguera
És la fi d’una vida exhausta.
en jrof porta 1101 dies d’elàtic*
***
Caic a l’abisme discoïdal dels teus silencis
Impulsat per el teixit malaltís del meu cervell.
***
Partim-nos els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d’una taronja. Té.
Gabriel Ferrater. Paisatge amb figures
***
Saps acabar l’ampolla
i brindar pels poemes que encara no has escrit,
i per la vida lenta
que aquesta nit enceten les estrelles.
Pere Rovira Poeta de mig segle
***
Te recuerdo como eras el último otoño.
Eras la boina gris y el corazón en calma.
En tus ojos pelean las llamas del crepúsculo.
Y las hojas caían en el agua de tu alma.
Pablo Neruda Veinte poemas de amor y una canción desesperada.
***
Del passat n’he fet llenya
posant-hi el present al vell mig,
pacientment, encenc la foguera.
Enmig d’una vida exhausta.
en jrof porta 2202 dosis de *Rilutek
***
Dissabte, 15 / maig / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
*Rilutek és la única medecina que hi ha per l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica)
Un elàtic* és un malalt d’ELA
les dades i la vida! 16, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
LES DADES I LA VIDA…
si dilluns…
cap de setmana, fi de més…
primavera, estiu, tardor hivern…
el primer més, el segon…
la primera dent…
els primers passos…
un any, dos anys… 90 anys…
en un no rés… un instant…
el cel blau, la mar blava…
el sostre de la habitació blanc…
la lluna de plata…
el sol taronja…
que sigui el meu sol…
que m’envoltin els colors…
les dades… i la vida…
rofrofjosep és jrof…
Aquest poema per la mare la iaia Papeta que ahir ens va deixar…
I… 15, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rera la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
El trobo tan bonic aquest poema de Llàgrima de Lluna que sense permís seu m’he pres la llibertat de penjar-lo al meu blog.
Gràcies Llàgrima de Lluna per les teves reconfortants lletres! Que tant ens diuen! En poques paraules!
Avui a la matinada ens ha deixat per sempre!
La nostra mare!
L’avia de 6 néts i besavia de 8 besnéts l’iaia Papeta!!!!!!!!
poema 10 de maig 2004! 12, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
10 de maig del 2004
tres anys, o 1096 dies elàtic
D’aquell deu de maig, assenyalat
sense adonar-nos”
tres primaveres, sens hi han colat
o tres santes Montserrat.
Tan li fa, com ho voleu mirar!
En el nostre compte particular
tres primaveres “mes o menys”
si han acumulat! Tot depèn del comptar
Tan li fa, com ho voleu mirar!
Iaia Pepeta, vuitanta set primaveres.
“Tres” o seixanta-una per l’avi Josep.
L’avia Juli, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
Per la neta Ona son cinc les primaveres,
per el net Jan dues, el germà esperat
també iniciarà el camí primaveral.
El temps ja li compte a la neta May
per la Montse el fill esperat.
Sense adonar-nos, la màgia
Primaveral, els hi haurà passat!
Els nets gaudeixen d’una jove vida;
moltes flors primaverals els passaran,
homes/dones de be, seran!
En un no rés, sense posar-hi massa atenció
un munt de primaveres veuran passar,
i el compte particular de cada u ; l’engrossiran.
La vida continuant; les primaveres volant.
No oblideu, que tots les anem acumulant.
Mes de maig esperat, que per mols anys
tots junts, et puguem celebrar,
gaudint de les primaveres florals
dels nostres estimats i de l’unida familiar;
iaia, avi, avia, fills, filles, gendres, nores, nets, netes,
escrit així tot plegat, sembla tota una orgia de gats”.
Però devem estar molt cofois, tots plegats,
d’estar familiarment arropats,
i així poder afrontar les adversitats
que ens te preparada la vida; “plena de sotracs”.
Tres primaveres “mes o menys”
Tan li fa, com ho voleu mirar!
L’avia Júlia, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
dilluns, 10 / maig / 2004 l’avi Josep Rof i Rof és jrof
un pensament! 11, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
“Un pensament per sentires conformat”
Mireu!, si s’ha d’estar-hi bé al cementiri, que la gent és mort per anar-hi.
dissabte, 28 / febrer /2004
En Josep anant/venint de la PapiOna-Ferrari…
jo arranco………………………………….tu rius…
jo accelero…………………………………tu rius…
jo traço……………………………………..tu rius…
jo freno……………………………………..tu rius…
ara tu rius…………………perquè jo he caigut…
(PapiOna nom de la VW Camper. Ferrari nom de la cadira de rodes)
en Josep i la Ferrari
assegut
en una cadira de rodes,
el paisatge veig passar;
ella camina,
i jo no puc caminar.
dissabte, 10 / abril / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Calendari: Avui ha estat vida. Demà serà esperança. Demà passat, una quimera. Joan Barril
“un dolç pessic! 9, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
(Les Pitiüses són les illes Eivissa i Formentera)
Eivissa, del 29 maig al 4 de juny del 2003
Benvolgudes companyes dels matins a natació: Encara que modestament m’he atrevit a escriure quatre ratlles, fins i tot varis poemes” Un per el concurs iniciat el més d’abril del diari La *Vanguardia, de totes maneres aquest any em trobava motivat serà per assolir la fita dels “ 60” màgic número! Enceta una nova dècada. Com be sabeu són els anys que vaig complir al passat més d’abril.
Quin atreviment el meu enviar un poema a concurs, però així va ser (enviat, però no publicat, en reberen uns tres mil). En el meu interior m’agrada sols per haver-hi participat, és la primera vegada. Sols fa un any que intento escriure el que penso en certs moments viscuts de la vida, espero participar-hi l’any vinent, si em sento motivat o inspirat” Meravellós obert concurs de poemes. El poema ara és per vosaltres. Amb el vostre permís he fet campana dels matins de piscina tal com sabeu aniré uns dies a Eivissa, allà buscant un detall per a vosaltres, vaig pensar el mateix temps adjuntar-vos quatre ratlles i/o poemes meus. Així ho he fet. Monitores Eulàlia, Anna, nedadores de curset “les 7 magnifiques” Susi, Conchi, Cèlia, Roser, Teresa, Paqui, Loli. Gràcies pels moments viscuts de bon matí a la piscina, i ara per llegir-me!
Dimecres 4 juny 2003.
Concurs E-POEMAS de La *Vanguardia [email protected] enviat el dissabte, 27/ març / 2004 No publicat. (el poema fa referència a l’atemptat a Madrid del 11 març 2004)
UN DOLÇ PESSIC!
Entre la vida i la mort. Sols un dolç pessic,
l’esclat del plor d’un nadó. Un instant.
Entra la vida i la mort, com un llamp,
l’explosió d’un tro. Un instant.
El sol sempre és resplendent, però
uns homes l’enfosquirem. Un onze de març
N’estic segur. Un dia en aquest país,
Ens lluirà de nou el sol. I la vida continua.
Josep Rof i Rof és jrof
08/08/08 Amics meus! No se si varo aprofitar aquesta data que la vida ens va regalar ahir! Ei! Compteu què no se’ns donarà mai més. MAI MÉS Els Jocs de Pequín inaugurats ahir 08/08/08 a les 8 hores. Avui en Zamuel Sanchez tot i no ser el favorit del equip espanyol de ciclisme ha set medalla d’or i quina casualitat era el dorsal número 8. El 8 és el número de la sort per els xinesos.
08/08/08 són màgics els números? 8, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
Són màgics els números?
No ho sé, el que si sé, és que sempre els fem servir, sense adonar-nos ni parar-hi massa o gens d’atenció, els números o les dades són una manera per mesurar-nos el temps, les coses, els fets, l’espera de les vacances, els aniversaris, l’espera d’un nou vingut, la majoria d’edat etc. Els números al fi i el cap només son números, però sempre els fem servir com i per referència, de fets passats, presents, futurs. Per això crec que els números sempre ens són màgics, sols ens cal parar-hi atenció, la data d’avui 04/02/2004, que observem? Fen volar la imaginació i és fantàstic oi!. La primera observació, és que aquesta data d’avui viscuda, no ens serà possible mai més. Quatre zeros, dos dosos, dos quatres, sempre s’ha dit que els zeros a l’esquerra no serveixen per res, aquí no passa, aquí tenen el seu valor, en la forma que sempre s’expressen les dades sempre comptem amb el zero a l’esquerra, els zeros són els guardians dels espais que en l’avanç dels dies de la setmana o dels mesos ocuparan els números, aquest fet també es dóna amb els anys.
Sols mirar la data d’avui veig coses, que bé si troba el número dos?, al costat del número del any (parella fan), no mireu els quatres de fet (són els dosos doblats), quatre són els zeros, dos dosos per dos són quatre, dos són els quatres, quatre són els zeros, que os sembla he! voleu més màgies?
04/02/2004
dos dosos al vel mig
d’un conformat any
parella fan.
Per no estar sols, ben arropats
De tres números per costat.
Els dosos doblats
Formen els quatre de cada costat.
No mireu els quatres, de fet són
Els dosos doblats.
Dos dosos per dos son quatre.
Quatre són els zeros
dos són els quatres
dos els dosos
que en formen la data i l’any.
Presidits per un u cofoi
tres són els zeros que l’arropen.
Són els dies acumulats, d’un fet passat,
mai oblidat, per el números senyalat
com no, per ells, i amb ells
recorda’t, estima’t.
* Mil són els dies , que han passat, que han volat!
Màgics números! Tres zeros, presidits un cofoi número u, els quatre formen el número (1.000) mil, mil d’un record llunyà, per una celebració? Crec que no! Però é bo pensar-hi, recordar-ho i com no estimar-lo, quantes coses d’aquests passats mil dies podem recordar?
Són màgics els números? Ai! Aquests números màgics que sempre ens envolten? Ens acompanyen orgullosos, plens de coses viscudes, de records passats, plens d’esperances.
De fet la vida, sols per el fet de ser vida, tot giravolta al temps, passat, present, futur. Els números màgics ens van bé per fixar dates, fites i sobretot per recordar Ai! El recordar, que bonic és? Sempre en arribar les dades irrellevants per nosaltres els números ens fan refrescar la memòria de fets passats.
Així doncs una bona sessió de màgics números o números màgics, sempre la màgia estarà en ells, n’estic totalment convençut, si no vegeu si dona la data d’avui per somniar.
Són màgics els números? Crec que si, és una manera que fem servir sempre per mesurar-nos el temps, sense adonar-nos anirà sempre amb nosaltres.
*Apunt: El dia d’avui 04/02/2004 Mil són els dies d’elàtic, mil del acceptat/estimat regal. diumenge 04 / 02/ 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Vegeu sinó la data d’avui ‘08/08/08’ en si és curiosa i dona per pensar. Mai més ens serà possible tornar-la a tenir. Així què gaudiu-la plenament arropant-la cofoiament! Jo ja ho he fer el 8 que presideix la data d’avui és el número de néts que la vida m’han regalat. Per vosaltres serà una altre cosa esbrineu-la i gaudiu-la! La data ja no se’ns donarà més.
08/08/08 Posada de llarg a Pequín.
Va arribar el vuitè dia del vuitè mes de l’any 2008, i Pequín obre a cop de fou les seves portes al moviment olímpic.
dos poemes! 7, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu;
caminar sense crosses;
fer l’amor sense haver de demanar permisos;
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu:
caminar sense pautes;
parlar sense haver de demanar permisos;
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu;
escriure sense crosses;
caminar sense haver de demanar permisos;
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
***
Sé que te’m morts i no hi valen paraules.
Fa temps que ho sé, per això escric a penes
i surto poc i enraonar em fatiga.
Et vetllaré quan ja siguis cadàver,
escreix de mi, una tarda de pluja,
i esperaré que faci tramuntana
per obrir altre vegada les finestres.
Sobreviuràs – fins quant?– contrafigura
de tu mateix, estúpida i solemne,
t’empeltaràs i tot en arbres joves.
Però un maig qualsevol,
un maig, recorda-ho,
centenars de milers de mans irades
t’enterraran, t’enterraran per sempre.
dilluns, 19 /gener / 2004 Josep Rof i Rof és jrof
Algú va escriure què:
La mort, com a gran por, ja no existeix. El que ara existeix és el temor al declivi, a la decadència física i a no valer-nos per nosaltres mateixos.
“Crec que és veritat jrof”
e-mail per la LOGOPEDA! 4, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema, reculls , comentaris tancats
e-mail per la LOGOPEDA! divendres, 15 / octubre / 2004
Hola Mª Carme Majós: (La Dra. de Logopèdia amb (Paciència de Sant o Santa Paciència)
Són les 17.40 hores, la migdiada ha set acurada, he carregats de nou les piles esgotades del meu cos, ara que en Josep està descansat és quant poso fil a l’agulla per remetre a la logopeda el poema que li vaig prometre a la visita. Mans a l’obra no se si ho aconseguiré, però el menys ho intentaré. Les connexions de Internet i l’escàner no són el meu fort. Vet i aquí la pregunta del milió, ¿Que és el meu fort? No ho sé! En el millor dels casos, podrien ser les sessions de logopèdia? No, no pas? A tu que et sembla? Deixem-ho axis, més em val Oi!. Són sessions dures i empipadores per mi, per la paciència que i poses inclòs et vull dir que “m’agraden les sessions de logopèdia de cada divendres!”
Un dia no fa molt vaig escriure aquest poema, així doncs per tu i per tots els que m’animeu “Santa Paciència…”
SANTA PACIÈNCIA
TINC UN PROBLEMA FANTÀSTIC
CADA DIA SURT I S’AMAGA EL SOL
ELS DIES PASSEN QUASI VOLANT
DES D’AQUELL ESPERAT I ACCEPTAT REGAL
SIS CENTS QUARANTA SET DIES VAN
AIXÍ , EN EL NOSTRE COMPTE PARTICULAR
GASTEM ELS DIES, QUE ALGÚ ENS TÉ ASSIGNATS
AMB ANGOIXES, IL·LUSIONS, ENSURTS I DEMÉS VARIANTS
TOTS DOS JUNTS, HO ANEM PASSANT I
LA FAMÍLIA SOPORTANT I QUE PER MOLTS ANYS
AVIETA JULI , NÉTA ONA , NÉT JAN
US ESTIMO TANT!
MERCI A TOTS PER LA PACIÈNCIA DE SANT
QUE CADA DIA ANEU DEMOSTRANT
A AQUEST AVIET MIG ATRANCAT
PERÒ, QUE ESTÁ JOIÓS DE TOTS PLEGATS
DEL SEU VOLTANT, PRESENT I PASSAT
SEGUEIXO AMB EL FANTÀSTIC PROBLEMA
I AMB L’ACCEPTA’T REGAL
COM SI RES NO HAGUÉS PASSAT
AMB EL SUPORT DE TOTS ELS ESTIMATS
QUE S’AMAGUI EL SOL CADA DIA
I QUE ENS DURI VEURE’L SORTIR, FINS A MORIR……
La Garriga 15 de febrer del 2003
Josep Rof Rof és jrof
A la meva família per suportar-me, gràcies.
Per: tots els ELÁTICS/ELÁTICAS i tots els seus familiars, per acompanyar-me gràcies.
Per: l’equip de Bellvitge DRS. Matos/Povedano. DIET. Virgili Casa Maria. UFISS Dra. Eva Farrero gràcies.
Per: Eduard, per estirar-me gràcies. (és el fisioterapeuta que m’atenc dues vegades per setmana)
Per: Dra. Mª Carme Majós Logopeda per ensenyar-me coses noves… gràcies, coses mai pensades per mi que poguessin existir.
I ara, un munt de gràcies més a tothom, per llegirem.