21 Mar 2010
la primavera de cada u
cada u que se l’acoloreixi segons l’estat d’ànim
08 Mar 2010
l’elionor
.
L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l?Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí, senyor”, i “bones tardes”.
Fen honor “En el seu dia de les Dones”
01 Mar 2010
flors!!!
Canon EOS 400D DIGITAL 28/02/2010 12:16 per jrrof
Entre flors!!! Camins de vida!!!
El Tagamanent s’ha unit a la festa!!!
27 Feb 2010
era una bona persona
la foto es d’atri a qui l’he urpada per l’ocasió, gracies….
I…
I es despullen els arbres,
i se’n va el sol…
i s’amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s’apaguen
lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º
En el record d’una elàtica, bona persona, que ens ha deixat aquesta setmana, allà on siguis una abraçada per tu…Josep
23 Feb 2010
aquí hi ha vida!!!
Canon EOS 400D DIGITAL 22/02/2010 hora 12:52 per jrrof
¡¡¡de brots de vida per tot n’és ple!!!
10 Feb 2010
Joan Margarit
Canon EOS 400D DIGITAL 16/11/2009 12:43 per jrrof
Continuant el meu exercici a ploma de puny i lletra
07 Feb 2010
Joan Brossa
Eco
-Explica’m, tu, que és el sol, - El sol.
-Explica’m que és la lluna. –La lluna.
-I perquè en Pere plora amb desconsol?
-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.
-I les muntanyes
-Explica’m,què són? I els estels?
-No són més que els estels i les muntanyes.
-I aquestes canyes? I aquestes arrels?
-Doncs no són més que això: arrels i canyes.
-I aquesta taula? I aquest balancí?
I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
Digues: i el món i l’home?
-Heus aquí
La última forma de la saviesa:
Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.
Joan brossa
27 Gen 2010
M:Dolors Millat
M.Dolors Millat
Al batec de la terra (meteora)
Pom de flors
Mai no em vas dir
Com va morir ton pare.
Ni si l’acompanyaves
a l’hort de vora el riu
o si a bocafoscant parlàveu
asseguts al cantó del foc.
Recordo el teu gest greu
al davant del seu nínxol
amb un pom de flors fresques
lo dia de Tots Sants.
Resa un parenostre per el iaio,
em deies, amb ninetes brillants
com llunes amarades d’aigua, papa.
***
Algun dia
Encara que ara no t’ho sembla
tu també et moriràs,
i llavors tindràs temps
de fer allò que no has fet de viu:
volar penyes amunt
com l’àliga daurada,
retallar una muntanya
contra el cel de ponent.
I escoltar la merla de bon matí
Sense res més a fer.
15 Gen 2010
esperança on ets?
Pluja en les mans
Estrelles de purpurina
Damunt el GEL
Sobre els camins
El silenci no ens solta
Als còdols joves
I la neu descansa en el pujol.
jrrof (((poema a una amiga)))
12 Gen 2010
en Pedro ens ha deixat…
dimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)