tot és possible 12, febrer de 2014
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo, miquel marti i pol , comentaris tancats Miquel Martí i Pol Tot és possible Paraules per a l’esperança Si la vida es desferma com un gran cop de vent i sense cap paraula com un amant et pren, obre els braços a l’esperança i oblida el fosc instant, tot és clar quan es pensa a ritme de vals. Valset per innocents *** Em sembla que conec força bé les meves limitacions, i les accepto, sense que això vulgui dir que no faig el que puc per superar-les. *** Jo aviat farà divuit anys que estic quasi impedit, i no podria pas fer cap de les coses que feia perquè tinc una veu (diguem-ne veu, vaja!) tan escandalosament feble que ni queda enregistrada a les cassetes. Això no obstant, no he pas <<desertat>>. A tall d’afectuosa salutació *** No podem defallir; gairebé diria que no hi tenim dret, si volem ser conseqüents amb allò que més intensament ens representa. Carta del 5 novembre de 1979 *** Amb els dits balbs de tant palpar memòries m’inscric a tota mena de propòsits de goig i d’esperança. Fonda i clara. La veu que em repeteix proclama vida. No em malvendré el silenci. D’aquest cos… *** (…) Tot comença de bell nou i és ardent i temptador. Esbulla’t els cabells, mulla’t els llavis amb aigua clara, prem un roc i prem-lo i sentiràs la vida que hi batega. Cristalls-IV *** La veritat història dels homes s’escriu amb tant de dolor que a voltes sembla que no hi hagi espai per res més; s’escolen fugacíssims, els dies, i ens en resten al cap dels dits minúscules engrunes. Però de dins del gest sempre en sorgeixen espais de llum en què la vida esclata tan poderosa i lúcida que espanta, àmbits d’insospitades harmonies que ens omplen de consol i d’esperança. 16 *** Entre tots podem fer un món millor, i cal que ens esforcem per aconseguir-ho. Presentació
APUNT: L’últim llibre a les meves mans d’en Miquel Martí i Pol és: Tot és possible paraules per l’esperança. Son fragments curts i tots diuen coses, n’he pres una mostra per aquest post, els he llegit al carrer, a la terrassa d’un bar, sota un arbre centenari, meditant-los pausadament per trobar-hi lo que en Miquel ens volia dir, el vaig conèixer personalment, ja no parlava, assegut a una cadira de rodes, sempre em dolç somriure, patia una EM. Amb lletra trèmula mentes signava uns llibres, me’l mirava amb tendresa, ell era tot tendresa. Han passat els anys, ell ja no hi es, ara soc jo el que va em cadira de rodes, pateixo des de fa quasi tretze anys una ELA, amb record del seu exemple, somric a tothom. Els seus poemes utilitza la paraula VIDA! i ESPERANÇA! moltes vegades, aquesta VIDA! que ens ha tocat per VIURE-ESPERANÇATS! Josep
vida! 7, febrer de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Coses importants en el dia d’avui
(1) Avui ens ha deixat Tatiana Sisquella, el càncer l’ha fos, sols tenia 35 anys i una veu tendra, vital, plena de VIDA! que avui s’ha apagat per sempre. Així es la VIDA! viure i morir.
(2) Avui he conegut en Jordi un elátic de Terrassa, em intercanviat MS, derivant les converses cap el primer EM, auguro que serà una bona amistat.
(3) Que el ametller, solitari, escarransit i mig neulat, lluitant per la VIDA! estava ple de flors, sense pensar-m’hi la Canon l’ha fotografiat. (acompanyaran aquest post d’avui)
Aquestes fites doloroses, amargues o l’arbre florit, són coses que empenyen el dia, un rere l’altre, els sentiments, rere els sentiments, les angoixes, rere angoixes, dia a dia les anem vivint, assumint i com no ens ajuden a viure, les bones i les dolentes. Mentre vaig fent el camí, dels tretze anys convisquem amb una ELA, ella i jo som u, un pac, com la tortuga i la seva closca o el cargol.
Durant aquests anys, internet m’ha permès a conèixer molts elàtics/ elàtiques de tot el món, alguns/algunes ens han deixat, conservo les seves converses, com el millor tresor del món, la longevitat/ lentitud, de la meva ELA m’ho ha permès.
Avui he començat la pagina d’una nova amistat, que auguro serà intensa, mentes la senyora ELA ens ho permeti. Els vells talers de la meva joventut (dels 14 als 22 anys) quant portaven un fil dolent, que es trencava o s’esborronava sovint, es deia: “mala peça té el teler” amb l’ELA passa el mateix, tenim que ballar amb la més lletja, doncs que cony BALLEM! fins el final de la VIDA! Josep
Ara tu i jo som com aquest ametller,
que lluita amb solitari encerclat de per VIDA!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.