Navegació

tarda 27, juliol de 2010

Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar

Tarda 

Un paisatge acabat d’envernissar:

grisos els cels d’aigua; griso i prou

els ulls de la duració. Ara, al parc,

hi ha paraigües estampats amb lloros

i *galahs, i fons que s’apaguen.

I hi ha cartes que s’escriuen a algú

perdut en un estiu i que no sap.

Aquesta tarda em pregunto on arriben

els que s’amaguen d’una doble vida,

i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia

entre els meus. (Així ho diuen; vaig

anar-me’n sense haver sabut qui són.)

m’ho pregunto quan de res no serveix.

Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda?

Mescal Gabriel Planella

Imatges sobre Gabriel Planella   Gabriel Planella: Más poetas de Barcelona (5)   Gabriel Planella VUIT POEMES

Tags:,