enforquillar el cel! 30, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
CANON EOS 400D DIGITAL 15/03/2006 17:49 per jrof
enforquillar el cel! perquè no atrapo per enforquillar les guerres, la crisi, la fam, els violadors, les falsedats, la supèrbia, les hipoteques, els paro, els ERE, les multes de trànsit, la tele escombraria, les mentides, el orgulls, els baladrers, les caques de gos, les barreres arquitectòniques, els enganys, els pals a les rodes, els trepes, les deixalles al carrer, les armes, els manifestants embogits, les limitacions, les falses expectatives, el somriure fals, la gana al món, les misèries, els lladres, els sorolls, les cues, les esperes d’urgències, el foc al bosc, les explosions de gas, els forats dels carrers, les llums trencades, les pintades al carrer, les coli-les al terra, els papers fora dels contenidors, les tanques d’obres, els aparcaments reservats i envaïts, els vehicles en doble fila, la contaminació, els bufaruts, les rierades, els abandonaments d’andròmines per el carrer, les tallades de llum, les explosions de gas, enforquillar el cel! perquè no atrapo per enforquillar les guerres… ara continueu vosaltres que jo, ja me n’he cansat. jrof
9 d’agost 2007! 30, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats-Un dia qualsevol d’agost de 2007… -No, no qualsevol! Si el 9 d’agost i successius…
CANON EOS 400D DIGITAL 11/08/2007 17:13 i 17:21 per jrof
–
–
……..Rovellats…..On és la clau que li donava vida?…els 4 punts!
-Mira si soc fort que avui dia 9 d’agost a les 8:10 hores m’he tirat a la piscina del trampolí… però sense aigua. No, a la piscina no, però si per sobre el caminador TKA TKA parant amb el front al parquet l’embranzida… quedant-me el braç esquerra a sota del caminador (feia un mal) amb tot el meu pes a sobre. Logística en marxa per la incorporació… el segon nét ens ha acostat la cadira de la cuina… per a punt de subjecció… Aupa! AUPA! a la segona incorporat. El caminador fet pols, tort i trencat… És que avui dia aquestes coses modernes no aguanten pas res? Total que són 110 impulsats?
-El nét petit deia…)- l’avi te sang, mentes el segon nét m’ha acostava la cadira…deia ui! Quan pesa la cadira, el segon nét és valent, la néta gran retirada (és una miqueteta poruga) i la dona OH! Una santa, molta feina i ensurts.
-Una vegada incorporat net i curat, m’he atansat a la cuina…)- donant un crit de guerra a “esmorzar tothom” després ens em posat guapos per sortir al CAP tots encabits a la AROSA fem el camí cap el CAP. Els tres néts entrant i surtin d’infermeria, preguntant al Dr.i a la infermera tot els que els hi venia de gust, les venes, eines i la ferida del avi! He sortit em 4 punts més al front… que acumulats sumen 39. Quasi res…)- Quasi NA?
-A la tornada eh recollit la McLaren arreglada del mecànic, cap a casa… l’avi ha fet carreres am la AROSA. A dins reien com bojos els néts. Ai! Quina experiència de vida que els dono… abagades penso si se’n recordaran? A casa entràrem plegats… doncs el avi els va deixar arribar primers. Enseguida van preguntar-me ¿avi podrem anar a la piscina? L’avia els ha dit que és massa matí, l’aigua està freda. Ha enllestit el dinar i més tard se’l ha emportat tots tres a la piscina. Han dinat com cosacs. Feia un becaina… a mig descansar entra en el pare del tres, amb duia un caminador NOU. Com ho has sabut “la premsa ho portava”. I la TV en parlarà? Igual si. Com corren les noticies.
-(L’avia repetia de contenta, “com se’ns van arreglant les coses” el lampista ens ha posat en marxa l’equip d’aspersors, hem rebut per missatger el Rilutek de Bellvitge i naturalment la McLaren arreglada) <*McLaren és el nom de la cadira electrònica i tenia una roda punxada>.
–Doncs si ja tinc la McLaren (gràcies Morrie per els oferiments) Aquesta setmana sense la McLaren rebia la visita de la T.S. de la “Fundació Catalana d’ELA. Morrie” i me n’oferí una de la fundació.
-El dia 17 m’han tret els punts. La McLaren no s’ha punxat més. Faig llargues passejades els dies que el temps m’ho permet. Ves tu quin agost que ens fa? Ja el tenim llest de calor!
Dos dies desprès dels punts… en una de les sortides, “vaig fer 58 fotos” però de tant guinyar l’ull va quedar-me plorós i picantós morat i torrat. Un dels títols que vaig donar a les fotos son aquest “Rovellats…On és la clau que li donava vida?…” és refereix a un pany de porta de ferro en desús i rovellada per el pas del temps, “No caiguis flor…” contesta no pateixis… “M’aguanto sola…“ “Munió familiar…” “Resisteixo…” “El principi o el final…” Les fotos són boniques… però a mi el que més m’agrada és redescobrir-les cofoies allà esperant-me per donar-li novament la vida mitjançant la foto i el títol.
Sigueu feliços… empastifant/empastifeu… el món de felicitat… no vos sàpiga greu a dojo… en fa falta per tot arreu… jo ho faig sempre així… a fe que amb quedo a gust.
diumenge, 19 / agost / 2007 rorfrofjosep 17:18:35
el tagamanent! 27, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
=CANON EOS 300V analògica 100 asa 10/06/2008 per jrof=
Des de La Garriga he vist el Tagamanent! Just ens treu el nas com si volgués dir-nos! Ep! Soc aquí! Majestuós! Cofoi! De lluny i amb aquesta foto sembla un barret. La muntanya m’evoca llunyans records, a peu, en moto, en bicicleta per mi ja no podrà ser més, ara però la muntanya agraïda és deixa veure just el nas o barret.
tagamanent = nen-amagat jrof
núvols de cotó fluix! 25, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
CANON EOS 400D DIGITAL 25/01/2009 18:00 per jrof
Avui un cel encalmat ens presentava aquest bonic aspecte!
Res a veure amb els bufaruts d’ahir soferts!
Feu-vos coixins ben flonjos…
em núvols blancs de cel! josep
reculls de vida viscuts! 23, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
-diumenge, 5 / agost / 2007 17:35:05 // 18:28:37
-Soc un drago… soc un dragonet… surto de dies a prendre el solet.
-Que i fa un hipopòtam a la gespa un dia de sol? Ni més ni menys ombra.
-Les meves amigues les formigues… mentes jo no faig res… no paren de treballar.
-S’ha romput el silenci del matí per l’arribada de tres néts… Quina vitalitat, quina potència, quin soroll, les formigues ni s’han immutat.
-Set a taula per dinar, no paren de xerrar… de fons escolto la formula uPlats néts… corrents al calaix dels gelats. El calaix està com un globus desinflat!
-Quina becaina! He fet ! El nét petit l’està fent! Quin descans?Rinc… rinc… quatre més… rompen el silenci. El Nil segueix dormitant.
-Ara mateix a casa onze som! Algú vol fer valer els seus drets, tothom crida més per marcar territori. Ells no ho saben que els estic escoltant!
-La soferta nevera no para de servir a tota la concurrència… Ella no fa vacances… Jo tampoc i l’avia diu que un dia en farà!
-Quin terrabastall, quin rebombori, quines empaitades, és un no parar. Quina vitalitat, piscina, dibuix, bicicleta, màniga d’aigua a tot drap!
-Càseum! Per anar amb ells… estic per fer-me amb una bici de tres rodes O quatre per si de cas! De dues places per l’avi i l’avia! Avi “Baixa de la figuera”
-Han sortit en filera el pare, els fills, també el *petit i la nora que estrena rodes noves… tanca el grup. És l’assaig per fer un dia la ruta del ferro (Ripoll/Sant Joan)
-La nevera els espera, guarda agua fresqueta, una gelatina, un suc de poma o qui sap si un préssec o un gelat. Mentes arriben, a la soferta nevera la visito jo.
-Que vos pensàveu he agafat set escrivint tot això. Un fet de vida a casa nostre.
-L’avia està tossint, de tant en tant ho fa, ara la sento per la quietud que hi ha a casa és total! Sols s’escolta una música suau de fons.
-Ja tinc ganes de que arribin!
-rofrofjosep
-Ara, que he complert els 64, els 6 d’elàtic,acompanyat de 7 néts! “Estic en el millor del pitjor” i crec que és veritat.
-*El petit va lligat amb la seva bici de quatre rodes a la del seu pare Xavi formen un tren.
explosió de colors! 20, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
CANON EOS 400D DIGITAL 24/07/2008 11:45 per jrof
-explosió de colors! Barack Obama
Una gran multitud ya espera frente al Capitolio la investidura de …
Barack Obama entra en la Historia como el primer presidente negro …
Obama entra en la Casa Blanca como invitado por última vez
El comienzo de la ‘era Obama’Toma de Posesión: Perfil: Barack Obama
Miles de personas convergen hacia el Capitolio para la investidura …
Confía Argentina en nueva etapa para Latinoamérica con Obama
Barack Obama entra en la Historia como el primer presidente negro …
Obama brinda el somni de Luther King al poble nord-americà
TOT N’ÉS PLE!
DE NOTICIES GIRANT SOBRE AL MATEIX TEMA PER TOT EL MÓN.
TOT N’ÉS PLE!
EXPLOSIÓ DE COLORS!
QUE SIGUIN LES NOTICIES I ELS COLORS DE LA PAU AL MÓN! jrof
Juguen a dames! O el parxís! 17, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos , comentaris tancats
7/09/2008 CANON EOS400D DIGITAL
Motiu a La Garriga “la botiga surt al carrer”
Juguem a dames! O el parxís!
– Juguem a dames Ei! Jo les negres (…) com la mateixa vida…
-Juguem el parxís! Ei! Jo les verdes (…) esperança d’ase..
-Clikeu a la foto doncs un parxís avergonyit sols ens treu el nas…
-Que siguin els nostres colors!
-El nostre verd!
-El nostre blau!
-El nostre vermell!
-El nostre groc!
-El nostre blanc!
-El nostre negre!
Que siguin els nostres colors de la “Sort en el joc i en la vida”! jrof
L’ELA al 33! 14, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancatsPER EL 
EMITIEN 
L’ELA baix la Direcció i Guió Ander Duque el passat dia 07/01/2009
L’ELA Prendre consciència de la vida suposa pensar en el seu final, i aquesta és la por més profunda. El nostre desig? Un final incert, ràpid i indolor. Pensar d’una altra manera suposa viure amb por. Una por que desapareix el dia que et comuniquen, amb certesa, com serà el teu final. Quatre persones davant la càmera, testimonis de lluita en una mateixa realitat: L’ELA.
Comentari d’en Josep: El vídeo és sincer e impactant, denota el final d’una vida exhausta per la terrible malaltia de l’esclerosi lateral amiotròfica L’ELA <-clikan al ling o la Web -> http://www.tv3.cat/videos/950289 podreu veure el vídeo els que no haveu tingut ocasió de fer-ho i comprendreu els desgavells que comporta a la vida la sort de patir L’ELA si dic “sort” és perquè l’esperança de vida promig des del diagnòstic són 5 anys i jo faig camí cap els 8 i “estic relativament bé” ja signaria viure molts anys com ara, però això se que no serà així.
Josep Rof i Rof “En Josep és un elàtic de 2.804 dies”
Salveu-me els ulls
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Salveu-me la mirada, que no es perdi. // Tota altra cosa em doldrà menys, potser // perquè dels ulls me’n ve la poca vida // que encara em resta i és pels ulls que visc //adossat a un gran mur que s’enderroca. // Pels ulls em conec, i estimo, i crec, i sé, // i puc sentir i tocar i escriure i créixer // fins a l’altura màgica del gest, // ara que el gest se’m menja mitja vida // i en cada mot vull que s’hi senti el pes // d’aquest cos feixuguíssim que no em serva. // Pels ull em reconec i em palpo tot // i vaig i vinc per dins l’arquitectura // de mi mateix, en un esforç tenaç // de percaçar la vida i exhaurir-la. // Pels ulls puc sortir enfora i beure llum // i engolir món i estimar les donzelles, // desfermar el vent i aquietar la mar, // colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. // Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. // Viuré, bo i mort, només en la mirada. // Miquel Martí i Pol
màquines ¿? 9, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Plou, neva i fa fred, en Josep està a casa reclòs esperant que els temps es posi a to, de fet no en tinc masses ganes de sortir, abrigat fins a la gorra, vestir-te desvestir-te per acabar d’anar a Cal Ferrer (pastisseria granja) a fer un tallat i caure de quatre potes al gustós i dolç aparador i ja sabeu… els quilets, el sucre, la pressió, i que carai que n’estan de bones les ulleres banyades de xocolata o les coques de sucre o les pastes de full em fruita o les magdalenes 
o un simple tros de coca o… o… i O. Sabeu és l’únic lloc que la McLaren pot entrar i…no hi ha qui l’aturi. Aquests dies sols he xerrat amb la màquina ella i jo som U. He fet neteja. He ordenat l’ordena’t, tant que ara no ho trobo res de res.
. QUE ALGÚ LI DONI LA PASTILLA A L’AVI! n’està faltat!
He fet collages. He insta-lat el Picasa3 i ara m’ho ha enconyat tot, m’ha doblat els llargs arxius de fotografies, mica a mica m’ho he fet al meu gust. He escrit varis post. He contestat a molts blogs i articles dels diaris i ara és quant m’adona que el jrof ja es un nom a la xarxa, no us en fieu mai doncs queda tot enregistrat. Que és foti…us ho confesso m’agrada a Google 
sols escriure-hi el jrof i què s’obrin les meves intimitats, meravellós fantàstic i el que es més bo em te ocupat, crea addicció…no se… NO Se… crec que si. Afer milles l’addicció ja veureu com un dia faci el sol que jo espero, l’addicció a fer punyetes. Sortiré i faré fotos i fotos…
tantes que a les hores podré predicar a tort i traves que estic enganxat a les maquines…EP! no a les maquinetes escura butxaques no. No aquestes mai. No vull ser ric em conformo amb lo que tinc. Lo que em falta ningú m’ho pot arreglar. També us dic que visc totalment independent de la malaltia, ella i jo som U. Aquesta si que crea l’addició i de per vida. Que hi farem. N’estic totalment conformat de les meves addicions i visca! Tinc el llibre personal i familiar de “Reculls 2008” per imprimir i em fa una mandra, perquè serà, les tasques imposades acaben matant-nos. Ara ja vaig tard… objectiu llest per el meu sant. No se pas. 
Si home si que ho tindràs. Aquest any toca foli blanc i tapes negres. Guai! Ja en tinc quatre paquets esperant a l’armari. Avençats en estant bai. Sor tinc dels néts que afluixen el paquet, avi agafo un full (sempre n’és un grapat) els folis ja els coneixen i sols esperen la seva visita fan dibuixos molts començats i pocs acabats. Demà m’han convidat a un berenar, el amic Xavier Cuatrecasas celebra els seus 65 anys, 
li penso dir benvingut al club dels 65… el club dels jubilats. Andà que no. En Xavier està jubilat de fa temps com jo. Es passeja amb una motoreta elèctrica i jo amb la McLaren els dos quant coincidim fem la nostre patxoca VS els demés. Ens diu el refranyer castellà… “Que se ria la gente mientras yo vaya caliente” que hi vols fer, la vida l’ha de viure cada u la seva i ja nià un tip. Fins a la fi “d’uns pantalons estrets” com tot bitxo vivent. La vida és un principi i un final. M’he quedat a gust dient coses… uff s’ha acabat, ara falta la vostre paciència per llegir-les. Gràcies.Una abraçada Josep
UF! MÀQUINES¿?
valor! 7, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats
¡la Flor para Raúl y Nuria! ¡moto neuronas averiadas que nos acompañan siempre! Josep
lunes 5 de enero de 2009
REGALO DE REYES
Ante todo ¡Feliz Año Nuevo a Todos!
Estos días una de las preguntas que más se repite es ¿Qué le vas a pedir a los Reyes? o ¿Qué deseas para el año nuevo?
Seguro que cada uno de vosotros, ya ha respondido a esta pregunta. Yo no pido nada material, por supuesto no hago como “las Misses” que piden la paz en el mundo.
Lo mío es otro tipo de petición más personal. Me inspiré pensando en el “Mago de Oz”, de lo que piden los personajes, lo que a mí me gustaría tener en el año nuevo es valor:
– Valor para seguir afrontando el progreso de la enfermedad
– Valor para levantarme todos los días y seguir luchando
– Valor para seguir animando a todo el que me rodea
– Valor para seguir sonriendo aún en el peor de los días
– Valor para saber decir “basta” si llega el momento
– Valor para no desfallecer
– Valor para devolver todo el amor que me dan
– Valor para todo lo que podáis imaginar
Espero conseguir este “regalo” este año y si no me tomaré una taza de chocolate “valor” a ver si me hace algún efecto. ¿Qué habéis pedido vosotros?
Publicado por RAÚL en 23:38 http://yanopuedoperoaunpuedo.blogspot.com/
4 comentarios
jrofi8més dijo…
Raúl más claro el agua…
¡Tu VALOR que sea mi VALOR!
(Si mes das permiso lo colgaré en mi blog anotando la procedencia)
Me gustó muy y mucho tu VALOR en lo personal y al describirlo.
Coraje y adelante. Besos Josep 6 de enero de 2009 20:18 Copiado literalmente de su blog.
Dejarme que os presente a Raúl es un joven alcorconero (Alcorcón Madrid) en la plenitud de su juventud, soporta des de hace dos años la enfermedad de la ELA (Raúl es un elático como yo, pero Josep ya con 65 años y siete de ELA).
Le conocí por medio de la Web de la revista adELA concretamente en el apartado de Los blogs de la ELA nos hemos escrito varios e-mail, solo nos conocemos por el medio y por el blog, le sigo. Un detalle a su vez el me sigue en mi blog, solo para Raúl cuelgo algún que otro post en castellano.
Sus sinceras palabras, el Valor de contarlas y tomárselo con ironia en un (chocolate Valor) pensé que no podían quedarse quietas, por eso mi atrevimiento en publicarlas en mi blog.
Ahora son para ustedes, reflexionen, llénense de Valor para digerirlas, aprovechen cada momento de vida, vivan al máximo, amen, sean generosos, y ¡Valor! para que en cada momento saber vivir felizmente la esperanza de vida…
ESPERANÇA DE VIDA!!!
la esperanza es un baile
casi siempre solitario
los pies deseosos sueñan caminos
que no llegan a ningún sitio
Y LA VIDA SE ACABA!!!
Josep Rof i Rof