pur tràmit! 23, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , comentaris tancats
LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit!
La Garriga dimecres, 17/ gener / 2007 Josep Rof i Rof
M’han deixat decebut?? Molt decebut. No per el fet de renovar-me només per un any el permís de conduir, sinó per la manera com es va desenvolupar el procés de la revisió.
Per començar els tràmits d’omplir una fitxa. Immediatament ens cridaven (érem dos, la dona i jo) passàvem els dos per revisar-nos la vista, el psicotècnic, l’oïda i seguidament al metge. Pergunta ¿són socis de La Mútua?? La dona li va contestar que si. Que li passa?? Doncs camino espàstic . Per què?? Pateixo una malaltia degenerativa. Condueix?? Doncs si. Condueix un vehicle automàtic?? Doncs no, una furgona VW Camper. Quins medicaments pren?? Dianben i vitamina E. No pren relexant’s musculars?? Els havia pres però ara no. Si pren Dianben “és que te sucre” haurà de vigilar la vista?? Porta ulleres?? Doncs no. Les haurà de portar?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Estiris aquí, faci força cames braços, poc a poc…) que amb trencarà el braç??
La dona li va fer saber que patia una ELA i que no conduïa casi mai…) Si o feia sols eren trajectes curts per el pobla?? Aquí va remarcar lo d’un vehicle automàtic?? Esta clar’’ el permís actual diu que ha de portar ulleres?? Doncs no n’haig de portar, si he passat la revisió OK.
Li renovaran segurament els permís sols per un any…) és cosa de tràfic. Ens veurem més sovint. Són socis de La Mútua?? Ara li arreglo els papers perquè li tornin els diners havent de venir més sovint és més barat.?? Vagi pensant en un vehicle automàtic??
Apunt: en una revisió així, com poden prendre la resolució del diagnòstic (ens veurem més sovint…) havent passat totes les proves que emparen la revisió OK?? (sols per el fet de patir una malaltia ELA) Ens veurem més sovint?? Escudant-se…) És cosa de tràfic?? De la parla ni me n’ha parlat?? A fe que se’m notava, però no estava en el guiò…) De tot cor amb va deixar fotut, fotut.
Sé que conduir vehicles de motor és delicat?? Però el metge amb aquesta revisió, prenc decisions sense fonament i causa, no és especialista en la malaltia?? En 10 minuts mal contats n’han revisat dos.
Per lo que fa a mi, ja ho se que condueixo o conduiré poc, però al metge que l’importa?? Haurà de anar pensant em un cotxe automàtic?? Ai?? La BURROcràcia?? Ai?? La malaltia?? Ai?? Casum, CASUM si no fos…)
Hi han mentides piadoses?? Crec que sí. Per aquesta revisió del permís de conduir n’he dit un munt?? I m’he quedat tant pancho..) El que faré menys serà conduir…)
23/03/2009 A dia d’avui os vull dir que no he conduit cap dia i mai més he passat revisió mèdica per renovació del permís. “Se que podria conduir” però reconec que no amb les millors garanties, que el conduir requereix. Amb possaria molt nerviós. Ara el meu vehicle és una cadira electrónica de nom McLaren, em porta a passeig i no haig de passar revisions.
Visc feliç i conformat. No és això el secret de la vida!
***
Cartes dels lectors de el Periódico LES REVISIONS MÈDIQUES
Un pur tràmit
Sílvia Ortigosa Rodríguez Parets del Vallès
Estic indignada per veure’m obligada a passar una revisió mèdica pel permís de conduir. Qualsevol facultatiu que tingui el xollo de participar en un centre de revisions d’aquesta mena opinarà que és un pur tràmit i que en cap cas es valoren les aptituds físiques ni intel·lectuals. Tots ho sabem. Aquestes revisions no serveixen per a res que no sigui per treure diners. En el meu cas, així que vaig dir que era diabètica, em van entregar una fotocòpia de l’últim BOE amb els requisits perquè Trànsit aprovés la renovació del permís. Feia falta un informe de l’endocrí. ¿Què m’estan dient, senyors, que els facultatius que regenten aquests centres autoritzats de revisions mèdiques no estan capacitats per valorar el meu estat de salut per conduir? ¿Em pensen cobrar només per posar un segell si la valoració favorable l’ha de fer el meu especialista i no ells? ¿Que potser ells no són metges, també?
primavera! 21, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancatsQue sigui la primavera per la Pau!
¡Primavera!
¡Hem vençut l’hivern!
¡Visca la primavera!
Però compteu…
avui al sol ha entrat
a casa a cercar la bufanda!
dissabte, 21 / març / 2009
07:53:37 rofrofjosep
manel! 20, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancats
Al mar!
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora fel foc.
Tu i jo em buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostre història,
però tu i jo no ens em banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a la pala grega esquivant passejants,
a l’horitzó es divisen veles
d’uns nens que fan òptimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa el mar,
així estirada se’t veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t’incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
Hi ha un xiringuito amb quatre pins de fons,
Tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona la música i som davant del mar.
Al mar! Al mar!
***
Roma
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi,
i una estàtua de marbre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor de xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujat per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
Són coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.
manel “Els millors professors europeus”
hola “manel els millors professors europeus” senzillament hola i vull dir-te, dir-vos que per el meu passat sant vaig ser obsequiat amb la vostra música i també vull dir-vos que m’agrada molt… tot i fent camí cap a les 66 primaveres, FELICITATS a tots el que heu fet possible que la vostra música i les vostres lletres m’entrin directament en el meu interior. M’haveu rejovenit.
josep un garriguenc ens veurem si ens plau a La Garriga, mentes escric us escolto Al mar! Al mar! Deliciós!
“manel els millors professors europeus” això no se si és veritat però la vostra música dona gust escoltar-la i distreu del desoris d’un món esvalotat! http://www.myspace.com/gatmanel
gat negra! 16, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 8/3/2009 12:41 hores per jrof
– l’altre dia mentes casava abelles amb la canon, rere meu un gat negra amb els ull groguencs, estava prenent el sol al cim d’un pilar, s’hi va posar bé i 1, 2, 3, 4 disparos…
Els gats amb fascinen i mai aconsegueixo fotografia’ls, vaig continuar amb les abelles, no amb vaig casar cap, amb els 4 gats negres i un avió que passava per allà.
Fen camí tot conten cap a casa anava pensant “no hay mal que por bien no venga” “ir por lana y salir trasquilado” “qui no es conforma és perquè no vol” Us agraden els gats? a mi si…. però sols per fotografiar-los ah! si és deixen….jrof
(les abelles encara se’n riuen de mi)
25/05/07 dolços moments! 14, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
25/05/07 dolços moments!
bon dia! Són just les set del mati, just el dia s’ha llevat, a fora (…) un lleuger airet de matinada, juga em les fulles tendres dels arbres, he vençut el refredat (…) quina pau a casa estem sols la dona i jo, a la ràdio tinc música clàssica, hi ha moments de vida que un troba una pau interior (…) com si estigués envoltat d’una aureola (…) aquests n’és un, serà per la música o per la pau o per la matinada o per haver vençut el refredat, no ho sé, no ho sé (…) bon dia papa diuen fluixet, per no trencar el moment, la dona es pren el primer cafè en llet i continua llegint el gruixut llibre del club de lectura, també deu sentir la pau que avui sento jo, n’estic convençut, el dissabtes i diumenges solen ser dies diferents (…) no hi transit a casa, sols això els fa diferents (…) de fet tots els dies són diferents, que carai (…) no ni ha cap d’igual, per la finestra veig què continuen bressolats els til·lers, a sota un retallat jardí comunitari, ahir uns jardiners s’hi entretenien (…) un resplendent sol vol treure el nas rere l’edifici del davant (…) rere el fondo hi ha un bosc de pins (…) i de tant en tan passa el tren elevat, que just treu el nas per un clar del bosc (…) estem en un paradís, rodejats de natura per a tot (…) tinc un llibre començat que m’està esperant “relacions particulars” josep mª espinàs (…) primer esmorcaré, no se què, doncs si, uns cereals integrals amb llet i un cafetó (…) també vull repesar-me el poema de “sa tuna” ahir el vaig recordar, sor nià de tenir les coses escrites, la memòria no ho pot retenir tot (…) haig d’endreçar la taula, la tinc plena de candidats, a mi mai m’han fet falta, a la paperera aniran (…) obeint a no se que de la jornada d’avui “reflexió” o com es digui (…) quin descans el d’avui, deu ser la pau que sento que va relacionada amb la “reflexió” dels electes (…) o un feix de circumstancies, beneit i plàcid moment (…) demà anirem o aniré a complir una vegada més amb la senyora democràcia (…) bé l’esmorzar t’espera josep (…) així que tanca els pensaments i cap a la taula (…) e omès els punts i a part i les majúscules que carai crec el moment s’ho valia (…) fins ara, fins ara mateix, sigueu bons (…) i dolços moments!
Ei! Torneu-me el drap de la ironia, sense ell, soc mort en vida. Josep
Feu-vos coixins ben flonjos… em núvols blancs de cel! Josep
La vida és una festa i s’ha de viure com un convidat més a aquests privilegi. Sisa
El secret d’ ’’el secret” Vaja secret? És ja un best-sellers a EU “El secret” d’Oprah Winfrey
Perdoneu-me per aquesta data hi havien eleccions, no soc capaç de recordar quines eren? Si algú amb llegeix que m’ajudi sis plau! Gracies Josep
s’ha tombat! 12, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
Tornen a tombar el toro d’Osborne del Bruc
Deu ser pels forts vents que ha sofert Catalunya aquests dies…càsum, càsum, CÀSUM. jrof
11-M cinc anys! 11, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats11-M 2004
ja fa 5 anys
d’aquella barbàrie
“bo és recordar per no oblidar”
Cinquè aniversari de la matança de Madrid
Només 15 persones a la presó a Espanya per l’atemptat
Menéndez Salmón novelÿÿla l’11-M a ‘El corrector’
L’autor asturià reconstrueix la terrible jornada
cinc anys després dels fets
pausa, pausa, 9, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
pausa,
pausa, per un món esvalotat
pausa, a les famílies
pausa, als desoris de la vida
pausa, a les guerres
pausa, a la violència de gènere
pausa, en el nostre dia a dia
pausa, a les jornades llargues de treball
pausa, a les explotacions infantils
pausa, en acumular bens i fortunes
pausa, a les disbauxes desenfrenades
pausa, a la incomprensió
pausa, als lladregots
pausa, als atemptats
pausa, als accidents de transit
pausa, a la vida estressada
pausa, a tantes lleis que no es complexant
pausa, a perdre la feina
pausa, a la vida feu-li una pausa
pausa, a la feina, per llegir un llibre
pausa,
pausa,
pausa,
pausa,
pausa,
aquets els ompliu vosaltres…
la pausa, és interminable en un món tant revolucionat, ple de nafres, d’enveges, d’odis, d’incomprensions, una petita pausa, ens aniria bé a tots. pausa, pausa, pausa, pausa, = descans breu, pausa, dolça paraula! Amics anem a fer un cafè o una xerrada o una caminada o un partit de tenis o cuidar l’hortet o simplement per contemplar la vellesa que ens envolta o, o, o, o, o, o, o, o, o, o, pausa, t’estimo jrof
brotades plenes de vida!
Canon EOS 400D DIGITAL 8/3/2009 hora 13,01 per jrof
enyorança! 7, març de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
ENYORANÇA
En aquest poble petit,
sota aquesta gran muntanya,
es on tots ens vam fer grans
els que som aquesta taula.
Vestits tots amb poca roba
i espardenyes foradades,
un raïmet a la mà
i un grapadet d’avellanes.
Que feliços érem tots,
i que bé ens ho passàvem,
corrent per aquestes vinyes
i jugant en aquesta plaça!
De tot això, ja fa molts anys,
i que present ens és encara.
N’hi ha molts que no han vingut,
i n’hi d’altres que ja ens falten,
però en el nostre pensament
també hi són, en aquesta taula.
és de la Roser_Guardat el 14-05-06
Apunt:
Fen un passeig per Internet vaig trobar aquests poema, el vaig guardar i ara no recordo pas qui és la tal Roser, (et demano disculpes) però vull dir-t’hi que m’ha agradat molt el poema, per la seva frescor i senzillesa, m’ha evocat també els records de ma infantessa. A vera si us passa a vosaltres quant me’l llegiu.
dissabte, 7 / març / 2009
13:22:52 rofrofjosep
