per anar-hi pensant! 27, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , RastrejarPer anar-hi pensant!
Jordi Pope
El temps és curt
El que és curt del temps és que ens passa sense adonar-nos.
El temps sempre és curt, perquè és el temps i ens passa volant.
És curt per a nosaltres, perquè l’home té l’eternitat en l’esperit. Ni que el temps sigui tan llarg com es vulgui, sempre és curt, vist l’eternitat.
Al costat de l’eternitat? No hi ha res al costat de l’eternitat.
L’eternitat és un absolut i no pot ser comparada amb res.
Una dona vella em deia: -Em troben vella perquè tinc una vuitantena d’anys; però, quan penso amb la meva infantesa, em sembla que és ahir-.
És veritat. El passat sembla sempre curt; i com més vell és un, més te la impressió de la brevetat de la vida.
L’home és fet per l’eternitat. Hi ha en ell el sentit de l’eternitat. És un element de la seva grandesa, del sentit de l’absolut, allò que li fa cercar sempre més del que hi ha.
Però la vida tant sols té sentit per a ell si la pren com un encaminament cap a l’eternitat.
El temps és curt, i nosaltres som fets per allò que no té acabament.
Un testimoniatge
Això ha estat escrit per Elie Baussart poc abans de la seva mort. La publicació és del febrer del 1965 i ell va morir el 30 de desembre del mateix any.
Un dia, -passant pel camí de tothom-, franquejarà la porta tot sol. Sigui quina sigui la seva tendresa, sigui quina sigui la seva fidelitat, ningú d’aquells que ell estima no passarà el llindar amb ell…
Prou racons obscurs,, prou fingiments, ni al•lusions, prou aparences – la nuesa i la transparència del cristall. Autèntic.
Amb tot el seu passat –els pecats perdonats i el vas d’aigua donat -en nom seu-
misteriosament resumint en aquest moment, perquè ja no hi ha més ahir, ni hi haurà més demà.
El temps, aquests temps que fou la nostre –pasqua-, el nostre pas, ja no existeix. Tot és eternament avui, un avui ple de la presència de Déu –o de l’absència de Déu–: angoixa alternativa, si no existissis tu, -filleta Esperança-.
La presència de Déu, llum, joia, amor, això és el que és irresistiblement bonic…
Germà Cos, és una cosa meravellosa de morir.
Sobre la seva imatge mortuòria, hi va posar aquest text:
-Nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per nosaltres, i hi hem cregut-
dimecres, 13 / octubre / 2004
Josep Rof i Rof és jrof
Unes fites per pensar!
-Any nou: Una casa nova. Un pa acabat de sortir del forn. Un vi jove. Una mandra fèrtil. Un lent treball amb les mans. Una espera per si algú arriba a dir-nos que no ens ha oblidat. Ara és quan potser comença la vellesa. Joan Barril
-“Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va”. Martin Luther King
-La resta no importa. La mort és el més important de la vida. Crec que ja estic preparat. Però abans de la mort, hem d’ocupar-nos de la vida. Cada moment és únic. Si donem sentit a la nostra vida, arribarem a la mort amb pau interior. Tulko Lama Lobsang
-“Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida” Joan Brossa
-Só la Mort, la que Vola per la Nit! // Só lo Vertaderament Darrer de la llum capriciosa // Só la Porta infranquejable, la Finestra oberta // Só les Escales que davallen fins al Soterrani // Só el Rostre irrefutable, l’agonia Ardent // Só el “no te reflex” , la Riallera Ganyota // Só la Bisecció // Só els ossos Antics // Só el nen en les entranyes de la Putrefacció // Só aquest soroll de Baix que no és el meu // Só les agulles dels forats del Nas // Só el Vestit d’assaig // Só el Ressó del Tro // Só el Fossat oblidat // Só les Passes ulteriors, l’embolcall Proper // Só la cruel Transformació // Só el Virós pantà, la Negra Llacuna // Só les branques que esgarrapen la Lluna // Só l’impotent Silenci // Só la parròquia tafanera de la Vella Taverna // Só el Darrer Viatge, el fetorós alè // Só la foscor esperant-te // Só l’aire joiós de la Nit Tardívola // Só l’Òbit perfecte // Só d’en Jordi Pope 1953/2008 (el dibux de dalt és d’en Jordi Pope. Una il.lustració de Pascal Comelade )