Navegació

aniversaris 26, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

LES DADES… I LA VIDA.

si dilluns…

cap de setmana, fi de més…

primavera, estiu, tardor hivern…

el primer més, el segon…

la primera dent…

els primers passos…

un any, dos anys… 42 anys…

en un no rés… un instant…

el cel blau, la mar blava…

el sostre de la habitació blanc…

la lluna de plata…

el sol taronja…

que sigui el meu sol…

que m’envoltin els colors…

les dades… i la vida…

rofrofjosep  és jrrof…


Avui el primer fill ens fa 42 anys

42 i 41 despuntades de flors d’ametller

El segon en farà 41 d’equí set dies

Felicitats per la jove mare!!!

Felicitats per llurs fills!!!


tot passa 24, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , comentaris tancats

Del llibre: Les lentes il•lusions:

Parmi les êtres humains, on ne reconnaît pleinement l’existence que de ceux qu’on aime.

(Simone Weil)

Tota passió hipnòtica passa

conversa casual entre desconeguts que passen

crits de nàufrags passavolants per l’autopista

m’agrada veure passar el mar

des de la finestreta estant penses

boies i flotadors passen ones

i tot passant penses que estrany

sempre acabo plorant per una cosa o altra

penses no passa res

per dur que sigui de passar

les coses passen

passen de pressa als anys

i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida

mai no hauries imaginat

que la pèrdua irreparable també passa

buides i esperes que passi alguna cosa

que ompli i es quedi

però res no es queda i tot cansa

per això sempre acabes esperant

que passi alguna cosa

mentre preguntes per què el cor demana tant

el buit tens de l’espera

un buit folrat de capes de cendra

de capes de vidre de capes de paper

guardar de què serveix guardar preguntes

esperes com si no hagués passat res

i tot hagués de passar encara

t’agraden els inicis no els finals

treus la cadira i seus

passen ramats de paraules per la carena

pel tall de la ganiveta

seguint el curs errant i laberíntic

i mentre passen els dies perdurables penses

és estrany que el cor pugui anhelar

l’afecte d’ombres fugaces que passen.

Tot passa…fins i tot els núvols del cel passan , avui ple de xarrapetes, o passen remats de paraules per la carena: Canon PowerShot G9 12/08/2010  12:43  per jrrof

no m’agrada 22, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Antigalles Baul Canon EOS 400D Digital 15/03/2011  17:43 per jrrof

No m’agrada haver-me d’aïllar.

No m’agrada conduir escoltant música que no m’agrada.

No m’agrada discutir.

No m’agrada passar fred.

No m’agrada passar calor.

No m’agrada descobrir un engany.

No m’agrada no descobrir un engany.

No m’agrada que m’enganyin.

No m’agrada no saber.

No m’agrada preguntar i no tenir resposta.

No m’agrada que em preguntin i no escoltin la resposta.

No m’agrada fer faltes d’ortografia.

No m’agrada suspendre.

No m’agrada enyorar.

No m’agrada estar gelosa.

No m’agrada ser gelosa.

No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge.

No m’agrada escoltar música amb la ràdio.

No m’agrada el silenci tens.

No m’agrada matar les flors.

No m’agrada no saber de tu.

No m’agrada no saber d’ells.

No m’agrada tenir-los lluny.

No m’agrada la incompetència.

I més, però em pararé aquí.

trena

Endromines Canon EOS 400D Digital 15/03/2011  17:51 per jrrof

l’ametller 19, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

L’ametller

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:

Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t’he delit!

Ets la pau que s’anuncia

entre el sol, núvols i vents…

No ets encara el millor temps

Joan Maragall

Fotos:

Canon PowerShot G9 05/02/2011 14:07 per jrrof

De tant en tan tots necessitem topar amb un ametller en el nostre camí que ens recordi que el fred passarà. Un ametller  que amb la seva calma adormi la nostra ànsia, amb el seu silenci faci callar la nostre por i amb la seva bellesa afebleixi el nostre desànim. I així, humil i majestuós, ens torni a fer creure en demà. Tatiana Sisquella

estranya guerra 12, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Fotos: Canon  PowerShot G9 14/01/2011 13:54 per jrrof

A Gérard Labrunie

Estranya guerra
la d’aquell que batalla solitari,
sense exèrcit ni amic, sense recer.
I en alta nit, cansat, de fosques ebri,
amb la mateixa cura
vigila l’estelada i l’adversari,
les ombres i la son;
i sent, rera l’espès fullatge, dèbil,
l’aspra remor de l’aigua repetint:
“No venceràs… tot és efímer
deliri que t’amara, cega follia…”
I entre les negres branques,
on el rou reblaneix
la sang resseca dels que han mort,
escolta el vent, missatger exacte:
“Mai no coneixeràs derrota
ni glòria ni fi.”

Vidal Sastre, Andreu: Sub-làbarum, 1993

la meva ombra integrada a les ombres del mobiliari urba…

és una auto-foto de jo, la cadira electrónica i el  jostik

he après… 11, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Canon PowerShot G9 per jrrof (en un dia encalitjat… el pic del Tagamanent vist des-de  La Garriga)

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA…

He après que ningú
no és perfecte…
fins que t’enamores.

He après que la
vida es dura…
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai…
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura…
la felicitat se’n va a
un altre lloc.

He après que hauria d’utilitzar
sempre bones paraules…
perquè demà potser
me les hauré d’empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic…
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento…
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que quan el teu nadó
t’agafa el dit amb la seva maneta…
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya…
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge…
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies…
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto…
més coses faig.

(autor desconegut circula per la red)

la meva caiguda 53 5, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, poema, reculls , comentaris tancats

a vegades et semblarà que no pots caminar més…
arribaràs a un punt on només hi haurà un abisme.
tindràs que precipitar-te al buit, però la caiguda serà molt suau, i et permetrà recordar aquelles escenes que has viscut al llarg del camí.

Roser Suñer

Ahir vaig fer la caiguda 53 des del diagnòstic de l’ELA, va ser fulminat com totes, inesperada, va costar molt posar-me dempeus, amb l’ajuda de la meva Juli al tercer intent HALE-HOP dret, les cames tremoloses i adolorit per tot el cos, avui encara més, caure al fi i el cap es una conseqüència de caminar, un dia no molt llunyà ja no cauré més, falta poc per deixar de caminar, l’ELA és una lladre ens va robant sense pressa… sense pausa… les peces vitals del cos, respiració, deglució, en fi tota la musculatura deixant-nos com cera fosa, fins a no bellugar res més que els ulls, un poema d’en Martí i Pol ens ho recorda, diu així:

SALVEU-ME ELS ULLS

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Salveu-me la mirada, que no es perdi.

Tota altra cosa em doldrà menys, potser

perquè dels ulls me’n ve la poca vida

que encara em resta i és pels ulls que visc

adossat a un gran mur que s’enderroca.

Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé,

i puc sentir i tocar i escriure i créixer

fins a l’altura màgica del gest,

ara que el gest se’m menja mitja vida

i en cada mot vull que s’hi senti el pes

d’aquest cos feixuguíssim que no em serva.

Pels ull em reconec i em palpo tot

i vaig i vinc per dins l’arquitectura

de mi mateix, en un esforç tenaç

de percaçar la vida i exhaurir-la.

Pels ulls puc sortir enfora i beure llum

i engolir món i estimar les donzelles,

desfermar el vent i aquietar la mar,

colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.

Viuré, bo i mort, només en la mirada.

Bon cap de setmana per tothom 53 abraçades Josep 3.558 dies elàtic


sombras Canon EOS DIGITAL 400D 19/10/2010 16:02 per jrrof

el meu passeig d’avui… 2, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats

Oest de La Garriga

Canon PowerShot G9  16:30 per jrrof

El meu passeig d’avui 31/01/2011

Me hi he atrevit a passar-hi amb la cadira de rodes, un arranja’t camí discorre paral·lel al riu Congost, a banda i banda i han barraques fetes del no res, aprofitant-t’ho tot, tot val, les hortes semblen abandonades o aletargades, un ametller ens treu la flor tímidament, abraçades a ell descansen unes seques canyes, una figuera podada i apuntalada per gruixudes canyes, un tancat fet de pals i malles i canyes trenades delimita l’espai de cada horta, ara tot descansa tot esperant la primavera on com un miracle cada anys tot recobre nova vida.

El meu passeig d’avui m’ha fet recordar que jo també havia manat una horta, on els meus quatre fills es menjaven els tomàquets directe de la tomaquera, quant regava s’hi refrescaven els peus, d’això fa molts d’anys… perdura en la memòria, ells eren petits, jo era jove, ara tots em crescut un munt. Llei de la vida. Dolços i llunyans records. Josep