“LA ELA EXISTE” I AVUI ÉS EL SEU DIA!!! 18, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
ei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.
.
Si los ánimos fueran de colores!!!
Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!
ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep
mail a un amic! 11, juny de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Bé Joan ara cada moment val i s’ha d’aprofitar el màxim, son moments únics de vida irrepetibles, amb la senyora ELA el damunt…) buff…) el damà no ens serà igual o si més no diferent, doncs que cony vivim l’ara com l’últim moment, petites coses que ens regala la vida, com veure un nou dia, està amb pau amb tu mateix, per mi i ara aquest moment és únic màgic, doncs son les 2:13 he fet mitja part del son 5 hores de llit i ara estic parla’n amb tu, com si et tingues el davant, bueno se que no és així, però potser si et tingués el davant físicament no tindria paraules per dir-te, moments màgics que la vida ens regala, tu i jo no haguéssim intercanviat un mos de paraules si no hagués set per la senyora ELA? Els dos ballem el son del seu vall, doncs que carai BALLEM encara que sigui amb la més lletja. Moments màgics únics que la vida ens regala en cal aprofitar-los i ara, demà ai! el demà¿?¿?¿? una incògnita…) fins a la fi del teatre, quant sens abaixi el teló i acabem amb aquesta vida exhausta plena d’entrebancs.
Dius que si et toques la rifa…) la millor rifa és estar amb pau em tu mateix, una rifa que com l’altre dels diners costa aconseguir, mira si n’és de bonic que jo… com ciclista aferrin… de tota la vida… encara vaig amb bicicleta “Miratges al desert, miratges de vida, encara pedalejo em bicicleta” en somnis esta clar company, un dia rere l’altre gaudint de somnis fem tot el que ara no podem, però els somnis per les manques que patim, correm i ens estiren, cridem i no ens surt la veu, mengem i no podem engolir, voldríem la lluna i no som capaços de caminar per agafar-la, voldríem, VOLDRÍEM el que fèiem i ara no podem fer…ballem amb la més lletja.
Joan escolto el llit que amb crida josep…jose…jos…jo… JO que pesat… ja faig camí cap a tu, fins a les 8 del mati amb te segrestat embolcallat entre llençols. Company Joan petites coses de vida GRANS PLAERS de vida. Una abraçada XXL talla gran la meva i bon despertar per ser feliç en veure tant sols un nou dia. Josep
esperança on ets? 15, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Pluja en les mans
Estrelles de purpurina
Damunt el GEL
Sobre els camins
El silenci no ens solta
Als còdols joves
I la neu descansa en el pujol.
jrrof (((poema a una amiga)))
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica 14/11/2009 16, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica
I després del concert què de QUÈ?
Ressaca? No pas, SI un cant a la VIDA!!!
Des de la llunyania auguro que va ser un èxit, amb les fotos passades per Josep Avilés es veu el local mig buit, ell m’ho va aclarir estant fetes al principi, on l’aforo just es formava, la “Fàbrica Llobet de Calella” el local és molt gran i per les fotos dedueixo que és molt bonic, (gràcies Josep per acostar-m’hi)
Les teves fotos fantàstiques! Tant que hi he set sense ser-hi, he vist a Carlos Fernàndez amb ELA assegut en una cadira de rodes, tocant la guitarra, devia ser un moment tendre i emotiu. De fet veure un elátic per si ja ho és, i més si ens toca música, gracies company per ser tant valent.
Des d’“el meu recó a l’estudi actiu” “on veig passar el temps” vull agrair-vos tot l’esforç que comporta organitzar i du a terme aquest 1er Concert Solidari a favor de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica, a tots moltes gràcies.
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.118 dies
I seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis… seguéis…
No llores, No te rindas! 30, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
Hay noches largas? Creo que sí. Ahora son las 02:06, levanté… me ahogaba en cama, sentía calor y a la vez frío, levantado unos bostezos que no puedo controlar, mis barras están dolorosas por el esfuerzo realizado, anoche cené uva en el primer grano me atraganté, delante mi nieta, hija y mujer, palmaditas a la espalda, un poco de agua, lagrimas en los ojos, babas por toda la cara, repitió varias veces el ahogo, me quedé tembloroso como un flan y mi cuerpo como una batería sin carga, limpié mi boca, una erupción me alivió mi cansado respiro, mis medicinas y a la camita. No conseguía ver la TV, no soportaba tal esfuerzo, apagué y me refugié de los silencios con la radio flojita. Me dormí enseguida. Para desvelarme varias veces, aquí me tenéis contándolos y plasmando el escrito en las incidencias de vida con mi ELA. Acompaño este insulso echo de mi vida, con un bello poema, escrito por Antoni Barneda un elático que ya se nos ha ido. Cuelgo el POST y mi camita me espera 02:47
No llores, pierde la tristeza, No vuelvas, ves siempre de ida, No acabes, siempre empieza, No te rindas, vive la vida
No llores, no te rindas. Mi lucha por vivir. ((Ediciones dedalo)) http://nolloresnoterindas.blogspot.com/Compre dos libros uno para regalar, deben estar de camino, los espero cual chico los zapatos nuevos.
(de 2 en 2) 22, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats
GELATINES
(de 2 en 2)
PERFUMS
(a propet)
LA MÚSICA
(de fons)
EL PAISATGE
(de color ocre)
L’AIGUA
(freda i que mulli)
LES MIRADES
(en blanc i negre)
UN SILENCI
(per tot)
LA PENA
(una lletra L)
LA FELICITAT
(de quin color és?)
EL CAFÈ
((cada dia ) com un ritual)
LA VIDA
(“constant…”)
Josep Rof i Rof un elàtic de 3.082 dies
un giro a la vida! 13, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
Hay 400 Catalunya 4.000 España (((eláticos ELA)))
UN GIRO A LA VIDA
R_e_a_l_i_d_a_d.
M=i=e=d=o.
A”c”e”p”t”a”c”i”ó”n.
L¨¨u¨¨t¨¨o.
S*o*l*e*d*a*d.
D:o:l:o:r.
S^u^f^r^i^m^i^e^n^t^o.
C.o.n.f.u.s.i.ó.n.
R-e-c-h-a-z-o.
C·a·n·s·a·n·c·i·o.
P+é+r+d+i+d+a.
Donde empieza y donde acaba el sufrimiento?
En los enfermos de ELA (((esclerosis lateral amiotrófica)))
Un enigma _ = ” ¨¨ * : ^ . – · + y la vida se acaba.
No hay solución ni medicina que lo remedie.
Josep Rof i Rof un elático más…
vies de tren! 18, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL foco 17/85mm. 16//09/2009 11:57 hores per jrrof (a l’estació de la Garriga)
“VIES DE TREN”
Sempre condemnades anar juntes…
Qui sap si s’estimen!
Paral•leles transportadores de Somnis!
D’un lloc a l’altre! Qui sap a on?
L’on no importa…
Mentre viatgin els somnis!
“Viure és envellir”.
Vaig a buscar el bastó.
O el balcó.
O la cadira electrònica.
O…O… 8 anys * * * * * * * 8 estrelles
Condemnats anar junts amb
l’ELA com les vies del tren!!!
¡Coratge i endavant! jrrof
caçar el sol dessota el ginkgo! 17, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats
Al centre de la Garriga hi ha la plaça de Can Dachs, és una plaça ensementada, una parada de gelats a l’estiu, xurreria al hivern, esta tancada a l’aparcament accepte els dissabtes, te voltes per un costat el oest, bancs sota l’ombrel·la de les magnòlies al sud, al nord hi ha botigues de moda i esport, a la porta uns cavalls mecànics fan la delícia del menuts, els nens juguen a futbol, un aparcament de bicicletes i un de motos, una terrassa bar, però a mi el que més m’agrada un arbre, frondós, esvelt, net i d’un color verd molt bonic, ara a la tardor ens obsequia cada any amb uns colors ocres torrats, el ginkgo és originari de la Xina i el Japó.
També m’agrada compartir i escoltar la tertúlia diària amb uns avis, he aprés a conèixer la seva vida i la del pobla de nens, ara contada per aquets avis garriguencs. M’agrada escoltar-los, aparentment viuen sense pressa, però renoi quant son les 13 hores tothom desapareix, el dia de col·legit 11:45 cap a recollir els néts a l’escola. Ronden als 70/80 anys.
Ahir mateix va ser divertit, feia fotos al sol entre les clarianes de les magnòlies, se’n reien de mi, els hi vaig explicar: he sortit de casa per caçar el Sol, doncs tinc compromís d’enviar-lo avui mateix a suïssa una amiga les espera, es varen riure de mi, es que no hi ha Sol a suïssa? Crec que si, però tinc el compromís adquirit d’aquet mateix mati de caçar el Sol garriguenc per una noia jove que pateix la mateixa malaltia que tinc jo. Mireu el compromís de caçar el Sol m’ha obligat a sortir de casa i per ella l’esperança de rebre’l. Ves per on avui per avui estem units per una ELA i el SOL, tres lletres que aniran sempre més en els nostres cors el dies que la vida ens regali. Un dia rodó, per una bonica causa, caçar el Sol per una joveneta de suïssa que pateix una ELA.
¡¡¡Que sigui el nostre Sol!!!
i que ens acompanyi tota la vida!!!
Canon EOS 400D DIGITAL focos 17/85 mm. 16/09/2009 per jrrof