22 set. 2020

Coincidències blaugranes

Classificat com a General

Molts milers de seguidors del FCB han signat una petició perquè el president i la junta del club presentin la dimissió. No, no es tracta del Barça sinó del club de futbol de Basilea, Suïssa, que no tan sols té com a inicials FCB sinó que vesteix des de sempre amb una equipació blaugrana, que són els colors bàsics del club. Per cert fundat l’any 1893, és a dir sis anys abans que el Barça.

El fet que el Barça fos fundat per un grup d’amics al voltant del suís Joan (Hans) Gamper fa que aquesta notícia tingui un cert punt curiós.

A l’hora de la veritat, trobem algunes diferències fonamentals i és que el Basilea és el que se’n diu un “Hòlding és a dir que el club en realitat és una Societat Anònima, “FC Basel AG, en poder en un 75% del FC Basel Hòlding on l’actual president Burgener té majoria. La resta (25%) pertany al Club FCB, es a dir als seguidors.

La idea del recull de signatures és forçar la dimissió del president durant la Junta General del mes d’octubre. Ells tenen un avantatge: el Club, i no el Hòlding, té tots els drets del nom i l’escut del club, de manera que podrien prohibir al president majoritari de fer-los servir, i per tant deixarien l’equip sense imatge externa.

La manca de diàleg entre el president i els membres del Club fa les coses molt difícils i qualsevol especulació està permesa. No és com al Barça però certes afinitats fan creure que potser alguna força desconeguda uneix els dos clubs. 

 

No hi ha resposta

24 ag. 2020

Algú creu en Europa ?

Classificat com a General

 

Amb una certa regularitat, alguns polítics de casa nostra parlen de portar a Europa el problema català, que vol dir portar-hi el dret a la independència partint d’un referèndum legal.

Aquest referèndum, que Espanya nega mani qui mani a Madrid, suposa un argument democràtic amb la convicció que cada poble té dret a decidir sobre el seu present i el seu futur. Per Espanya, convocar aquest referèndum significa un intent de trencar la unitat de la pàtria i per tant va contra la Constitució.

Partint d’aquestes dues posicions, es veu molt difícil que Catalunya i Espanya arribin mai a un acord i per tant el fet de portar aquesta qüestió a nivells superiors i externs pot semblar una bona decisió per tirar endavant. Europa, la Unió Europea, no ha fet, fina ara, cap pas decisiu per tractar de posar d’acord els dos punts de vista i veig molt difícil que ho faci d’ara endavant.

No podem oblidar que, en el suposat que funcionés el referèndum i que Catalunya obtingués una majoria i arribés a la independència, moltes regions d’Europa podrien intentar seguir el mateix camí. Pensem en la Bretanya, l’Alsàcia o la Catalunya del Nord a França, en la Llombardia, el Vèneto o el Tirol del Sud a Itàlia, en els Flamencs i els Valons a Bèlgica i fins i tot en Baviera a Alemanya.

Pensar que totes o una part d’aquestes regions, amb base històrica i política ben definida, puguin arribar a ser independents frenarà, sense cap dubte, les posicions de França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya en el cas que el problema català arribés al nivell més alt europeu.

Cal, per tant, continuar parlant, demanant i fins i tot exigint els drets dels catalans però amb una actitud i una estratègia que tindrà de ser lenta, molt lenta, però que només pot triomfar si no es defalleix.

 

 

 

Comentaris tancats a Algú creu en Europa ?

06 ag. 2020

No, no escriuré contra la monarquia …

Classificat com a General

… perquè és molt fàcil, en els moments actuals, fer llenya d’una institució que ella mateixa ha fet el necessari per enfonsar-se.

No, no em preguntaré si ser rei, sense cap mèrit més que ser fill del seu pare, és un motiu suficient per sentir-se útil i salvador de la pàtria.

No, no m’embolicaré en fer la llista de totes les coses errades que el que ara anomenen “emèrit”
va fer tots els anys en els quals la premsa i molts cortesans sabien i varen callar.
Ni recordaré les que ha fet després de cedir el tron al seu fill Felipe perquè surten diàriament a la premsa. Sobretot a la digital.

No, no aniré tant lluny com per demanar que Espanya, com cada poble anomenat lliure, pugui decidir si vol continuar amb el sistema actual o canviar-lo.
Si ho demanés semblaria que aprofito la „salida por el foro” del „emèrit” i no vull que ho sembli.

No, esperaré que la monarquia es comporti com qualsevol institució que reconeix que ha creat problemes, i presenti solucions.
Només si calla em vindran ganes d’escriure tots els comentaris, critiques i preguntes que jo, com cada persona interessada en la veritat, tinc a punt per posar aquí.

No, de moment no escriuré contra la monarquia.

 

 

 

Comentaris tancats a No, no escriuré contra la monarquia …

20 jul. 2020

Quin desastre !

Classificat com a General

Malgrat els esforços per canviar les coses o per oblidar-les, segons siguin els ànims de cadascú, ens adonem que molts fets no canvien, no es modifiquen, ni desapareixen per molt temps que passi.

Un cantautor italià, Christiano de André, va gravar l’any 1992 una cançó amb el títol de “ Che gran confusione” que es pot traduir com  “Quina gran confusió” o “Quin desastre“.

Val la pena llegir alguns paràgrafs per veure que els entrebancs que patim no tenen res a veure ni amb un país determinat ni, ai!, amb una època determinada.

(La traducció al català l’he feta respectant la manca de puntuació de l’original).

“ Tancats a les places tancats dins del temple / som tres o potser cent milions / estem sense mapes ni referències / presos en un vèrtex de canvis/ notícies falses notícies verdaderes que no duran ni un telediari / jurades i després desmentides en menys d’una hora  / lligades només per una falsa rima…

Estem asseguts damunt un volcà i estem aquí/ amb el cor a trossos i el cap en el baló / Quin desastre!…

I nosaltres perplexes i desil·lusionats estem aquí/ cercant una solució/ Quina gran confusió! … I Nosaltres perduts i trastornats estem aquí / amb un futur que no té cap previsió/  i nosaltres perplexes i desil·lusionats estem aquí / cercant alguna solució. Quina gran confusió! Quin desastre! “

 

Comentaris tancats a Quin desastre !

18 jul. 2020

Hi arribarem !

Classificat com a General

No és cosa d’uns pocs somniadors.

Ni de quatre il·luminats.

És cosa de tots

perquè només junts hi podrem arribar.

 

La muntanya és esquerpa

i tenim mal temps.

Però amb una cordada ferma,

on tothom ajudi a tothom,

assolirem el cim.

 

I una vegada a dalt,

a l’hora de fer la foto,

uns es col·locaran a la dreta,

d’altres a l’esquerra i alguns al mig.

 

És el que cal: unió per arribar-hi

i diversitat per donar un lloc

a tots el que han pujat junts.

 

Hi arribarem!

 

 

Comentaris tancats a Hi arribarem !

09 jul. 2020

Lleis i diners

Classificat com a General

     Fa uns 2600 anys, a Atenes, el polític i poeta Soló va escriure: “Les lleis són com teles d’aranya: bones per caçar petits insectes, mentre que els grossos trenquen la xarxa i escapen”.

Lamentablement aquest pensament és, avui dia, més aplicable del que la gent normal voldria.

I com que també els diners juguen un paper important segons ens demostren algunes personalitats dels que ens semblava que tindrien de donar bons exemples, una elegia de Soló diu:

”La riquesa que l’home persegueix amb violència
 ve de manera inconvenient, corrompuda
 per fets injusts, i produeix ceguesa. 
Al començament és petita, com un caliu encès,
 invisible al començament, temible el resultat”.

Després de molts anys de silenci poc exemplar una bona part de la premsa escriu sobre importants moviments de diners, es pregunta d’on han sortit i on han anat a parar. Principalment en ambients borbònics aquestes preguntes es fan fortes, encara que cal no oblidar que, amb totes les possibles diferències, alguns fets d’aquest tipus han convergit a Catalunya.

Els que han pensat fins ara que la justícia és igual per a tots, acaben de descobrir que els reis són els pares, i han deixat de creure-hi. I no només amb els tres de l’Orient.

 

 

Comentaris tancats a Lleis i diners

03 jul. 2020

Els noms dels partis polítics

Classificat com a General

En principi, el nom d’un partit polític ha de tenir com a mínim dues qualitats: definir la posició del partit dins de l’espai polític, i també tenir un nom fàcil d’identificar i de recordar.

Un senzill cop d’ull als partits polítics actuals de Catalunya permet de constatar que cap de les dues qualitats s’ha arrelat. Potser amb l’excepció de ERC, ja que dir-se Esquerra, Republicana i de Catalunya permet definir bastant clarament la seva posició dins del panorama dels partits. El PSC, com a Partit, Socialista i de Catalunya tampoc posa massa dubtes.

Ara bé, els altres partits no deixen que la majoria de la població, que són la majoria de votants, reconegui el que volen fer i predicar, si ens basem en els noms. Mirem-ho de prop: PDeCAT, Junts per Catalunya, Units per Avançar, el nou partit del grup de Poblet PNC (Partit Nacionalista de Catalunya), Ciutadans, Catalunya en Comú – Podem, Partit Popular i alguns més.

L’anomenat “ciutadà corrent” difícilment sap clarament qui compon, per exemple, el Units per Avançar, si són d’esquerra, de dreta o del mig,  a menys que no destini part del seu temps a llegir i escoltar certs mitjans, cosa que tots sabem que la majoria no fa. A l’hora de votar es pensa més en certes persones que no pas en els partits, ni amb els noms d’aquestes associacions polítiques que no ho diuen clar.

 

 

Comentaris tancats a Els noms dels partis polítics

19 juny 2020

Algú vol la República ?

Classificat com a General

    O alternativament: “ Algú vol la Monarquía?”. La veritat és que les dues preguntes fan part d’unes inquietuds que van en augment, gràcies a la „col·laboració” de la família Borbó.

Catalunya, ara per ara dins de la nació espanyola, ha intentat en algun moment desmarcar-se de Madrid, i anar per lliure, com s’acostuma a dir. No tots el partits catalans tenen la mateixa vocació independentista, encara que segur que tothom voldria una menor dependència de Madrid.

La “ Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado” de l’any 1947, junt amb altres quatre lleis, organitzava els poders de l’Estado durant el franquisme. L’article 1 diu:

„ España, como unidad política, es un Estado católico,social y representativo
que, de acuerdo con su tradición, se declara constituido en Reino”.

De manera que Franco va decidir que Espanya fos un Regne, però amb certes condicions. L’article 6 diu:

“En cualquier momento el Jefe delEstado podrá proponer a las Cortes la persona que estime deba ser llamada en su día a sucederle, a título de Rey o de Regente…”.

Per tant Franco decideix seguir com a Jefe del Estado fins que ell o la seva mort decideixin el contrari.

Amb aquestes condicions, Juan Carlos I, escollit per Franco, va succeir-lo, i a Juan Carlos el seu fill Felipe, seguint la Constitución que permet prioritzar els fills homes contra la mateixa Constitución que diu que tots els espanyols són iguals davant la llei.

Amb aquestes circumstàncies, i la vista de tots els draps bruts que han sortit i sortiran, molta gent es pregunta quin sentit té mantenir una monarquia d’ample família, que a part d’inaugurar exposicions i obres, ningú sap per què serveix.

No és fàcil, o fins i tot poc probable, que alguns grups de ciutadans proposin un tipus de referèndum per decidir la forma de govern segons les dues opcions del títol i el començment del blog. Naturalment amb totes les matisacions com ara el federalisme o la possibilitat d’acceptar referèndums autònoms que proposin l’independència d’alguna regió. Ho sabrem aviat.

 

 

 

Comentaris tancats a Algú vol la República ?

12 juny 2020

Racistes ?

Classificat com a General

La cadena de supermercats més gran de Suïssa (Migros) ha decidit eliminar de la venda un producte de pastisseria amb vuitanta anys de tradició. Es tracta dels anomenats “Caps de moro” ( Mohrenkopf), amb una base de pa de pessic, amb un centre de merenga i envoltat de xocolata.

Aquesta eliminació es basa en la negativa del productor de canviar el nom del producte malgrat certes pressions de consumidors que el troben racista. El fabricant diu que fa molts anys que comercialitza els Caps de moro (uns 10 milions a l’any!) i que mai, fins ara, ha tingut opinions negatives a causa de nom.

La veritat és que actualment, en molts llocs del món ha augmentat la sensibilització sobre les discriminacions pel color de la pell o pel país d’origen de les persones. I aquest moviment no es concentra en qüestions polítiques o socials sinó que arriba a coses que tenen una llarga tradició sovint no discriminatòria.

Que hem de pensar els catalans del nostre “Braç de gitano”?. Els que n’hem menjat a dotzenes els diumenges, som racistes? A la Catalunya Nord en diuen “Braç de Venus”, que sona menys racista. O no?. Hem de canviar el nom del blat de moro?

Sortosament a Catalunya tenim una Verge morena, cosa que ens elimina de ser acusats com a racistes. Per cert, a Suïssa també existeix una Verge morena, la de Einsiedeln que és un santuari regit per benedictins, com a Montserrat. La millor demostració que els Caps de moro no ens fan als suïssos uns racistes.

 

 

Comentaris tancats a Racistes ?

07 juny 2020

Mà d’obra i persones

Classificat com a General

El dia 7 de juny del 1970, ara fa cinquanta anys, a Suïssa es va votar una iniciativa destinada a reduir el nombre d’estrangers d’una manera radical.

Com que la problemàtica dels estrangers segueix actual tant a Suïssa com a la resta de països europeus, val la pena recordar l’aniversari i treure’n algunes conseqüències.

La iniciativa del 1970 va ser llançada per un polític suís de nom James Schwarzenbach, de manera que finalment va quedar com a „Iniciativa Schwarzenbach” en totes les memòries dels que la vàrem viure de prop.

D’una manera resumida la iniciativa proposava reduir el nombre d’estrangers a un 10% del total de la població, Cal saber que l’any 1970 amb una població d’aproximadament 6,3 milions, 1 milió eren estrangers, essencialment italians i en menor proporció portuguesos i espanyols.

Un “sí” a la iniciativa volia dir que unes 400.000 persones havien d’abandonar Suïssa, amb tot el que això suposava de negatiu per la indústria i el comerç. Els favorables al “sí” argumentaven la pèrdua de personalitat del país, la manca d’adaptació dels estrangers (de fet eren majoritàriament mà d’obra poc qualificada) i un augment de la inseguretat ciutadana.

Una frase irónica i molt posterior de l’escriptor Max Frisch resumeix una part dels arguments: „ Vàrem demanar mà d’obra i ens varen arribar persones”.

La votació va tenir una altíssima participació del gairebé el 75%. Per cert, l’any 1970 les dones no tenien dret de vot a Suïssa de manera que cal veure el resultat també amb un toc especial. El resultat del 54% contra la iniciativa va ser acceptat sense grans discussions, tot i que la problemàtica de la quantitat i de l’adaptació dels estrangers no va morir amb aquella votació i fins a cert punt es manté discretament activa.

 

Comentaris tancats a Mà d’obra i persones

Anteriors »