en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
en Pedro ens ha deixat… 12, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsdimarts, 12 / gener / 2010
Pedro Portero ens ha deixat…
Companys de feina 33 anys…
Pere amic, empedreït ciclista com jo.
Et tinc ben present…
on ens varem conèixer molt bé,
fent camí pel Coll Fòrmic
jo el pujava per primera vegada,
em vares fer esprintar en el fals replà
dient-me que s’ acabava la pujada ¿?
Desenfundat per l’esforç
jo no podia continuar,
tu vas esperar-me.
A cada pas en somnis
sento que tu m’acompanyes
i que m’empentes amb la mà
cap el final de la pujada.
Allà dalt ens esperaven els altres…
Josep Rof i Rof
Inés i fills acompanyo el vostre dol…
Amics ciclistes en Pedro tenia la meva edat…
la vida hauria de ser sense fi…)
-Toc toc…ÿuÿu (¿?) 26, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
És així, si us plau
-Toc toc.
-Qui és?
-La Mort.
La Mort ve descalça;
quan se’n va duu socs
que van fent
cloc… cloc… cloc… cloc…
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
-Toc toc.
-Qui és?
¿Qui és?
¿Qui és?
…cloc… cloc… cloc… cloc.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Malt ens pesi…”La Mort…Un mal necessari” jrof
M’agradaria estar preparat per a la mort. –La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Tulko Lama Lobsang
Un dentista amable m’extreu el queixal del seny. La mort no arriba de sobte. No som més que peces sense recanvi. Joan Barril
per anar-hi pensant! 27, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsPer anar-hi pensant!
Jordi Pope
El temps és curt
El que és curt del temps és que ens passa sense adonar-nos.
El temps sempre és curt, perquè és el temps i ens passa volant.
És curt per a nosaltres, perquè l’home té l’eternitat en l’esperit. Ni que el temps sigui tan llarg com es vulgui, sempre és curt, vist l’eternitat.
Al costat de l’eternitat? No hi ha res al costat de l’eternitat.
L’eternitat és un absolut i no pot ser comparada amb res.
Una dona vella em deia: -Em troben vella perquè tinc una vuitantena d’anys; però, quan penso amb la meva infantesa, em sembla que és ahir-.
És veritat. El passat sembla sempre curt; i com més vell és un, més te la impressió de la brevetat de la vida.
L’home és fet per l’eternitat. Hi ha en ell el sentit de l’eternitat. És un element de la seva grandesa, del sentit de l’absolut, allò que li fa cercar sempre més del que hi ha.
Però la vida tant sols té sentit per a ell si la pren com un encaminament cap a l’eternitat.
El temps és curt, i nosaltres som fets per allò que no té acabament.
Un testimoniatge
Això ha estat escrit per Elie Baussart poc abans de la seva mort. La publicació és del febrer del 1965 i ell va morir el 30 de desembre del mateix any.
Un dia, -passant pel camí de tothom-, franquejarà la porta tot sol. Sigui quina sigui la seva tendresa, sigui quina sigui la seva fidelitat, ningú d’aquells que ell estima no passarà el llindar amb ell…
Prou racons obscurs,, prou fingiments, ni al•lusions, prou aparences – la nuesa i la transparència del cristall. Autèntic.
Amb tot el seu passat –els pecats perdonats i el vas d’aigua donat -en nom seu-
misteriosament resumint en aquest moment, perquè ja no hi ha més ahir, ni hi haurà més demà.
El temps, aquests temps que fou la nostre –pasqua-, el nostre pas, ja no existeix. Tot és eternament avui, un avui ple de la presència de Déu –o de l’absència de Déu–: angoixa alternativa, si no existissis tu, -filleta Esperança-.
La presència de Déu, llum, joia, amor, això és el que és irresistiblement bonic…
Germà Cos, és una cosa meravellosa de morir.
Sobre la seva imatge mortuòria, hi va posar aquest text:
-Nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per nosaltres, i hi hem cregut-
dimecres, 13 / octubre / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Unes fites per pensar!
-Any nou: Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa. Joan Barril
-“Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va”. Martin Luther King
-La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Crec que ja estic preparat. Però abans de la mort, hem d’ocupar-nos de la vida. Cada moment és únic. Si donem sentit a la nostra vida, arribarem a la mort amb pau interior. Tulko Lama Lobsang
-“Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” Joan Brossa
-Só la Mort, la que Vola per la Nit! // Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa // Só la Porta infranquejable, la Finestra oberta // Só les Escales que davallen fins al Soterrani // Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent // Só el “no te reflex” , la Riallera Ganyota // Só la Bisecció // Só els ossos Antics // Só el nen en les entranyes de la Putrefacció // Só aquest soroll de Baix que no és el meu // Só les agulles dels forats del Nas // Só el Vestit d’assaig // Só el Ressó del Tro // Só el Fossat oblidat // Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper // Só la cruel Transformació // Só el Virós pantà, la Negra Llacuna // Só les branques que esgarrapen la Lluna // Só l’impotent Silenci // Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna // Só el Darrer Viatge, el fetorós alè // Só la foscor esperant-te // Só l’aire joiós de la Nit Tardívola // Só l’Òbit perfecte // Só d’en Jordi Pope 1953/2008 (el dibux de dalt és d’en Jordi Pope. Una il.lustració de Pascal Comelade )