30 jul. 2021

Intocable monarquia

Classificat com a General

   Cada dos per tres alguns (pocs) diaris, principalment els que es llegeixen per internet, donen notícies sobre les investigacions que un fiscal suís porta a terme sobre els milions amagats per l’anomenat rei emèrit, Juan Carlos de Borbó.

Que molts altres diaris no en parlin, i tampoc el govern, només poc significar molt poques ganes de tocar les coses per anar seguint gaudint dels privilegis actuals, per damunt de les lleis i dels principis de moralitat que es poden esperar dels que manen.

Ja al segle XVII, el teòleg i intel·lectual francès Jean- Baptiste Marssillon va escriure a Lluís XV:

“No és el sobirà. És la llei, Senyor, la que ha de regnar sobre els pobles.
Vós no sou sinó el seu ministre i dipositari.”

L’anomenat emèrit no ha fet cap gestió per defensar-se de les acusacions que, ara per ara, no han arribat a cap tribunal. És el seu dret per allò que tothom és innocent fins que no ha estat condemnat. De totes maneres, malgrat el provocat silenci dels mitjans de comunicació, i malgrat la covid i les vacances, que ajuden a prioritzar altres informacions, les possibles actuacions monetàries il·legals, fins i tot quan era rei actiu, han de tenir alguna conseqüència.

Per cert que el silenci també s’ha encomanat al seu fill Felip, que hem de suposar que veu el seu càrrec com una herència d’algú potser poc exemplar.

 

No hi ha resposta

09 jul. 2021

Governar és dificil

Classificat com a General

Que governar és atractiu ens ho demostren els molts candidats que en cada càrrec, per petit que sigui, es proposen millorar-ho tot.

Que governar és difícil ens ho demostren els que manen, triats democràticament o amb el dit, en veure els resultats de les seves propostes en campanya.

Amb tot això, cal reconèixer que a tot arreu es plantegen els mateixos problemes a l’hora de jutjar els de dalt per part del que estem a baix. No sempre les crítiques són justes, sobretot quan els que manen tenen davant especialistes a posar bastons a les rodes, no per millorar res sinó per tenir el camí lliure pels seus.

L’actor i autor americà George Burns ho va dir molt irònicament: “És una pena que totes les persones que saben com governar un país estiguin ocupades conduint taxis o tallant els cabells”.

 

 

Comentaris tancats a Governar és dificil

23 juny 2021

Pedro Sánchez i els dònuts

Classificat com a General

L’aprovació dels indults als polítics catalans per part del president espanyol Pedro Sánchez ha disparat tota mena de comentaris, en sentits diferents i amb una manca general de ganes de parlar del veritable fons de les diferències entre Catalunya i Espanya.

Pedro Sánchez no oblida quins són els vots que necessita per continuar com a president i per tant, per damunt de tot, ha anat i anirà fent declaracions i actuacions que no l’afectin pel càrrec.

L’anomenada oposició a Sánchez, que no acaba de posar-se d’acord per actuar amb eficiència, és incapaç de fer canviar les intencions dels indultats i de la bona part dels catalans.

Esperem uns dies perquè es comencin a presentar les actuacions futures. Els indults, sense ser una solució definitiva, donen opcions a tranquil·litzar a molts catalans. I això, és positiu i necessari.

A l’hora de resumir el paper del senyor Sánchez, m’ha vingut a la memòria la definició que Sebastià Alzamora va fer l’any 2010 del llavors president Zapatero, també aplicable avui.

Alzamora va dir que el president era com un dònut: buit al mig i embafador per les vores. Doncs això!

 

 

 

Comentaris tancats a Pedro Sánchez i els dònuts

11 juny 2021

Cuina catalana que sorprèn Suïssa

Classificat com a General

 

El fet que Catalunya sigui un dels llocs de vacances preferits dels suïssos, ha permès que, a part de la nostra personalitat i costums, la gastronomia hagi estat coneguda per molta gent. Les amanides, la vedella amb bolets, el bacallà amb samfaina, la crema catalana per no parlar del pa amb tomàquet o de l’allioli han deixat de ser exòtics per molts suïssos.

El darrer dimecres, la televisió suïssa-alemanya va emetre un programa gravat l’any 2014 per la televisió francoalemanya ARTE, amb el nom genèric (traduït) de “La felicitat es troba al plat”.

L’emissió, de trenta minuts de durada, va estar dedicada al Restaurant “Els Casals” de la localitat de Sagàs, al Berguedà. El contingut va ser molt important per demostrar l’existència a alt nivell d’una cuina viva, estacional, amb caràcter. El Restaurant disposa d’una estrella Michelin, cosa que demostra el seu reconeixement.

L’Oriol Rovira, cap de cuina i membre de la família propietària del Restaurant, va explicar clarament els principis de la seva cuina basada en elements propis del seu entorn, donant a cada plat una personalitat sense caure en aplicar manipulacions gairebé fisico-químicas als ingredients. Va fer un parell de plats i ens va fer passejar per l’entorn del Restaurant per demostrar que, a part de les tòfones, la seva cuina troba gran part de les coses necessària allà mateix.

Alguns suïssos de tradició estiuenca a Catalunya, una vegada vist el programa estic segur que a la pròxima ocasió aniran a Sagàs per fer realitat el món gastronòmic català que l’Oriol Rovira va presentar.

 

 

Comentaris tancats a Cuina catalana que sorprèn Suïssa

24 maig 2021

Consells per manar com cal

Classificat com a General

Cada vegada que un nou govern es constitueix sorgeixen espontàniament dubtes sobre l’èxit dels escollits, i dotzenes i dotzenes de consells per tal que les coses vagin com un mateix voldria.

Governar no és gens fàcil, sobretot quan es vol quedar bé amb el màxim nombre de persones sense oblidar els principis que van crear la personalitat dels escollits.

En el fons, no hi ha res de nou en tot això. És interessant llegir, per exemple, el llibre „Meditacions” escrit per Marc Aureli, per cert nascut ara fa exactament mil nou-cents anys. A part del càrrec d’emperador, Marc Aureli era un intel·lectual d’alt nivell (per cert escrivia en grec) i crec que convindria que tots els que tenen alguna responsabilitat pública, llegissin alguns fragments del llibre „Meditacions” i apliquessin algunes conclusions.

En citarem un parell d’extractes, en la traducció de Joan Alberich:

– Cal que tinguis sempre present aquests dos principis. Primer, el fet d’actuar pel bé de la humanitat, segons allò que et suggereixi la raó. Segon, el fet de canviar de parer si trobes algú capaç de corregir-te o de dissuadir-te d’alguna de les teves opinions. Tanmateix sempre és indispensable que el canvi de judici obeeixi a motius plausibles, com la justícia i l’interès comú. D’aquesta manera han de ser els motius que determinin la teva decisió i no el fet que et semblin agradables o que et proporcionin glòria.

– Mira el fons de les coses. Que en cap d’elles no et passi per alt ni la seva qualitat peculiar ni el seu valor.

– La millor manera de defensar-se d’un enemic és no comportar-se com ell.

 

 

 

Comentaris tancats a Consells per manar com cal

14 maig 2021

Déu i la Constitució de Suïssa

Classificat com a General


La Constitució de Suïssa comença amb una menció a Déu (“En nom de Déu Totpoderós…”), essencialment per raons històriques.
L’anomenada “Carta federal”, un pergamí de l’any 1291 considerat la base de l’actual Confederació suïssa i escrit en llatí, deia literalment: ” In nomine domini amen“.

Un parlamentari ha fet una proposta per eliminar la menció a Déu en la Constitució, ja que suposa una posició poc neutral pel fet que no tothom creu en l’existència de Déu.

Immediatament han sorgit opinions, raonaments i posicions de tota mena a favor i en contra de la proposta d’eliminació.

Tot i que en la vida quotidiana a Suïssa no es viuen actes religiosos públics i molt menys fanàtics, el fet de posar en discussió una menció de Déu ha sorprès. Cal tenir en compte que a Suïssa, en el formulari anual de declaració d’impostos tothom diu a quina religió pertany, o si no en fa part de cap.

Estadísticament, un 35% dels suïssos es declara creient de la religió catòlica-romana. Segueixen, per ordre de percentatges arrodonits, els sense religió (30%), els evangèlics-reformats (23%), els d’altres religions evangèliques (6%), els islamistes (6%) i els jueus (0,2%).

Segurament les raons històriques tindran majoria per deixar la Constitució tal com ara està, encara que cal no ignorar l’argumentació de la proposta, basada en el fet que no es pot posar un seguit de lleis com si estiguessin inspirades per algú (Déu), cosa que ningú pot demostrar.

 

Una resposta fins a ara

23 abr. 2021

Amor en poques paraules

Classificat com a General

S’ha arrelat el costum d’un dia com avui, Sant Jordi, regalar una rosa a la persona estimada.

L’amor és un sentiment molt profund, que no necessita de moltes paraules per fer-se sentir. Acostumats com ens tenen, en el camp social i especialment polític, amb discursos, intervius i articles llargs, amb propostes sovint ràpidament oblidades, trobem que l’amor es pot expressar d’una millor manera.

L’amor es demostra amb una rosa, amb un petó, amb una carícia, amb una mirada  i amb poques, molt poques paraules. Com en el poema següent:

Cant Pagà

Només tu i jo.
Només.
Abans, no res …
…Després,
tota una vida.
Només tu i jo.
Res més.
Fora tu i jo
tot és
una mentida.

Aquesta poesia, dedicada a la meva mare Neus, la va escriure el meu pare Josep a Manresa el mes de juny de l’any 1936.

 

 

 

Comentaris tancats a Amor en poques paraules

17 abr. 2021

Aniversari del diari “AVUI”

Classificat com a General

El Dia de Sant Jordi de l’any 1976, ara fa quaranta-cinc anys, va sortir el primer número del diari AVUI. Feia trenta-set anys que no sortia una publicació diària en català.

El numero 1 va ser molt extens (cinquanta-sis pàgines) en gran part pels anuncis per la Festa del Llibre, i sobretot pels molts articles de tota classe pel fet de sortir al carrer amb les il·lusions a flor de pell.

Tres anys abans, és a dir el 1973, des de Suïssa,  vaig adquirir una participació de la Societat Mercantil PREMSA CATALANA S.A., per un preu de deu mil pessetes, cosa que em va fer “Comptepartícip fundador”. Aquesta societat tenia com a finalitat la de promocionar la publicació d’un diari en llengua catalana.

No va ser fàcil la sortida del diari, però gràcies a la iniciativa dels fundadors i la col·laboració de bons periodistes, escriptors i empreses anunciants, va tirar endavant, cosa que ens va omplir de satisfacció a tots els que hi vàrem creure molt abans que sortís al carrer.

Són fets històrics, de la petita història si voleu, però que no deixen de fer part de la personalitat d’un país que no sempre ha tingut fàcil el seu camí.

Felicitats, AVUI, convertit en “El Punt Avui “, amb  ganes d’anar recordant el teu naixement molts i molts anys.

 

 

 

 

Comentaris tancats a Aniversari del diari “AVUI”

05 abr. 2021

Potser anem una mica massa luny….

Classificat com a General


Els problemes de tota mena que la Covid-19 ens està creant fan que passin desapercebuts molts esdeveniments que poden, també, afectar la nostra manera de viure en el futur.

Dos científics (una i un) de l’Escola Superior de Ciències Aplicades de Zuric, han arribat a crear al laboratori un cultiu de cèl·lules de cacau, a partir de fruits de cacau de Puerto Rico, en un procés bastant llarg.

El primer resultat ha estat el de produir una rajola de xocolata que ha estat una gran sorpresa, ja que, segons proves sensorials, el gust de la xocolata era intens i d’alt nivell.

Fins ara només hi han produït dotze rajoles de xocolata, però calculen que dins de dos anys la producció de cèl·lules de cacau podrà permetre de fer arribar aquesta xocolata a les botigues.

Com és natural, han sorgit dos fronts. Uns diuen que aquesta tecnologia suposa un gran avanç que ajudarà aviat a fabricar formatges, gelats i altres productes derivats de la llet  sense fer servir proteïnes animals. Els vegans se n’alegren. També suposa no dependre de les importacions de cacau de països on no es respecta massa el benestar dels que treballen els camps ni tampoc la biodiversitat dels terrenys.

D’altres veuen un nou camí que ens fa dependre més i més de la indústria química, amb tot el que suposa d’esclavatge fins i tot financer.

Veurem com acaba tot això. De moment anirem gaudint de la xocolata tradicional mentre ens deixin.

 

 

Comentaris tancats a Potser anem una mica massa luny….

28 febr. 2021

La millor propaganda per la República

Classificat com a General

Sembla un acudit irònic però la Monarquia espanyola ajuda cada dia més a què molts s’apuntin a la República (catalana o espanyola).

Totes les activitats que s’han anat descobrint del senyor Juan Carlos de Borbón, amb el nom professional de Juan Carlos I,  han sorprès i decebut a bona part de la gent que, potser sense masses ganes d’anar al fons de tot, havien acceptat el paper del qui ara anomenen emèrit.

La monarquia no és una cosa que es basi en raons sòlides sinó en sentiments sovint tradicionals, com els que dominen les revistes anomenades “ del cor”. Si partim de la base que la monarquia espanyola comença per no complir la Constitució que diu que tothom és igual davant la llei, ja tenim una primera explicació del rebuig cada vegada més clar. Felipe VI és rei per ser el primer mascle de l’anterior rei i no per ser el primer nat o el millor qualificat. Passar a ser rei per una única raó de naixement, oblidant qualificacions, germanes i tot el que es vulgui, no dóna una bona base d’admiració.

Si a tot això afegim el comportament del “emèrit” ja ho tenim explicat. Els milions que ara, una vegada s’ha vist vigilat, ha fet efectius a Hisenda , demostren el poc nivell patriotic i l’instint d’estar per damunt de tot de qui sempre ha viscut per fer un paper que no ha sabut interpretar com se li demanava.

Un poeta anglès del segle XVIII, Alexander Pope, va dir que els reis tenen el dret diví de governar errats. Era fa gairebé quatre-cents anys, de manera que ara ja sabem que era el senyor Pope el que estava errat. I també ho sap l'”emèrit”.

 

 

Comentaris tancats a La millor propaganda per la República

Anteriors »