teules àrabs 12, abril de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 11/04/2010 per jrrof
Ho! Velles teules àrabs!!!
Fetes a ma per la ma del home, ara descanseu d’anys i panys a la teulada, sols us vull dir que conserveu tota la bellesa, malgrat no complir la missió per la qual fóreu creades. Josep Rof Rof
setcases!!! 5, abril de 2010
Publicat per Josep Rof en : foto , comentaris tancats
2 / abril / 2010. La MacLaren a dalt de la Papiona fem camí a la Vall de Camprodon fet l’estada a Setcases, he dinat al restaurant, he fet el camí de font, he pujat a l’apartament, he fet fotos, a l’endemà després de passar una llarga nit, insomni, calor, fred, tremolors, estava desenfundat, com una cera fosa, encara que haig de reconèixer que m’ho he passat bé, el meu feble cos no suporta tant de trasbals, arropat en tot moment sota el paraigua familiar, havem m’ho passat d’allò mes be, no crec que pugui repetir-ho, anem disminuint forces i els espais son llargs de coincidències a Setcases, del meu estat de salut, allà és un m’adono que vaig deixant coses, per referent el camí de la font, un dia vaig deixar anar-hi caminant, un altre amb la cadira manual m’hi varen dur empenyent, ahir la electrònica m’hi va portar, gracies a tots per donarem aquet petit plaer irrepetible.
// Per els esforços que amb deixen baldat, per la malaltia que no vol sotracs, penso que ahir he posat fi per gaudir una altre vegada de Setcases, ho tinc clar, us ho volia dir.Josep el marit, el pare, l’avi i el sogra.
// Apunts: Per complicar-me l’estada, he viatjat sense raspall de dents. Una vegada a casa he dormit i descansat 16 hores seguides, amb formigueig per tot el cos, badalls a tot drap i algun que altre espasme muscular i molt de cansament. Però content per haver visitat de nou la meva estimada Setcases.
flors!!! 1, març de 2010
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 28/02/2010 12:16 per jrrof
Entre flors!!! Camins de vida!!!
El Tagamanent s’ha unit a la festa!!!
sola i abandonada… 12, desembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D 18/10/2009 15:56 per jrrof
Clau perduda sola i abandonada, recordes quant estaves calentona a les butxaques,recordes quant el petit de la casa et llepava, recordes quant recent estrenada,plena d’il·lusió, obrires el pany per primera vegada, recordes com et mimaven,ara com molts humans a la vida restes perduda sola i abandonada. Josep Rof i Rof
sort! 23, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats
Canon EOS 400D 22/11/2009 d’en jrrof
ei!
Si la sort fos un ball
ballaríem a totes hores
els peus delerosos
i la vida se’ns acabaria
ballant i cercant la sort.
Josep Rof i Rof sempre busca la sort sense ballar…
reflex! 4, novembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
04/11/2009 REFLEX! I semafor vermell
Canon EOS 400D Digital foco 17-85mm. hora 12:30 per jrrof
flor! 8, octubre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL per jrrof 2/10/09 12:22
ALLÀ M’ESPERAVA
AMB TOTA LA SEVA BELLESA!!!
matolls i marbres! 30, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats30/9/2009 el periodico ELS DIES VENÇUTS
Matolls i marbres
JOAN BARRIL : A les selves colombines, els exploradors del passat solien trobar construccions amagades sota l’espessor i les lianes. La terra no s’atura mai. Si una ciutat com Barcelona deixés d’estar habitada pels humans, en molt pocs anys les palmeres germinarien, l’asfalt s’esquerdaria, els dipòsits d’aigües pluvials es convertirien en aiguamolls i els senglars de Collserola ocuparien tot el pla. Sens dubte, les places avui anomenades dures es reblanirien i els animals del zoològic s’aparellarien i es multiplicarien.Aquest fenomen de tornada a la naturalesa més salvatge acabaria convertint els projectats patis de Cerdà en quadrícules selvàtiques i no seria gens estrany que germinessin entre les alfombres dels palaus oficials plantes carnívores i rèptils que s’amuntegarien als fons dels corcats calaixos que guarden informes periodístics. Si algun dia arribés a aquest paisatge un explorador del futur, hauria de desentranyar la importància de noms com Villatoro, Carol o altres col·legues de ploma sotmesos a la inquisició del poder. Probablement quedarien a les gàrgoles i els pinacles caiguts de la Sagrada Família extenses famílies de micos que ajudarien a la comprensió del que un dia va ser la ciutat més ambiciosa del món.Per arribar a aquest estat de devastació només fa falta que broti un matoll. Els matolls són el primer que indica el final de la fira de les vanitats. Es troben matolls a les escletxes dels àmbits olímpics o als erms enrajolats del Fòrum. I diumenge al matí els vaig veure aparèixer per primera vegada a l’antiga T-2 de l’aeroport del Prat . Vaig estar gairebé dues hores esperant un amic que venia de Mallorca. Dues hores semblen molt, però no són res comparades amb el temps de la decadència. En tan sols unes setmanes, la bulliciosa T-2 tenia l’aspecte inquietant dels àmbits previs als germans Wright, precursors de l’aviació. De la T-2 havien desaparegut els quioscos per als que no tenien necessitat de travessar l’arc de metalls. Quedaven a terra l’ombra del que al seu dia van ser oficines de venda de bitllets i el cavall deBotero renillava per a ningú. Fins a tal punt arribava la desolació, que a les 12 del migdia una tímida cua de viatgers esperava l’arribada esperançadora d’algun taxi. I sota el sol temperat de la primera tardor el pàrquing només era ja l’hivernacle dels temibles matolls.Hi ha una proporció temible entre l’obra pública i el seu ús. Catalunya, amb raó, desitjava una connexió directa amb l’estranger sense necessitat de passar per Madrid. Vèiem com companyies espanyoles oferien noves destinacions cap a Tel Aviv o cap a Venècia. Però la trampa estava en el fet que el viatger català s’havia d’enfilar a un avió, dirigir-se cap a Madrid i, després d’una dolorosa espera, el mateix avió tornava a sobrevolar la vertical de Barcelona per arribar al seu destí. Aquest despropòsit geogràfic s’hauria pogut solucionar amb voluntat política, que és una matèria primera de molt baix cost. En lloc d’això, es va invertir una milionada en una preciosa terminal a costa de la decrepitud de la vella.Ahir vaig veure el reportatge d’aquest diari sobre les preruïnes de la T-2 i vaig pensar si efectivament Barcelona podrà oferir un nombre realment important de viatgers potencials que justifiquin aquest sumptuari dispendi. El progrés no només es mesura en tones de formigó, sinó també en la celeritat amb què es combat el matoll. El progrés no és construcció, sinó manteniment. La fira de les vanitats s’ha acabat. El matoll comença a brotar.
Canon EOS 400D DIGITAL arxiu d’en jrrof * Apunt: Aquests article m’obligarà a rebuscar per cercar fotos de rebrots verds de matolls, en honor a l’escrit deliciós d’en Joan Barril que cada ens obsequia a la seva columna a EL PERIODICO. Us ho confesso és el primer que llegeixo, tant amb digital com a paper. Ara i avui penjo el post amb fotos del meu arxiu. Josep Rof i Rof
gat! 29, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats
ei! Soc un gat i m’han abandonat…ara soc lliure però noto la falta de carantoines, mireu-me, soc dòcil, tranquil, mandrós, m’agraden els nens, no esgarrapo mai, m’adapto a qui m’aculli, sinó m’acull ningú deixeu-me estar almenys a la vostra comunitat, fa dies que ja me l’he feta meva, els nens m’estimen, els pares no volen que amb toquin i menys que m’agafin, estic controlat, una veïna vostre un dia amb va portar al veterinari, des de les hores amb torna a lluir el pel, he guanyat pes, estic net, content, amb conformo de conviure a la vostra comunitat, al hivern igual algú m’adopta a casa seva per axó del fred, amb sentiria agraït, ¡ah! Me’n descuidava no clavo mai les urpes el sofà, m’agrada que els nens plens d’innocència m’hagin posat nom “mandarina” encara que soc gat però m’agrada. Aquí soc un gat feliç! Gràcies per deixar-m’hi estar! Gràcies a la veïna que amb va portar a revisió. Gràcies per el nom que m’ha posat els vostres nens. Gràcies, mils de gràcies per l’acolliment. De res senyor gat “mandarina/o” gràcies per deixar-te fotografiar i per els estiraments que m’obsequies cada vegada que surto i/o entro a casa amb la cadira electrònica. En veure’t quasi soc tant feliç com tu. Que ja és dir. Josep Rof i Rof
Canon EOS 400D DIGITAL foco 17-85mm. 20/09/2009 11:45 h. per jrrof
vies de tren! 18, setembre de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats