3ª prova! 12, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsBegur prova d’abaixar-li a 450×300 pitxells a les fotos perquè no consumeixin espai.
2º prova! 12, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsBegur prova d’abaixar-li a 300×200 pitxells a les fotos perquè no consumeixin espai.
1ª prova! 12, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsBegur prova d’abaixar-li a 150×100 pitxells a les fotos perquè no consumeixin espai
geganTS! 8, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsCanon PowerShoft G9 6/6/2009 hora 18:02 per jrrof
Amb dolcesa uns avis són mimats
i cuidats, tot i sen de cartró!!!!!!!!
begur! 3, juny de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancatsCanon EOS 400D DIGITAL objectiu 75-300mm. 20/5/2009 /10:16 per jrrof
la camara es va tornar vermella
en veure tanta bellesa!
http://www.tv3.cat/pprogrames/elpaisatge/paiSeccio.jsp
maniguet! 14, maig de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, poema , comentaris tancatsCanon EOS 400D DIGITAL 23/4/2009 18:32 h. per jrof
-> Foto de Núria Albó a la signatura de llibres per Sant Jordi
MANIGUET
Si quant dic maniguet
ningú ja no m’entén,
aquesta paraula envellida
sembla una mena d’elegia
d’un món intolerant
del qual no era conscient
la nostra infantesa ignorant.
El maniguet era un tros afegit
de la mateixa roba del vestit
que havia de tapar tot l’avantbraç
en els actes de culte
quant era prohibit
anar en màniga curta.
Era el temps tant llarg
de la guerra perduda
quan les devocions
eren tant abundoses
per compensar l’escassetat
de tantes altres coses.
Però tot d’una va passar
que sense saber com
ja no va haver-hi maniguets
i se’n va perdre el nom.
Núria Albó
Era un nen de 11 anys, quant el pare va obrir-me una llibreta a la Caixa, el que més va impactar-me va ser la finestreta petita de vidres gravats, el senyor que ens va atendre duia maniguets o manguitos i una espècie de visera, feia les anotacions a ma a ploma de sucar tinta, el paper secant perquè no s’esborronés i una fusteta segell que una vegada sucada estampia l’anotació feta IMPOSICIÓN de color lilós, les anotacions de tinta blaves i una REINTEGRO de color vermell i les anotacions vermelles, també un altre segell per les anotacions de INTERESES i les dates d’anotacions del moviment també amb segell. Imagineu-vos tota la disponibilitat d’aparells per fer les anotacions, a més de la visera i els manguitos. Ara seria impossible de portar a terme. Aquí us mostro la llibreta que us he explicat.
La guardo com un gran tresor i amb la mateixa il·lusió
del nen que mai no he deixat de ser. jrof
nùvols! 12, abril de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos , comentaris tancatsCanon EOS 400D DIGITAL el matí del 11/4/2009 per jrof
14/12/2007 a Setcases! 13, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos, reculls , comentaris tancatsCANON EOS 400D DIGITAL 14/12/2006 entre 14:00 i les 15:49 per jrof
UNA VISITA A SETCASES 14 de desembre del 2007
Ahir varem anar a Setcases una hora i mitja de viatge, em feia mandra anar-hi però com que varies vegades havia dit NO, aquesta vegada tot dient NO vaig ser un si però minvat d’il·lusió. Sortirem passades les deu, feia sol, portava molts abrigalls guants, bufanda un tres quarts i un gorro de llana per si de cas, no em va fer falta rés, el sol ens va acompanyar tot el dia.
El fill segon va ser qui m’hi va portar, de pas va recollir una vaixella antiga que lluïa penjada al plater de l’apartament. Ara la necessiten per casa seva, embolicada i encaixada em molta de cura no fos per cas que es tranqués Ah! No me’n recordava de dir-vos que vaig saludar una vella amiga, la bota de cuir vell de bot.
Enseguida van ser la una, ens varem aplicar allò “A la taula i el llit el primer crit” cap al restaurant “Can Tiranda” al ser un dia entra-setmana el menjador gran per nosaltres sols, converses em els propietaris una vegada a taula,… Que farem? Varem descartar la carta… la mestressa… Fes-nos una amanida d’embotits per els dos… i si tens platillo de segon (per cert molt bo) postres de músic per un, cafès i ja ens tens fen tertúlia amb el seu home xerrant de fotos (un gran aficionat a les fotos i l’esquí) ens va dir que és donen tots els condicionants perquè aquests cap de setmana els nevi, no fa gens de fred, no fa vent, i les borrasques entren per llevant, va comentar-nos que tal dia com avui… fa anys en va posar 4 metres (no ho van dir perquè els esquiadors no agafessin por) esperen la neu amb una espelma encesa. Tenen ple fins el 31 però res més (també és hotel).
Des del menjador varem tirar fotos per la finestra a la PapiOna. Una vegada a fora més. Mireu al interior de la furgona la “PapiOna” a la foto que estic dret i veureu… un tamboret, els caminadors i la cadira de rodes manual, tot l’equip necessari per la batalla diària.
A la porta al acomiadar-nos…La Maria va gosar preguntar-me que amb passava? Li varem explicar. Ho desconeixia. Normal com tothom! Va tornar a preguntar ¿Si estic bé? “COMPARAT AMB QUI?” Niant de pitjors, diguem-ne que “estic bé” perquè n’estic conformat, amb la pau que requereix aquesta conformació, vaig gaudint de la vida, sense pensar amb les limitacions que un està abocat, per el sol fet de conviure amb una lletra la L de per vida! Ella i jo som U. Anem junts per tot! Maria bones ¡Festes i bones Nevades! Ens en fan tanta falta, a vera!
Fem camí de Vallter 2000 estació d’esquí i on neix el TER http://www.vallter2000.com/cat/welcome.html A mida que ens enfilaven amunt la carretera començava a ser gelada i no volíem corre riscos innecessaris, el suficient per saludar les vaques i els cavalls, no semblava tenir fred, menjaven herba gelada sense parar, buscant-la entre la neu (les fotos ho avalen) que forts són aquests animals criats a la muntanya. Més avall tot un desplegament logístic, uns homes anaven conduint un remat de vedelles, mes enllà hi havia el camió per emportar-se-les enganyades a una excursió al escorxador de torn. Va ser colpidor veure-ho (no hi han fotos, vaig voler respectar “La fi de tota una vida en llibertat”) La vida segueix i que n’és de bona és la vedella a la taula…¡! O no ¿? Si penséssim el procés dels pobres animals no em menjariem pas.
Títols de les fotos…”ruïnes abans de Setcases” “pedra i pallers” “La vedella al plat” “la PapiOna vista des del menjador de Can Tiranda” “Vaques a la Carretera de Vallter” “un cavall amb gana” “El passeig de Setcases” “vistes i Ca la Núria La casa de la Mel” “els estris que m’acompanyen” ” a peu de la PapiOna” ” Setcases Fi” “en Josep”
“UN DIA CANSAT, PERÒ NO MÉS QUE D’ALTRES”
http://www.setcases.info. Ajuntament de Setcases. Turisme a Setcases.
aqui hi ha vida! i… 16, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancatsCANON EOS 400D DIGITAL 24/10/2008 a les 10:57 hores foto d’en jrof
aqui hi ha vida! i… Pedres i maons antics fent de mur a una casa, entre mig creixen les herbes! Podríem dir “aquí hi ha vida! i caques de gos!” Malauradament niant per tot. Tot n’és ple. Els amos passegen les seves mascotes, netes, polides e inclòs abrigades i deixant el seu regalet com “els ratolinets de les dents” Mentres l’om /dona mira cap un altre cantó. També vull dir que niant que treuen la bossa hi ho recullen, jo ho he vist. Però el pipi qui el recull? I sempre pixen el mateix lloc, tots els gossos deixant la signatura, és la trampa consigna per els que vindran després. No hi ha un pam de net per enlloc. I cada dia niant més i MÉS. De caques i de mascotes.
Ei! tu en tens? Que fas? Ets dels que recullen? Ets del que miren el cel? Si llegiu el post digueu-m’ho! Sis plau!
Josep Rof i Rof
espitllera! 15, desembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatsl’espitllera! d’una porta de ferro a l’entrada d’una gran casa!
CANON EOS 400D DIGITAL 10/07/2008 11:32
la foto ha set feta i retallada per Josep Rof i Rof