De Suïssa estant

Sorprèn una mica la poca importància amb la que es tracta públicament a Catalunya i a Espanya el delicat assumpte dels abusos a menors per part de sacerdots de l ‘església catòlica.

El tema és delicat perquè s’hi barregen molts components, cada un d’ells de gran importància: el mal psicològic als menors, la por de denunciar, el silenci de les autoritats eclesials, l’etern tema del celibat i molts altres aspectes que sacsegen no només els creients.

El divendres passat, un sacerdot suïs de 40 anys va ingressar a la presó preventiva per indicis més que lleugers d’haver comés abusos sexuals a escolans de les parròquies on ha servit fins ara. Paral•lelament, els noms de diversos monjos i sacerdots estan sortint a la llum, fins i tot per part de les autoritats diocesanes que han acabat amb anys, per no dir segles, de silenci sobre un tema que s’ha de tractar amb molta delicadesa però també amb molta fermesa.

L’Abat del Monestir d’Einsiedeln, al centre de Suïssa, regentat per monjos benedictins i amb una Verge bruna com a Montserrat, va criticar el cap de setmana l’encíclica del Papa Benet perquè manca de decisió a l’hora de jutjar els sacerdots culpables d’abusos sexuals.

No cal dir que un altre suïs, el teòleg Hans Küng, també a acusat el Vaticà i el Papa de feblesa davant els fets i de fer un mal a l’església al no discutir el celibat, que en gran part és la base dels abusos que ara es van destapant.

Els catòlics, a Suïssa, són un 41,8% de la població mentre que un 35,3% és protestant. La immigració vinguda de països mediterranis i el fet que les famílies d’aquests països tinguin més fills ha fet que la dominació estadística del protestantisme hagi deixat el primer lloc al catolicisme. Per tant, tots el problemes, dubtes i silencis de Roma afecten un gran part de la població suïssa que no vol fer part d’un món obscur.

El celibat és una actitud molt respectable, i tinc la seguretat que molts sacerdots el viuen com cal. En tota societat hi trobem membres dignes i d’altres que no ho són. Potser l’església tindria de revisar la seva actitud i donar al celibat un caire voluntari, ja que es tracta d’una exigència de l’església i no dels evangelis o de la bíblia.

Sigui com sigui, a la nostra petita Suïssa les coses s’han començat a moure, esperem en benefici de l’església i dels que en fan part, sacerdots i fidels.

Llegeixo en un diari per Internet un diguem-ne article on el periodista acusa a la companyia aèria Swiss de catastrofisme. Resulta que la revista Swiss Magazine, que la companyia reparteix als seus viatgers, ha publicat un article on s’avisa dels molts robatoris que es produeixen a Barcelona i dona fins i tot el número de telèfon de la policia. Per acabar-ho d’adobar, l’article insinua la possible ensorrada de la Sagrada Família per culpa de l’AVE.

He llegit l’article en qüestió,  en la versió que es troba a internet (www.swiss.ch ).

El text és en alemany amb traducció a l’anglès. Són 14 pàgines de text i fotos en gran format, cada una d’elles amb un comentari. Finalment trobem 6 pàgines de guia de Barcelona amb adreces i comentaris sobre restaurants, cafeteries, botigues i museus. Les vint pàgines són un elogi a Barcelona i de lectura recomanable, fins i tot pels catalans que podran descobrir alguna adreça de restauració interessant.

No he vist en el text cap comentari sobre els robatoris. És possible que la revista impresa tingui alguna pàgina que no es troba a internet amb consells turistics sobre Barcelona, com arribar-hi amb Swiss i amb telèfons d’utilitat.

De qualsevol manera, els robatoris, i essencialment els robatoris a turistes no són malauradament res de nou, i és de tots conegut que les Rambles i el Barri Gòtic amaguen alguna sorpresa als incauts turistes, nacionals o estrangers. La culpa no és de Swiss, i no és catastrofisme dir les coses pel seu nom. Si el periodista hagués consultat les estadístiques de la Guàrdia Urbana, potser escriuria d’una altra manera.

El comentari de la revista de Swiss sobre la Sagrada Família és en realitat de l’arquitecte Bonet. El peu de foto on es veu Bonet retratat a les obres del temple diu literalment:
«L’arquitecte de 84 anys Jordi Bonet està preocupat per la «seva» Sagrada Família: ¿posa en perill la construcció del túnel del tren ràpid AVE els fonaments de l’església?»

Les protestes per les obres del túnel són constants i recents, de manera que Swiss no fa catastrofisme ni espanta a ningú. Serveixi com a mostra del nivell d’elogis de tot el reportatge del Swiss Magazine la frase final del text: “Barcelona dóna d’alguna manera la sensació d’estar sempre en el lloc correcte. Dia i nit.”

Per defensar Barcelona necessitem periodistes amb la pell menys fina i que no tinguin els ulls clucs.

Amb les eleccions a l ‘horitzó, serà molt difícil que les actuacions i les declaracions dels principals polítics catalans no estiguin formulades sota la llosa del temor a perdre o a no guanyar vots.

El PSC, segurament convençut que no tindrà cap majoria a les urnes, ha de tractar de lligar un bi- o un tripartit amb més cap i peus que l’actual.

El gran dilema, però, és el de CiU. Si obtenen com a les darreres eleccions la majoria de vots a les urnes, però no la majoria absoluta, tindran de trobar socis ocasionals per poder accedir a la Generalitat. La gran qüestió és saber amb quins partits han de fer coalició per governar.

Un acord entre CiU i el PPC no sembla factible perquè el preu polític a pagar és massa fort i no tindria cap sentit arribar al govern de la ma d’un partit amb una forta càrrega espanyolista.

ERC ha demostrat que pot arranjar les seves conviccions de tal manera que s’adaptin a les mínimes condicions per participar, com a element menor, en un govern. Encara que fins a cert punt una coalició per governar entre CiU i ERC sembla possible, segurament és poc probable ja que la pèrdua d’imatge de l’ERC ha estat molt forta darrerament i Artur Mas no pot anar de bracet dels qui li van fer “una mala jugada” als darrers comicis.

Els altres partits menors no tindran ni els vots ni la força política suficient per ser considerats probables aliats de CiU, de manera que a Artur Mas només li queda victòria per majoria, difícil però no impossible segons ens recorden les estadístiques, per molt que sempre s’hagin de posar en quarantena.

Com que al PSC li costa molt reconèixer errors (normals per altre banda perquè cap partit és perfecte a l’hora de manar) i no ha tingut la determinació de refer el tripartit o la composició del Govern, segurament recollirà menys vots que a les darreres eleccions. La mateixa tendència cap a enrere es preveu a ERC i a IC-EV.

Guanyar per majoria o empassar-se un parell de gripaus vius per fer aliances “contra natura” és el dilema de CiU i d’Artur Mas. Els errors de l’actual tripartit han ajudat a aplanar el seu camí, però res no està guanyat per CiU fins que les paperetes omplin les urnes.

Com que vivim en un món globalitzat, segons ens diuen, cal suposar que determinants problemes són comuns per a molta gent i que es repeteixen en diversos països. Un dels problemes que més sovint preocupa és de la immigració, és a dir la immigració il•legal sense papers o sense feina o clarament amb intencions criminals.

Suïssa, que és un país petit, degut a la seva situació geogràfica ha estat sempre al llarg de l’la història un lloc de pas. La tradició acollidora i benefica del país (no oblidem que aquí es va fundar la Creu Roja) ha permès que Suïssa sempre rebés una gran quantitat d’estrangers molt superior en percentatge a la de molts altres països.

No estic parlant dels milers d’italians, portuguesos i espanyols que arribaren els anys 60 i 70, amb contractes a la ma, perfectament integrats. Parlo de les ingents quantitats de gent que prové dels Balcans, dels denominats «Països de l’Est», de Turquia i darrerament de l’Africa negra.

De cap manera s’ha de criminalitzar cap grup ètnic o nacional però certes estadístiques obliguen a meditar alguns aspectes de l’estructura social actual.
La meva comarca és molt petita: 142 quilometres quadrats amb 63.000 habitants distribuïts en 13 municipis. Per acollir els condemnats per petits delictes o els que estan esperant judici disposem d’una presó moderna per acollir 37 persones. Les darreres estadístiques anuals diuen que el 70% dels ocupants de la presó són estrangers.

S’ha constatat un gran augment de les bandes que fan l’anomenat «turisme criminal» és a dir que són grups de gent que viuen a França, a la regió de l’Alsàcia, o al sud de l’Alemanya i que entren a Suïssa a cometre actes delictius per retornar a casa seva dins d’un radi d’un centenar de quilòmetres.

Poc acostumats a patir robatoris, atracaments i actes de violència, ens hem d’anar acostumant a tancar millor les nostres cases, a no ser tan confiats i a obrir els ulls. Deduir d’això un sentiment anti-estranger és exagerat però si les coses no milloren serà inevitable que s’instal•li a Suïssa, com ja ha passat en altres països europeus, una certa fredor i prevenció contra alguns grups estrangers. Llàstima!

Uns resultats publicats avui a El Periódico.cat fan arribar a conclusions una mica fortes.

La primera noticia diu literalment: «En el baròmetre de GESOP, els barcelonins suspenen el seu ajuntament amb un 4,1, però també la Generalitat (3,8) “.» A Suïssa, on la nota màxima escolar és un 6, els resultats serien regulars, però a Catalunya on és un 10, fa vergonya llegir-los.

La segona parla de l’opinió dels catalans, és a dir no només els barcelonins, sobre els fets i conseqüències de la nevada i sobre els personatges que han tingut una intervenció directa. El Conseller Saura rep una nota de 2,7 i el President Montilla de 3,9.

Per complementar, la gestió de les elèctriques la desaproven un 77,2 % dels enquestats, i la de la Generalitat és rebutjada per un 53,3%.

Aquestes ratlles no són la millor tribuna per demanar res, però em prgunto amb quins pensaments aniran a treballar els suspesos per l’opinió pública. Crec que un polític íntegre ha de saber acceptar la tasca dura de tirar endavant un projecte polític, i també ha de saber plegar quan no està en condicions de fer la seva feina com cal, tant si és culpa de les seves limitacions o és resultat d’un entorn poc eficient.

La virtut de plegar a temps no és gaire comú mentre si ho és la de donar les culpes als altres. Moltes vegades el panorama polític sembla un pati del col•legi ple de nens de vuit anys.

L’entrevista de dilluns a TV3 amb el President Montilla no va donar a ningú ganes de tornar-la a mirar, de repassar les respostes, de meditar sobre l’un o l’altre punt. Tot va ser molt planer, educat, net però no brillant.

Tinc un gran respecte pel càrrec del senyor Montilla, i malgrat no ser ell un elegit en el sentit estricte del terme és a dir amb més vots directes que els altres, voldria que cada vegada que exerceix públicament la seva activitat transmetés seguretat, domini de la situació i apropament amb el sentir de la gent. No em refereixo al domini de les càmeres o del llenguatge a l’hora de parlar sinó a actituds positives davant dels fets.

Assegurar que no pensa canviar a cap Conseller pot semblar una demostració de solidesa del Govern (que tothom sap que no existeix) i així apagar les veus que sí que demanen dimissions davant d’actuacions lamentables com en el cas d’Horta de Sant Joan o de la nevada, per donar només dos exemples recents.

Si un Conseller o un alt càrrec no sap o no pot exercir el seu deure, s’ha canviar. No pot ser que un incompetent sigui mantingut en el càrrec només perquè el de dalt de tot no vol donar la impressió que s’ha equivocat al elegir-lo.

Tot és molt senzill: els càrrecs els han d’ocupar les persones més adients i mai amb la sensació de ser inamovibles sinó que han de tenir l’obligació de fer-ho bé i guanyar-se el sou amb una feina que correspongui a les expectatives, com han de fer els que omplen les fàbriques o els despatxos.

El President Montilla podia, el dilluns, donar una imatge d’estadista i no ho va fer. Tot molt correcte, molt net i polit, però va mancar el costat humà de reconèixer errors i prendre les mesures adequades.

L’entrevista de dilluns a TV3 amb el President Montilla no va donar a ningú ganes de tornar-la a mirar, de repassar les respostes, de meditar sobre l’un o l’altre punt. Tot va ser molt planer, educat, net però no brillant.

Tinc un gran respecte pel càrrec del senyor Montilla, i malgrat no ser ell un elegit en el sentit estricte del terme és a dir amb més vots directes que els altres, voldria que cada vegada que exerceix públicament la seva activitat transmetés seguretat, domini de la situació i apropament amb el sentir de la gent. No em refereixo al domini de les càmeres o del llenguatge a l’hora de parlar sinó a actituds positives davant dels fets.

Assegurar que no pensa canviar a cap Conseller pot semblar una demostració de solidesa del Govern (que tothom sap que no existeix) i així apagar les veus que sí que demanen dimissions davant d’actuacions lamentables com en el cas d’Horta de Sant Joan o de la nevada, per donar només dos exemples recents.

Si un Conseller o un alt càrrec no sap o no pot exercir el seu deure, s’ha canviar. No pot ser que un incompetent sigui mantingut en el càrrec només perquè el de dalt de tot no vol donar la impressió que s’ha equivocat al elegir-lo.

Tot és molt senzill: els càrrecs els han d’ocupar les persones més adients i mai amb la sensació de ser inamovibles sinó que han de tenir l’obligació de fer-ho bé i guanyar-se el sou amb una feina que correspongui a les expectatives, com han de fer els que omplen les fàbriques o els despatxos.

El President Montilla podia, el dilluns, donar una imatge d’estadista i no ho va fer. Tot molt correcte, molt net i polit, però va mancar el costat humà de reconèixer errors i prendre les mesures adequades.

Tal com he estat explicant darrerament, els suposat paradís fiscal suïs està fent figa per no dir que s’ha desfet com un sucre en un vas d’aigua.

Les autoritats suïsses han entregat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid les informacions que permeten comprovar que l’imputat Francisco Correa, cap de la xarxa de l’anomenat Cas Gürtel, havia dipositat il•legalment a Suïssa 21 milions d’euros amb la col•laboració del seu amic Pablo Crespo, ex-secretari d’organització del PP gallec.

Els diaris, o almenys alguns diaris, estic segur que donaran els detalls de tota la trama econòmica que suposa els diners de Suïssa i els diners i inversions que el tribunal està cercant a Estats Units, Panamà, Colòmbia i altres llocs. Si els tribunals espanyols acaben culpant els imputats i demostren la sortida il•legal dels diners, Suïssa els tornarà, com ja ha fet en altres casos i en altres països.

Que el senyor Correa tingués també negocis en comú amb ex-càrrecs del PP ha fet que el ressò polític de la trama Gürtel hagi estat una mica més fort que si es tractés d’un imputat sense càrrecs al voltant. De totes maneres tampoc n’hi ha per fer llenya del PP perquè… el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.De totes maneres, Suïssa «ja no és de fiar» pels que disposen de diners i ganes d’amagar-los, i això és molt bo pel país que ja fa dos o tres anys que va sortint de la imatge de xiular i mirar cap a un altre costat quan entraven capitals poc clars.

Suïssa disposa d’una estructura basada en el treball, l’ordre i l’eficiència que han permès que els experts pronostiquin per aquest any 2010 un creixement del Producte Intern Brut d’un 1,4% i un manteniment baix de l’atur, de l’ordre del 4,2 %.

De mica en mica a Suïssa anem esmenant errors i fent neteja. Per tirar endavant, un país no pot estar tot el temps de cara al mirall i preguntant quin és el més maco. Cal rectificar i aprendre la lliçó. Això fa grans fins i tot als petits..

Tal com he estat explicant darrerament, els suposat paradís fiscal suïs està fent figa per no dir que s’ha desfet com un sucre en un vas d’aigua.

Les autoritats suïsses han entregat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid les informacions que permeten comprovar que l’imputat Francisco Correa, cap de la xarxa de l’anomenat Cas Gürtel, havia dipositat il•legalment a Suïssa 21 milions d’euros amb la col•laboració del seu amic Pablo Crespo, ex-secretari d’organització del PP gallec.

Els diaris, o almenys alguns diaris, estic segur que donaran els detalls de tota la trama econòmica que suposa els diners de Suïssa i els diners i inversions que el tribunal està cercant a Estats Units, Panamà, Colòmbia i altres llocs. Si els tribunals espanyols acaben culpant els imputats i demostren la sortida il•legal dels diners, Suïssa els tornarà, com ja ha fet en altres casos i en altres països.

Que el senyor Correa tingués també negocis en comú amb ex-càrrecs del PP ha fet que el ressò polític de la trama Gürtel hagi estat una mica més fort que si es tractés d’un imputat sense càrrecs al voltant. De totes maneres tampoc n’hi ha per fer llenya del PP perquè… el que estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.De totes maneres, Suïssa «ja no és de fiar» pels que disposen de diners i ganes d’amagar-los, i això és molt bo pel país que ja fa dos o tres anys que va sortint de la imatge de xiular i mirar cap a un altre costat quan entraven capitals poc clars.

Suïssa disposa d’una estructura basada en el treball, l’ordre i l’eficiència que han permès que els experts pronostiquin per aquest any 2010 un creixement del Producte Intern Brut d’un 1,4% i un manteniment baix de l’atur, de l’ordre del 4,2 %.

De mica en mica a Suïssa anem esmenant errors i fent neteja. Per tirar endavant, un país no pot estar tot el temps de cara al mirall i preguntant quin és el més maco. Cal rectificar i aprendre la lliçó. Això fa grans fins i tot als petits..

Encara no tothom ha recuperat els mínims de confort que mereixen i paguen i ja ens avisen del gran perill d’incendi que suposa la gran quantitat d’arbres, troncs i branques que s’han acumulat a tots els boscos de Collserola fins al Gironés.

Naturalment, la nevada és en gran part culpable de la situació del baix bosc però també cal dir que ha plogut sobre mullat, és a dir que tota la brossa que ara s’ha dipositat ho ha fet al damunt de la que ja existia d’anys passats.

Visc en un país on els boscos són part essencial del paisatge i de l ‘economia. La majoria de boscos són de propietat municipal, de manera que coneixem exactament el preu que paguem amb els impostos per tal que s’aprofiti la fusta, es mantingui un àmbit correcte pels animals del bosc i s’evitin acumulacions de brossa tan les naturals com les causades per efectes meteorològics.

El preu és un equip humà i de maquinaria que tot l’any fa la seva feina i que entra dins dels pressupost municipal. Però també la gent quan passeja pels boscos i fins i tot quan fa foc per una botifarrada, ho fa allà on està permès i no deixa al darrera brutícia i desordre.

De manera que ja tenim un altre motiu per tremolar abans d’hora. Qui té la propietat dels boscos? Qui s’encarrega de mantenir-los en condicions? Qui fa servir el bosc per deixar-hi tota la porqueria que mai no deixaria al pati de casa seva?.

Estem advertits, de manera que cal pensar-hi ara i no esperar el primer foc o el primer bomber mort en servei. Cal que els responsables es mobilitzin immediatament perquè no es converteixin, involuntàriament, en piròmans passius.