De Suïssa estant

El 7 de juny de l’any passat vaig publicar un blog sobre els forats del formatge Emmental de Suïssa.  Les autoritats sanitàries han necessitat gairebé 10 mesos per donar el seu parer, que per cert no agrada a tothom.

Recordem que els forats tan vistosos  i apreciats es produeixen per que la llet conté pol·len de  flors de fenc de manera natural. Amb mesures preses els darrers anys de cara a munyir les vaques d’una manera biològicament pura, s’ha suprimit la pols de les flors de fenc a la llet, Això és la causa de la desaparició del forats al formatge.

Aquesta setmana, les autoritats han dit que els formatgers poden afegir pols de fenc a la massa per tal de recuperar els forats.

Aquesta decisió han creat dos grups oposats. Els que creuen que es necessari fer-ho per mantenir la imatge del formatge y d’altres que diuen que això suposa abandonar lanaturalitat per industrialitzar el formatge Emmental ja que així el podrà fabricar qui vulgui fora de la regió protegida.

La propera decisió d’una bona majoria es la de anar a un tribunal superior que defensi la seva posició de naturalitat. Tenim discussions per molts mesos, per no dir anys. Lo principal es que els forats donen la imatge del formatge però que no tenen cap influencia en el seu gust.

Dues coses són generalment conegudes de Suïssa: els rellotges i els formatges.
De tots els quatre-cents tipus diversos de formatge que el país produeix, un, sobretot, és popular arreu del món: el dels forats grans.

La gent de fora de Suïssa el coneix com a formatge de Gruyère. En realitat es diu Emmentaler, originari de la vall del riu Emmen. El Gruyère no té forats.

Actualment, hi ha una forta polèmica basada en el nombre i grandària dels forats del Emmentaler. Sembla que amb els actuals estàndards d’higiene a l’hora de munyir les vaques, la llet que fan servir els formatgers no permet que els forats siguin molts i de bona mida.

L’associació que controla l’origen del Emmentaler proposa afegir a la llet pols de flors de fenc. El Ministeri d’Agricultura s’hi oposa, ja que suposaria literalment “una industrialització i un punt feble d’un producte que disposa d’un origen estrictament controlat” i que passaria a ser un formatge estàndard.

La polèmica ha anat augmentant, ja que uns diuen que no és cap problema si els forats són petits, mentre el sabor es mantingui.

D’altres diuen que es poden fer forats grans sense afegir-hi res. I uns tercers diuen que la grandària i la quantitat de forats modifica les qualitats sensorials del formatge, cosa que el fa actualment baixar de nivell.

Un gremi de jutges es reunirà la setmana vinent amb les parts interessades per tractar de trobar una solució, cosa que no sembla fàcil.

En parlarem una vegada es coneguin les conclusions.

El pròxim 3 de març a Suïssa anirem a votar a favor o contra una iniciativa que demana que la Seguretat Social pagui un tretzè mes de pensió a tots els retirats.

Cal saber que a Suïssa no existeixen ni juliols ni desembres amb pagaments dobles.

Aquesta iniciativa popular ha estat preparada i presentada amb més de 100.000 signatures, com és preceptiu a Suïssa, i està dividint les opinions de manera que a tres setmanes de la votació ningú pot preveure el resultat.

Naturalment, sense massa esforç per pensar, tothom voldria més ingressos per any si s’oblida que aquesta iniciativa suposa unes despeses anuals suplementàries a l’Estat de l’ordre de quatre mil cent milions de francs equivalents quatre mil milions de euros.

Actualment, tenim 2,5 milions de pensionistes (el país està a la ratlla dels 9 milions d’habitants). La pensió mensual màxima és de 2.450.- Francs al mes per persones soles i 3.675.- per matrimonis.

El Govern és contrari a la iniciativa per motius econòmics: no es pot finançar, la majoria de pensionistes no necessiten el tretzè pagament i la gent amb pocs ingressos ja té altres alternatives per compensar l’aspecte negatiu.

Per pagar-ho s’han d’augmentar els ingressos, és a dir que els que treballen tindran cada mes un descompte superior al d’ara sobre el sou per tal d’augmentar el seu percentatge dedicat a la seguretat social. Per dir-ho molt brutalment, empobrir a uns per donar una mica de sucre a d’altres.

Els responsables de la iniciativa diuen que fa molt temps que no s’han adequat les pensions al cost de la vida, que tot és més car i que cada vegada hi ha més gent que té problemes per acabar el mes. Es tracta, segons ells, d’un acte de solidaritat indispensable en una societat que es vol dir justa.

En general, s’ha de dir que la gent reacciona sobre la iniciativa amb molta directa influència de la seva situació financera tot i que, per ser justos, s’ha de pensar en els que realment estan mancats de marge per viure d’una manera diguem-ne distesa.

Ja donaré notícies del resultat i de les primeres reaccions tant del Govern com dels partits que aproven la iniciativa.

A Suïssa votem quatre vegades a l’any, cada vegada amb diverses qüestions d’interés, nacional , cantonal i/o municipal. Per tant, se’ns pregunta regularment, cosa que fa que el sistema polític tingui un fort caràcter democràtic.

Si tenim en compte que el govern suís és de set ministres de quatre partits diferents, no hi ha cap dubte que és el poble el que decideix, i no un govern d’un partit. Hi ha un altre aspecte que dona als habitants tot el dret a decidir i és l’anomenada “votació popular”. Cada ciutadà, cada societat, cada partit té el dret a proposar un assumpte a votació nacional recollint 100.000 signatures. Val a dir que Suïssa disposa d’uns 9 milions d’habitants i, per tant, no és tan difícil reunir signatures per suggerir un assumpte a votar.

La setmana passada es varen presentar 130.000 signatures que volen que es posi a votació una prohibició de coets que en esclatar fan soroll. Sí, ho heu llegit correctament.

A Suïssa tenim dos dies a l’any on tradicionalment es fan focs artificials, naturalment amb coets sorollosos: l’1 d’agost que és la Festa Nacional i el 31 de desembre Cap d’Any. Addicionalment, cada poble o ciutat acostuma a tenir una festa local on també es fan fogueres i es disparen coets.

Els que proposen la prohibició dels coets sorollosos diuen que molesten a persones sensibles i espanten a tots els animals, domèstics o no. Ho consideren prou important per recomanar la prohibició.

Segurament s’anirà a votar a la primavera del 2024 de manera que encara queda temps per donar arguments a favor o en contra.

El que és rellevant és el saber que tot es pot discutir i que només funcionem bé si ens pregunten i contestem.

Abans d’entrar en el tema recordem que Suïssa és una mica més extensa que Catalunya, tot i que amb moltes muntanyes que redueixen l’espai urbà, i que té un 10% més d’habitants que Catalunya.

Fa gairebé un any que la Conferència Episcopal de Suïssa va encarregar a dues doctoras en història de la Universitat de Zuric un estudi previ sobre els abusos sexuals dins de l’església catòlica de Suïssa. Amb aquest motiu l’església va obrir per primera vegada els seus arxius.

Les investigadores varen trobar en els arxius mil dos-cents casos d’abusos sexuals a partir dels anys cinquanta fins avui. El 74% dels casos varen ser abusos a menors d’edat i un 40% de les víctimes varen ser dones.

Aquestes xifres van sorprendre molt, ja que suposaven anys de silenci i de menyspreu als afectats amb la finalitat d’amagar els autors. Per cert, ja s’han trobat 510 autors dels actes abusius, principalment capellans però probablement també algun bisbe. Les setmanes vinents permetran que es coneguin més dades concretes i es proposin dues actuacions: la primera per demanar perdó als afectats i proporcionar ajuda de tota mena i segona, publicar els noms i càrrecs dels autors i castigar-los de la manera més justa possible. Això val tant per als autors com pels que varen callar. Tornaré aviat sobre aquest tema.

El dissabte dotze d’agost es va celebrar als carrers de Zurich la gran Street Parade . Gairebé un milio persones hi varen participar, vinguts de molts països, no només d’Europa. El nombre d’incidents va ser molt baix i principalment causats per abús de begudes alcohòliques, ja que el bon temps va ajudar a fer-ne ús.

Una inesperada sorpresa va ser la presència de l’actual president del govern suís, el senyor Alain Berset. No només es va deixar veure una estona per guanyar simpatia entre els joves, sinó que va participar-hi seguint amb el cos el ritme de la música durant la desfilada, i després conversant amb uns i altres amb una total distensió.

El senyor Berset ha estat durant onze anys membre del govern i aquest 2023 n’és el president per segona vegada després del 2018.

A Suïssa el càrrec de president dura un any, del primer de gener fins al 31 de desembre sense deixar d’exercir el corresponent ministeri, i es decideix entre els  ministres actius. D’aquesta manera a ningú l’hi puja el càrrec al cap.

Per altra banda, com que el govern suís està compost de set membres (ministres federals), actualment de quatre partits diferents, els ciutadans disposem d’un bon exemple de diversitat, intercanvi d’opinions i tolerància.

Per acabar vull afegir que el 31 de desembre el senyor Berset deixarà voluntàriament el seu càrrec ministerial, ja que creu haver fet una feina correcta durant tants anys i que s’ha de deixar lloc a nova gent. Això vol dir que la seva presència al Street Parade no va tenir gens d’interès polític.

Naturalment, no tothom ho ha trobat digne d’aplaudiment: uns creuen que s’ha volgut crear una imatge d'”home del poble”, i altres creuen que no és gens positiu per el president d’un país ja que ha de donar un toc de discreció a les seves actituds socials.

Sigui com sigui, Alain Berset ha animat el cap de setmana i una gran majoria el tindrà, una vegada es retiri a finals d’any, com un polític estimat i “normal”.

 Hi arribarem 

No és cosa d’uns pocs somniadors.
Ni de quatre il·luminats.
És cosa de tots
perquè només junts hi podrem arribar.

La muntanya és esquerpa
i tenim mal temps.
Però amb una cordada ferma,
on tothom ajudi a tothom,
assolirem el cim.

I una vegada a dalt,
a l’hora de fer la foto,
uns es col·locaran a la dreta,
d’altres a l’esquerra i alguns al mig.

És el que cal: unió per arribar-hi
i diversitat per donar un lloc
a tots el que han pujat junts.

Hi arribarem!

Isop és un escriptor del segle VII aC, conegut per les seves faules, ja que en va escriure més de trescentes, i va inspirar a molts d’altres escriptors com Fedre, Raïmon Llull, Samaniego etc..

Una de les faules porta com a títol “El lleó i els tres bous”:

“ Pasturaven sempre junts tres bous. Un lleó els volia devorar peró com que sempre estaven junts no ho aconseguia perquè lluitar contra tres bous al mateix temps el col·locava en desavantatge.
Llavors, amb astúcia i amb perfídia, va fer que els bous s’enfadessin entre ells, i els va separar.
I així, al ja no estar units, els va devorar tranquil·lament un darrera l’altre.”

Proposo un joc: que cada lector pensi en la situació política de Catalunya (i d’Espanya) i posi nom de partit o de polític al lleó i a cada bou. Segur que tindrem moltes coincidències.

Saber que l’Acadèmia Francesa donava a Mario Vargas Llosa el dret a fer part d’ella, sense que mai hagi escrit res originalment en francès, ja va fer sospitar que l’Acadèmia anava de baixa.

No cal dir que el soporífer discurs que va pronunciar en l’acte d’admissió va en perfecta companyia amb totes les activitats que el peruà mostra públicament, sobretot en les anomenades revistes del cor.

Un personatge amb les seves característiques humanes i socials no mereix massa atenció. De totes maneres en permeto de repetir el blog que vaig publicar l’any 2010, i del que no eliminaria cap lletra.

«Quan vaig llegir que Mario Vargas Llosa havia rebut el Premi Nobel de Literatura 2010, em vaig recordar d’un llibre d’ell que tenia oblidat en un racó de la meva biblioteca.
L’any 1993, un amic de Lima em va regalar “El pez en el agua”, sots titulat “Memorias”.

Una cosa em van sorprendre del llibre: vaig trobar un punt de lectura entre les pàgines 78 i 79 és a dir molt al començament de les 538 totals.
La veritat és que la meva extensa biblioteca no és per fer bonic sinó per omplir-la amb llibres que llegeixo i rellegeixo. El de Vargas Llosa em va avorrir i el vaig deixar abans de martiritzar-me amb una lectura feixuga, orientada a dissimular el seu mal humor pel fracàs de la seva candidatura a la presidència del Perú i de l’escàs ressò del seu Movimiento Libertad.
No tinc cap dubte que Vargas Llosa sap escriure, que és molt prolífic i que fins i tot mereix el Premi Nobel de Literatura que altres més poc dotats que ell ja havien obtingut abans. Tampoc necessito combregar amb les seves idees per acceptar el seu ofici. Però algunes de les seves posicions, que hem pogut llegir en el molts articles i ressenyes periodístiques dels darrers anys, m’han creat un rebuig a la seva persona que només puc demostrar ignorant la seva obra.
El senyor Vargas Llosa podria tenir un millor record de Barcelona i Catalunya del que demostra, ja que va ser aquí on va tenir de la mà de Barral les seves primeres oportunitats. Vargas està radicalment contra els nacionalismes (excepte el seu, naturalment) i contra tota acció que permeti a la llengua catalana obtenir el paper que li correspon.
Al Perú, una gran part de la població té unes arrels molt anteriors a les arribades dels Vargas i dels Llosa, i mantenen una llengua, el quítxua, que els elitistes com Vargas Llosa han ignorat i sovint menyspreat. Vargas Llosa viu en un exili daurat i voluntari, i no s’apropa al seu Perú per mala digestió dels seus fracassos polítics. El dia que decideixi tornar a Lima o a la seva ciutat Arequipa, potser el tornaré a llegir si és que la realitat del seu país li obre els ulls.

A l’espera d’aquest moment, el punt de lectura continuarà entre les pàgines 78 i 79.»

Benvolguts Reis d’Orient

Segueixo una tradició que va començar en la meva infantesa i que ja fa més de deu anys que reprenc de gran en el meu blog,  i és la d’escriure-us una carta republicana.

Ja sabeu que no tinc tendències monàrquiques i que dubto de la vostra existència: l’evangeli de Mateu parla de mags i no de reis, no diu quants eren i no posa noms. Malgrat això, us vull demanar un favor amb la innocent intenció de les meves cartes d’infant.

Si és possible, intenteu de fer  veure a tots el que manen, que per tirar endavant amb els projectes i les promeses és necessari cercar els punts d’unió i corregir les decisions equivocades. Sembla senzill i clar per a tothom, però la pràctica ens demostra que no s’aplica.

I com que els que manen pensen sobretot a mantenir el càrrec i fer destacar el partit i obliden a la gent, no hi ha manera de solucionar cap del molts afers pendents.

Senyors Reis, ajudeu a fer que tots trobin el camí correcte. Vosaltres teniu una existència gairebé mística i podeu fer millor que altres reis que no saben il·lusionar a ningú, i que repeteixen actes i es dediquen a llegir discursos que no  han redactat i que són tan prescindibles com ells.

Espero que l’any vinent us pugui escriure una carta d’agraïment, fins i tot una mica monàrquica.

Rebeu la meva afectuosa abraçada republicana.